“Només sóc una noia”

Alcem la veu per totes nosaltres!

Un any més, ens trobem en aquest 8 de març recordant com la nostra classe continua vertebrant de forma inequívoca l’opressió que patim com a dones treballadores. Tot i els avenços assolits durant els darrers anys, no podem oblidar que les desigualtats profundes que continuen afectant-nos, especialment en l’àmbit laboral i de les cures, són fruit de la configuració de l’actual sistema socioeconòmic capitalista. Malgrat aquestes passes cap endavant, les dones encara portem sobre les espatlles la major part de les responsabilitats relacionades amb les cures, generant una doble jornada invisibilitzada, i les feines més precàries, amb remuneracions significativament més baixes.

Alhora, el sector de les cures, fonamental per al benestar de la societat i intrínsec en les societats humanes, és encara una feina que, en gran mesura, assumim majoritàriament nosaltres. Les xifres parlen per si soles: el 92% de les excedències per cuidar els fills i filles són sol·licitades per dones i, a més, les dades revelen que les dones cobrem un 21% menys que els homes, una xifra alarmant que reflecteix la persistència de l’escletxa salarial. Aquesta escletxa es manifesta en el moment en què els plusos salarials de productivitat o per haver assumit hores extra són mecanismes incompatibles a assumir per aquelles persones que carreguen el pes de la cura de fills o de persones grans, en general dones. 

Alarmantment, el 78% de les dones que treballen en serveis assistencials a la llar ho fa de manera irregular, amb contractes inestables que amenacen la nostra seguretat laboral. En aquesta precarietat també juga un paper important l’eix de l’origen, tenint en compte que gran part de les treballadores de la llar i les cures són dones migrades, que han d’acceptar condicions extremadament precàries per la injusta i abusiva Llei d’Estrangeria que dificulta la seva regulació.

Un altre factor de precarització, tot i que també ens pugui aportar aspectes positius com la flexibilitat, és el teletreball. Especialment en les dones, el teletreball s’ha presentat com a mecanisme de conciliació, quan la realitat és que es troba lluny de ser-ho: una persona que es troba treballant a casa, no pot estar, de forma simultània, atenta a la reproducció de tasques vinculades a la cura de menors o persones dependents.

És per això que és crucial la defensa com a comunistes d’un feminisme de classe, revolucionari i combatiu, perquè és l’única eina que ens permetrà superar l’actual estat de les coses i construir un horitzó d’esperances per la nostra classe, també per a les dones treballadores. Un horitzó en què néixer dona no marqui el nostre futur en la societat i les nostres possibilitats per desenvolupar els nostres projectes vitals. Per assolir-lo és també important denunciar el fantasma del feminisme liberal que des de les empreses i les institucions burgeses utilitzen cada 8M, utilitzant consignes feministes mentre perpetuen les desigualtats internes. Ens animen a trencar el sostre de vidre per ser nosaltres les caps que explotin i s’apropiïn de la plusvàlua de la resta de dones treballadores que es troben per sota nostre. Nosaltres volem acabar amb aquest sistema que genera dues classes socials antagòniques i que gràcies al fruit del treball d’una, l’altra aconsegueix sobreviure. 

Aquest 8 de març reivindiquem un entorn laboral segur, lliure de discriminació i assetjament, on les dones puguem desenvolupar-nos plenament sense por ni intimidació. Allunyant-nos del discurs hegemònic que s’ha popularitzat a les xarxes socials, no acceptarem ser relegades a la categoria de “només una noia” per justificar actituds i comportaments fruits de la socialització patriarcal. El dia d’avui, ser “només una noia” és el que ens ha marcat les nostres vides i per les quals monopolitzem feines més precàries i temporals, amb baixos salaris i continuem patint assetjament sexual als centres de treball i a l’espai públic. Justament per “ser només noies” ens organitzem perquè les generacions posteriors no hagin de patir l’opressió capitalista i patriarcal que hem patit nosaltres. 

Exigim un canvi estructural, una transformació real de l’actual ordre socioeconòmic que impliqui una transformació radical en les relacions laborals, socials i culturals per avançar en l’emancipació de la nostra classe i el nostre gènere. Per aquelles que ens van precedir i per les que vindran, per les que sortirem als carrers i per les que encara no hi poden, alcem la veu per totes nosaltres!

Comitè Executiu de la JCC

Manifest 8M | Dia de la dona treballadora

Perquè fórem, som | Com cada any, arriba de nou el tan esperat 8 de març, el Dia de la Dona Treballadora; una efemèride que la resta dels 364 dies no sembla tenir importància i que ha perdut significat amb el pas del temps. Els nous contextos socials han suprimit l’última paraula per deixar el 8M com el Dia Internacional de les Dones, oblidant la història que ens ha portat a reivindicar el que és nostre. 

Volem recordar que la lluita es va iniciar perquè durant la revolució industrial, aquelles dones que es trobaven al mercat laboral, van començar a tenir la doble càrrega de ser treballadores assalariades i no assalariades, ja que seguien fent tot el treball de cures que no era reconegut i molt menys remunerat. Les condicions precàries – no només laborals, sinó de vida – que vivien van fer esclatar les revoltes protagonitzades per les dones, on demanaven reduccions de jornada, mesures de prevenció pels riscos laborals, deixar de fer horaris nocturns, etc.  

Ens pot semblar que la doble càrrega o l’explotació laboral cap a la dona ens queda lluny, però quan veus que segons el Centre d’Estudis d’Opinió les dones dediquen 10 hores més que els homes al treball de cures, o que el 2020, segons Idescat, l’escletxa salarial de gènere era de quasi el 12%, o que el 70% de les persones pobres són dones, segons el Banc Mundial, t’adones que mai abans la classe social i econòmica havia estat tan present.

Actualment, però, el 8M sembla que només serveix perquè grans empreses es pintin de lila i omplin el màrqueting de frases inspiradores, quan tenen a les seves treballadores en nefastes condicions, les quals probablement no poden ni tan sols fer vaga. I ens passarem una setmana sencera veient com a tot arreu, tothom, dóna suport “a les dones”, com si fóssim un col·lectiu homogeni que comparteix opressions, lluites i discurs. I de mentre, es permet que apareguin les noves formes del treball de cures, que redueixen a la dona treballadora a un producte a escollir des d’una aplicació. Despersonalitzant-la totalment, contractant-la per hores i individualitzant-la per tal que no pugui tenir eines per reclamar els seus drets. La més denigrant forma de treballar, exercida pels grans taurons contra les dones. 

És per això que aquest any, des de la Joventut Comunista de Catalunya, volem reivindicar més que mai la Dona Treballadora, i volem lluitar per dotar-la de les eines necessàries per defensar-se d’un mercat de treball cada cop més ferotge i desvergonyit.

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

4 de març de 2023

MANIFEST 8M 2022

És 8M un any més, el dia en què es reivindica la memòria de les dones treballadores, i de nou totes nosaltres ens tornem a trobar amb la necessitat de sortir als carrers per lluitar pels nostres drets i, en últim terme, per les nostres vides. Reivindiquem que el 8M són tots els dies, que les precarietats i la violència segueixen més presents que mai, i que la lluita per una vida digna ha de ser constant. Estem fartes d’haver de justificar amb dades les nostres precarietats, les injustícies i la violència, portem masses anys donant explicacions. És per això que aquest any volem incidir en la necessitat de la vaga laboral, de cures i de consum, i en avançar juntes sense deixar a ningú enrere.

En aquest sentit, volem posar en valor l’exemple d’un col·lectiu que ha tingut força ressò en els darrers temps: les Kellys, una associació de cambreres de pis. El seu nom, «Las Kellys» prové d’un conegut joc de paraules: «la Kelly, la que limpia» (la que neteja); en el seu cas, concretament, netegen hotels. Avui dia, aquest col·lectiu representa a traballadores que duen a terme les seves tasques en un règim de subcontractes, mitjançant el qual les empreses externalitzen les seves activitats a empreses multiservei, que no tenen conveni aplicable. Aquesta situació deixa desprotegides a moltes treballadores que deixen de regir-se pel conveni sectorial o el de la mateixa empresa on treballen.

I és que, encara que sembla que els nostres drets a poc a poc van creixent, això no és així si ets dona, si et trobes en una situació de precarietat, si estàs racialitzada o si ets trans. Perquè les desigualtats ens persegueixen, i és per això que hem de lluitar el triple que els altres, perquè no podem descansar ni un segon.

Per això les Kellys són un exemple més de lluita, perquè tot i que l’expressió “sòl enganxós” sembla que estigui feta a mida pels seus casos, mai deixen de lluitar, sigui 8 de març o sigui qualsevol altre dia de l’any. Perquè aturar-se no és una opció, i perquè la lluita es fa cada dia i en cada espai, contra tota violència i desigualtat.

Sí, és cert que les dones hem de barallar constantment contra el sostre de cristall en els nostres treballs: àmbits laborals hostils, dificultats de conciliació de la vida professional i laboral i altres obstacles clàssics de la societat patriarcal impedeixen que se’ns consideri al mateix nivell que els nostres companys homes. Però el sòl enganxós és igual o més freqüent, no obstant això no sembla tan visible: totes les tasques i càrregues que culturalment i socialment s’associen a les dones i de les quals ens és difícil separar-nos. Cures emocionals, cultiu de les nostres relacions socials i sexoafectives, benestar de la llar: tradicionalment això ens ho carreguem nosaltres en les nostres particulars motxilles, condicionades, per descomptat, per factors com la nostra ètnia, procedència geogràfica, orientació sexual, el fet de ser cis o trans… Cap ens escapem ni dels sostres ni dels sòls, però a totes ens afecten de manera diferent.

No volem que un petit grup de dones pugui trencar els sostres de vidre si això implica que una Kelly hagi d’anar a fregar el sòl que deixen darrere. No volem presidir bancs, extreure la plusvàlua als nostres empleats i empleades, publicar en xarxes l’important que són les nostres companyes de treball mentre ignorem a “la noia que ens ajuda a casa amb els nens i la neteja”.

No volem ni sostres ni terres: volem derrocar l’edifici sencer. I això s’aconsegueix treballant tots els dies de l’any per un feminisme de classe en el qual cap persona es quedi enrere.

És per això que donem suport a tota vaga laboral, de cures i de consum que reivindiqui que no som poques i que no estem soles, que sí que patim desigualtats, que sí que patim violència i que sobretot, no descansarem ni un segons fins a erradicar-la. Molta força, companyes: estem en el costat correcte de la història.

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

5 de març de 2022

8M. Plantem cara al patriarcat!

Manifest de la JCC pel 8 de març

Aquest vuit de març les dones sortim als carrers a combatre el patriarcat i a lluitar pels nostres drets que se’ns estan negant en tots els àmbits de la nostra vida. Com a treballadores patim una escletxa salarial de fins el 24% provocada per diferències en els contractes, i tot sovint se’ns veta de molts espais. Com a dones joves, a més, moltes vegades no se’ns contracta per evitar una baixa per embaràs, reprimint així també la nostra llibertat reproductiva i assimilant la nostra imatge a la de futures mares i cuidadores. En cas que arribi un embaràs en moltes ocasions se’ns acomiada directament.

Quan aconseguim que se’ns contracti, hem de carregar amb una doble jornada laboral assumint en gran part, quan no totes, les tasques domèstiques i de cures. Aquestes tasques, a més, estan invisibilitzades i són constantment menystingudes tot i la seva importància vital. Volem reivindicar la importància del repartiment i valoració d’aquestes tasques imprescindibles. Considerem que el capitalisme necessita que les dones les seguim assumint de manera invisibilitzada per poder sobreviure.

Patim també una violència de gènere que aquest any ja ha matat a més de vint dones. Necessitem immediatament una solució que no ens culpabilitzi, com passa si no denunciem, o que no ens ignori o tracti de mentideres, quan ho fem. Necessitem acabar amb la violència simbòlica en què se sustenta aquesta societat i també amb la cultura de la violació i l’amor romàntic.

És per això que des de la Joventut Comunista de Catalunya ens esforcem per ajudar a desenvolupar una lluita conjunta per millorar les condicions de totes, les diverses, des de la perspectiva de classe, com a treballadores en ple dret a protestar i lluitar com les que més, en defensa de totes. Us convidem a manifestar-nos juntes aquest dimecres 8 de Març a les 19:00 a Plaça Universitat, reconèixer-nos com a companyes i visibilitzar que mentre hi hagi l’opressió masclista, hi haurà resposta feminista.

Barcelona,
6 de març de 2017

Comitè Executiu

Al carrer, a la feina i a casa, plantem cara al patriarcat

Després de molts anys de lluites, de tantes dones assassinades, de tantes desigualtats viscudes, encara no se’ns ha reconegut el respecte com a persones, com a treballadores o com a dones. El vuit de març és per seguir lluitant a part de per celebrar victories.

Aquest vuit de març no en tenim prou amb el que hem aconseguit. Ens enfrontem encara a la precarietat, l’assetjament, els assassinats, la cultura de la violacio, al no repartiment de les tasques de cura i reproducció, la precarietat laboral o les condicions socials que ens obliguen a viure estancades: totes elles, opressions que continuen afectant-nos de fa generacions i generacions. I no podem combatre-les d’una en una: creiem que no canviarà res si no unim les lluites, si no som conscients que la lluita feminista és i ha de ser una lluita anticapitalista i que, alhora, la lluita contra el capitalisme també ha de ser contra el patriarcat.

Ens parlen de llibertat dins del capitalisme, però nosaltres no la veiem ni vivim. Totes les dones, les treballadores, les migrants, les diverses, les patologitzades, les assignades home en néixer, les estigmatitzades, les refugiades, totes, pateixen discriminacions. Aquestes discriminacions no desapareixeran sense una ruptura des del feminisme i el capitalisme, una ruptura de les opressions creuades de classe, de gènere, d’estigma o d’ètnia, entre moltes més. En la diversistat neix una nova perspectiva on totes comptem, on les nostres distincions amplien la nostra força ens uneixen.

Des de les elits econòmiques, acadèmiques i culturals s’aixeca la bandera del feminisme més afí amb el sistema. Aquest feminisme critica la manca de dones als espais on es prenen les decisions, el topall conegut com a sostre de vidre. La nostra perspectiva marxista i de classe ens impedeix plantejar aquest sostre de vidre com el problema principal de les dones de classe treballadora, donat que el fet de que les dones no estiguin als espais de poder no es deu a una conjura d’homes que actuen com a topall sino a les estructures patriarcals de la societat i l’economia. Aquestes estructures actuen com un terra llefiscós que ens condemna a estar eternament vinculades a treballs precaris, amb un alt index de parcialtat i temporalitat. L’esquetxa salarial és una realitat palpable que també respon a aquest fenomen, sumant-hi el fet de que els nostres llocs de treball es posen en risc des del moment en que manifestem als nostres superiors que volem reproduir-nos o simplement que tenim parella. També s’hi suma la doble jornada laboral que ens suma una gran part de la tasca reproductiva a nosaltres.

És per això que des de la Joventut Comunista de Catalunya ens esforcem per ajudar a desenvolupar una lluita conjunta per millorar les condicions de totes, les diverses, des de la perspectiva de classe, com a treballadores en ple dret a protestar i lluitar com les que més, en defensa de totes. Us convidem a manifestar-nos juntes aquest dimarts 8 de Març a les 19:00 a Plaça Universitat, reconeixèr-nos com a companyes i visibilitzar que mentre hi hagi l’opressió masclista, hi haurà resposta feminista.

Manifest de la JCC pel 8 de març

carteljccFEMINISME8M

És l’any 2015 i res ha canviat. Les dones continuem estant oprimides en aquesta societat que es reclama igualitària. A quina de nosaltres no li han dit, després d’expressar aquesta desigualtat, que està exagerant i que avui en dia les dones som iguals als homes?

No ens enganyem, la desigualtat està a l’ordre del dia.

Només cal veure qui es fa càrrec del treball de cures, cuidar de la llar, de l’educació dels nostres fills i filles i de tot el que el capitalisme no considera treball productiu. També en el món laboral ens trobem amb una gran diferència entre els nostres sous i els dels homes, entre les pensions, el sostre de vidre que ens impedeix aconseguis carrecs reservats als homes.

No es tracta només d’una qüestió econòmica. En molts àmbits de la nostra vida ens trobem amb actituds masclistes que ens oprimeixen com  dones i que, moltes vegades, passen desaparcebudes. Els nostres llocs de treball i d’estudi no en son una excepció, on moltes vegades ens veiem infravalorades, assetjades sexualment.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya, en el primer any en que participem del dia internacional de la dona treballadora, posem en relleu aquesta situació, denunciar que la nostra societat, lluny de la imatge d’igualtat que vol donar, és profundament patriarcal. Ens condemna a la precarietat de manera encara més clara que als homes, que també han de ser partíceps de la nostra lluita: la lluita feminista.

Per això us convidem  a totes i tots a manifestar-vos amb nosaltres aquest diumenge vuit de març a les dotze a la Plaça Universitat de Barcelona per la dona treballadora, pel feminisme, per la igualtat.

No te n’aDONES? Dones treballadores contra el masclisme i la precarietat