Ens trobem amb una realitat en la que per a la gent més jove només es donen oportunitats en forma de pràctiques no remunerades, per aquelles persones que cursen cicles formatius (unes pràctiques que en cap cas són un aprenentatge real, sinó més bé una forma que tenen les empreses per estalviar en mà d’obra); en forma de beques de col·laboració, que no són més que llocs de treball que les universitats cobreixen amb sous de misèria i amb unes condicions laborals precàries; en forma, també, de contractes temporals, la majoria a temps parcial, que suposen una gran indefensió, i que anul·len qualsevol capacitat de resposta davant els habituals abusos per part de les empreses pel que fa als canvis de torns i d’horaris, les hores extraordinàries, o l’amenaça constant de l’acomiadament immediat.
Segons l’estudi de l’Observatori Català de la Joventut, “Situació laboral de les persones joves a Catalunya” del 4t trimestre de 2016, la taxa d’activitat juvenil es situa en el 58,3%, amb una tendència decreixent continuada des de l’inici de la crisi, passant del 72,2% al 2008 a la dada actual. D’aquest percentatge, treballa el 44,2%, pel que el coeficient de l’atur juvenil es situa en el 24% (32,3% dels 16-24 anys, 13,1% dels majors de 29 anys), una dada que no reflexa correctament la situació real de la joventut del nostre país. La baixa de l’atur, en el cas de la gent jove, no té com a causa l’accés al treball sinó el creixement de la inactivitat. La realitat de la joventut del nostre país és que el 55,7% no té feina, i un 53,6% no rep cap tipus d’ingrés. Això comporta que cada vegada hi ha més joves sense cap tipus d’esperança per construir-se un projecte de vida.
Un altre aspecte a tenir molt present és la consolidació de la tendència creixent de la temporalitat en els nous contractes. A Catalunya, segons dades del SEPE de febrer de 2017, un mes que no s’acostuma a caracteritzar per la necessitat de personal per a campanyes turístiques o comercials puntuals, el 85,49% dels nous contractes eren temporals. A això cal sumar que la majoria de joves treballen en un sector caracteritzat per la temporalitat, com és el sector serveis. Així doncs, un 40,9% de la gent jove treballa en aquest sector (32 a la restauració i comerç, i un 8,9 a oficines), front només un 10,1% que treballa en activitats del sector primari i secundari. També és significatiu el 22,3% que desenvolupa tasques de professionals científics i intel·lectuals. Cal destacar també que les dades que proporciona l’Observatori Català de la Joventut no es troben desglossades de forma correcta, i situa en un mateix camp a directors i gerents i personal que treballa en el camp científic i intel·lectual, posant en el mateix camp a persones amb uns ingressos elevats i d’altres que només reben beques infraremunerades per a la seva qualificació.
La Joventut Comunista de Catalunya aposta per una lluita forta i real contra l’atur juvenil, que no es quedi en mesures de maquillatge com la Garantia Juvenil, i que vagi a l’arrel: el repartiment de la riquesa i del treball.
La JCC lluita per acabar amb les formes de precarietat que representen
– les beques de col·laboració
– els contractes de pràctiques,
– els contractes temporals i les ETT
– les formacions laborals selectives no remunerades
– les pràtiques no remunerades als cicles formatius o a la formació ocupacional
La JCC lluita pel treball ben remunerat i estable
– amb una jornada completa de 35h sense retallada salarial
– amb un salari mínim de 1.000€ que permeti a la gent treballadora viure amb dignitat
LLUITA AMB LA JOVENTUT COMUNISTA!
