Des dels carrers constituïm la República Catalana.

 

Resolució del Comitè Executiu.

 

Després de dues setmanes de mobilitzacions intenses, de grans demostracions de força per part del poble català, de mobilitzacions històriques com la mobilització estudiantil del 28S i de la gran jornada de desobediència civil que va representar l’1 d’octubre, cal continuar la lluita per aconseguir el màxim grau de sobirania per a Catalunya. El moviment estudiantil i juvenil ha estat a l’alçada de les necessitats del moment, i s’ha mostrat com a força motriu de les mobilitzacions i de l’impuls del poble per defensar el seu dret a determinar lliurement el futur del país.

Un cop passat l’1 d’octubre cal reflexionar amb el cap fred i valorar el resultat. Primerament, cal destacar que ha estat una de les mobilitzacions més grans de la història de Catalunya. Tot i els problemes tècnics ocasionats per la persecució de l’Estat, i la ofensiva autoritària per aturar-ho, es van poder obrir un nombre realment important de col·legis. Va ser només gràcies a la determinació dels moviments populars, les ocupacions i la autoorganització veïnal que es van aconseguir obrir, i es van defensar davant les ordres judicials de tancar-los. Ni la violència ni la brutalitat policial van atemorir a la gent que va anar a defensar els centres de votació. La repressió salvatge no ha frenat la mobilització, sinó que ha tingut un major efecte mobilitzador. La resposta a la repressió ha estat immediata, i els dies posteriors al referèndum s’han omplert els carrers i s’ha viscut una gran jornada que ha paralitzat tot el sector públic i una part destacada del sector privat.

Tot i això, cal valorar també que la participació, tot i que va ser important, evidencia que gran part de la població no es va sentir cridada a participar. Cal tenir present, a la vegada, que el percentatge de participació (un 40% aproximadament), essent un referèndum perseguit per les institucions i les forces coercitives de l’Estat, és destacable, i en cap cas es pot menysprear ni obviar. Seguint la màxima que Catalunya és un sol poble, afirmem que de la mateixa manera que cal aconseguir que el 80% que vol el referèndum es pugui expressar, també s’han de tenir present els més de dos milions de vots que s’han expressat en unes condicions d’estat d’excepció de facto.

En el moment en el que ens trobem la mobilització popular és la millor eina per construir una Catalunya sobirana. És precisament amb el poble actiu i organitzat que es podrà aconseguir la sobirania i una democràcia avançada. Precisament per això, no es pot aturar la mobilització ni delegar l’impuls popular en l’acció institucional. Aquesta acció ha d’acompanyar i culminar la mobilització, però mai pot ser ni catalitzador ni força motriu. Així mateix, els passos que es donin han de garantir la unitat i la força del moviment generat en les darreres setmanes. Així doncs, una declaració d’independència sense els recursos o els instruments per poder materialitzar el control del territori seria fer un pas en fals, que podria limitar les forces que seran necessàries per fer front a la probable resposta repressiva i autoritària de l’Estat, que segurament farà un salt qualitatiu. Front a les futures ofensives del règim monàrquic espanyol necessitem tota la força dels sectors democràtics, i fer que les mobilitzacions apleguin encara a més gent i esdevinguin un element clau en el procés de destitució del règim del 78.

La Joventut Comunista de Catalunya aposta, també, per iniciar un procés constituent popular, que determini les bases de la República Catalana a partir de l’acció d’un poble mobilitzat i informat. Un procés que es produeixi als barris, a les facultats, als centres d’estudi i de treball. Un procés de transició cap a una República Catalana reconeguda internacionalment com a país sobirà, que tingui el control efectiu sobre el seu territori, sobre la seva economia, i que visqui en fraternitat amb les nacions i pobles d’Espanya, i del món. Una República Catalana que, si es donen les condicions, es confederi amb una Espanya plurinacional i republicana, tal com vam aprovar al II Congrés. Serà precisament amb la constitució de la República Catalana que cauran els murs del règim monàrquic del 78, que ha demostrat la seva naturalesa franquista amb la ofensiva repressiva dels darrers dies. A la vegada, animem a les forces democràtiques d’Espanya a mobilitzar-se contra l’ofensiva autoritària, i per obrir també a Espanya una nova etapa republicana.

Necessitem fer aquests passos per superar el règim neofranquista en el que vivim. Necessitem una Catalunya sobirana per garantir una vida digna per a les classes populars i un futur digne per a la joventut. Serà només amb la lluita decidida de la joventut, dels i les estudiants, i de tot el poble treballador català, que aconseguirem recuperar els drets perduts i conquerir-ne de nous. Per això, cridem al moviment juvenil a mobilitzar-se per transformar els centres d’estudi, els carrers i les places en espais de construcció de la República, sota un marc d’una democràcia avançada i real en els àmbits polítics, socials, econòmics i culturals. Cridem, també, a l’acció de tota la joventut per defensar tots els seus drets i no deixar que ningú tapi l’agenda social per interessos partidistes. Només amb un poble unit i mobilitzat, i amb una joventut activa i al capdavant de la lluita, podrem construir la República del treball i la vida digna.

 

 

A Barcelona,
el 4 d’octubre de 2017.

 

Comitè Executiu de la JCC

Foto_Comunicados