L’habitatge té per a nosaltres una gravitació fonamental, ja que entenem el seu rol d’eix en la vida diària, així com la importància a l’hora de construir un projecte de vida. Per als grans sectors capitalistes, l’habitatge també és de vital importància, especialment pel rol que juga en l’economia espanyola. No obstant això, la visió que com a comunistes defensem, la de l’habitatge com un dret humà fonamental, entra en clara contradicció amb concebre l’habitatge com un objecte de lucre. És exactament aquesta contradicció la que dictamina la situació de crisi habitacional que actualment travessem i, per tant, el nostre objectiu últim ha de ser el de la desmercantilització de l’habitatge.
Els qui porten a l’extrem la mercantilització de l’habitatge són actualment els fons voltors. Aquests instruments financers d’especulació canalitzen enormes quantitats de diners des dels mercats financers internacionals a la recerca de rendiment cap al mercat de l’habitatge, amb conseqüències nefastes per als qui necessiten un habitatge per a viure. Aquests agents han comptat amb una enorme bateria de beneficis i impulsos des de l’Estat, comptant avui amb importants exempcions fiscals. Les seves pràctiques abusives i predatòries porten, com a efecte secundari, la crisi de desnonaments per impagament de lloguer que vivim. Com a joves estudiants lluny de les nostres ciutats i pobles d’origen ens enfrontem, a més, a un altre fenomen de depredació, aquesta vegada amb el negoci que constitueixen les residències estudiantils: exemples com el grup Nexe Residències, que ofereix habitacions particulars a partir de mil euros mensuals, són una mostra del punt al qual hem arribat i que les seves pràctiques i model de negoci no es diferencia tant als models propis dels fons voltor com Blackstone. És important, llavors, que aquestes residències siguin de propietat i de gestió de les universitats, amb la finalitat de brindar allotjament accessible a estudiants.
El lloguer ha de conformar una opció viable on desenvolupar el nostre projecte de vida, i per això és fonamental que sigui una opció segura. Actualment resulta impossible per als joves poder complir amb els requisits que s’exigeixen a l’hora de llogar, donades les nostres precàries condicions laborals. Així mateix, la volatilitat de la durada dels contractes, així com la incertesa amb què hem d’enfrontar cada renovació, perjudiquen profundament les nostres possibilitats d’establir-nos en un lloc fix. Encara que, sens dubte, el problema més gran és causat per la bombolla de lloguers que patim, on ens trobem amb lloguers que són completament inaccessibles, forçant-nos a compartir pis amb altres persones o continuar a la casa dels nostres pares. Per totes aquestes raons és clau aconseguir una regulació de lloguers, però aquest control de lloguers no constitueix un objectiu en si mateix, sinó que constitueix un pas intermedi cap a un habitatge concebut com a dret humà abans que com a mercaderia, i aconseguir implementar aquest tipus de controls constituirà un important avenç en el marc actual de l’habitatge a Espanya. Per això, treballarem per a promoure models de regulació que tendeixin a baixar els actuals nivells de lloguer, sense tenir en compte els preus actuals del mercat, sinó la capacitat de pagament de les llars.
En el marc dels moviments socials en lluita per l’habitatge, cal destacar moments importants. En primer lloc, la pèrdua de força mobilitzadora de la PAH, que va sorgir arran de la crisi de les hipoteques i els seus desnonaments, però que, malgrat que existeixen avui més desnonaments per impagament de lloguer dels que hi havia per impagament d’hipoteques en el pic de la crisi de 2008, no ha aconseguit captar aquest descontentament cap a nous nivells d’activitat. Un altre moment important ha estat la creació del Sindicat de Llogateres que, enfocats en la problemàtica del lloguer, avui l’epicentre de la crisi de l’habitatge, han aconseguit créixer de manera ràpida, en particular a Barcelona. Finalment, una fita en l’organització del moviment per l’habitatge va ser el 1r Congrés d’Habitatge: producte d’un procés d’acumulació de forces, va ser la primera vegada que des de sindicats de barri, PAHs locals, el Sindicat de Llogateres, entre altres, es va aconseguir posar un marc d’anàlisi comuna sobre la situació de l’habitatge, així com estratègies d’acció conjunta.
El moviment per l’habitatge es troba en una cruïlla important. D’una banda, la situació de crisi de l’habitatge en la qual ens trobem submergits ha ajudat a augmentar les files d’aquests moviments, dotant-los d’una força amb què no comptaven des de començaments de la crisi en 2008. D’altra banda, tant en l’aspecte del seu desplegament territorial, així com en l’enfrontament de les contradiccions internes en el moviment, poden implicar una demora o, fins i tot, una reculada en la conquesta de noves victòries. Per això treballem per aconseguir articular un moviment per l’habitatge el més ampli possible en termes territorials, però assegurant una anàlisi crítica del sistema capitalista, evitant caure en solucions de caràcter reformista.
La propietat pública de l’habitatge és marcadament escassa, incapaç ni tan sols de garantir l’accés a aquest per part dels sectors més vulnerables i amb major dificultat. És per això que cal un canvi absolut d’enfocament, i en l’avenç cap al nostre model d’ampliació de la titularitat pública de l’habitatge es fa imprescindible habilitar un marc legal de regulació de preus que pugui a curt termini garantir la congelació i, a llarg, la socialització de propietats, sigui per adquisició o per expropiació.
Un element que agreuja la situació de crisi de l’habitatge per la qual passem és l’existència de pisos turístics a les nostres ciutats: cada pis turístic implica un habitatge menys per a l’ús residencial. És fonamental treballar perquè els habitatges compleixin la seva funció social, per això hem d’eliminar els pisos turístics.
L’impacte de la crisi de la COVID serà molt fort en els ingressos de les llars. És important que els preus dels habitatges i lloguers no es mantinguin en els nivells actuals. Algunes de les sortides proposades fins ara de part del govern i sectors empresarials aposten per un major endeutament de les llars per a fer front al costos de l’habitatge, fent-los recaure a la seva esquena el pes de la crisi. En el marc d’aquesta crisi s’obre una oportunitat per a aconseguir que el model d’accés a l’habitatge es transformi cap a un que prioritzi a l’habitatge com un dret.
Per últim, recentment hi ha hagut canvis en matèria legislativa que constitueixen avenços en alguns aspectes de la lluita per l’habitatge. Entre ells, cal destacar el Decret 17/2019, que amplia els supòsits de lloguer social i el concepte de gran forquilla, i també augmenta els ingressos mínims per a ser considerada llar en situació de vulnerabilitat o exclusió social. Aquest decret es troba actualment sota un intens atac per part dels lobbies immobiliaris i partits aliats, per la qual cosa és imprescindible defensar aquests avenços, per petits i esporàdics que siguin, així com potenciar els moviments per l’habitatge, els quals han jugat un rol fonamental en la seva aprovació. Però no només hem d’enfrontar-nos als grans tenidors i als fons voltor, sinó que també hem de vigilar els petits propietaris, ja que no es veuen constrenyits per legislacions que els obliguin a oferir lloguers socials o a aplicar altres mesures conciliadores, i solen oposar molta resistència a qualsevol acció del moviment per l’habitatge.
En el període de l’estat d’alarma i el confinament, la precarització s’ha accentuat sobre la classe treballadora. Acomiadaments, ERTOs impuntuals, i altres mesures que han perjudicat els ingressos de moltes persones i, per tant, la possibilitat de mantenir-se. Des del Sindicat de Llogateres es va promulgar una campanya per a la vaga de lloguers, la qual pretenia incentivar-se, sobretot, a través de les xarxes socials. Tanmateix, més enllà d’aquest impacte mediàtic que hagi pogut tenir, no ha acabat articulant-se una vaga de lloguers com a tal. Caldria analitzar profundament aquests fenòmens i entendre, amb una visió crítica, per què no s’acaben produint grans moviments de masses que tinguin potencial transformador.
A l’hora de treballar sobre la qüestió de l’habitatge, la JCC proposa:
- Regulació de lloguers. Treballarem per a promoure models de regulació que tendeixin a abaixar els preus actuals de l’habitatge, sense tenir en compte els preus actuals del mercat sinó la capacitat de pagament de les llars, en particular del jovent.
- Seguretat a l’accés. Promoure regulació que permeti establir el lloguer com una opció segura i estable. Promoure la signatura de contractes amb durada indeterminada i blindar les condicions per la qual el propietari pugui reclamar l’ús de l’habitatge.
- Garantir l’accés a l’habitatge per part dels joves. Aconseguir que els joves puguin accedir a l’habitatge segur, sigui per llogar o compra, sense repetir els models d’endeutament usats fins ara. Promoure modalitats alternatives com les de cessió d’ús.
- Eliminació dels Fons Voltors. Des de la JCC creiem que aquest tipus d’agents financers atempten directament contra el dret a l’habitatge, i és fonamental que es treballi cap a la seva eliminació completa, tant dels seus beneficis excepcionals com de la seva activitat, com un pas indispensable cap a la desmercantilització de l’habitatge.
- Eliminació dels Pisos Turístics. Perquè concebem a les nostres ciutats no com un parc d’atraccions, sinó com un lloc on poder realitzar-nos, apostem per la reconversió dels pisos turístics en habitatge social. Això implica eliminar els pisos turístics legals que avui tenen activitat, així com aplicar un major control sobre els pisos turístics il·legals.
- Eliminació de les Residències Estudiantils Voltors. Les residències estudiantils no poden ser objecte d’especulació ni d’explotació per part de grups inversors; per això, creiem que les residències estudiantils en mans de grups empresarials han de ser de gestió i de propietat de les universitats amb l’objectiu d’oferir allotjament accessible.
- Enfortiment del moviment per l’habitatge. La JCC considera estratègic per al compliment dels seus objectius el fet que existeixi un moviment per l’habitatge amb major presència territorial i major capacitat organitzativa i mobilitzadora que el que existeix avui. Per això treballarem per a engrandir les files del moviment per l’habitatge amb joves. Hem d’incentivar la incidència de la militància en els sindicats de barri, que en els últims anys han adquirit molta mobilització i efectivitat en la lluita per l’habitatge.
- Promoure el parc públic d’habitatge. Augmentar el pressupost a tots els nivells de l’administració, destinat a la construcció de nou habitatge protegit.
- Avenços en la Legislació. Promoure una nova Llei Estatal d’Habitatge i una nova Llei d’Arrendaments Urbans, amb l’objectiu de transformar el model d’accés a l’habitatge. Continuar avançant en legislació a altres nivells de l’administració que tingui com a objectiu una major protecció del dret a l’habitatge digne.
- Adquisició d’habitatge públic per part de l’administració.
- Cal una borsa de lloguer universitari a partir d’un parc públic d’habitatge per totes les estudiants que estudien i s’han de desplaçar fora de la llar familiar, que acabi amb els abusos de les immobiliàries i les residències privades cap a les estudiants.
