Primer de Maig. Consciència de classe, orgull de classe.

 

Manifest de la JCC pel Primer de Maig

 

La ‘’festivitat’’ de l’1 de Maig sempre ha estat una oportunitat per mostrar i demostrar que estem units com a classe treballadora. Després de l’abstenció del PSOE en el procés d’investidura de Mariano Rajoy, més que mai, hem de demostrar que som majoria i tenim consciència de classe. Seran temps de retallades en els nostres drets, ja siguin laborals o socials, afeblint encara més el teixit social i de classe del nostre país. No podem oblidar que no només ens governa la dreta espanyola, sinó que també ho fa la dreta catalana, que amb les retallades i els seus suports a les lleis repressives aprovades pel PP en matèria laboral i social, fan que ambdues es retroalimentin. Si la dreta està unida, la classe obrera també ho hem d’estar, tant se val d’on venim.

Al sistema capitalista sempre li ha interessant tenir a un jovent que no tingui ni consciència ni orgull de classe, dificultant que les joves tinguin temps per organitzar-se. Han construït una societat en la qual els joves viuen alienats a la realitat laboral. De l’única forma que podem canviar això es unir els lligams del jovent amb la classe treballadora i així vèncer aquest mur que la societat capitalista ha construït per separar-nos. Ells estan organitzats i tenen les seves armes, les seves lleis i normes. Nosaltres, el jovent, hem de organitzar-nos als llocs de treball, als instituts, a les universitats, als barris… Per donar una resposta efectiva i de classe.

Hem d’enfortir la lluita per uns convenis dignes en els sectors més precaris, com el sector del telemàrqueting o l’hostaleria entre d’altres, per l’eliminació de les taxes universitàries abusives. Per l’eliminació de les ETT’S, els contractes temporals i precaris, les pràctiques sense remuneració. Per la fi dels sous de misèria. Per la visibilització dels col·lectius LGTB+ i la fi dels valors patriarcals i masclistes als centres de estudi i de treball. Que no t’enganyin, que no t’estafin, tu tens classe, la teva classe es la treballadora.

Les joves seguim tenint problemes econòmics per accedir a l’educació superior, pel que hem de compaginar els estudis amb el treball. Les grans empreses s’aprofiten d’aquesta situació creant llocs de treballs precaris, on en molts casos es tenen contractes de pràctiques amb salaris de misèria, o bé sense remuneració. Això fa que sigui més difícil l’accés a uns estudis i un treball digne alhora. Les joves ens hem convertit en els ‘’esclaus’’ del sistema laboral, som la mà precària. De l’única manera que pot canviar aquest panorama laboral es que el jovent s’empoderi, s’organitzi i lluiti per combatre aquesta ofensiva del capital.

Per tots aquest motius cridem a la joventut a lluitar amb nosaltres, la Joventut Comunista de Catalunya, el proper 1 de Maig.

Programa d’activitats de la JCC
10:30. Esmorzar comunista (a la seu central)
11:30. Anem cap a la mani
14. Dinar a la seu
14:30. Tertúlia: les dones al moviment obrer
amb Núria Lozano
17:30. Anem cap a la mani de la tarda

 

 

La JCC aposta per recuperar el pols del carrer al règim del 78

logoJCC

||Llegeix l’Informe Polític [PDF]||

El passat diumenge la Joventut Comunista de Catalunya va reunir el seu Comitè Central per debatre sobre la situació política i marcar l’estratègia del curs, així com les línies d’actuació de la organització. La proposta d’Informe Polític i els plans de treball varen ser aprovats per consens després d’un debat ric. En aquesta reunió, a més, es va acordar celebrar una Conferència Nacional sobre la Unió Europea i l’Euro amb l’objectiu de tenir una posició ben definida, a la vegada que s’intenta obrir el debat en el si de l’esquerra transformadora.

 

Pel que fa a les línies d’acció, la JCC aposta per recuperar el pols del carrer al règim del 78. La Joventut Comunista, doncs, es marca com a tasca prioritària fer dels conflictes locals catalitzadors del malestar popular. Així mateix, s’involucrarà en donar un nou impuls al moviment estudiantil, tot potenciant la organització estudiantil en l’ensenyament secundari i professional. Pel que fa al moviment estudiantil universitari, s’aposta per reconstruir els espais de lluita per obrir un cicle de mobilitzacions aquest curs. D’altra banda, s’aposta per crear una Oficina Precària, fent servir diversos mitjans com les xarxes socials, per combatre la precarietat i organitzar a la joventut treballadora.

 

Finalment, la Joventut Comunista reafirma la seva aposta per la unitat popular. Així doncs, aquesta estratègia reforça a la classe treballadora i és imprescindible per la reconstrucció de l’espai comunista català i espanyol. Tot i això, la JCC considera que una candidatura unitària a Catalunya per poder ser definida com a candidatura d’unitat popular, i tenir el suport de la Joventut Comunista, ha tenir les següents característiques:

 

  1. Ser una plataforma que canalitizi i faci de catalitzador de les energies del cicle mobilitzador que va començar al 2010. Per això, cal que sigui una candidatura oberta, amb una forta presència dels moviments populars i no només un acord entre partits. Així mateix, ha d’obrir espais de participació des de la base per configurar el programa i la llista, així com per fiscalitzar el treball institucional després de les eleccions.
  2. Ser un projecte català, fet des de Catalunya i amb expressió pròpia a les institucions espanyoles. Això vol dir que la campanya serà feta a partir dels lideratges propis, amb una imatge que aplegui a tothom i sense ser monopolitzada per cap organització estatal. Així mateix, els vots d’aquesta candidatura no poden anar a cap força estatal. Considerem que la candidatura ha d’estar per sobre de la divisió que existeix a l’Estat.
  3. La llista ha de reflectir les diferents lluites i les diferents expressions polítiques, i ha d’estar en permanent connexió amb els moviments socials.
  4. Ha de tenir com a prioritats programàtiques:
    1. La lluita contra l’atur, i per la recuperació dels drets socials i democràtics robats amb les polítiques antisocials dels darrers governs del PP i del PSOE.
    2. L’exercici del dret d’autodeterminació com a base, i etapa inicial, per a la construcció de qualsevol projecte constituent de caràcter federal per a l’Estat espanyol