Per un 8 de març de classe i combatiu #8MBlocJove

Cartell8MXarxes2


Un any més, les joves comunistes sortim al carrer per reivindicar un día que durant els últims anys ha sigut víctima d’una apropiació descomunal per part del capitalisme: caient en les urpes de partits liberals oportunistes i convertint-se en un moviment superficial en el nostre día a día. Oblidant la lluita de milers de dones que ens van precedir, l’impacte que té sobre les treballadores i convertint-lo en un dia festiu qualsevol.

Sortim al carrer per cridar ben fort que es el día de la dona treballadora: l’estudiant explotada, la jove precària. Les que mantenim el sistema degut a la nostra tasca, molts cops imposada i sempre invisibilitzada, com a cuidadores dels nostres companys i de la nostra família. Les que a causa d’això estem exposades a una jornada laboral insostenible i en conseqüència a un sou més baix, una taxa més alta de temporalitat i a una pobresa més propera.

Per això no podem oblidar el dret al propi cos, a decidir a ser mares o no, el dret a que el nostre sexe no tingui preu ni el nostre ventre estigui en lloguer, que puguem fer un canvi de sexe si així ho desitgem i que no hagi de ser un luxe. El dret a una vida digna, a no tenir una doble jornada en el cas de les treballadores: reivindicant la socialització i col·lectivització del treball reproductiu, posant mesures públiques que ajudin a la criança dels fills. Volem una educació que promogui aquests valors: que ensenyi a no sexualitzar, a normalitzar un sexe sempre segur i consensuat i a no discriminar per raons de gènere -o de rasa i d’orientació sexual-. Volem una jornada laboral que s’ajusti a les nostres necessitats, al nostre temps social i que la nostra vida no depengui de quant cobrem: no volem viure per treballar. No volem ser esclaves del treball assalariat. Les cadenes d’aquest també són violència i volem trencar-les per ser propietaries de la nostra vida.

Lluitem per deixar d’estar exposades a la violència per part de desconeguts, però també per part de familiars, amics i parelles. Que els nostres llocs d’estudis, de treball i d’oci no siguin escenaris de experiencies traumàtiques molts cops normalitzades i, alhora, estigmatizades. Volem trencar el silenci.

Tenim mil motius per sortir a lluitar, per plantar cara a ideologies reaccionaries que volen endarrerir-nos i tombar tot el que hem aconseguit des de la lluita socialista i el moviment obrer. Per això no ens podem permetre missatges buits ni fractures: les dones treballadores hem d’estar unides i cridar que ni ens callaran ni passaran. Per això us convidem a tots i a totes a lluitar amb nosaltres aquest 8M en el Bloc Jove a les 18h al metro Hostafrancs.

 

 

 

 

La JCC aposta per una tardor de mobilitzacions estudiantils i juvenils

La JCC proposa una tardor de mobilitzacions estudiantils, que s’acabin transformant en un catalitzador del malestar de la joventut de les classes populars, i sigui la punta de llança d’un nou cicle mobilitzador

La Joventut Comunista proposa centrar les mobilitzacions en la rebaixa d’un 30% de les taxes universitàries, i en la gratuïtat de la Formació Professional

 

Resum de l’Informe Polític aprovat per consens en la darrera reunió del Comitè Central.

Després d’una campanya amb unes altes expectatives, el 26J vàrem patir un bany de realisme. Els resultats no eren els esperats, i a més, es van perdre vots. Segons els primers anàlisis, Unides Podem hauria perdut vots allà on IU és més forta electoralment. Així doncs, la volatilitat del discurs dels dirigents de Podem en campanya hauria fet restar aquells vots amb una clara identificació ideològica, mentre que no hauria aconseguit atreure a sectors encara no convençuts pel canvi. A Catalunya, En Comú Podem es manté amb els mateixos escons però perd al voltant de 80.000 vots. Els vots perduts tant a casa nostra com a Espanya han anat directament a l’abstenció. Així doncs, no s’ha pogut mobilitzar el vot ja obtingut en les anteriors, ni molt menys s’ha pogut atreure nous suports.

L’estratègia de la unitat popular, tal com la vàrem definir en la II Conferència Nacional, continua sent de gran actualitat. D’una banda, necessitem un nou espai que articuli les reivindicacions i demandes de les classes populars. De l’altra, hem vist les limitacions de centrar tots els esforços en les batalles electorals. També, hem pogut veure la tendència a cooptar quadres dels moviments socials per a les institucions, pel que els moviments socials han quedat coixos. Així doncs, la confluència ha d’anar més enllà dels acords electorals, i s’ha de transformar en un instrument d’articulació político-social d’organitzacions populars i activistes socials, en el que existeixi un equilibri entre l’acció social i política. Pel que fa a la joventut, reafirmem la nostra voluntat que existeixi un àmbit de debat i coordinació juvenil integrat en el nou espai popular, nacional i democràtic que volem construir. No es poden extreure les causes dels resultats electorals a un hipotètic fracàs de la estratègia de confluència. En qualsevol cas, es tracta d’una acumulació d’errors estratègics que venen d’antic, i que tenen a veure amb la manca de voluntat de les organitzacions polítiques per desenvolupar un treball d’articulació social, és a dir de creació de poder popular, i la seva posterior transformació en articulació política i creació d’unes noves institucions de poder polític i econòmic.

Des de la JCC hem de desenvolupar un anàlisi sobre els escenaris que vindran, i marcar les línies d’actuació. Així doncs, com ja vàrem analitzar en anteriors ocasions, i donats uns resultats tant similars als del 20D, avui no és possible un govern realment progressista, que implementi una política de recuperació de drets, i d’avenç en les condicions de vida de la classe treballadora. A data d’avui no estan clares les aliances de govern, però les línies polítiques marcades per la oligarquia i les institucions europees continuen essent les mateixes: assegurar l’increment dels marges empresarials, tot retallant 10.000 milions d’euros per tal d’aprimar l’Estat. Aquestes retallades, com no, aniran segurament als serveis públics com l’educació o la sanitat. D’altra banda, s’esperen nous atacs a les condicions de treball, amb la intenció d’augmentar la precarietat i enfortir el poder ja absolut de la patronal als centres de treball. Tampoc podem oblidar la nova ofensiva que es pot donar en el terreny democràtic i nacional. Avui es donen les condicions per a que el PP i C’s siguin les forces clau de govern. Així doncs, les perspectives dels propers mesos són de resistència als nous atacs.

Els resultats del 26J han demostrat que les estratègies de guerra llampec només serveixen quan existeix una maquinària prou potent, i quan la societat està preparada per recolzar-nos. Així doncs, hem pogut veure com l’arribada al govern de l’Estat no és possible mitjançant una campanya electoral, ni mitjançant una tàctica comunicativa que es modula en base a l’estat d’ànim de les masses, o al sentit comú imperant en un determinat moment. Cal treballar en els propers anys per construir una societat preparada i animada a desenvolupar uns canvis polítics i socioeconòmics estructurals.

Pel que fa a la joventut, cal seguir treballant per organitzar-la allà on viu els conflictes que genera el capitalisme. Per tant, cal rearticular el moviment estudiantil en base a noves mobilitzacions, en las que l’accés als estudis sigui l’eix vertebrador. La JCC proposa, doncs, una tardor de mobilitzacions estudiantils, que s’acabin transformant en un catalitzador del malestar de la joventut de les classes populars, i sigui la punta de llança d’un nou cicle mobilitzador que posi les condicions de vida de la gent treballadora en el centre de l’agenda política. És evident que la població estudiantil té una gran majoria de joves que no provenen de la classe treballadora, però és precisament la dificultat en l’accés a l’educació superior el que pot fer connectar el moviment estudiantil amb les capes joves de la classe treballadora. Per tant, la JCC proposa centrar les mobilitzacions en la rebaixa d’un 30% de les taxes universitàries, i en la gratuïtat de la Formació Professional. Tanmateix, aquesta mobilització també ha de connectar amb professors i PAS, així com ho ha de fer amb la comunitat educativa. Així doncs, cal iniciar les mobilitzacions estudiantils al novembre, tenint present que pel calendari acadèmic només és possible convocar mobilitzacions solvents al novembre, al febrer i al maig.

D’una altra banda, també s’ha d’organitzar les lluites als barris. Primerament, les tasques prioritàries per al curs vinent tindran a veure amb l’extensió de la mobilització estudiantil que proposem, portant la convocatòria als centres d’educació secundària i professional de tot el territori. Així mateix, proposem portar aquesta mobilització al moviment veïnal, i a tots els moviments socials, així com espai de poder popular. A més, cal reforçar les assemblees de barris, assemblees de joves, casals de joves, i els diferents espais de resistència i solidaritat popular com la PAH, la XSP, etc. La JCC, doncs, continuarà impulsant espais d’organització juvenils als municipis i barris on tenim presència, tot fomentant la creació i difusió de cultura popular, transformant les noves formes de socialització, de comunicació i consum cultural en eines d’organització popular i transformació social.

La JCC convoca el seu II Congrés per al 15 i 16 de juliol de 2017

 

CARTA DE CONVOCATÒRIA DEL II CONGRÉS

 

Dos anys després del Congrés d’Unitat Juvenil Comunista els escenaris polítics, socials i econòmics són molt diferents. La crisi econòmica de 2008 va portar una crisi política arran de les polítiques antiobreres i contra les classes populars. Així doncs, s’ha accelerat l’empobriment i la precarització de les condicions de vida de la joventut treballadora i de capes populars. A la vegada, l’accés a l’educació superior s’ha limitat com a conseqüència d’una política d’elitització de la universitat, i la formació professional s’encamina cap a l’entrega total al món empresarial. Així mateix, les retallades en l’educació secundària han empobrit el nivell de formació i han empitjorat les condicions d’estudi de l’estudiantat, així com precaritzat les condicions de treball del professorat.

 

Tants anys de crisi han portat un cicle de lluites molt dilatat en el temps. Així mateix, ara ens trobem en un retrocés de la mobilització, havent bolcat la major part dels esforços en batalles electorals que han portat, d’altra banda, grans avenços en la presència institucional. Com a joves comunistes ens toca fer un anàlisi curós, és a dir, un anàlisi concret de la realitat concreta de la joventut del nostre país, i de la nostra classe. Ens toca fer, a la vegada, una proposta política per convèncer a milers de joves que cal lluitar per construir una vida digna. Ens toca fer una proposta per construir el socialisme a Catalunya.

 

És evident que no partim del no-res. Aquests anys intensos, i sobretot els darrers cursos polítics, representen una gran experiència política i militant que cal tenir molt present. I no només aquests darrers anys. Com a comunistes bevem d’una experiència de segles de lluita obrera i popular. Com a comunistes tenim, doncs, el deure de contextualitzar la proposta revolucionària forjada en la Revolució d’Octubre de 1917. El II Congrés ha de ser una gran aportació de la Joventut Comunista de Catalunya per al centenari de la Revolució Russa, pel centenari de la proposta leninista.

 

El II Congrés, que celebrarem els dies 15 i 16 de juliol de 2017 ha de ser una cita amb el present i el futur, mirant de forma realista el passat per aprendre i bastir un projecte nacional i popular per a la joventut del nostre país. Per fer-ho, elaborarem un manifest-programa on establirem la nostra proposta  per als propers anys. En base a aquesta, debatrem les línies d’actuació estratègico-organitzatives. Així doncs, aquest Congrés es planteja de fora cap endins. El II Congrés serà la construcció col·lectiva d’una nova etapa d’articulació política, social i cultural de la joventut treballadora i estudiantil catalana.




Comité Central.

A Barcelona, 16 de juliol de 2016.

Per la República Catalana social, democràtica i sobirana de treballadores i treballadors lliures

Corona_socialismeEl proper 14 d’abril commemorem el 84è aniversari de la proclamació de la II República espanyola, fet que els i les comunistes de la JCC aprofitem per reconeixer i defensar els avenços polítics, socials i democràtics d’aquell període així com els valors cívics i ètics que dimanen de la mateixa República.

Així mateix, aquesta data assenyalada ens serveix per mostrar tot el nostre respecte, rendre homenatge i enmirallar-nos en l’exemple que per a nosaltres representen totes aquelles persones que van defensar, i en moltes ocasions fins i tot donar la seva vida, per la II República i que van lluitar pels drets del poble de Catalunya i dels del conjunt de l’Estat.

Des de la JCC no oblidem, i exigim justícia per a totes aquelles persones, familiars, fills i filles, néts i netes, besnets i besnetes que, com molts de nosaltres, també víctimes, varem perdre a familiars a causa de la violència i repressió planificada i duta a terme pel règim franquista.

Però per a totes i tots nosaltres el 14 d’abril també esdevé una data que ens obliga a mirar cap a endavant i continuar lluitant pel nostre futur.

La joventut treballadora i estudiantil som conscients de la significació política i la trascendència històrica que representa per nosaltres i per amplíssimes capes de la població l’actual moment de crisi capitalista mundial i la crisi de la II Restauració Borbònica al conjunt de l’Estat espanyol.

Una crisi de Règim que preten ser superada per les elits polítiques i econòmiques de Catalunya i Espanya impulsant una Segona Transició i que té la seva màxima expressió en la successió el juny de l’any passat de Juan Carles I per Felip VI.

Un projecte que confontem políticament i ideològica lluitant per una República Catalana social, democràtica i sobirana de treballadors i treballadores lliures, que obri un nou marc de relacions polítiques, econòmiques i socials en una perspectiva socialista i en vistes a la construcció de la futura societat comunista.

Des de la JCC apostem per que aquesta República Catalana comparteixi un marc comú de relacions amb la resta dels pobles d’Espanya en forma de República Federal Espanyol basada en la lliure adhesió i en la defensa del dret a l’autodeterminació de tots els pobles que la conformin.

Assolir aquests objectius tant sols és possible des del ferm compromís polític, des de l’organització i la lluita quotidiana de centenars i milers de persones joves que, com nosaltres, volem i exigim un futur digne i prosper en la nostra terra i amb els nostres.

La cruïlla en la que ens trobem esdevé per la joventut treballadora i estudiantil un repte de generació; un repte que compartim amb moltíssimes més dones i homes des de la convicció que assolir aquests objectius tant sols serà possible des de l’organització del conflicte, la lluita quotidian, la unitat popular i la mobilització ciutadana.

Fem un crida a la joventut treballadora i estudiantil així com al conjunt de la classe treballadora a participar activament en els homenatges a la II República així com per continuar lluitant pel nostre futur.

Per la República Catalana social, democràtica i lliure!!

Visca la República!!

Diumenge 12 d’abril del 2015

Comitè Central de la Joventut Comunista de Catalunya

 

 

Comunicat de la JCC contra la repressió a Euskal Herria: #JeSuisBasque

EuskalHerriaDes de la Joventut Comunista de Catalunya condemnem l’acte repressiu i desmesurat ocorregut el matí del 12 de gener per part de la Guàrdia Civil al País Basc, a Navarra i a Madrid.La detenció de 16 persones (12 d’elles advocades de l’esquerra abertzale) i l’acusació d’aquestes a pertànyer a ETA i d’haver comés delictes econòmics, es va produir conjuntament amb escorcolls a la seu del sindicat de treballadores LAB, a alguns despatxos d’advocats i a tres Herriko Taberna, on a més es van produir confiscacions.L’operació es va produir tres dies  després de la massiva mobilització del poble basc contra la dispersió i reclament el compliment dels Drets Humans, que va tenir lloc a la ciutat de Bilbao. A més, afecta al macro judici contra 35 persones encausades, que va ser suspès, ja que 3 advocats havien estat detinguts i les encausades es negaven a canviar la defensa.Entenem que aquest tipus d’actes repressius corresponen a la criminalització de la protesta i de la defensa dels Drets conquerits pel conjunt de la classe treballadora, i expressem la màxima solidaritat amb el poble basc i amb els sindicats de treballadors i les advocades detingudes.Davant la hipocresia d’aquest règim en crisi i davant la criminalització de la lluita dels pobles, la JCC vol donar tot el seu suport i convoca a la concentració del dimarts 13 de gener a les 19:30 davant  del col·legi d’advocats de Barcelona, al carrer Mallorca 283.

 

 

Prou d’atacs, redades i macro judicis contra la defensa dels drets elementals!
Visca la lluita dels pobles, visca la lluita obrera!
Basque

Joventut Comunista de Catalunya, 12 de gener de 2015

Comunicat oficial de la JCC de condemna a la sentencia de l’Audiència Provincial de Madrid

L’Audiència Provincial de Madrid ha condemnat aquest 8 de gener el company Alfonso Fernández Ortega, ‘ Alfon’, a 4 anys de presó per suposada tinença d’explosius. Una sentència que criminalitza una vegada més a la mobilització i evidencia la persecució d’aquelles qui defensen els nostres drets.

Un judici marcat per les constants contradiccions de la policia que s’ha demostrat incapaç de presentar ni una sola prova o dada objectiva per demostrar els fets que finalment li han inculpat.

Davant d’aquesta lamentable notícia des de la Joventut Comunista de Catalunya volem transmetre:

En primer lloc, el nostre rebuig a la criminalització de la protesta social per part de l’Estat Espanyol. Detingut només sortir de casa seva per participar en els piquets informatius de la Vaga General del 14N; i condemnat a 4 anys de presó per defensar els drets de totes, en un judici ple d’irregularitats és una mostra més de la falta de democràcia i transparència de les institucions publiques.

En segon lloc, mostrem el nostre recolzament i solidaritat amb l’Alfon i la seva família.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Visca la lluita de la classe treballadora!

ALFON LIBERTAD!

Joventut Comunista de Catalunya – JCC

9 de gener de 2015

B66UIuTIIAAr9BW.jpg:large