1.1. El dia a dia de la joventut treballadora
La joventut de classe treballadora a Catalunya viu un context de precarització de les seves condicions de vida. Aquesta precarització és pròpia d’un estat de desenvolupament del neoliberalisme i de les teories econòmiques capitalistes en les quals se subscriu l’Estat espanyol, dins d’una Unió Europa dominada per l’alta burgesia i pels interessos econòmics de l’oligarquia financera, i on la sobirania nacional, la sobirania dels pobles, està completament supeditada a aquests.
En ple segle XXI, a una regió com l’Europa mediterrània, ser una jove de classe treballadora significa estar plenament exposada a la voluntat d’uns mercats laborals i immobiliaris ferotges que mostren explícitament com vulneren drets fonamentals com el dret al treball, a l’habitatge i fins i tot el dret al propi cos. Aquesta desprotecció està emmarcada dins del context de les retallades promogudes per les dretes neoliberals, nacionals, europees i internacionals. Un context que, al cap i a la fi, suposa que la intervenció dels estats prioritza l’ús de totes les eines de les quals disposa per tal de salvar els interessos financers per damunt del manteniment i l’ampliació de l’Estat del Benestar.
Considerem que el concepte de joventut està en risc, ja que aquest s’està associant amb el concepte de precarietat, i sembla que progressivament la societat està normalitzant l’associació d’idees entre aquests dos conceptes. Així mateix estan en risc els drets aconseguits per la lluita obrera com el dret al treball i habitatge dignes, la sanitat universal o l’educació universal, que denunciem que es troben sota l’amenaça del feixisme, del racisme i del masclisme.
Tal com dèiem, arriba un punt en el qual es normalitza la precarietat com a fase natural de la joventut: no tenir feina estable, no poder marxar a un habitatge propi, són exemples ja normalitzats de la precarietat a la joventut. Això provoca la impossibilitat de crear un futur estable, fent que s’hagi resignificat el concepte de joventut.
Segons Eurostat, la mitjana d’edat d’emancipació és als 29 anys, sent la sisena més alta de la UE.
Aquesta situació respon a un fenomen molt més ampli, i és la lluita de classes. La classe treballadora segueix assumint el cost de les crisis sistèmiques del sistema capitalista, patint la precarietat, la inestabilitat i la temporalitat que darrerament hegemonitza el món del treball i que fa que les famílies visquin econòmicament ofegades.
El dia a dia de la joventut de classe treballadora és complex i divers, però existeix una possibilitat comuna per a l’emancipació i per construir un futur digne. Com deia en Salvador
Allende, ser jove i no ser revolucionari és una contradicció, fins i tot, biològica. En aquest Manifest-Programa, la Joventut Comunista de Catalunya volem aportar l’anàlisi del context sociopolític al qual està sotmesa aquesta joventut i, alhora, dotar aquesta anàlisi d’uns ideals humanistes, socialistes i revolucionaris.
Així mateix, l’objectiu d’aquesta proposta programàtica que elaborem i que conté els ideals anteriorment esmentats, no és altre que oferir un programa que abordi les necessitats reals de la joventut treballadora, que segueix sent víctima del règim del 78 i de la precarietat del capitalisme. És amb aquesta proposta a la mà que podrem lliurar el pols necessari i inevitable que ens permetrà construir un futur per a la nostra classe.
.
1.2. La vigència del Socialisme
Més de cent anys han passat d’ençà que va succeir la primera revolució obrera amb èxit: la Revolució Socialista d’Octubre de 1917 era l’inici del primer Estat obrer, i va facilitar l’expansió d’un moviment comunista internacional que no ha claudicat davant el possibilisme, tot mantenint l’esperança revolucionària fins als nostres dies.
Durant aquests cent anys s’ha confirmat la vigència dels principis sobre els quals es va fonamentar el primer Estat governat per la classe obrera, tot i els atacs de l’anticomunisme present en les forces reaccionàries i en algunes forces progressistes. Malgrat els atacs, tot i les llegendes negres sobre l’URSS, l’experiència soviètica i del moviment comunista queda en la història com una de les experiències que més han ajudat a avançar a la humanitat. El moviment comunista ha deixat un gran llegat pràctic i teòric, i la certesa que només des de la lluita constant es pot aconseguir l’emancipació de la classe obrera i de la humanitat. Aquesta lluita, la lluita dels i les comunistes, continua sent vigent i actual.
En aquest sentit, considerem que el marxisme-leninisme segueix sent l’eina més vàlida per interpretar la realitat, per a la comprensió dels processos històrics i socials i, alhora, guia per l’acció. Així mateix, ens reivindiquem hereus del moviment comunista del segle XX, així com del seu patrimoni polític, ideològic i cultural. En l’actualitat, continuem reivindicant la necessitat d’avançar cap al socialisme com a única via per enderrocar el capitalisme. Creiem que és possible i necessari construir un sistema polític, econòmic i social on els interessos de la classe treballadora esdevinguin el nucli central en la nova societat: una societat sense classes, democràtica, lliure d’explotació de qualsevol mena, caracteritzada per la igualtat, la justícia social, la solidaritat entre els pobles i la pau.
Defugim qualsevol pràctica que ens pugui allunyar del subjecte històric realment existent en cada moment, de les seves lluites i dels seus interessos. Cal que detectem les necessitats de la classe treballadora i dels sectors populars en cada context i traduir els nostres diagnòstics en una pràctica política que esdevingui un vincle indestriable amb el conjunt de la classe treballadora i amb la joventut treballadora i estudiantil de Catalunya.
Considerem, tal com deia Manuel Sacristán, que “el marxisme és, en la seva totalitat concreta, l’intent de formular conscientment les implicacions, els supòsits i les conseqüències de l’esforç
per crear una societat i una cultura comunista. I així com canvien les dades específiques d’aquest esforç, els seus supòsits, les seves implicacions i les seves conseqüències fàctiques, han de canviar els supòsits, les seves implicacions i les seves conseqüències teòriques particulars: l’horitzó intel·lectual de cada època. El marxisme és viu, tal com ho són els homes i la societat que ens toca canviar.”
Així doncs, considerem que la vigència del marxisme-leninisme i per tant del comunisme, resideix en la seva capacitat de dotar d’instruments teòrics i pràctics per entendre la societat en la qual vivim i proposar, a partir de l’anàlisi concreta i global, solucions polítiques substancials. La visió del món i la proposta política de la Joventut Comunista no neix d’una fotografia fixa de la realitat ni de les modes polítiques, sinó d’una visió del món que entén que tot el que succeeix es fonamenta en fenòmens materials, a la relació dialèctica entre els diferents actors i subjectes de la societat dels nostres dies i al constant moviment d’aquests. La proposta política de la JCC neix d’aquesta comprensió de la realitat en la que vivim i de la voluntat de construir un programa revolucionari per a la joventut treballadora i estudiantil del nostre país.
.
1.3. Per unir-nos i organitzar-nos
És difícil ser jove de classe treballadora i tenir temps per compaginar formació, feina i participar activament en la defensa dels nostres drets. És en aquest punt on cal recordar vells i encertats lemes com “Pa, Treball i Llibertat”, en clara referència al fet que és poc probable aconseguir organitzar a la joventut de classe treballadora quan té problemes i contradiccions serioses per poder viure una vida emancipada sense dependre d’un contracte temporal de feina o de les hores de vida, que fiscalitza la mercantilització de l’ensenyament superior que coneixem avui en dia.
La nostra aportació organitzativa és múltiple. En primera instància, la Joventut Comunista és l’escola de quadres del Partit Comunista, en el nostre cas Comunistes de Catalunya, i, per tant, entenem la nostra joventut com una organització de quadres. En segona instància, els i les joves comunistes som joves organitzades en la nostra societat. No entenem la militància comunista únicament com una formació contínua de valors i d’anàlisis marxistes, sinó com una praxi revolucionària; entenem que el nostre context organitzatiu natural és l’associacionisme juvenil, on impulsem diferents moviments, espais i entitats.
En darrera instància, incidim en el debat polític institucional mitjançant el debat i l’acció conjuntament amb Comunistes.
Ja fa més de sis anys que els i les joves comunistes de dues organitzacions catalanes (Joves Comunistes i Col·lectius de Joves Comunistes) vàrem decidir impulsar un procés d’Unitat Comunista que va culminar amb la reaparició de la Joventut Comunista de Catalunya en el seu I Congrés el juliol del 2014. Amb les mancances i virtuts que ja hem analitzat amb anterioritat, aquest procés va concloure exitosament, i els seus ideals es mantenen a l’arrel de la nostra militància.
Considerem que la nostra implicació en la societat, com a joves comunistes, és un element clau. A partir de la nostra implicació en diversos fronts de lluita, com els sindicats o les associacions veïnals, hem de portar el nostre ideari als centres d’ensenyament, als llocs de treball i als nostres barris: és molt important tenir incidència en aquests espais si volem aconseguir la força suficient per emergir com a potència revolucionària i transformadora. També és indispensable, però, explotar el potencial de les xarxes socials com eines d’agitació i propaganda.
Per organitzar a la joventut treballadora, la Joventut Comunista proposa:
- Enfortir l’anàlisi política de la joventut treballadora a través de l’elaboració de documents com el present Manifest-Programa o comunicats, anàlisis puntuals, etc. amb l’objectiu d’arribar al màxim nombre de jovent per així enfortir l’organització.
- Reforçar la militància de la JCC entenent que, com a Escola de Quadres de Comunistes de Catalunya, la JCC hem de seguir creixent per tal d’aportar al Partit una font de militància estable i formada.
- Reforçar l’associacionisme juvenil tant des de la base, en entitats estudiantils, sindicals, feministes, de solidaritat o caus i esplais, entre d’altres, com des dels consells de segon nivell com el Consell de Joventut de Barcelona o el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
- Potenciar les relacions amb el jovent revolucionari, tot entenent que, ara per ara, existeixen diverses entitats d’àmbit català que defensen valors similars als que defensa la JCC i que és part de la nostra tasca coordinar-nos amb elles i trobar punts d’acord i de desacord.
El present document elabora una proposta programàtica a través de propostes recollides amb el format anterior, orientades al jovent de classe treballadora i agrupades en 10 eixos que van des d’aquest mateix apartat més introductori i general fins a la solidaritat internacional o el dret a l’habitatge digne, tot passant pel dret al treball digne. Com dèiem, no és voluntat del present Manifest-Programa ser un document per als i les joves comunistes, sinó que aspira al fet que tota persona jove de classe treballadora se’l pugui fer seu.
