Per un 14 d’abril que miri a la República del futur

Un 14 d’abril, però de l’any 1931, unes eleccions municipals van acabar de sacsejar un panorama polític que ja de per si es trobava prou convulsionat. La proclamació de la República es va fer poble a poble, ciutat a ciutat, en un degoteig constant de sortides als balcons dels principals ajuntaments de l’Estat espanyol. Aquelles eleccions municipals ens van deixar molt més que nous consistoris: ens van demostrar la voluntat dels pobles de l’Estat, fa ja noranta anys, d’articular un Estat veritablement democràtic que superés el menyspreu i l’oblit al qual el centralisme i la monarquia els havia condemnat i que, alhora, inserís en la vida política a unes classes populars que havien estat privades de qualsevol mena de poder de decisió.  

Des de la Joventut Comunista de Catalunya, però, considerem que aquesta data ha estat sovint massa tractada des d’una malentesa memòria, com una rèmora del passat que cal glorificar i romantitzar només a través d’actes i gesticulacions, quan el que cal és recordar-la des de l’acció, des de la praxi, aplicant totes les ensenyances que aquest breu, però poderós, episodi històric ens va deixar. La nostàlgia i al record dels anys previs de la Guerra Civil als quals ens va condemnar el franquisme per allò que va poder ser, però no fou, no ens ha d’impossibilitar mirar cap endavant per construir projectes de futur republicans.

En uns moments com els actuals, on la crisi sanitària, econòmica, social i política ens evoca a uns temps que semblaven passats i obsolets, la II República ens ha de servir, com mai, per dibuixar un futur factible d’esperança. La III República només arribarà si fem front a alguns dels interrogants que més incomoden al Règim del 78, només si ens atrevim a fer front als pilars d’un règim que, avui dia, s’està esquerdant. La crisi territorial, la que més mal ha aconseguit infligir a l’arquitectura constitucional, beu directament d’una crisi de sobiranies mai resolta a l’Estat espanyol, i que ja en temps de la II República només es va poder afrontar parcialment: com dur a terme el millor encaix territorial en un escenari plurinacional d’identitats compartides. Ara que el model autonòmic es demostra clarament insuficient, cal abordar el debat sobre la sobirania amb urgència, i cal fer-ho sobre una concepció àmplia, que permeti una democratització profunda de l’Estat en un sentit territorial i, sobretot, popular. 

No podem oblidar, però, tots aquells vessants que també es van intentar solucionar durant la curta experiència republicana i que van constituir reptes per aquest règim nouvingut: la reforma agrària, l’eclesiàstica i la militar. Les conseqüències de no haver aconseguit resoldre aquests conflictes encara les arrosseguem. El règim del 78, com el de la Restauració, ha estat incapaç de fer front als reptes del camp i l’èxode rural després d’anys d’oblit; d’una laïcitat que no s’acaba aplicant i, finalment, d’un exèrcit podrit d’ideologia feixista i reaccionària. Els reptes de l’avui encara continuen bevent dels problemes de l’ahir i l’obertura de nous processos constituents han d’abordar també aquests debats.

El 14 d’abril del 1931 va significar una primavera republicana, la creació d’un horitzó que, mentre permetia dibuixar una esmena a la totalitat al règim vigent, va permetre l’impuls (tot i que sovint massa tímid i canviant) de polítiques públiques que van significar canvis en la vida material del poble. Lluny de mitificar, cal aprendre i treure conclusions de les victòries i derrotes que va significar la instauració de la II República. Recuperar l’esperit dels i les que varen lluitar abans que nosaltres perquè el 14 d’abril de 1931 ens ajudi a construir la (o, més ben dit, les) república del futur. 

Comitè Executiu de la JCC

13 d’abril del 2021

.

Manifest 8M 2021

Aquest dilluns 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, estarà marcat per la pandèmia de la Covid-19. Aquesta ha fet més notable que mai la situació que com a dones i obreres patim dia a dia, tots els dies de l’any, i és per això que un cop més  hem de reivindicar el 8M sortint als carrers a fer visible la nostra lluita constant i diària contra tot allò que ens oprimeix.

Totes les crisis socioeconòmiques repercuteixen negativament en la ja de per si difícil situació que vivim les dones obreres en el nostre dia a dia. És per això que, ara més que mai, hem de continuar reivindicant els nostres drets en tots els àmbits de la vida i treballar per un món millor en el qual no se’ns discrimini de cap manera i tinguem dret a una vida plena i digna. Aquesta és una lluita que hem de lliurar diàriament, i que s’ha de traslladar a tots els àmbits de la vida per, al cap i a la fi, prendre consciència col·lectiva i organitzar-nos per poder fer front, unides, a l’opressió. 

Durant el confinament, moltes dones es van veure obligades a conviure amb parelles que les maltractaven, famílies que no acceptaven la seva orientació sexual, i molts altres exemples de violència misògina.

L’any 2020, a les llars en confinament, les dones s’han vist forçades a combinar treball (a distància o no) amb cures de menors i fins i tot amb la seva escolarització, cosa que ha esdevingut, en molts casos, impossible, i està resultant en una sobrecàrrega de la feina de les dones. Això ha posat en relleu un cop més el repte de la conciliació laboral i la necessitat de dotar-nos d’eines per emancipar-nos al món laboral i al treball de cures.

L’actual crisi del coronavirus que estem vivint afecta de manera més adversa a les dones que als homes. Els nostres salaris  es van veure reduïts en un 14,9% al primer semestre de l’any 2020 a l’Estat espanyol, enfront de l’11,3% que van perdre els homes. Això ha fet augmentar la desigualtat salarial fins al 36,1%, la xifra més alta de la Unió Europea, segons dades de l’OIT (Organització Internacional del Treball).

Segons els últims informes publicats sobre l’impacte a la salut mental de la pandèmia en diferents sectors socials, les dones joves han estat un dels sectors més perjudicats emocionalment. Les causes són diverses, però l’arrel de totes elles no la podem deslligar del sistema capitalista i patriarcal: la precarietat, la incertesa i l’aïllament han fet augmentar el desenvolupament de trastorns com la depressió, l’ansietat i la fatiga.

És necessària una educació que faci del feminisme un pilar fonamental i transversal de la nostra vida quotidiana, no una anècdota o una nota a peu de pàgina. S’ha de lluitar per una educació crítica i transformadora que trenqui amb els rols i estereotips imposats pel sistema cisheteropatriarcal, que visibilitzi la nostra contribució a la història i al conjunt de disciplines acadèmiques i que fomenti una societat més justa i igualitària on la precarietat i el masclisme no tinguin lloc. Alhora, és crucial que els centres i les aules esdevinguin espais segurs i lliures de violència masclista, és per això que és crucial l’efectivitat i el correcte seguiment dels protocols contra la violència masclista ja existents.

Ens solidaritzem amb les nostres companyes de Madrid, a les quals han prohibit sortir a manifestar-se el 8M: si bé és cert que, hem de respectar totes les mesures de seguretat sanitària i no cometre imprudències, resulta indignant que es posi en el punt de mira aquest dia precisament, quan en els últims dotze mesos s’han convocat manifestacions de tota mena, moltes d’elles emparades per l’extrema dreta, i no es va realitzar cap queixa ni prohibició sobre aquest tema. 

Aquest 8M tan excepcional hem de posar sobre la taula tots els obstacles i complicacions que les dones obreres hem de combatre. És per això que alcem les nostres veus i protestem: fa molt temps que sofrim tota classe d’abusos en les institucions, l’àmbit familiar, els nostres llocs de treball, les parelles i els nostres cercles socials, i és hora d’alçar la veu, de dir que ja n’hi ha prou, tot organitzant-nos i sortint als carrers. Molta força, companyes!

Comitè Executiu de la JCC

7 de març del 2021

.

La JCC davant dels resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021

El passat 14 de febrer del 2021 es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya que donaran peu a la XIII Legislatura. Aquests comicis, però, seran recordats per haver-se celebrat en un context excepcional marcat per la triple crisi sanitària, econòmica i social arrel de la pandèmia de la Covid-19. 

La celebració de les eleccions, doncs, arriba en un moment complex i delicat per la mobilització social, especialment si es considera que la darrera gran mobilització que es va poder realitzar, la manifestació del 8 de març, va tenir lloc fa gairebé un any. El descontentament social, doncs, provocat per la nefasta gestió de la pandèmia que han fet els diferents governs, però atiat per unes condicions de vida que condemnen a la precarietat i a les dificultats, arribava amb molts assumptes pendents a les urnes. 

Com sempre, però, el càstig més dur és per les persones joves: més enllà de les conseqüències en la salut mental per no poder socialitzar o no poder gaudir de les formes habituals d’oci, que és on més han volgut posar l’accent uns mitjans de comunicació que no sempre saben (o volen) llegir els fenòmens en la seva globalitat, l’impacte en les condicions materials de vida del jovent a casa nostra ha marcat un abans i un després. Un atur juvenil desbocat, del 40%, que situa a l’Estat Espanyol en un trist lideratge a la UE marca el camí de les dificultats per emancipar-se, per poder pagar un lloguer o per, en definitiva, poder tenir una vida. Malgrat aquest escenari, però, les persones joves hem tornat a ser les grans oblidades d’aquesta campanya. 

Malgrat l’acord al qual havien arribat tots els partits amb representació a la cambra, uns polèmics recursos presentats per ciutadans individuals i partits polítics a l’òrbita del PSC van suposar que la campanya engegués motors. Una campanya, però, amb unes coordenades diferents: més enllà de plebiscits sobre la independència, a poc a poc la gestió de la pandèmia guanyava terreny i plantejaven un cos a cos entre Salvador Illa i Pere Aragonès, els cridats a ser hereus de l’hegemonia convergent a Catalunya. 

Tanmateix, la jornada electoral ens ha deixat gairebé més elements i incògnites sobre la taula de les que inicialment hi havia:

En primer lloc, veiem amb certa normalitat, tot i que  amb molta alarma, els resultats de participació. Aquests comicis s’han convertit en els que han registrat menys participació de la història recent, un 53,54%, el què suposa una diferència d’aproximadament 25 punts respecte de la històrica xifra del 2017, on es va assolir el 79% de participació.

En segon lloc, els resultats deixen moltes portes obertes: si bé és cert que el PSC s’ha erigit en el guanyador en vots, es troba empatat amb escons amb ERC, qui avança a Junts per Catalunya en el lideratge del bloc independentista. Pel que fa a l’aritmètica, i per primera vegada en tot el cicle, l’independentisme aconsegueix sumar majoria en vots i en escons, tot i que l’escenari polític porta a pensar que les sumes poden arribar a ser més complexes, i és que el sobiranisme d’esquerres, gràcies a l’augment d’escons de la CUP i el manteniment d’ECP (ambdós esperonats per la baixa participació) porten al sobiranisme d’esquerres a augmentar el seu pes polític, encara que sigui lluny de la majoria absoluta necessària. 

D’altra banda,  el desmembrament de Ciutadans i la falta de projecte polític del PP s’han combinat fatalment amb l’alimentació del monstre de l’extrema dreta, la qual cosa ha suposat l’entrada de VOX al Parlament de Catalunya amb 217.883 vots i 11 escons, com a quarta força política de la cambra. Això sí, aquesta  no és l’única dada preocupant sobre l’extrema dreta a casa nostra: VOX s’ha convertit en el segon partit amb l’electorat més jove (un 20% del seu electorat) pel darrere de la CUP, canalitzant el vot d’extrema dreta, però també el del descontentament social i el de les primeres polititzacions. 

Aquí, per tant, trobem els deures pendents de l’escenari postelectoral: més enllà dels pactes de govern, caldrà centrar gran part de l’acció i del compromís polític en la creació d’un cordó sanitari contra VOX, per tal d’aïllar-lo. Però no només això: les organitzacions polítiques juvenils d’esquerres  han d’obrir un període d’anàlisi per entendre els motius pels quals una força com VOX s’ha convertit en una opció de vot  pels i les joves del nostre país, entenent la necessitat de teixir xarxa contra el feixisme més enllà de paraules i consignes buides. Per això, des de la Joventut Comunista de Catalunya emplacem a obrir espais de diàleg, d’escolta activa, de col·laboració i d’organització amb la resta d’entitats juvenils per tal d’enfortir el cordó sanitari social a l’odi i la violència de l’extrema dreta. 

Contra el feixisme, ni un pas enrere!

Comitè Executiu de la JCC

16 de febrer del 2021

Defensem el model d’immersió lingüística com a eix vertebrador d’una societat catalana democràtica i inclusiva

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acaba de sentenciar que un dels pilars de la convivència a Catalunya d’ençà de la recuperació de la democràcia, el sistema d’immersió lingüística present a les escoles, ja no és vàlid segons els seus principis judicials. Ho ha fet en un gest de clara asincronia amb la realitat: amb l’aprovació de la nova llei educativa, la LOMLOE, que garanteix la immersió lingüística, aquesta resolució quedarà en paper mullat. Tot i això, cal denunciar l’enèsim intent per part del sistema judicial del Regne d’Espanya de dinamitar la convivència a Catalunya, tot instrumentalitzant el sistema educatiu mitjançant l’interès partidista de qui viu, políticament, de trencar ponts bastits des del sacrifici i l’esforç de generacions passades i presents.

Aquesta resolució, publicada avui pel TSJC, es dona en resposta a un recurs imposat per l’Advocacia de l’Estat el 2015, sota el govern del Partit Popular, i obliga a impartir un 25% de les classes en llengua castellana a Catalunya, de manera efectiva i immediata. Aquesta decisió, si bé quedarà superada per la nova llei educativa, posa pressió sobre el que ha estat un model d’èxit educatiu i social, la immersió lingüística catalana iniciada a principis de la dècada dels vuitanta del segle passat. L’escola ara com ara no necessita més pressió, ja en té prou amb donar una resposta, amb pocs recursos, a una de les pitjors crisis socials que hem viscut com a societat, la de la pandèmia provocada per la covid-19.

El model d’immersió lingüística català és un model d’èxit contrastat, reconegut per instàncies internacionals i palpable en el dia a dia de la societat catalana. Aquest model garanteix la cohesió social i anul·la la segregació per raó de llengua, promovent que, en acabar l’escolaritat obligatòria, les persones escolaritzades parlin, llegeixin i escriguin en català, castellà i altres llengües en molts casos, així com es relacionin mitjançant aquestes llengües de manera normalitzada. El model d’immersió lingüística català és una plataforma de justícia social que permet a tothom a accedir, en condicions d’igualtat, al món social i laboral.

En aquest sentit, Comunistes de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya volem expressar amb rotunditat i convicció que:

  • No permetrem que la política educativa catalana sigui segrestada per un poder judicial que participa activament de la campanya de desprestigi de la convivència a Catalunya, per un TSJC que fa política a través de les seves resolucions judicials obeint les directrius d’alguns partits polítics que viuen de la confrontació. Farem fora les mans dels jutges imparcials i partidistes del Regne d’Espanya de la política educativa del poble català.
  • Denunciem amb energia la instrumentalització política per la via judicial del nostre sistema educatiu públic. Aquesta instrumentalització no és més que un intent d’enderrocar els pilars de la societat catalana per recollir-ne les restes en forma de rèdit electoral. Prou instrumentalitzar la política educativa!
  • Aquesta ofensiva judicial contra el model de convivència a Catalunya s’emmarca en una ofensiva més extensa contra les sobiranies dels diferents pobles del Regne d’Espanya. En aquest sentit, considerem que és urgent, necessari i inajornable que totes les forces peninsulars sobiranistes s’aglutinin en un bloc social i polític en defensa de l’exercici de la sobirania dels diferents pobles ibèrics, començant per la defensa de l’educació pública inclusiva i democràtica fins a l’enderrocament del règim borbònic espanyol i l’obertura d’un procés constituent sobre la base de relacions fraternals d’amistat, de cooperació i de solidaritat. 

Joventut Comunista de Catalunya

Comunistes de Catalunya

.

2020: La joventut sobrevivint a la pandèmia i al capitalisme. SOCIALISME O BARBÀRIE!

20 Organitzacions Juvenils Comunistes europees ens vam reunir en el 103è aniversari de la Gran Revolució Socialista d’Octubre en la “Trobada Online d’Organitzacions Juvenils Comunistes Europees per Compartir Experiències” i vam intercanviar les nostres experiències sobre la lluita de la joventut durant la pandèmia de la COVID-19.

Des de l’esclat de la pandèmia, els treballadors de tot el món s’enfronten a nombrosos atacs als seus drets. El dret a la sanitat està sent destrossat pels governs capitalistes, que estan fomentant la indústria de la sanitat privada en lloc de la sanitat pública. El dret a l’educació se subestima per les polítiques que manquen de planificació, treballen en favor de l’educació privada com a sector econòmic, i destinen fons insuficients per a les escoles públiques. Els drets a l’habitatge, la cultura i l’esport s’enfronten també a atacs similars. Aquests problemes no són nous i no es van iniciar amb la COVID-19. El paper jugat per la pandèmia ha estat exposar-los encara més clarament.

Mentre els països capitalistes van fracassar en la satisfacció de necessitats per a una vida humana i saludable per als seus pobles, el gran èxit de Cuba, un país sota bloqueig estatunidenc durant gairebé 62 anys des de la Revolució, porta esperança a la nostra lluita.

Les organitzacions juvenils comunistes a Europa lluitem contra les polítiques antipopulars que van aprovar els governs després de l’esclat de la pandèmia i denunciem tots els atacs comesos amb l’excusa de la pandèmia per agreujar l’explotació. Rebutgem l’estancament imposat a la classe obrera i la joventut: treballar en pobres condicions sanitàries o morir de fam en les files dels aturats. Exigim que el pressupost estatal s’utilitzi per a les necessitats contemporànies del poble treballador i no per salvar o enriquir encara més als monopolis capitalistes. Cridem la joventut a alçar-se contra els esforços de la burgesia de col·locar el llast de la crisi econòmica capitalista a les espatlles de la classe obrera.

En l’aniversari de la Revolució d’Octubre i enmig d’una feroç pandèmia, mentre s’aprofundeix cada vegada més la competència entre països imperialistes, les organitzacions juvenils comunistes europees sotasignades enfortim la nostra solidaritat i ens mantindrem fermes en la nostra determinació que l’únic camí per treure a la humanitat de la crisi econòmica i sanitària actual és el socialisme.

.

Signants

Joves Socialistes del Partit Socialista Obrer de Croàcia
Organització Juvenil Democràtica Unida, EDON
Unió Juvenil Comunista, KSM
Moviment dels Joves Comunistes de França
Joventut Socialista Obrera Alemanya, SDAJ
Lliga Juvenil Comunista de Gran Bretanya
Joventut Comunista de Grècia, KNE
Moviment Juvenil Connolly, CYM
Front de la Joventut Comunista, FGC
Moviment de la Joventut Comunista, CJB
Joventut Comunista Portuguesa, JCP
Unió de la Joventut Socialista, UTS
Unió de la Joventut Comunista Leninista de la Federació Russa, LKSM RF
Lliga de la Joventut Comunista Revolucionària (Bolxevics), RKSMb
Lliga Juvenil Comunista de Iugoslàvia, SKOJ
Col·lectius de Joves Comunistes, CJC
Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya, UJCE
Joventut Comunista de Catalunya, JCC
Joventut Comunista de Turquia, TKG
Joventut Comunista d’Àustria, KJÖ

.

Revoluciona’t, el concurs de bandes de la Joventut Comunista de Catalunya – 2ª edició

El Concurs de bandes Revoluciona’t és un projecte de la Joventut Comunista de Catalunya, a continuació s’exposen les bases que totes les participants han d’estar disposades a complir:

1- Definició

El concurs de bandes Revoluciona’t té com a objectiu la promoció de la música i creativitat de la joventut catalana, alhora que es busca la interrelació amb una cultura política participativa i un oci alternatiu que situï la cultura com a bé social del poble en contraposició a la visió de la cultura com a bé econòmic a favor del teixit empresarial.

El concurs tindrà lloc en format digital en el compte d’Instagram de la JCC, entre el 22 de novembre i el 13 de desembre. 

1.1- Format concurs

Les persones participants han d’elaborar una melodia/cançó amb una durada de 30 segons a 1 minut on s’inclogui la paraula Revoluciona’t, que hauran de publicar com a publicació al feed del seu compte d’Instagram etiquetant el compte de la JCC (@joventutcomunistacat) i enviant un missatge directe (DM) confirmant la seva participació, les votacions es faran mitjançant una enquesta al canal de Telegram. 

1.2- Participació

Les condicions de participació són:

  • 30 segons a 1 minut de cançó de qualsevol estil i gènere musical.
  • incloure la paraula Revoluciona’t.
  • publicar el vídeo al feed de la participant.
  • etiquetar a @joventutcomunistacat en la publicació de la cançó.
  • el compte de la participant ha de ser públic.
  • el vídeo ha de ser gravat en format horitzontal.
  • confirmació de la participació enviant un DM a @joventutcomunistacat i enviant el vídeo i les dades de la persona/es concursant/s per mail a jcc@jcc.cat.
  • cessió dels drets d’imatge i difusió de la cançó creada pel concurs.
  • tenir entre 14 i 30 anys (nascudes entre 2006 i 1990). Si s’és menor de 18, s’haurà d’aportar una autorització paterna/materna o del/la tutor/a legal, que es posarà en disposició en cas de ser necessària.
  • les participants podran prendre part del concurs tant a títol individual (solistes) com a títol col·lectiu (grups/bandes).
  • complir amb els terminis marcats.
  • quedarà exclosa la participació d’aquelles que interpretin lletres masclistes, LGTB-fòbiques o racistes.
  • per a poder optar al premi és necessari complir amb tots els requisits i l’establert a les bases.
  • la composició ha de ser en català.

1.3- Funcionament

1.3.1- Període publicació

El període de publicació de les cançons s’iniciarà el 22 de novembre a les 00:00 i acabarà el divendres 11 de desembre a les 23:59.

1.3.2- Votació

Les votacions s’iniciaran dissabte 12 a les 20:00 i finalitzaran a les 20:00 del diumenge 13 de desembre, mitjançant:

1.3.3- Resultat concurs

S’anunciarà el guanyador/a a les 21:00 pel compte d’Instagram de la JCC.

La JCC es posarà en contacte amb el guanyador per la via que escaigui

1.4- Premi

El grup/solista que obtingui més vots serà el guanyador del concurs. El premi consistirà en l’elecció d’una de les dues opcions valorades entre 200 € i 300 €:

  1. Gravació d’un videoclip d’una cançó (attrezzo i edició inclòs; 1 hora a plató; 1 hora a exteriors). Implica tenir una cançó prèviament gravada.
  2. Gravació d’una cançó en estudi (gravació, mescla, masterització).

2- Comportaments

Com a espai comunista i amb coherència amb el nostre protocol antiagressions (que podeu consultar aquí), quedaran exclosos grups que interpretin lletres masclistes o LGTB-fòbiques o que portin a terme aquestes actituds en el concurs.

3- Altres disposicions

Les bases del concurs podran ser modificades per l’organització si escau, notificant als participants d’aquest.

.

Comunicat 25N: Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona

En aquest 25 de novembre ens trobem en una situació d’excepcionalitat a causa de la crisi de la Covid-19, però encara i així, ens manifestarem i alçarem la veu contra les violències masclistes que cada dia patim les dones en tots els àmbits que ens envolten, com hem fet sempre. Estem fartes de ser les que han de suportar el pes de les crisis i de les violències patriarcals i estructurals, violències que la crisi actual ha agreujat. Per aquesta raó, considerem necessari reivindicar amb encara més força els nostres drets aquest Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. 

Les violències masclistes que any rere any ens colpegen de manera salvatge s’han vist incrementades arran l’estat d’alarma i el consegüent confinament domiciliari. Gran quantitat de dones s’han vist tancades les 24 hores del dia amb els seus maltractadors. Les trucades al 016 per violència masclista han augmentat un 18% en comparació amb anys anteriors, rebent durant el primer mes i mig de confinament 2.173 trucades, 151 missatges al Whatsapp i 91 correus electrònics. Al mateix temps, les detencions per violència de gènere van augmentar entre el 14 de març i el 21 de juny, arribant a les 14.040 detencions. Aquestes dades no ens poden deixar indiferents, ja que exalten la desprotecció que vivim les dones i de l’impacte de la Covid-19 a una crisi sistèmica. 

La darrera dècada, 1.085 dones han estat assassinades en crims masclistes, i en aquest 2020, són ja 76. Els feminicidis són una xacra social que no aconseguim deixar enrere i que demostra la desprotecció que patim. Però no són la nostra única amenaça, també les violacions i l’augment de les violacions en grup que deixa l’esgarrifosa xifra de 783 denúncies. Però seguirem denunciant, no ens acovardirem i lluitarem per la garantia plena dels nostres drets fonamentals. 

Som conscients que moltes dones no denuncien, que moltes tenen por, i no només dels seus maltractadors, sinó també de la violència institucional que ens jutja i ens desprotegeix. Aquesta desprotecció és doble per a moltes de nosaltres, com les dones immigrants en situació administrativa “irregular”, oblidades per l’ordenament i vulnerades per la Llei d’Estrangeria.

Amb una sanitat totalment col·lapsada incapaç de donar un servei adient a totes nosaltres, s’agreugen les ja existents problemàtiques que patim derivades de la manca de perspectiva de gènere al sistema sanitari. No ens hem d’oblidar que conquestes socials com l’avortament es troben avui dia en risc a països no tan llunyans com Polònia. 

Però no totes les violències són tan visibles, el fenomen de la doble presència de la dona fa que no només sigui responsable de la seva feina professional, sinó també del treball domèstic que suposa un obstacle per assolir la nostra autonomia. Perquè negar la independència econòmica de la dona és també violència. Això sense comptar amb els deures de cura que la tradició i el sistema ens atribueix envers els nostres fills, parelles i pares, deures s’han vist incrementats durant la pandèmia, en ser les dones les encarregades en quedar-se a casa en moltes ocasions. 

A la vegada, la pandèmia també ha tingut un major impacte en l’àmbit laboral sobre les dones, en aturar-se tota activitat en sectors econòmicament vulnerables, com ara el de l’hostaleria, el comerç o el turisme, dominats per la presència femenina. Perquè la violència en l’àmbit laboral continua, i afecta especialment a col·lectius vulnerables com per exemple les Kellys, les treballadores de la llar, les immigrants en “situació irregular” i les dones trans, que són un exemple de lluita i resistència contra aquestes desigualtats. També cal recordar que aquesta violència provoca situacions de precarietat, fent que en aquests mesos de pandèmia el 70% dels desnonaments les víctimes eren dones. 

Per tot això, un any més animem a les companyes a continuar la lluita revolucionària, inserint-la en tots els àmbits de la nostra vida per garantir la nostra posició igualitària. 

Ens volem vives, lliures, segures i combatives!

.

21 de novembre de 2020

Àrea de Feminisme de la Joventut Comunista de Catalunya

Àrea de Feminismes de Comunistes de Catalunya

.

L’escola catalana és cosa de totes, fem-ho en català!

Fa una setmana ens vam adherir a l’Acord Juvenil per la Llengua Catalana, on vam reivindicar la necessitat d’acció col·lectiva i institucional per la defensa de la llengua als nostres espais i a la nostra societat. Encara que l’activisme lingüístic sigui necessari com a presa de consciència del problema de minorització que pateix el català, no és suficient. Necessitem que les institucions públiques es comprometin en la seva defensa mitjançant polítiques de protecció, normalització i immersió lingüística. Una revisió del que ens va servir fa unes dècades i pot necessitar d’actualització per la nova realitat social de la societat catalana.

En aquest sentit, un camp a batallar en la lluita per la defensa de la llengua és l’educació. La immersió lingüística va néixer des del vessant educatiu i per la iniciativa de famílies castellanoparlants de barris i ciutats obreres, encapçalada per partits com el PSUC. L’esperit de l’un sol poble va ser clau en l’èxit que va recollir com a nou pacte social en la societat catalana: la comunitat educativa es va bolcar en la immersió, des del professorat fins a les famílies i l’associacionisme educatiu.

La immersió lingüística garanteix l’èxit en l’adquisició de la competència lingüística i, a més, ha estat l’instrument determinant per a la universalització del coneixement i el domini del català entre tota la població escolar. Ha estat, doncs, una eina per a la cohesió social. Negar-lo és, alhora, impedir que en una societat en què el català és llengua oficial, totes puguem estar en igualtat de condicions a l’hora d’accedir a feines públiques i d’atenció al client, així com privar a una part de la població a poder viure en la seva llengua.

Tot i això, durant molts anys la dreta espanyolista ha intentat revertir les conquestes de la immersió lingüística a l’educació pública mitjançant discursos basats en l’odi i la separació. Discursos basats en la llibertat de les famílies que no es diferencien en res als utilitzats per defensar l’escola concertada o, de forma més recent, el pin parental. Els discursos de partits com Ciutadans sobre la llengua han anat arrelant en part del marc mental de la població catalana i arriba a qüestionar el seu ensenyament a l’educació pública. A més, les polítiques reaccionàries i espanyolistes de governs com el del Partit Popular i dictàmens del Tribunal Constitucional van ampliar les hores de castellà a costa de la resta de llengües de l’estat: aquestes polítiques busquen minoritzar encara més la llengua i relegar-la a l’espai privat.

El sistema educatiu pel qual lluitem és públic, gratuït, de qualitat i en català. Entenem com a crucial la vehicularitat del català a la docència per poder garantir el seu coneixement i domini per la totalitat de l’estudiantat i evitar la segregació lingüística a les aules. L’ensenyament del català és un dret que tota la ciutadania de Catalunya ha de tenir garantit segons l’Estatut d’Autonomia de 2006 i la Llei d’Educació de 2009. Tot i això, en molts cops els nostres drets lingüístics no es respecten a les aules.

Fa un mes, Plataforma per la Llengua va exposar com s’havien triplicat durant l’inici d’aquest curs acadèmic les queixes per discriminació lingüística a les universitats. No és només que se’ns canviï de llengua a assignatures matriculades en català segons el pla docent, és que a molts estudis la docència en català és irrisòria i ridícula. En el cas de Dret, les hores lectives en català no arriben al 50% i la xifra baixa al 30% al màster d’advocacia. En general, la docència en català a màsters i postgraus és d’un 56%: el percentatge més baix actualment es troba a la Universitat Pompeu Fabra, amb un 27%. Si no es respecten els nostres drets lingüístics a les universitats catalanes, on es respectaran? 

Així, des de la Joventut Comunista de Catalunya ens comprometem a la defensa de la llengua catalana al món educatiu i ens refermem en les nostres demandes: 

  • Vehicularitat del català en el nostre aprenentatge i en totes les etapes: des de l’educació infantil fins a la superior.
  • Respecte de la llengua de la docència dels graus -i que no es canviï en mig del semestre-. Necessitat de més oferta de màsters i postgraus oficials en català.
  • Per assolir el punt anterior necessitem compromís per part de la Generalitat i les institucions universitàries perquè les estudiants de mobilitat i d’Erasmus coneguin el català quan arriben a les universitats catalanes.
  • Disposar bibliografia específica en català per poder adquirir el vocabulari científic i professional dels nostres camps d’estudi i així tenir futurs professionals competents en llengua catalana.

20 de novembre de 2020

Àrea de Moviment Estudiantil de la Joventut Comunista de Catalunya

.

Comunicat sobre l’atac del Marroc contra el Sàhara Occidental al Guerguerat

La matinada del dia d’ahir tropes marroquís van trencar l’alto al foc resultant de l’acord de pau de l’any 1991 mitjançant la incursió militar als territoris alliberats de la República Àrab del Sàhara Occidental (RASD). Aquesta acció unilateral del regne alauita és una demostració més de l’atac imperialista que pateix el poble saharaui, des de 1975 pel Marroc i abans per l’Estat Espanyol.

La població sahrauí porta més de 40 anys abocada a la diàspora permanent i a la impossibilitat de retornar a la seva terra o de viure-hi sense sotmetiment. Els sahrauís han estat objecte de violacions de Drets Humans davant la impassivitat de les Nacions Unides. Des de l’èxode forçat de saharauis que van haver d’exiliar-se i que porten tot aquest temps vivint als camps de refugiats, fins a la població que viu oprimida en els territoris ocupats del Sàhara Occidental. 

L’acció de la MINURSO (Missió de les Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental) ha estat clarament ineficaç, no només no aconseguint els objectius pels quals es va crear sinó també donant marge al Marroc per explotar els recursos naturals del Sàhara Occidental i assegurar en control i la substitució poblacional.

Els recents fets són conseqüència de l’acció repressiva del Marroc que venia preparant la intervenció amb moviments militars previs i contra les manifestacions pacífiques de saharauis. Davant aquesta la violació de la sobirania de la RASD, el Front Polisari i l’Exèrcit Popular d’Alliberament Saharaui han respost de forma legítima a l’agressió il·legal i unilateral del Marroc.

És important també recalcar els papers que juguen en aquest conflicte Espanya i França. França, com a principal potència valedora que recolza la criminal política del Marroc, i Espanya com a potència encarregada de resoldre el conflicte. Hem de recordar que Espanya com a antiga potència colonitzadora del Sàhara Occidental, és l’encarregada de resoldre el conflicte i pressionar perquè es convoqui el referèndum d’autodeterminació del Sàhara, pendent des de fa 30 anys.


Des de Comunistes de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya manifestem:

  • La nostra total condemna a l’intervenció militar del Marroc a la zona del Guerguerat de la RASD.
  • El nostre rebuig a l’ocupació alauita del Sàhara Occidental, una mostra imperialista d’explotació dels recursos naturals i d’opressió nacional.
  • La preocupació davant la inacció de les Nacions Unides i la MINURSO per la resolució efectiva del conflicte, el qual passa, tal i com reclama el poble saharaui, per un referèndum d’autodeterminació vinculant.
  • Exigim al govern espanyol que abandoni, la seva tradicional política de mirar cap un altre cantó quan es vulneren els drets dels sahrauís. Un govern no pot autodenominar-se progressistia si és còmplice de les polítiques de colonització i agressió del Regne de Marroc. 
  • Manifestem la nostra més absoluta i ferma solidaritat amb el poble saharaui, les institucions de la RASD, del Front Polisario i la UJSARIO.

.

14 de novembre de 2020

Comunistes de Catalunya i Joventut Comunista de Catalunya

.

Acord juvenil per la llengua catalana

Avui s’estima que la llengua catalana la parlen al voltant de 10 milions de persones, i està present a un total de 4 estats: als territoris de la Catalunya Nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, la comarca murciana del Carxe, les illes Balears i Pitiüses, i la ciutat sarda de l’Alguer. Amb la seva diversitat dialectal, és l’ànima dels nostres pobles, signe d’una identitat col·lectiva pròpia i diferenciada, un nexe d’unió entre la ciutadania d’arreu del territori, l’eix vertebrador d’allò que ens fa ser poble i fa realitat avui en dia els Països Catalans.

La llengua té un context desigual i únic en cada territori, així i tot, la lluita per la preservació i contra el retrocés és compartida. Són molts els indicadors que evidencien la reducció progressiva de parlants, és per això que les entitats juvenils dels diferents territoris de parla catalana, en un exercici de maduresa i compromís, firmen plegades el present acord que reivindica el següent:

  • Llengua d’acollida, arrelament i cohesió social:

Als Països Catalans volem acollir, i ho volem fer plenament en català. Arreu dels Països Catalans hi ha diversos idiomes que conviuen amb oficialitat i cooficialitat, però es parlen centenars de llengües més, per això volem que el català sigui un punt de trobada i el canal d’interacció entre totes aquestes, el nexe d’unió enmig de la pluralitat que actuï com un element de cohesió social i contribueixi al desenvolupament de societats sanes i diverses però amb consciència col·lectiva. Volem comunitats veïnals, culturals i socials robustes que enriqueixin i enforteixin la societat, així com que la facin més crítica, i el català és un element imprescindible, una via d’entrada a la participació activa de la vida pública: com més coneixement lingüístic més implicació social.  En aquest sentit cal destacar el paper de les aules d’acollida en l’àmbit escolar.

  • A les aules, en català:

Per la preservació d’una llengua és imprescindible la seva presència en l’àmbit educatiu. L’ensenyament del català és un dret nacional que tota la ciutadania dels Països Catalans ha de tenir garantit. Cal que les institucions, els centres educatius i les universitats adoptin mesures per garantir i fomentar l’ús del català en docència i recerca, així com en la redacció de treballs de fi de grau i la traducció de bibliografia existent per afavorir la investigació, la recerca i el coneixement.

  • Denunciem les agressions lingüístiques:

La llengua catalana, al llarg de la seva història, ha passat per situacions de prohibició, reconeixement, normalització i substitució lingüística per part dels diferents Estats. És en aquest conflicte per la dominació dels Països Catalans que es produeixen nombrosos atacs de desprestigi i la utilització interessada del català per trencar la societat. Cal denunciar i combatre aquests discursos d’odi i les vulneracions dels drets lingüístics per part dels estats espanyol, francès i italià i la complicitat de la Unió Europea al no reconèixer-ne l’oficialitat.

  • Treballem des de les institucions:

Les institucions pròpies tenen un paper fonamental en la promoció i defensa de la llengua catalana. Des de les dues Generalitats, el Govern de les Illes, el Govern d’Aragó, el Consell Departamental, els Consells Insulars, els Consells Comarcals, les Mancomunitats i els Ajuntaments, s’han d’impulsar polítiques públiques de suport i promoció de la llengua, així com l’existència de mitjans de comunicació públics. És la manera de garantir tots els drets a la ciutadania, millorar la cohesió social i preservar la diversitat lingüística dels Països Catalans.

  • Encoratgem a la societat:

Les mesures que es puguin impulsar des de les institucions han d’anar acompanyades de la conscienciació de la societat vers l’ús del català, reconeixent-la com a llengua de ple dret i no de segona, espolsant els complexos lingüístics i enfortint la consciència col·lectiva. Als moviments socials, als centres de treball, a l’oci, a les xarxes socials: no canviem de llengua, fem-ho en català!