Avui es compleixen dos anys d’un dels dies més importants de la història recent de Catalunya quant a mobilització social i política. Dos anys d’ençà que, tot i la repressió exercida per part de l’Estat espanyol, el poble va sortir a exercir un dels seus drets: votar per decidir el seu futur i defensar la seva sobirania com a tal. Les i els joves comunistes que vam viure aquella jornada històrica mai oblidarem ni perdonarem la violència amb què el règim del 78 va intentar sufocar una reivindicació plenament democràtica, així com tots els esdeveniments que van succeir després.
El dret a l’autodeterminació és un element bàsic que els pobles han de poder exercir amb total llibertat, sense por al resultat que pugui esdevenir-ne d’ell. Continuarem lluitant per a poder materialitzar aquest dret, per a alliberar a totes les persones que es troben segrestades per la justícia espanyola per intentar assolir-ho, per a aconseguir l’amnistia en el cas que siguin condemnades i perquè els exiliats i les exiliades puguin tornar a casa sense cap mena de represàlia.
Volem avançar cap a la República Catalana lliurement confederada amb la resta de repúbliques de l’Estat i amb una relació fraternal amb aquestes. Una república al servei de la classe obrera, feminista, amb poder sobre els mitjans de producció per a contribuir a aturar el canvi climàtic, solidària amb la resta de pobles del món i respectuosa amb la diversitat racial i d’orientació sexual. Perquè entenem que els drets socials, polítics i nacionals van de la mà. Perquè només amb una revolució social podrem millorar les condicions materials de vida de la gent i ampliar els seus drets.
Ni un pas enrere. Visca la lluita comunista. Visca l’1 d’octubre.
Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya.
1 d’octubre de 2019.
