8M. Plantem cara al patriarcat!

Manifest de la JCC pel 8 de març

Aquest vuit de març les dones sortim als carrers a combatre el patriarcat i a lluitar pels nostres drets que se’ns estan negant en tots els àmbits de la nostra vida. Com a treballadores patim una escletxa salarial de fins el 24% provocada per diferències en els contractes, i tot sovint se’ns veta de molts espais. Com a dones joves, a més, moltes vegades no se’ns contracta per evitar una baixa per embaràs, reprimint així també la nostra llibertat reproductiva i assimilant la nostra imatge a la de futures mares i cuidadores. En cas que arribi un embaràs en moltes ocasions se’ns acomiada directament.

Quan aconseguim que se’ns contracti, hem de carregar amb una doble jornada laboral assumint en gran part, quan no totes, les tasques domèstiques i de cures. Aquestes tasques, a més, estan invisibilitzades i són constantment menystingudes tot i la seva importància vital. Volem reivindicar la importància del repartiment i valoració d’aquestes tasques imprescindibles. Considerem que el capitalisme necessita que les dones les seguim assumint de manera invisibilitzada per poder sobreviure.

Patim també una violència de gènere que aquest any ja ha matat a més de vint dones. Necessitem immediatament una solució que no ens culpabilitzi, com passa si no denunciem, o que no ens ignori o tracti de mentideres, quan ho fem. Necessitem acabar amb la violència simbòlica en què se sustenta aquesta societat i també amb la cultura de la violació i l’amor romàntic.

És per això que des de la Joventut Comunista de Catalunya ens esforcem per ajudar a desenvolupar una lluita conjunta per millorar les condicions de totes, les diverses, des de la perspectiva de classe, com a treballadores en ple dret a protestar i lluitar com les que més, en defensa de totes. Us convidem a manifestar-nos juntes aquest dimecres 8 de Març a les 19:00 a Plaça Universitat, reconèixer-nos com a companyes i visibilitzar que mentre hi hagi l’opressió masclista, hi haurà resposta feminista.

Barcelona,
6 de març de 2017

Comitè Executiu

Al carrer, a la feina i a casa, plantem cara al patriarcat

Després de molts anys de lluites, de tantes dones assassinades, de tantes desigualtats viscudes, encara no se’ns ha reconegut el respecte com a persones, com a treballadores o com a dones. El vuit de març és per seguir lluitant a part de per celebrar victories.

Aquest vuit de març no en tenim prou amb el que hem aconseguit. Ens enfrontem encara a la precarietat, l’assetjament, els assassinats, la cultura de la violacio, al no repartiment de les tasques de cura i reproducció, la precarietat laboral o les condicions socials que ens obliguen a viure estancades: totes elles, opressions que continuen afectant-nos de fa generacions i generacions. I no podem combatre-les d’una en una: creiem que no canviarà res si no unim les lluites, si no som conscients que la lluita feminista és i ha de ser una lluita anticapitalista i que, alhora, la lluita contra el capitalisme també ha de ser contra el patriarcat.

Ens parlen de llibertat dins del capitalisme, però nosaltres no la veiem ni vivim. Totes les dones, les treballadores, les migrants, les diverses, les patologitzades, les assignades home en néixer, les estigmatitzades, les refugiades, totes, pateixen discriminacions. Aquestes discriminacions no desapareixeran sense una ruptura des del feminisme i el capitalisme, una ruptura de les opressions creuades de classe, de gènere, d’estigma o d’ètnia, entre moltes més. En la diversistat neix una nova perspectiva on totes comptem, on les nostres distincions amplien la nostra força ens uneixen.

Des de les elits econòmiques, acadèmiques i culturals s’aixeca la bandera del feminisme més afí amb el sistema. Aquest feminisme critica la manca de dones als espais on es prenen les decisions, el topall conegut com a sostre de vidre. La nostra perspectiva marxista i de classe ens impedeix plantejar aquest sostre de vidre com el problema principal de les dones de classe treballadora, donat que el fet de que les dones no estiguin als espais de poder no es deu a una conjura d’homes que actuen com a topall sino a les estructures patriarcals de la societat i l’economia. Aquestes estructures actuen com un terra llefiscós que ens condemna a estar eternament vinculades a treballs precaris, amb un alt index de parcialtat i temporalitat. L’esquetxa salarial és una realitat palpable que també respon a aquest fenomen, sumant-hi el fet de que els nostres llocs de treball es posen en risc des del moment en que manifestem als nostres superiors que volem reproduir-nos o simplement que tenim parella. També s’hi suma la doble jornada laboral que ens suma una gran part de la tasca reproductiva a nosaltres.

És per això que des de la Joventut Comunista de Catalunya ens esforcem per ajudar a desenvolupar una lluita conjunta per millorar les condicions de totes, les diverses, des de la perspectiva de classe, com a treballadores en ple dret a protestar i lluitar com les que més, en defensa de totes. Us convidem a manifestar-nos juntes aquest dimarts 8 de Març a les 19:00 a Plaça Universitat, reconeixèr-nos com a companyes i visibilitzar que mentre hi hagi l’opressió masclista, hi haurà resposta feminista.

Manifest de la JCC pel 8 de març

carteljccFEMINISME8M

És l’any 2015 i res ha canviat. Les dones continuem estant oprimides en aquesta societat que es reclama igualitària. A quina de nosaltres no li han dit, després d’expressar aquesta desigualtat, que està exagerant i que avui en dia les dones som iguals als homes?

No ens enganyem, la desigualtat està a l’ordre del dia.

Només cal veure qui es fa càrrec del treball de cures, cuidar de la llar, de l’educació dels nostres fills i filles i de tot el que el capitalisme no considera treball productiu. També en el món laboral ens trobem amb una gran diferència entre els nostres sous i els dels homes, entre les pensions, el sostre de vidre que ens impedeix aconseguis carrecs reservats als homes.

No es tracta només d’una qüestió econòmica. En molts àmbits de la nostra vida ens trobem amb actituds masclistes que ens oprimeixen com  dones i que, moltes vegades, passen desaparcebudes. Els nostres llocs de treball i d’estudi no en son una excepció, on moltes vegades ens veiem infravalorades, assetjades sexualment.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya, en el primer any en que participem del dia internacional de la dona treballadora, posem en relleu aquesta situació, denunciar que la nostra societat, lluny de la imatge d’igualtat que vol donar, és profundament patriarcal. Ens condemna a la precarietat de manera encara més clara que als homes, que també han de ser partíceps de la nostra lluita: la lluita feminista.

Per això us convidem  a totes i tots a manifestar-vos amb nosaltres aquest diumenge vuit de març a les dotze a la Plaça Universitat de Barcelona per la dona treballadora, pel feminisme, per la igualtat.

No te n’aDONES? Dones treballadores contra el masclisme i la precarietat