Resolucions del IV Congrés

En el IV Congrés realitzat els passats dies 9 i 10 de juliol, la JCC va aprovar tres resolucions pertinents a diferents qüestions d’actualitat política. Concretament, sobre l’estat de la ciutat de Barcelona i els seus conflictes, una segona en contra la imperialista cimera de l’OTAN celebrada recentment a Madrid i una última verbalitzant el nostre rebuig cap a l’abusiu Estatut del Becari.

Les podeu llegir a continuació.


Resolució “Una ciutat al servei de la classe treballadora

Ja fa temps, més del que ens agradaria, que la ciutat de Barcelona no evoluciona, es reforma ni es pensa per la classe obrera que hi viu i/o hi treballa, sinó que està al servei del sector que més beneficis econòmics hi porta: el turisme. Només en els primers quatre mesos d’aquest 2022, la capital ha rebut més d’un milió de turistes i més de mil vaixells (Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona). 

El model turístic imperant a la ciutat de Barcelona és el conegut com a “sol i platja”, produint uns pics de demanda molt grans en sectors com l’hostaleria, que es cobreixen amb jornades eternes i sense descans, mal remunerades, molts cops sense contracte i precaritzant-nos als treballadors i treballadores. Inclús l’Ajuntament ha pactat amb sindicals i patronal, recentment, l’obertura de les botigues en diumenges, fent més complicada la conciliació i deixant palès que la classe obrera només pot viure per treballar.

Això ha produït que any rere any el cost de vida a la ciutat sigui cada cop més elevat i, per tant, inassumible per les persones treballadores. Com a exemple podem veure, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, els últims 10 anys el preu del lloguer mensual mitjà a la ciutat de Barcelona ha augmentat un 27,5%. Mentre que, en el mateix període de temps, el salari mensual mitjà només ha augmentat un 7,58%. 

A més existeix una gran desigualtat entre districtes de la ciutat, mentre que el salari anual de districtes com Ciutat Vella (casualment un dels més turístics) està al voltant dels 20.500 € trobem que a Sarrià-Sant Gervasi el salari anual és de 49.185 €. Una diferència del 140%. Aquesta desigualtat no només es veu en el salari, sinó també en altres temes com l’esperança de vida – hi ha una diferència de 4 anys entre l’esperança de vida del districte amb salaris més alts (Sarrià-Sant Gervasi) i el de salaris més baixos (Ciutat Vella) -, o la neteja i manteniment – hi ha visibles diferències entre barris impecables (Sarrià-Sant Gervasi) i barris sense neteja, mal asfaltats, sense zones verdes, etc. (com el Raval).  

Des de les assemblees d’habitatge dels diversos barris, hem vist com la gent que havia viscut dècades en el mateix pis, era expulsada per no poder pagar el lloguer. Un lloguer que ara augmenta per convertir la casa de les persones en pisos turístics, controlats per voltors o “petits propietaris”. I inclús s’han engegat projectes com el 22@ – tot i estar en contra de la voluntat del barri -, basats en la utilització de sòl per a la generació de plusvàlua sense la necessitat d’edificar o la construcció de residències per estudiants de luxe, que lluny de donar educació o ocupació digna a gent del barri, portaran a la zona persones d’extracció burgesa, que farà augmentar més el nivell de vida.    

Per fer front a aquesta gentrificació, els moviments socials, especialment el de l’habitatge, on el jovent treballador hi hem participat, han anat agafant força i mobilitzant-se barri per barri, per 

intentar pal·liar les conseqüències del sistema. Davant d’això, l’Ajuntament en comptes de regular el mercat immobiliari, expropiar els pisos dels fons voltors o de controlar l’entrada de turistes, ha optat per la via de la imposició de l’autoritat de la burgesia, la militarització dels barris, el repartiment de multes administratives – que moltes de nosaltres ni tan sols podem assumir – o inclús la detenció de joves. Demostrant una vegada més que l’Ajuntament és un instrument de la burgesia per administrar el mercat de capitals municipal. Cal recordar també, que el govern de Barcelona En Comú i el PSC encara no ha dissolt la unitat antidisturbis de la Guàrdia Urbana, tal com havia promès. 

Finalment, mencionar altres problemàtiques amb la que ens trobem el jovent proletari com són el car preu del transport públic, la poca xarxa ferroviària que hi ha per accedir a les zones de fora l’AMB, o la pobresa energètica que pateixen milers de famílies i que no sembla millorar davant del descarat augment de preus recentment.   

Per això des de la Joventut Comunista de Catalunya proposem: 

  1. La participació del jovent obrer en els moviments socials (Sindicats d’habitatge, Associacions de Veïns, casals de joves, comissions de festes)
  2. L’expropiació, sense indemnització, per part del govern municipal, de tots els pisos buit. Per així augmentar el volum del parc públic d’habitatge de la ciutat. (A Barcelona hi ha 10.000 pisos buits)
  3. L’augment en equipaments municipals i transport públic als barris amb menys renda per càpita 
  4. Reducció del preu del transport públic, encaminat a la gratuïtat d’aquest
  5. Assegurar el compliment de la normativa laboral per evitar abusos empresarials en sectors precaritzats a causa del model turístic.

De cara als anys que venen – el 2023 se celebraran eleccions a la ciutat on de nou veurem com BCN en Comú farà un discurs que a l’hora de governar no serà capaç d’aplicar – la joventut hem de ser més forts que mai i seguir lluitant en els nostres barris, per construir les estructures populars que ens permetin avançar, tant ideològicament com materialment com a classe. I així arribar al model de ciutat que volem, una ciutat per la classe treballadora. 

Comitè de Barcelona de la Joventut Comunista de Catalunya

10 de juliol de 2022

Resolució “La cimera de l’OTAN i la nova ofensiva imperialista”

En els darrers mesos hem viscut una forta ofensiva de l’imperialisme des de tots els àmbits. L’agressió militar injustificada del govern de Vladímir Putin contra Ucraïna com a causa de l’expansionisme de l’OTAN cap a l’Europa de l’Est ha engegat de nou i amb força tota la maquinària al servei de l’imperialisme. Mitjans de comunicació oficials, personalitats, oligarques i governs aliats dels Estats Units han presentat aquesta guerra imperialista com una lluita per la llibertat i per la democràcia i han atiat el foc amb l’objectiu d’escalar el conflicte, encerclar Rússia i continuar amb l’expansió atlantista i l’agenda imperialista dels EEUU. Tot plegat s’ha posat de manifest durant la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid el darrer mes de juny.

Som enmig d’una guerra imperialista. Des de l’esfondrament de la Unió Soviètica, l’aliança atlàntica ha anat expandint-se cap a l’Europa de l’Est tot encerclant Rússia, assenyalada com un enemic. Des del 2014, l’imperialisme ha actuat a Ucraïna organitzant un cop d’estat i imposant un govern proianqui amb connexions amb l’extrema dreta i el neonazisme que ha comès crims contra la seva pròpia població i contra els pobles del Donbass en una llarga guerra que avui continua. Per una altra banda, Rússia, aprofitant el legítim sentiment prorús del Donbass i de Crimea, va annexionar-se aquesta península i recolzà les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk arran de l’expansionisme atlantista i en un intent per mantenir la seva àrea d’influència. Tota aquesta situació ha provocat, finalment, l’agressió russa contra Ucraïna i una guerra imperialista entre Rússia i el govern ucraïnès recolzat per l’OTAN. A més, el conflicte està provocant una crisi econòmica que beneficia i beneficiarà les elits econòmiques d’arreu del món. En aquest context d’ofensiva imperialista es va celebrar la cimera de l’OTAN a Madrid.

El govern espanyol, l’autoanomenat govern més progressista de la història, fou el gran amfitrió de la cimera de l’OTAN que s’organitzà a Madrid el darrer mes de juny. Els principals acords van ser la militarització d’Europa, augmentar la despesa militar, accentuar l’encerclament contra la Xina i l’adhesió a l’aliança atlàntica de Suècia i Finlàndia. Aquests dos països nòrdics trenquen la seva històrica neutralitat i la socialdemocràcia governant es posa al servei de l’imperialisme. Els dos estats accepten la condició de Turquia, estat autoritari membre de l’OTAN, de considerar com a terroristes els militants del PKK i d’extradir els exiliats kurds que viuen als països nòrdics a canvi d’acceptar la seva adhesió a l’aliança atlantista.

La guerra imperialista està enfortint les oligarquies econòmiques, sobretot als EEUU i en els sectors de l’energia i de l’armament, a costa de les condicions materials de vida de la classe treballadora que torna a patir les conseqüències d’una nova crisi cíclica del capitalisme.

La Joventut Comunista de Catalunya veu en aquesta cimera de l’OTAN una ofensiva criminal de l’imperialisme ianqui per continuar la seva expansió per Europa i per tot el planeta. Una ofensiva que és un atac directe als interessos de la classe treballadora i dels països sobirans d’arreu del món. Com a organització antiimperialista, creiem en la pau i en la solidaritat entre els pobles i condemnem fermament l’agressió militar de Putin contra Ucraïna i les intervencions imperialistes atlantistes. Catalunya és el país del «No a la Guerra» i del «No a l’OTAN» i necessitem reactivar l’organització popular per fer front a la nova ofensiva imperialista.

Resolució “Estatut del Becari? No gràcies, defensem drets laborals?

Després de la reforma laboral el “govern més progressista de la història” es disposa a la regulació de les pràctiques acadèmiques, una regulació que parteix d’un descontrol previ en el qual les pràctiques universitàries es regulen per un costat i les de formació professional per un altre, amb les disparitats i el debilitament que això comporta en la sol·licitud de demandes comunes. Davant això sorgeix la iniciativa per part del govern dels socialistes i Podemos de crear una regulació comuna, l’Estatut del Becari, una proposta d’unificació d’ambdós models de pràctiques, que agrupi la normativa al respecte.

Aquesta proposta parteix d’un antecedent de finals de l’any 2018, quan ja es va fer una primera aproximació en ambdós models, aprovant així el Reial Decret 28/2018, que reconeixia el que ja hem defensat tant des del moviment obrer com des de l’estudiantil des de fa anys: que el model de pràctiques laborals actual té l’objectiu no de formar a les futures treballadores per inserir-se en millors condicions al món del treball, sinó de fer servir-les servir com a mà d’obra no barata sinó majoritàriament gratuïta. Va ser una regulació insuficient que a efectes pràctics regulava el treball gratuït de les estudiants i el reconeixia com a tal, ja que per les seves tasques les estudiants passarien a cotitzar a la seguretat social. Aquesta regulació ja va marcar un precedent: en primer lloc, es reconeix un problema i se li apliquen escasses solucions, intentant lucrar-se políticament d’un esforç massa dèbil per canviar la situació a efectes pràctics, i, en segon lloc, es regula aquesta matèria sense tenir en compte el moviment estudiantil, com ja denunciava la “falta de dialogo social” en el seu informe executiu sobre la regulació la Coordinadora de Representantes de las Universidades Públicas (CREUP).

Aquesta nova regulació sembla apuntar en la mateixa direcció, una petita reforma sobre el model que permeti seguir mantenint un model de precarietat i explotació laboral amagada sobre el fantasma de la formació. Nosaltres, com a comunistes i com a joves que hem hagut de passar en molts casos per pràctiques no remunerades on veiem com la nostra feina servia per omplir els buits que hauria d’ocupar la força de treball d’un altre treballador assalariat, ens neguem a costejar la reproducció de la força de treball, així com defensem la gratuïtat de la universitat per a les estudiants, defensem que la formació ha de ser costejades per les empreses, i que si volen que fem feina mentre ens formem que ens contractin segons el règim laboral.

Un altre element que ens demostra els problemes de l’actual model regulador és la possibilitat de realitzar pràctiques extracurriculars, és a dir la capacitat que sectors amb una reduïda oferta de llocs de feina puguin aprofitar-se de les estudiants, desesperades per adquirir experiència professional. Això ha tingut efectes nefastos sobre sectors com l’audiovisual on és normal fer ús de “becàries” com a forma d’estalviar costos. Per tant, creiem que les pràctiques 

extracurriculars haurien de desaparèixer per donar lloc a contractes laborals formatius i ja contemplats a la Reforma Laboral.  

Amb tot això cal també  fer una lectura sobre la contradicció entre la creació d’un nou estatut del becari i el dret al treball i la participació sindical, una regulació alternativa a l’estatut dels treballadors i als convenis col·lectius, vulnerarà els drets a la sindicalització i a la participació, ja que per no ser partícips dels resultats de la lluita col·lectiva les estudiants no tindran cap mena d’incentiu per organitzar-se sindicalment, no poden disposar de tots els drets aconseguits mitjançant la lluita obrera, vacances, permisos, llicències, i defensa davant l’acomiadament, un exemple més de la concepció d’aquest model de pràctiques professionals que no dona cap garantia a la contractació efectiva d’aquestes estudiants. 

Així aquest model tal com es planteja actualment tan sols servirà per aprendre com funciona la precarietat, ja que es desaprofita de dotar d’aprenentatge a les estudiants sobre quins són els seus drets com a treballadores i com exercir-los reduint-los tal com passa ja ara a ser mans d’obra barata o gratuïta.

En definitiva, des de la Joventut Comunista de Catalunya considerem que no pot tenir cabuda un Estat del Becari que separi formació i treball, com si aquests fossin incompatibles i no poguéssim aprendre noves eines i formar-nos en la jornada laboral. És per això que ens comprometem a:

  • Exigir que la formació a l’empresa es faci de forma remunerada i sota el marc normatiu ja regulat en la darrera Reforma Laboral, mitjançant els contractes de formació i aprenentatge
  • Participar conjuntament amb el moviment estudiantil per eliminar les pràctiques extracurriculars, font d’explotació de les estudiants.
  • Pressionar des del moviment obrer i el sindicalisme per defensar que la pràctica professional ha d’estar regulada a l’estatut dels treballadors i els convenis col·lectius.
  • Que es remunerin totes les pràctiques professionals sense excepció.

Adhesió | Resolució conjunta de les Joventuts Comunistes davant la Cimera de l’OTAN a Espanya

Madrid, maig 2022

Les Joventuts Comunistes que subscriuen aquesta resolució, reunides a Madrid durant el cap de setmana del 27, 28 i 29 de maig amb motiu de la celebració de la reunió del Grup de Treball preparatori al MECYO, així com les Joventuts Comunistes que s’adhereixen, rebutgen la celebració de la Cimera de l’OTAN a Espanya.

Els dies 29 i 30 de juny, Espanya acollirà la celebració de la propera cimera de l’OTAN a Madrid, una decisió conscient que busca “celebrar” el 40 aniversari de l’adhesió d’Espanya a aquesta aliança imperialista. Els principals objectius d’aquest any són l’aprovació del nou Concepte Estratègic, que estableix el full de ruta de l’Aliança pels deu anys vinents, i la invitació formal a Suècia i Finlàndia a formar part de l’OTAN.

Arreu el món, observem una agudització de les contradiccions interimpieralistes, manifestades en un augment de la despesa armamentística i un militarisme cada cop més agressiu. Això s’evidencia en l’esclat o reactivació de diferents conflictes (com és el cas del Sàhara Occidental o la guerra a l’Alt Karabakh). A un món repartit entre les diferents forces imperialistes, l’única sortida i forma de conquerir nous mercats pels monopolis és arrabassar-los-hi a altres monopolis. En el context actual de crisi econòmica globalitzada, aquestes tensions es troben en el seu màxim grau i l’agressivitat de les diferents aliances o potències imperialistes s’aguditza encara més. En el cas del recent esclat del conflicte a Ucraïna, la corresponsabilitat de l’OTAN és clara i ens situa enfront del risc d’esclat d’una guerra imperialista generalitzada. L’expansió de la guerra d’Ucraïna és també el més recent exemple de l’ús per part de les forces de l’OTAN dels conflictes ètnics per desestabilitzar i justificar la seva presència al globus.

El que els imperialistes denominen aquí “nou Concepte Estratègic per a la defensa i seguretat”, no és més que una sèrie de plans que aspiren a conquerir un major grau d’agressivitat en la competència contra la resta d’aliances o blocs imperialistes, sent la preparació per a la guerra el veritable objectiu de la cimera ja esmentada. En aquest context, no és sorpresa que la fingida neutralitat de Suècia i Finlàndia es tradueixi ara en el seu desig d’adhesió a aquesta criminal aliança imperialista.

Els comunistes reconeixem el perill d’aquesta i qualsevol aliança imperialista, i per això adoptem una posició activa contra aquesta. Sabem que l’enfortiment de l’OTAN, de tota aliança imperialista, només ens aproparà a nous conflictes armats en què la joventut dels nostres països passarà a ser carn de canó sota bandera aliena. Nosaltres hem de reconèixer que malgrat l’actual campanya de propaganda bèl·lica dins dels països de l’OTAN i d’altres països imperialistes, els pobles estan en contra de qualsevol agressió imperialista i a favor de la pau. Serà la classe treballadora, i específicament el jovent, qui pagarà la despesa d’armes mitjançant l’augment de la inseguretat laboral i una total falta de perspectives de vida, mentre aquests conflictes seran utilitzats per intensificar la repressió interna. Sabem que l’enfortiment de les dites aliances només porta a la destrucció i misèria en benefici d’uns pocs capitalistes.

El perfecte exemple d’això és la detenció dels germans Kononovich a inicis de març pel Govern d’Ucraïna, sota l’acusació de ser “espies al servei de Rússia i Bielorússia”. Mikhail Kononovich, actual Primer Secretari de la Unió de la Joventut Comunista Leninista d’Ucraïna, i el seu germà Alexander continuen avui dia sota arrest. La política de persecució i criminalització dels comunistes a Ucraïna iniciada després del canvi de règim durant el Maidan a 2014 continua, aprofitant el context de guerra per intensificar les seves mesures repressives contra aquells que s’oposen a la guerra imperialista.

Les Joventuts Comunistes signants rebutgem energèticament la celebració de la propera cimera de l’OTAN a Espanya i expressem la nostra ferma voluntat d’enfortir la lluita per la sortida de cadascun dels nostres països d’aquesta aliança imperialista. Cridem a la joventut obrera i popular a mobilitzar-se davant la celebració de la Cimera i davant de qualsevol mena d’involucració dels nostres respectius països als plans de les potències imperialistes. Com a comunistes, rebutgem tot enfortiment de l’OTAN i de tota aliança imperialista i condemnem l’adhesió de Finlàndia i Suècia a l’OTAN.

Organitzacions de Joventuts Comunistes que signen aquesta declaració conjunta

Joventut Comunista d’Austria (KJÖ)

Organització Juvenil Democràtica Unida, Xipre (EDON)

Joventut Comunista de Dinamarca (DKU)

Joventut Socialista Obrera Alemana (SDAJ)

Lliga de la Joventut Comunista de Gran Bretanya (YCL)

Joventut Comunista de Grècia (KNE)

Front de la Joventut Comunista, Itàlia (FGC)

Federació de la Joventut Comunista d’Itàlia (FGCI)

Lliga de la Joventut Comunista de Iugoslàvia (SKOJ)

Col·lectiu de Joves Comunistes, Espanya (CJC)

Joventut Comunista de Catalunya (JCC)

Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya (UJCE)

Joventut Comunista Revolucionària de Suècia (RKU)

Joventut Comunista de Turquia (TKG)

La Joventut Comunista de Catalunya celebra el IV Congrés

Els propers 9 i 10 de juliol de 2022, la Joventut Comunista de Catalunya celebrarà el seu IV Congrés al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona (C/Rector Triadó, 53), sota el lema “Organitzem la joventut, construïm l’esperança”. 

En aquests últims anys hem viscut a Catalunya alguns episodis transcendents que han confirmat la incapacitat del règim centralista i burgès espanyol d’acceptar la diversitat nacional històrica dins del país. Tot i que la situació de pandèmia per la COVID-19 va marcar radicalment el dia a dia de la nostra societat, no podem oblidar que en el darrer cicle polític també hem assistit a un augment de les reivindicacions i mobilitzacions feministes i ecologistes, sobretot entre el jovent. En el nostre congrés, discutirem sobre totes aquestes qüestions i decidirem com ens organitzem per a lluitar contra el capitalisme i construir la República Catalana i l’horitzó socialista que reclamem. 

De la mateixa manera que en el passat III Congrés, el protagonisme recaurà en la discussió política del nostre Manifest-Programa, on es plasma la nostra visió de la situació sociopolítica nacional i internacional, així com es debatran les línies estrategico-organitzatives per tal de complir els punts plantejats al Manifest-Programa del IV Congrés. 

Durant aquesta jornada congressual, comptarem amb la presència de diferents joventuts comunistes internacionals, així com amb la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD). La solidaritat internacional és una eina clau per lluitar contra el capitalisme neoliberal que ofega als pobles sobirans per enriquir a l’oligarquia occidental. És per això que celebrem que el Congrés sigui també un espai de trobada internacional.

En un context de reflux del Moviment Comunista Català i de l’Estat Espanyol, és imprescindible que la joventut comunista es trobi per discutir i debatre quines són les línies que hem de seguir per arribar al nostre objectiu: el trencament amb el règim del 78 i el sistema capitalista que ens explota. La precarietat laboral encara marca el dia a dia de la joventut treballadora i, per lluitar contra ella, necessitem una Joventut Comunista forta, organitzada i decidida! 

Perquè volem que a cada barri, a cada centre d’estudi i a cada centre de treball les comunistes hi siguem presents per organitzar-nos i construir l’esperança!

Comunicat sobre Ucraïna

Ucraïna ha estat un dels punts de conflicte més importants d’Europa des de la fi de la guerra freda, un conflicte ple de promeses trencades, manipulació mediàtica, ingerència estrangera, i guerra. Aquest conflicte neix, per una banda, dels canvis de poder en el sistema internacional de la postguerra freda, on trobem, per una banda, els Estats Units d’Amèrica i l’OTAN, amb una voluntat hegemònica i expansiva, sense importar si cal fer servir la pastanaga o el bastó, posant els ulls al buit de poder deixat per la dissolució de l’URSS, i en contraposició la Federació Russa, que busca conservar les restes de la seva antiga esfera d’influència soviètica, i com un animal ferit respon a l’aproximació de l’OTAN amb un comportament impredictible i fortament agressiu.

Per altra banda, aquest conflicte té arrels també en la realitat nacional interna de l’estat ucraïnès, un estat amb una divisió Est-Oest, amb una identitat lligada a les seves arrels russes i l’altra identitat purament ucraïnesa, i més propera a Europa. Destaquem la necessitat de no caure en narratives propagandístiques subjugades als interessos de la Federació Russa o dels Estats Units d’Amèrica, problema al qual ens enfrontem els comunistes i forces d’esquerres d’arreu del món, és imperatiu tenir un posicionament propi com a comunistes, i ser capaços de criticar a qui faci falta quan faci falta, sense caure en simplificacions absurdes del conflicte i equidistància.

El govern de Putin, actuant de forma reactiva per conservar la poca influència que li queda, està enviant a la mort a una generació de russos i ucraïnesos sota les falses consignes de lluita antifeixista i de preocupació per les vides dels russos del Donbass. Consignes falses ja que Putin no té cap problema amb el feixisme més descarat quan aquest està alineat amb els seus interessos, com és el cas del Grup Wagner, dirigit pel neonazi Dmitry Utkin, i, d’altra banda, mai ha tingut problema amb matar població civil, ni tan sols dins les seves fronteres. D’altra banda, la concepció de Putin sobre la naturalesa nacional Russa entra en contradicció directa amb la sobirania i autodeterminació d’Ucraïna, concebent la nació russa com una unió entre russos blancs (bielorussos), petits russos (ucraïnesos) i grans russos (russos). D’acord amb això expressem que qualsevol discurs que tracti de presentar a Rússia com a actor amb interessos humanitaris i antifeixistes és, com a mínim, ignorant. Els interessos actuals de Rússia se centren, cap a l’interior, en la preservació del poder en mans de Putin i les elits econòmiques, i cap a l’exterior, en la preservació de la seva esfera d’influència postsoviètica a tot preu, fins i tot amb la possibilitat de guerra nuclear. A més, la declaració de guerra ha servit per intensificar la repressió cap a les organitzacions progressistes de Rússia per part del govern, fins i tot de militants del Partit Comunista de la Federació Russa, que inicialment es va mostrar favorable a la intervenció al Donbass.

Denunciem que l’OTAN i els EUA, van seguir el camí de la ingerència per alinear Ucraïna als seus interessos i esfera d’influència. Així, buscant la dominació per part de l’Oest a l’Est d’Ucraïna, promovent la  suposada defensa dels valors de la mal anomenada “democràcia” liberal. Primer, derrocant el líder escollit democràticament.  Segon, finançant i armant l’esclafament militar i massacre de les protestes en resposta al canvi de règim, a l’est del país, de la mà de la ultradreta i grups obertament feixistes que encara conserven molta influència a l’estat. Tercer, il·legalitzant el Partit Comunista, que en les diferents eleccions havia rebut des de centenars de milers a milions de vots, i finalment mostrant el seu rebuig a qualsevol mena de diàleg i concessió cap a l’est d’Ucraïna, en especial el Donbass. Aquests fets han succeït  mentre veus dins els Estats Units, com el mateix Kissinger l’any 2014, ja havien alertat sobre les possibles conseqüències d’aquesta ingerència, arribant a preveure la guerra civil i la seva possible escalada a guerra entre estats.

També volem denunciar l’actitud de les potències capitalistes occidentals a l’esfera de l’OTAN de bloqueig econòmic cap a Rússia i de boicot cap a, no només productes, sinó també personalitats russes del món acadèmic, artístic i esportiu. Per una banda, la història ens ha demostrat com l’impacte que acaben tenint els bloquejos econòmics no afecten directament a la classe política responsable del conflicte, sinó a la classe treballadora nacional i internacional per l’encariment dels productes de primera necessitat. Per l’altra banda, entenem que el boicot i l’expulsió de persones per ser russos constitueix una forma de discriminació per nacionalitat. La classe treballadora no és la responsable dels conflictes imperialistes i no som els que hem de pagar les conseqüències de les seves agressions. Ens preocupa el perillós precedent que pot implicar en un possible creixement de russofòbia – i eslavofòbia – a Occident. 

De la mateixa manera, volem ressaltar  la hipocresia d’Occident  davant de l’arribada de refugiats ucraïnesos a països de la Unió Europea. Encara amb el record de la tragèdia que ha implicat la crisi dels refugiats de guerres com la de Síria, és indignant veure les diferències que els governs europeus i les seves classes polítiques exerceixen quan els refugiats són blancs. Entenem que la solidaritat internacional cap a les víctimes de conflictes armats ha de ser independent del color de pell, l’origen i la nacionalitat. Els esdeveniments ocorreguts a fronteres com la polonesa en què s’han dividit els refugiats blancs ucraïnesos i els racialitzats és només un dels exemples del racisme acceptat per la democràtica Unió Europea.

Des de la Joventut Comunista, en defensa de la pau i vida humana, destaquem la vital importància de lluitar contra els tambors de guerra que s’escolten al nostre voltant, dins la Unió Europea i l’OTAN, una guerra que ja ha començat contra no només mitjans de comunicació russos, sinó també contra tota narrativa que es qüestioni la narrativa occidental, i tracti de comprendre el conflicte més enllà de simplificacions que busquen crear una falsa imatge sobre els actors involucrats. No a la guerra!

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

5 de març de 2022

La JCC participa a la XIII trobada europea de joventuts comunistes

 

La Joventut Comunista de Catalunya va participar el passat cap de setmana a la Trobada d’Organitzacions Juvenils Comunistes d’Europa (MECYO) a Istambul, Turquia. En aquesta trobada es van fer tot un seguit de debats sobre les lluites de la joventut a Europa, sobre el Centenari de la Revolució Socialista d’Octubre i sobre l’avenç de l’anticomunisme.

Aquesta trobada es celebra de forma anual des de fa 13 anys és un espai de trobada per a les joventuts comunistes d’Europa, i serveix per intercanviar experiències i punts de vista, així com per millorar les relacions entre les organitzacions comunistes de tota Europa.

 

Aquí podeu llegir les dues intervencions que va fer la delegació de la JCC que va participar a la MECYO:

 

Comunicat en solidaritat amb el poble grec

grecia-referendo5-580x421El passat diumenge 5 de juliol, el poble grec ha expressat un contundent NO a la proposta de memoràndum que volia imposar la Troika sobre les esquenes del poble grec.

El poble grec no s’ha deixat intimidar per les contínues amenaces dels creditors, així com els contes de terror explicats pels diferents mitjans de comunicació, grecs i internacionals.

La mera realització d’aquest referèndum, es tracta d’una victòria de la democràcia i la sobirania popular sobre el capitalisme neoliberal. La consulta al poble sobre qüestions clau, hauria de ser un motiu de normalitat democràtica i no una anomalia.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya considerem que la natura neoliberal de l’UE i el conjunt de l’Eurozona així com l’estreta vinculació del projecte europeu amb els interessos imperialistes dels EUA i l’OTAN confronta obertament amb principis com són la justícia social, la igualtat, la pau, la solidaritat i trenca amb qualsevol perspectiva de futur del jovent i el conjunt de pobles europeus.

Denunciem com el govern espanyol ha criminalitzat la realització d’aquesta consulta, arribant fins i tot a insinuar que “les urnes són perilloses”, tal com ha dit la ministra d’agricultura. En aquest cas, com en la Llei Mordassa, la repressió a la protesta, la negativa a un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, així com en tantes altres ocasions, han demostrat que el govern de Mariano Rajoy té autèntica fòbia a la democràcia.

També volem denunciar el govern d’Artur Mas, que falsament i retòrica defensa la celebració de consultes i plebiscits, i no s’ha pronunciat en defensa del referèndum grec mostrant així un silenci còmplice amb la Torika.

Des de la JCC celebrem la convocatòria d’aquest referèndum i del seu resultats, així com mantenim el nostre compromís de solidaritat amb la joventut i el conjunt del poble grec, en la seva lluita contra l’austeritat, vingui de qui vingui.

Visca el poble de Grècia!
Visca els pobles d’Europa!

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

Barcelona, 7 de juliol de 2015

¡Colombia dice: basta! Nuevas amenazas contra militantes de la Unión Patriótica

up“Algunos estamos amenazados de muerte, por nuestra fidelidad desde cuando éramos jóvenes, a la Patria, al Pueblo, a los Trabajadores y a la causa del Socialismo”. Jaime Pardo Leal

Denunciamos ante la opinión pública nacional e internacional las nuevas amenazas que a nombre de los grupos paramilitares han recibido miembros de los movimientos sociales, políticos y populares, así como los candidatos y candidatas que en representación de la UP participarán en la próxima campaña electoral.

Las recientes amenazas, en contra de Aída Avella, presidenta de la Unión Patriótica, y Andrés Gil, vocero del movimiento social y político Marcha Patriótica, son muestra clara de una democracia fallida, con estructuras asesinas dentro y fuera de las instituciones, ligadas y entrelazadas con un paramilitarismo que sigue vivo, para violentar la participación política de las clases populares. Las amenazas se acrecientan, la desigualdad se profundiza, y continúa la estigmatización y la exclusión en algunos medios de comunicación.

Defender y proteger la participación del movimiento popular es asunto de todo el pueblo, de todas las organizaciones político-sociales y sus dirigentes, que hoy ven su derecho a participar hacia la construcción de una paz democrática con justicia social, amenazado por el crimen y el miedo.

CONDENAMOS TERRORISMO DE ESTADO COMO MODELO DE SOLUCIÓN A LA PROBLEMÁTICA COLOMBIANA

Exigimos:

1. Al Gobierno Nacional actuar con contundencia ante las organizaciones criminales, destapar sus integrantes y sus verdaderos autores, sacar a la luz a quienes no solo propagan la continuidad de la guerra, sino que, con sus acciones, participan en la orientación de los crímenes, la violación de los derechos humanos y se lucran de ellos.

2. Llamamos al pueblo, sus organizaciones y la comunidad internacional, a pronunciarse ante el Presidente de la República y el Ministro del Interior por garantías, que respondan a la situación y el derecho a la participación. Nuestro llamado a la solidaridad lo acompañamos de nuestro respaldo a todas las víctimas y sus familias. A todas y todos, trabajadores (as), campesinos (as), soldados (as), guerrilleros (as), los Indígenas, los jóvenes; los convocamos a trabajar por una salida política al conflicto social y armado, por un nuevo país donde sean escuchadas las ideas y propuestas, y podamos sin más víctimas, sin amenazas, sin violaciones a los derechos humanos, escoger y determinar nuestro rumbo.

Solicitamos a la comunidad internacional:

1. Se continúe con el seguimiento y el monitoreo frente a la grave situación de derechos humanos y agresión e intimidación permanente a los luchadores sociales en Colombia.
2. Realizar seguimiento sobre las investigaciones que se adelanten frente a los hechos de la presente denuncia.
3. A los organismos internacionales encargados de velar por los Derechos Humanos En el marco del cumplimiento de su mandato, prestar toda su gestión para que las actuaciones del Estado Colombiano se apeguen a las normas internas y externas que se ha comprometido a respetar y que se inicien las investigaciones a que haya lugar por el desconocimiento de las mismas.
4. A la comunidad Nacional e Internacional y a las organizaciones defensoras de Derechos Humanos emitir pronunciamientos sobre esta denuncia.

Madrid, a 7 de mayo del 2015

Organizaciones y personas firmantes:

Asociación Jorge Adolfo Freytter Romero
Área Migraciones Izquierda Unida, Región de Murcia
Anticapitalistas-Madrid
Asociación Gallo Rojo
ASPA-Córdoba
ASPA-Málaga
ASPA- Granada
Ateneo Popular de Solidaridad entre los Pueblos
Aleyda Collazos Muñoz, Córdoba- España.
André Veraart, Bélgica
Asociación Pro Inmigrantes de Córdoba (APIC – Andalucía Acoge)
Asociación Europea de Víctimas del Conflicto Armado Colombiano (ASEVICOM)
Bloque Estudiantil de Somosaguas
Transformando, SCA-Cooperativa de Economía Social y Solidaria, Adamuz-Córdoba
Colectivo de Colombianos-as refugiados-as en Asturias “Luciano Romero Molina”
COMADEHCO
Comité AIPAZCOMUN, Suiza
Colectivo Autónomo de Trabajadores – CAT, València
Eliécer Jiménez Julio, Periodista exiliado político en Suiza.
Eduardo Muñoz Cañuelo, Córdoba
Encarnación Marín García, Sevilla
Foro Internacional de Víctimas
Fausto Guzmán Guzmán, Córdoba
Intersindical Valenciana
Izquierda Castellana
Juventud Comunista Colombiana, Madrid
Joventut Comunista de Catalunya
Latinos en Movimiento, Región de Murcia
Luis Negara Pérez, Córdoba-España
Movimiento Social y Político Marcha Patriótica, Capítulo E. Español
Movimiento Social y Político Marcha Patriótica, Capítulo Alemania
Movimiento Social y Político Marcha Patriótica, Capítulo Valencia
Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado, Capítulo Madrid.
Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado, Capítulo Valencia.
María Cano Marín, Sevilla-España.
Observatorio Conflicto y Paz U. Distrital, Bogotá, Capitulo Europa.
Olga Ramirez López, Córdoba- España
Plataforma de Solidaridad con Colombia
Partido Comunista Colombiano, Madrid-España
Partido Comunista Colombiano, Valencia-España
Partido Comunista Colombiano, Andalucía-España
Partido Comunista Colombiano, Bélgica
Plataforma Justicia por Colombia
Pedro Nolasco Présiga, Miembro Equipo Internacional de Fensuagro.-CUT
Patricia Salomé Quintero Cabrales, Docente, Bélgica
Rosario Gutiérrez Sancho, Córdoba-España
Rafael Sánchez Luque, Córdoba-España
Soldepaz Pachakuti
Unión de Jóvenes Comunistas de España

Prou assassinats, persecució i tortura contra el jovent comunista d’Ucraïna

00-kpu-member-the-ukraine-30-01-14Com a resultat d’un cop d’estat, que succeí a Kíev el febrer de 2014, un règim feixista, criminal i oligàrquic s’ha establert a Ucraïna. Sembla que amb la guerra civil no en té prou aquest règim, també han declarat obertament la guerra als treballadors, al Partit Comunista d’Ucraïna (KPU) i a la Unió Leninista de Joves Comunistes d’Ucraïna (LKSMU o Komsomol).

Després d’intentar prohibir les activitats del Partit Comunista i apartar-los de la vida política d’Ucraïna, el règim ha començat a eliminar físicament als militants comunistes. Donem només un pocs exemples de la repressió i intimidació física cap a membres de la Komsomol:

– Igor Plitsyn, secretari del Comitè Local de Kíev, el desembre de 2014, va ser brutalment apallissat quan vint sicaris armats amb martells i porres van entrar dins d’una de les seus del KPU, mentre ell hi estava dins. També van destruir material del Partit.

– Mikhail Kononovich i Alexander Kononovich, germans, primer secretari del Comitè Central i primer secretari del
Comitè Regional de Volyn, han sigut segrestats fins a dues vegades per les bandes feixistes.

– Alexander Nekrot, editor en cap del web “Red Volyn”, els nazis li van cremar la casa i va ser obligat a
refugiar-se a Rússia junt amb la seva dona.

– Olga Smirnova, de 17 anys, va ser greument apallissada i obligada a abandonar casa seva amb la seva mare per
refugiar-se a Bielorrússia.

– Denis Chubakha, membre del Comitè Central, va ser segrestat a la zona controlada per l’exèrcit ucraïnes de
Donetsk, per organitzar protestes ciutadanes contra els excessos de les unitats punitives de l’Exèrcit
d’Ucraïna.

– Alexander Efimov, primer secretari del Comitè Regional de Donetsk, mentre la zona era sota control de les
autoritats de Kíev, va ser apallissat per participar en les manifestacions del març de 2014.

– Vitaly Shelehov, primer secretari del Comitè Regional de Kharkiv, està sota investigació criminal, per
organitzar manifestacions anti-guerra.

– Alexander Alexandrovsky, estava perseguit per tenir propaganda anti-guerra, va tenir el temps just per
refugiar-se a la frontera Rússia, quan nazis armats van arribar a casa seva per eliminar-lo físicament.

– Vitali Mazur, membre del Comitè Central per la regió de Chernivtsi, va ser apallissat i obligat a abandonar el
país per participar en manifestacions anti-guerra.

– Oleg Schcherbak, de Slavyansk, amb l’entrada de les forces armades d’Ucraïna, els nazis li van cremar a
l’esquena l’escut d’armes d’Ucraïna. També va ser obligat a desplaçar-se a Kíev.

– Andrey Pokaznoy, president de la Comissió de Control Central, va ser expulsat de La universitat a Ivano-
Frankivsk per organitzar la campanya “Joves Comunistes per la Pau”

– Dmitry Vlasyuk, va ser brutalment apallissat (va perdre dues dents i va ser apunyalat diverses vegades), perquè
havia organitzat un recol•lecta d’ajuda humanitària per a la població civil que està patint el conflicte del
sud-est d’Ucraïna.

– Sergei Kucher, membre del Comitè Central per la regió de Zhytomyr, va ser brutalment apallissat durant la
manifestació contra l’abolició dels programes de garantía social.

Al voltant de 1.500 comunistes i membres del Komsomol han abandonat el país intentant evitar represàlies. Durant l’any passat a Ucraïna 48 comunistes han sigut assassinats, 152 estan desapareguts, 300 es troben detinguts i al voltant de mil membres del KPU i la Komsomol estan sent investigats per càrrecs penals.

Les forces de l’ordre refusen exercir l’acció penal contra els segrestos i atacs a les oficines del KPU i la Komsomol. El Partit Comunista i la Komosomol han tingut grans pèrdues materials en els robatoris i les cremes de les seves propietats, per valor de milions de dòlars. Més de quatre dotzenes de vehicles del partit han sigut robats i no s’ha instituït ni una sola causa penal contra els nazis i els bandits.

La Federació Mundial de la Joventut Democràtica condemna novament els recents esdeveniments a Ucraïna, els quals estan connectats amb la violència dels nazis i feixistes d’Ucraïna, amb el suport indirecte de diversos poders en la UE i els EUA.

La FMJD condemna fermament el règim de Kíev el qual a llançat una onada de repressió i violència física contra els militants de la Komsomol. Fem una crida a la comunitat progressista del món, així com als líders dels països de la UE que tenen influència sobre Kíev, de fer tots els esforços per tal establir una verdadera democràcia a Ucraïna i aturar la persecució a la Unió Leninista de Joves Comunistes d’Ucraïna, en comptes de dir paraules buides sobre la necessitat de suport cap a la “jove democràcia ucraïnesa”.

Budapest, 21 d’abril de 2014
Federació Mundial de la Joventut Democràtica

Juventud del mundo respalda el proceso de paz en Colombia. ¡Detener la guerra, cese bilateral del fuego ya!

JucoLa posibilidad del logro de la paz en Colombia está una vez más bajo amenaza. Los recientes enfrentamientos entre el ejército nacional y la guerrilla de la FARC-EP, que deja cruentos desenlaces, ha motivado una vez más la reacción de los sectores guerreristas de la derecha y ultraderecha colombiana y a nivel internacional, para agudizar la confrontación militar y debilitar el actual proceso de paz que se lleva a cabo en la Habana entre la insurgencia de las FARC-EP y el gobierno de Juan Manuel Santos.

Desde el pasado 20 de diciembre, las FARC-EP declararon el cese unilateral del fuego, al cual el mismo gobierno nacional reconoció el cumplimiento de las fuerzas insurgentes en el desescalamiento de acciones armadas en todo el territorio nacional. No obstante, pese al gesto de paz de la insurgencia, las fuerzas militares han utilizado todo tipo de pretextos para justificar las provocaciones y acciones en territorios de presencia guerrillera. Se hace necesario el cese bilateral del fuego, no es posible seguir dialogando en medio de la confrontación militar, en la que la gran afectada sigue siendo la población civil.

Rechazamos el levantamiento de la suspensión de bombardeos por parte de las fuerzas militares, ordenada por el presidente Juan Manuel Santos. Estos actos no ayudan a fortalecer el proceso de diálogo y negociación favorable a la búsqueda de una salida política al conflicto armado, todo lo contrario, alienta a sectores enemigos de la paz a profundizar la guerra, aumentar la crisis humanitaria, el desplazamiento forzoso de la población civil, el asesinato y la persecución a las organizaciones políticas, sociales y populares que claman por la necesidad de finalizar la guerra y lograr de una vez por todas un acuerdo de paz basado en la justicia social y los cambios y transformaciones sociales, política y económicas que requiere Colombia.

La Federación Mundial de Juventudes Democráticas, FMJD, se solidariza con la lucha del pueblo colombiano en la búsqueda de la paz con justicia social, como también expresa sus condolencias las familias que han perdido sus seres queridos en esta cruel guerra. Llamamos a todas las organizaciones juveniles del mundo a solidarizarse con la lucha por la paz de Colombia, a respaldar el proceso de diálogo y negociación que se lleva a cabo en la Habana, entre las insurgencia de las FARC-EP y el gobierno nacional. Exigimos el cese bilateral del fuego como el mejor mecanismo para evitar el derramamiento de sangre entre colombianos.

Cese bilateral del fuego ya!

Fereación Mundial de la Juventud Democrática
Juventud Comunista Colombiana

La FMJD condemna els atacs xenòfobs a Sud-àfrica

stop4La Federació ha estat seguint amb molta preocupació l’escalada d’atacs a Sud-àfrica contra migrants de Zimbabwe, Malawi, Moçambic, Angola, Congo i altres nacionalitats, principalment africanes.

Deu migrants han sigut brutalment assassinats en aquest país durant aquests atacs xenòfobs, a part dels centenars de ferits. Els països de les víctimes estan repatriant als seus ciutadans i la situació està degenerant cap a una violència generalitzada, afectant als interessos de Sud-àfrica. Aquesta és una molt mala situació. La Federació Mundial de la Joventut Democràtica aposta pel respecte a la vida, l’esperit d ela tolerància, la unitat i la diversitat, així com creu que la violència no ha de ser resposta amb més violència. No condonem el racisme, l’afrofòbia o qualsevol altre tipus de discriminació i avui tampoc ens podem quedar en silenci.

Denunciem i repudiem aquestes accions, així com instem a la autoritats i a la joventut de tots els països a prendre accions per aturar la situació. La FMJD crida a parar aquests atacs inacceptables que no es poden justificar de cap manera.

Aplaudim als sud-africans que han participat a la manifestació de condemna dels atacs que s’ha celebrat a Durban, i instem els altres a entendre que cap nació pot sobreviure isolada. Més que mai necessitem que els sud-africans en la contínua marxa per un món sense imperialisme i on la pau i prosperitat regnin per tots. Volem recordar que el 25 de maig l’Àfrica recordarà la fundació de la Organització de la Unitat Africana, que va tenir un rol central en la mobilització de la solidaritat internacional per la fi del Apartheid.

Budapest, 17 d’abril de 2015
Federació Mundial de la Joventut Democràtica