8M. Plantem cara al patriarcat!

Manifest de la JCC pel 8 de març

Aquest vuit de març les dones sortim als carrers a combatre el patriarcat i a lluitar pels nostres drets que se’ns estan negant en tots els àmbits de la nostra vida. Com a treballadores patim una escletxa salarial de fins el 24% provocada per diferències en els contractes, i tot sovint se’ns veta de molts espais. Com a dones joves, a més, moltes vegades no se’ns contracta per evitar una baixa per embaràs, reprimint així també la nostra llibertat reproductiva i assimilant la nostra imatge a la de futures mares i cuidadores. En cas que arribi un embaràs en moltes ocasions se’ns acomiada directament.

Quan aconseguim que se’ns contracti, hem de carregar amb una doble jornada laboral assumint en gran part, quan no totes, les tasques domèstiques i de cures. Aquestes tasques, a més, estan invisibilitzades i són constantment menystingudes tot i la seva importància vital. Volem reivindicar la importància del repartiment i valoració d’aquestes tasques imprescindibles. Considerem que el capitalisme necessita que les dones les seguim assumint de manera invisibilitzada per poder sobreviure.

Patim també una violència de gènere que aquest any ja ha matat a més de vint dones. Necessitem immediatament una solució que no ens culpabilitzi, com passa si no denunciem, o que no ens ignori o tracti de mentideres, quan ho fem. Necessitem acabar amb la violència simbòlica en què se sustenta aquesta societat i també amb la cultura de la violació i l’amor romàntic.

És per això que des de la Joventut Comunista de Catalunya ens esforcem per ajudar a desenvolupar una lluita conjunta per millorar les condicions de totes, les diverses, des de la perspectiva de classe, com a treballadores en ple dret a protestar i lluitar com les que més, en defensa de totes. Us convidem a manifestar-nos juntes aquest dimecres 8 de Març a les 19:00 a Plaça Universitat, reconèixer-nos com a companyes i visibilitzar que mentre hi hagi l’opressió masclista, hi haurà resposta feminista.

Barcelona,
6 de març de 2017

Comitè Executiu

Al carrer, a la feina i a casa, plantem cara al patriarcat

Després de molts anys de lluites, de tantes dones assassinades, de tantes desigualtats viscudes, encara no se’ns ha reconegut el respecte com a persones, com a treballadores o com a dones. El vuit de març és per seguir lluitant a part de per celebrar victories.

Aquest vuit de març no en tenim prou amb el que hem aconseguit. Ens enfrontem encara a la precarietat, l’assetjament, els assassinats, la cultura de la violacio, al no repartiment de les tasques de cura i reproducció, la precarietat laboral o les condicions socials que ens obliguen a viure estancades: totes elles, opressions que continuen afectant-nos de fa generacions i generacions. I no podem combatre-les d’una en una: creiem que no canviarà res si no unim les lluites, si no som conscients que la lluita feminista és i ha de ser una lluita anticapitalista i que, alhora, la lluita contra el capitalisme també ha de ser contra el patriarcat.

Ens parlen de llibertat dins del capitalisme, però nosaltres no la veiem ni vivim. Totes les dones, les treballadores, les migrants, les diverses, les patologitzades, les assignades home en néixer, les estigmatitzades, les refugiades, totes, pateixen discriminacions. Aquestes discriminacions no desapareixeran sense una ruptura des del feminisme i el capitalisme, una ruptura de les opressions creuades de classe, de gènere, d’estigma o d’ètnia, entre moltes més. En la diversistat neix una nova perspectiva on totes comptem, on les nostres distincions amplien la nostra força ens uneixen.

Des de les elits econòmiques, acadèmiques i culturals s’aixeca la bandera del feminisme més afí amb el sistema. Aquest feminisme critica la manca de dones als espais on es prenen les decisions, el topall conegut com a sostre de vidre. La nostra perspectiva marxista i de classe ens impedeix plantejar aquest sostre de vidre com el problema principal de les dones de classe treballadora, donat que el fet de que les dones no estiguin als espais de poder no es deu a una conjura d’homes que actuen com a topall sino a les estructures patriarcals de la societat i l’economia. Aquestes estructures actuen com un terra llefiscós que ens condemna a estar eternament vinculades a treballs precaris, amb un alt index de parcialtat i temporalitat. L’esquetxa salarial és una realitat palpable que també respon a aquest fenomen, sumant-hi el fet de que els nostres llocs de treball es posen en risc des del moment en que manifestem als nostres superiors que volem reproduir-nos o simplement que tenim parella. També s’hi suma la doble jornada laboral que ens suma una gran part de la tasca reproductiva a nosaltres.

És per això que des de la Joventut Comunista de Catalunya ens esforcem per ajudar a desenvolupar una lluita conjunta per millorar les condicions de totes, les diverses, des de la perspectiva de classe, com a treballadores en ple dret a protestar i lluitar com les que més, en defensa de totes. Us convidem a manifestar-nos juntes aquest dimarts 8 de Març a les 19:00 a Plaça Universitat, reconeixèr-nos com a companyes i visibilitzar que mentre hi hagi l’opressió masclista, hi haurà resposta feminista.

La JCC celebra la III Escola de Formació Lina Òdena

Imatge d'enllaç permanent incrustada

El passat cap de setmana es va celebrar la tercera edició de l’Escola de Formació Lina Òdena, un projecte que va nàixer amb el procés d’unitat juvenil comunista i que es consolida amb aquesta edició. Com en les altres edicions es va fer a El Masnou.

La tercera Escola de Formació de la JCC va començar amb el debat sobre l’estratègia i la tàctica del moviment comunista i la situació de la classe treballadora. Pel que fa a l’estratègia es van fer dos tallers simultanis, un per a persones que han entrat aquest any a la Joventut Comunista i un altre per a persones que ja porten temps a la organització. En el primer es van explicar els conceptes bàsics per planificar una bona estratègia i una bona tàctica. En el segon, a partir d’un ponència de l’historiador Joan Tafalla, es va aprofundir en alguns conceptes a partir de l’obra d’Antonio Gramsci.

Pel que fa a l’estat de la classe obrera, es van fer dues ponències. La primera, a càrrec de l’historiador Javer Tébar, sobre les transformacions en el món del treball, centrant el debat en la tesi de Guy Standing sobre l’aparició del “precariat” com a nova classe social. La segona, a càrrec de l’advocada Jessica Boloncel, sobre com ha evolucionat el dret laboral a partir de les darreres reformes laborals.

Durant la tarda també es va debatre sobre la confluència i la unitat popular de cara a les eleccions municipals del maig. En aquest debat vàrem comptar amb la participació de Carlos García, de la UJCE, i la candidata d’EUiA a Barcelona en Comú, Mercedes Vidal. Així mateix, es va fer un breu taller sobre el cas dels camarades Isma i Dani, amb la participació del Dani, que va comptar amb la presència del Dani per explicar-nos la campanya de suport dels darrers mesos.

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Com en cada edició, l’Escola Lina Òdena va comptar amb moments d’oci com el ja clàssic Trivial preparat per a l’ocasió. En aquest joc es van fer un seguit de preguntes sobre l’actualitat i cultura, i temes relacionats amb el moviment obrer i el comunisme.

Diumenge al matí es va continuar amb un taller sobre feminisme, a càrrec que de l’educadora social Adriana Sabaté. En aquest es van tractar els rols de gènere en les organitzacions, i la sobremasculinització dels espais de participació política i social. A més, es va tenir un debat sobre com canviar aquestes dinàmiques, i com establir mecanismes per assegurar la igualtat de gènere en les organitzacions polítiques.

L’Escola va finalitzar amb un taller sobre el conflicte armat a Ucraïna i els interessos geoestratègics que actuen en aquest.

Manifest de la JCC pel 8 de març

carteljccFEMINISME8M

És l’any 2015 i res ha canviat. Les dones continuem estant oprimides en aquesta societat que es reclama igualitària. A quina de nosaltres no li han dit, després d’expressar aquesta desigualtat, que està exagerant i que avui en dia les dones som iguals als homes?

No ens enganyem, la desigualtat està a l’ordre del dia.

Només cal veure qui es fa càrrec del treball de cures, cuidar de la llar, de l’educació dels nostres fills i filles i de tot el que el capitalisme no considera treball productiu. També en el món laboral ens trobem amb una gran diferència entre els nostres sous i els dels homes, entre les pensions, el sostre de vidre que ens impedeix aconseguis carrecs reservats als homes.

No es tracta només d’una qüestió econòmica. En molts àmbits de la nostra vida ens trobem amb actituds masclistes que ens oprimeixen com  dones i que, moltes vegades, passen desaparcebudes. Els nostres llocs de treball i d’estudi no en son una excepció, on moltes vegades ens veiem infravalorades, assetjades sexualment.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya, en el primer any en que participem del dia internacional de la dona treballadora, posem en relleu aquesta situació, denunciar que la nostra societat, lluny de la imatge d’igualtat que vol donar, és profundament patriarcal. Ens condemna a la precarietat de manera encara més clara que als homes, que també han de ser partíceps de la nostra lluita: la lluita feminista.

Per això us convidem  a totes i tots a manifestar-vos amb nosaltres aquest diumenge vuit de març a les dotze a la Plaça Universitat de Barcelona per la dona treballadora, pel feminisme, per la igualtat.

No te n’aDONES? Dones treballadores contra el masclisme i la precarietat

 

 

Butlletí nº3

Butlletí nº3. Divendres 6 de febrer de 2015

SEGUEIX-NOS








 

AGENDA

07/02. 12h
CONCENTRACIÓ CONTRA EL CAP DE LA POLICIA LOCAL DE GAVÀ
Ramba de Gavà 

30/01/15.20h
ACCIÓ PER UN TRANSPORT PÚBLIC POPULAR
Pl. Catalunya (BCN) +info

 

14/02. 16:30
CONFERÈNCIA SECTORIAL D’ESTUDIANTS
Can Batlló (Sants)


FORMACIÓ

>>Las seis características fundamentales de un partido comunista. A. Cunhal>> Espontaneidad y direcció consciente. A. Gramsci

>> El comunismo y la familia. A. Kollontai

LA JCC EXIGEIX L’ABSOLUCIÓ DE L’ISMA I EL DANI

>>Resolució del Comitè Central de la Joventut Comunista de Catalunya.

Durant la Vaga General del 29 de març de 2012,  l’Isma i el Dani, estudiants de la Facultat de Física, companys de l’Assemblea de Física i Química i militants de l’Associació d’Estudiants Progressistes així com també de la Joventut Comunista, van ser detinguts de forma injustificada a prop de l’Avinguda Diagonal durant el matí de la vaga +info


La JCC celebrarà la seva II Conferència d’Estudiants

>>Serà el 14 de febrer a Can Batlló (Sants)

En front els brutals atacs a l’educació que estem patint, les estudiants ens hem d’organitzar perquè necessitem tota la força per continuar en la lluita. Conquerim i defensem una educació al servei del poble, una educació popular que ens permeti transformar el món! +info


La JCC dóna suport a la concentració per la dimissió del cap de la policia local de Gavà

>>El judici de l’Isma i el Dani està al caure

El col·lectiu del Baix Llobregat Litoral de la JCC demana la dimissió del cap de la policialocal de Gavà +info


 Joventut Comunista de Catalunya
Portal de l’Àngel, 42, BCN | 935001677

 

Diem PROU! Manifest de la JCC pel 25N

811116621_42971

Un any més es commemora el dia internacional contra la violència de gènere. Aquesta data té avui tanta vigència com quan es va instaurar l’any 1981. Durant l’any 2014 han mort 61 dones víctimes de la violència masclista, mentre se’ns repeteix que la nostra societat ha arribat a la igualtat i que les dones denunciem la violència de gènere per aconseguir beneficis.

La violència, però, no són només les 61 dones assassinades, les que reben maltractaments a casa seva o les violacions que es produeixen dia rere dia. Això només és la manifestació més extrema d’una violència estructural que existeix a la nostra societat, l’expressió límit del patriarcat.

La violència ens afecta a totes en el nostre dia a dia, en tots els espais en els que ens movem. Quan no s’escolta la nostra veu, quan el nostre cos és més important que les nostres opinions, quan, en definitiva, no se’ns tracta com a iguals.

El 25 de novembre només és un dia, però un dia molt important. És el dia en que recordem que dins el patriarcat se’ns victimitza, se’ns cosifica i no se’ns veu igual que un home. Que durant tot l’any hem de recordar que els nostres cossos son nostres, que la nostra veu té el mateix valor que la d’un home i que la lluita feminista és tant important com ho ha estat fins ara.