En aquests temps en els quals l’extrema dreta ha arribat a les institucions i les opinions reaccionàries s’han vist legitimades mediàticament, ens agradaria subratllar, amb motiu del dia de l’Orgull LGBT el pròxim 28 de juny, la nostra lluita contra les discriminacions i violència exercides contra aquest col·lectiu en tots els àmbits: el món laboral, les institucions, la família, els mitjans de comunicació…
A principis de juny d’aquest any, l’Observatori Contra l’Homofòbia ja havia registrat 70 agressions contra persones LGBT en Catalunya en 2019, un 30% més que l’any passat. En els últims temps hem vist notícies en els mitjans de pallisses i altres mostres de violència LGBTfòbica. No només s’expressa físicament, sinó també en tota una sèrie de prejudicis, comportaments i actituds que tenim molt interioritzats i normalitzats en la nostra vida quotidiana. Devem, doncs, lluitar tots els dies per erradicar aquestes conductes i entendre que els canvis també passen per reflexionar sobre els pensaments que ens imposa el sistema capitalista i cisheteropatriarcal en el qual vivim.
Com ocorre amb totes les lluites socials, el capitalisme intenta apropiar-se de les reivindicacions del col·lectiu LGBT per a convertir-les en un reclam comercial i un producte de consum, despullant-les de la seva essència combativa. És el que es diu “capitalisme rosa”: el capitalisme mercantilitza les reivindicacions LGBT i les buida de significat per a vendre uns missatges diluïts i concordes al sistema. La realitat, no obstant això, és que sota el sistema capitalista no és possible la consecució d’uns objectius que advoquen per la igualtat i la finalització de tota forma de discriminació cap a la comunitat LGBT.
En contraposició a la rentada d’imatge que fa el capitalisme de si mateix, no hem d’oblidar-nos que, dins de la classe obrera, les persones LGBT sofreixen unes discriminacions específiques que en molts casos dificulten l’accés a una situació laboral digna i porten a unes condicions de vida molt precàries. Al capitalisme no li importen els drets socials de cap sector de la població: li importa poder usar-los com a objecte de consum.
En el moviment LGBT més mediàtic trobem moltes actituds liberals i, a més, com a resultat de viure rebent constantment missatges culturals cisheteropatriarcals, biaixos que porten a invisibilitzar a determinats grups del col·lectiu i a donar-los major importància i representació als homes cis gais blancs amb una posició social que els permet donar a conèixer les seves veus. En moltes ocasions això va en detriments de postures més marginals, com poden ser les dones trans, col·lectiu que sofreix una immensa precarietat laboral i, per tant, risc de rebre violència patriarcal en activitats com la prostitució.
És per això que des de la JCC apostem, el 28 de juny i la resta dels dies de l’any, per un Orgull crític, de classe, combatiu. Perquè ningú ha de disculpar-se per la seva existència i perquè totes i tots participem en la lluita contra el capitalisme, independentment del nostre gènere o orientació sexual. Molta força i ens veiem als carrers!
