Al carrer, a la feina i a casa, plantem cara al patriarcat

Després de molts anys de lluites, de tantes dones assassinades, de tantes desigualtats viscudes, encara no se’ns ha reconegut el respecte com a persones, com a treballadores o com a dones. El vuit de març és per seguir lluitant a part de per celebrar victories.

Aquest vuit de març no en tenim prou amb el que hem aconseguit. Ens enfrontem encara a la precarietat, l’assetjament, els assassinats, la cultura de la violacio, al no repartiment de les tasques de cura i reproducció, la precarietat laboral o les condicions socials que ens obliguen a viure estancades: totes elles, opressions que continuen afectant-nos de fa generacions i generacions. I no podem combatre-les d’una en una: creiem que no canviarà res si no unim les lluites, si no som conscients que la lluita feminista és i ha de ser una lluita anticapitalista i que, alhora, la lluita contra el capitalisme també ha de ser contra el patriarcat.

Ens parlen de llibertat dins del capitalisme, però nosaltres no la veiem ni vivim. Totes les dones, les treballadores, les migrants, les diverses, les patologitzades, les assignades home en néixer, les estigmatitzades, les refugiades, totes, pateixen discriminacions. Aquestes discriminacions no desapareixeran sense una ruptura des del feminisme i el capitalisme, una ruptura de les opressions creuades de classe, de gènere, d’estigma o d’ètnia, entre moltes més. En la diversistat neix una nova perspectiva on totes comptem, on les nostres distincions amplien la nostra força ens uneixen.

Des de les elits econòmiques, acadèmiques i culturals s’aixeca la bandera del feminisme més afí amb el sistema. Aquest feminisme critica la manca de dones als espais on es prenen les decisions, el topall conegut com a sostre de vidre. La nostra perspectiva marxista i de classe ens impedeix plantejar aquest sostre de vidre com el problema principal de les dones de classe treballadora, donat que el fet de que les dones no estiguin als espais de poder no es deu a una conjura d’homes que actuen com a topall sino a les estructures patriarcals de la societat i l’economia. Aquestes estructures actuen com un terra llefiscós que ens condemna a estar eternament vinculades a treballs precaris, amb un alt index de parcialtat i temporalitat. L’esquetxa salarial és una realitat palpable que també respon a aquest fenomen, sumant-hi el fet de que els nostres llocs de treball es posen en risc des del moment en que manifestem als nostres superiors que volem reproduir-nos o simplement que tenim parella. També s’hi suma la doble jornada laboral que ens suma una gran part de la tasca reproductiva a nosaltres.

És per això que des de la Joventut Comunista de Catalunya ens esforcem per ajudar a desenvolupar una lluita conjunta per millorar les condicions de totes, les diverses, des de la perspectiva de classe, com a treballadores en ple dret a protestar i lluitar com les que més, en defensa de totes. Us convidem a manifestar-nos juntes aquest dimarts 8 de Març a les 19:00 a Plaça Universitat, reconeixèr-nos com a companyes i visibilitzar que mentre hi hagi l’opressió masclista, hi haurà resposta feminista.

La JCC aposta per recuperar el pols del carrer al règim del 78

logoJCC

||Llegeix l’Informe Polític [PDF]||

El passat diumenge la Joventut Comunista de Catalunya va reunir el seu Comitè Central per debatre sobre la situació política i marcar l’estratègia del curs, així com les línies d’actuació de la organització. La proposta d’Informe Polític i els plans de treball varen ser aprovats per consens després d’un debat ric. En aquesta reunió, a més, es va acordar celebrar una Conferència Nacional sobre la Unió Europea i l’Euro amb l’objectiu de tenir una posició ben definida, a la vegada que s’intenta obrir el debat en el si de l’esquerra transformadora.

 

Pel que fa a les línies d’acció, la JCC aposta per recuperar el pols del carrer al règim del 78. La Joventut Comunista, doncs, es marca com a tasca prioritària fer dels conflictes locals catalitzadors del malestar popular. Així mateix, s’involucrarà en donar un nou impuls al moviment estudiantil, tot potenciant la organització estudiantil en l’ensenyament secundari i professional. Pel que fa al moviment estudiantil universitari, s’aposta per reconstruir els espais de lluita per obrir un cicle de mobilitzacions aquest curs. D’altra banda, s’aposta per crear una Oficina Precària, fent servir diversos mitjans com les xarxes socials, per combatre la precarietat i organitzar a la joventut treballadora.

 

Finalment, la Joventut Comunista reafirma la seva aposta per la unitat popular. Així doncs, aquesta estratègia reforça a la classe treballadora i és imprescindible per la reconstrucció de l’espai comunista català i espanyol. Tot i això, la JCC considera que una candidatura unitària a Catalunya per poder ser definida com a candidatura d’unitat popular, i tenir el suport de la Joventut Comunista, ha tenir les següents característiques:

 

  1. Ser una plataforma que canalitizi i faci de catalitzador de les energies del cicle mobilitzador que va començar al 2010. Per això, cal que sigui una candidatura oberta, amb una forta presència dels moviments populars i no només un acord entre partits. Així mateix, ha d’obrir espais de participació des de la base per configurar el programa i la llista, així com per fiscalitzar el treball institucional després de les eleccions.
  2. Ser un projecte català, fet des de Catalunya i amb expressió pròpia a les institucions espanyoles. Això vol dir que la campanya serà feta a partir dels lideratges propis, amb una imatge que aplegui a tothom i sense ser monopolitzada per cap organització estatal. Així mateix, els vots d’aquesta candidatura no poden anar a cap força estatal. Considerem que la candidatura ha d’estar per sobre de la divisió que existeix a l’Estat.
  3. La llista ha de reflectir les diferents lluites i les diferents expressions polítiques, i ha d’estar en permanent connexió amb els moviments socials.
  4. Ha de tenir com a prioritats programàtiques:
    1. La lluita contra l’atur, i per la recuperació dels drets socials i democràtics robats amb les polítiques antisocials dels darrers governs del PP i del PSOE.
    2. L’exercici del dret d’autodeterminació com a base, i etapa inicial, per a la construcció de qualsevol projecte constituent de caràcter federal per a l’Estat espanyol

 

 

Comunicat en solidaritat amb el poble grec

grecia-referendo5-580x421El passat diumenge 5 de juliol, el poble grec ha expressat un contundent NO a la proposta de memoràndum que volia imposar la Troika sobre les esquenes del poble grec.

El poble grec no s’ha deixat intimidar per les contínues amenaces dels creditors, així com els contes de terror explicats pels diferents mitjans de comunicació, grecs i internacionals.

La mera realització d’aquest referèndum, es tracta d’una victòria de la democràcia i la sobirania popular sobre el capitalisme neoliberal. La consulta al poble sobre qüestions clau, hauria de ser un motiu de normalitat democràtica i no una anomalia.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya considerem que la natura neoliberal de l’UE i el conjunt de l’Eurozona així com l’estreta vinculació del projecte europeu amb els interessos imperialistes dels EUA i l’OTAN confronta obertament amb principis com són la justícia social, la igualtat, la pau, la solidaritat i trenca amb qualsevol perspectiva de futur del jovent i el conjunt de pobles europeus.

Denunciem com el govern espanyol ha criminalitzat la realització d’aquesta consulta, arribant fins i tot a insinuar que “les urnes són perilloses”, tal com ha dit la ministra d’agricultura. En aquest cas, com en la Llei Mordassa, la repressió a la protesta, la negativa a un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, així com en tantes altres ocasions, han demostrat que el govern de Mariano Rajoy té autèntica fòbia a la democràcia.

També volem denunciar el govern d’Artur Mas, que falsament i retòrica defensa la celebració de consultes i plebiscits, i no s’ha pronunciat en defensa del referèndum grec mostrant així un silenci còmplice amb la Torika.

Des de la JCC celebrem la convocatòria d’aquest referèndum i del seu resultats, així com mantenim el nostre compromís de solidaritat amb la joventut i el conjunt del poble grec, en la seva lluita contra l’austeritat, vingui de qui vingui.

Visca el poble de Grècia!
Visca els pobles d’Europa!

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

Barcelona, 7 de juliol de 2015

QUÈ NO T’ESPREMIN! LA TEVA PRECARIETAT, LA SEVA RIQUESA

1Maig_JCC

Manifest de la JCC per l’1 de maig

Aquest 2015, des dels mitjans de comunicació del sistema, ens diuen que el pitjor de la crisi ha passat, que comença a veure’s la recuperació i que, fins i tot, es creen nous llocs de treball. No obstant, des del nostres barris veiem i llocs de treball com això no és més que una burda mentida pròpia d’any electoral: el nostre dia a dia diu tot el contrari. Nosaltres seguim necessitant aturar desnonaments, defensar els serveis públics -cada cop més minsos- i combatre per preservar els drets aconseguits per generacions anteriors a la nostra, incloent la reforma de l’avortament que impedeix decidir sobre el nostre propi cos.

Dins d’aquest panorama desolador al que el capitalisme ens ha abocat veiem com la joventut és la més castigada. L’atur juvenil a Catalunya se situa al 45,7%, més de doble que a la població adulta. Les feines a les que estem abocades són feines precàries, de baixa o mitjana qualificació, sovint llunyanes als nostres estudis, i amb una altíssima temporalitat (40,5%). Totes aquestes circumstàncies fan que no ens puguem emancipar i, fins i tot, ens avoquen a l’exili, buscant fora les oportunitats que al nostre país ens neguen. Les dones, alhora, viuen una opressió específica: la pobresa té cara de dona. Les dones i els infants són les principals víctimes de la classe obrera. Les dones no tant sols viuen la violència com a classe si no també com a dones, responsables de la carrega reproductiva viuen amb molta més desesperació la manca de treball i accés a la educació.

La feminització dels llocs de treball més precaris ens demostra la divisió sexual del treball i la seva precarietat la mancança de recursos efectius en la lluita contra l’heteropatriarcat. La dona y qualsevol persona que no respon als principis heteronormatius es troba amb situació d’exclusió social i laboral, fent del seu accés a un lloc de treball de qualitat una lluita necessària al nostre dia a dia com a comunistes.

En aquest clima de negació dels nostres drets més elementals, l’aliança de les burgesies, representada per PPSOE i CiU, ens intenta silenciar, criminalitzant la protesta, elaborant noves lleis repressives com la Llei Mordassa o amb actuacions policials i judicials desorbitades. Ens intenten silenciar amb multes i penes de presó, però això només ho fan perquè ens tenen por. El capitalisme sap que és un model esgotat i sense futur. Intenten per tots els mitjans crear marques blanques per renovar la seva imatge, canviar els seus colors corporatius, rejovenir els seus representants i, així poder seguir aplicant les seves polítiques d’opressió i espoli.

En aquest primer de maig, la Joventut Comunista de Catalunya crida a celebrar el dia de les treballadores fent memòria de les lluites passades i organitzant les lluites del present. Deixant palès que la precarietat a la que el capitalisme ens aboca és la font de la seva riquesa, del seu luxe, del seu poder.

QUÈ NO T’ESPREMIN! LA TEVA PRECARIETAT, LA SEVA RIQUESA.
VISCA LA LLUITA DE CLASSE OBRERA!
EL PROPER 1 DE MAIG TOTHOM ALS CARRERS!!!

Prou assassinats, persecució i tortura contra el jovent comunista d’Ucraïna

00-kpu-member-the-ukraine-30-01-14Com a resultat d’un cop d’estat, que succeí a Kíev el febrer de 2014, un règim feixista, criminal i oligàrquic s’ha establert a Ucraïna. Sembla que amb la guerra civil no en té prou aquest règim, també han declarat obertament la guerra als treballadors, al Partit Comunista d’Ucraïna (KPU) i a la Unió Leninista de Joves Comunistes d’Ucraïna (LKSMU o Komsomol).

Després d’intentar prohibir les activitats del Partit Comunista i apartar-los de la vida política d’Ucraïna, el règim ha començat a eliminar físicament als militants comunistes. Donem només un pocs exemples de la repressió i intimidació física cap a membres de la Komsomol:

– Igor Plitsyn, secretari del Comitè Local de Kíev, el desembre de 2014, va ser brutalment apallissat quan vint sicaris armats amb martells i porres van entrar dins d’una de les seus del KPU, mentre ell hi estava dins. També van destruir material del Partit.

– Mikhail Kononovich i Alexander Kononovich, germans, primer secretari del Comitè Central i primer secretari del
Comitè Regional de Volyn, han sigut segrestats fins a dues vegades per les bandes feixistes.

– Alexander Nekrot, editor en cap del web “Red Volyn”, els nazis li van cremar la casa i va ser obligat a
refugiar-se a Rússia junt amb la seva dona.

– Olga Smirnova, de 17 anys, va ser greument apallissada i obligada a abandonar casa seva amb la seva mare per
refugiar-se a Bielorrússia.

– Denis Chubakha, membre del Comitè Central, va ser segrestat a la zona controlada per l’exèrcit ucraïnes de
Donetsk, per organitzar protestes ciutadanes contra els excessos de les unitats punitives de l’Exèrcit
d’Ucraïna.

– Alexander Efimov, primer secretari del Comitè Regional de Donetsk, mentre la zona era sota control de les
autoritats de Kíev, va ser apallissat per participar en les manifestacions del març de 2014.

– Vitaly Shelehov, primer secretari del Comitè Regional de Kharkiv, està sota investigació criminal, per
organitzar manifestacions anti-guerra.

– Alexander Alexandrovsky, estava perseguit per tenir propaganda anti-guerra, va tenir el temps just per
refugiar-se a la frontera Rússia, quan nazis armats van arribar a casa seva per eliminar-lo físicament.

– Vitali Mazur, membre del Comitè Central per la regió de Chernivtsi, va ser apallissat i obligat a abandonar el
país per participar en manifestacions anti-guerra.

– Oleg Schcherbak, de Slavyansk, amb l’entrada de les forces armades d’Ucraïna, els nazis li van cremar a
l’esquena l’escut d’armes d’Ucraïna. També va ser obligat a desplaçar-se a Kíev.

– Andrey Pokaznoy, president de la Comissió de Control Central, va ser expulsat de La universitat a Ivano-
Frankivsk per organitzar la campanya “Joves Comunistes per la Pau”

– Dmitry Vlasyuk, va ser brutalment apallissat (va perdre dues dents i va ser apunyalat diverses vegades), perquè
havia organitzat un recol•lecta d’ajuda humanitària per a la població civil que està patint el conflicte del
sud-est d’Ucraïna.

– Sergei Kucher, membre del Comitè Central per la regió de Zhytomyr, va ser brutalment apallissat durant la
manifestació contra l’abolició dels programes de garantía social.

Al voltant de 1.500 comunistes i membres del Komsomol han abandonat el país intentant evitar represàlies. Durant l’any passat a Ucraïna 48 comunistes han sigut assassinats, 152 estan desapareguts, 300 es troben detinguts i al voltant de mil membres del KPU i la Komsomol estan sent investigats per càrrecs penals.

Les forces de l’ordre refusen exercir l’acció penal contra els segrestos i atacs a les oficines del KPU i la Komsomol. El Partit Comunista i la Komosomol han tingut grans pèrdues materials en els robatoris i les cremes de les seves propietats, per valor de milions de dòlars. Més de quatre dotzenes de vehicles del partit han sigut robats i no s’ha instituït ni una sola causa penal contra els nazis i els bandits.

La Federació Mundial de la Joventut Democràtica condemna novament els recents esdeveniments a Ucraïna, els quals estan connectats amb la violència dels nazis i feixistes d’Ucraïna, amb el suport indirecte de diversos poders en la UE i els EUA.

La FMJD condemna fermament el règim de Kíev el qual a llançat una onada de repressió i violència física contra els militants de la Komsomol. Fem una crida a la comunitat progressista del món, així com als líders dels països de la UE que tenen influència sobre Kíev, de fer tots els esforços per tal establir una verdadera democràcia a Ucraïna i aturar la persecució a la Unió Leninista de Joves Comunistes d’Ucraïna, en comptes de dir paraules buides sobre la necessitat de suport cap a la “jove democràcia ucraïnesa”.

Budapest, 21 d’abril de 2014
Federació Mundial de la Joventut Democràtica

Juventud del mundo respalda el proceso de paz en Colombia. ¡Detener la guerra, cese bilateral del fuego ya!

JucoLa posibilidad del logro de la paz en Colombia está una vez más bajo amenaza. Los recientes enfrentamientos entre el ejército nacional y la guerrilla de la FARC-EP, que deja cruentos desenlaces, ha motivado una vez más la reacción de los sectores guerreristas de la derecha y ultraderecha colombiana y a nivel internacional, para agudizar la confrontación militar y debilitar el actual proceso de paz que se lleva a cabo en la Habana entre la insurgencia de las FARC-EP y el gobierno de Juan Manuel Santos.

Desde el pasado 20 de diciembre, las FARC-EP declararon el cese unilateral del fuego, al cual el mismo gobierno nacional reconoció el cumplimiento de las fuerzas insurgentes en el desescalamiento de acciones armadas en todo el territorio nacional. No obstante, pese al gesto de paz de la insurgencia, las fuerzas militares han utilizado todo tipo de pretextos para justificar las provocaciones y acciones en territorios de presencia guerrillera. Se hace necesario el cese bilateral del fuego, no es posible seguir dialogando en medio de la confrontación militar, en la que la gran afectada sigue siendo la población civil.

Rechazamos el levantamiento de la suspensión de bombardeos por parte de las fuerzas militares, ordenada por el presidente Juan Manuel Santos. Estos actos no ayudan a fortalecer el proceso de diálogo y negociación favorable a la búsqueda de una salida política al conflicto armado, todo lo contrario, alienta a sectores enemigos de la paz a profundizar la guerra, aumentar la crisis humanitaria, el desplazamiento forzoso de la población civil, el asesinato y la persecución a las organizaciones políticas, sociales y populares que claman por la necesidad de finalizar la guerra y lograr de una vez por todas un acuerdo de paz basado en la justicia social y los cambios y transformaciones sociales, política y económicas que requiere Colombia.

La Federación Mundial de Juventudes Democráticas, FMJD, se solidariza con la lucha del pueblo colombiano en la búsqueda de la paz con justicia social, como también expresa sus condolencias las familias que han perdido sus seres queridos en esta cruel guerra. Llamamos a todas las organizaciones juveniles del mundo a solidarizarse con la lucha por la paz de Colombia, a respaldar el proceso de diálogo y negociación que se lleva a cabo en la Habana, entre las insurgencia de las FARC-EP y el gobierno nacional. Exigimos el cese bilateral del fuego como el mejor mecanismo para evitar el derramamiento de sangre entre colombianos.

Cese bilateral del fuego ya!

Fereación Mundial de la Juventud Democrática
Juventud Comunista Colombiana

Avui com ahir, joventut d’Europa unida contra el feixisme!

soviet-victory-berlin70è aniversari de la victòria dels pobles contra el nazi-feixisme. Resolució antifeixista de les organitzacions de joves comunistes a Europa

El 8 i 9 de maig de 1945, el feixisme fou derrotat i es posà fi a un dels majors crims contra la humanitat. El derrocament del feixisme fou assolit després d’un llarg procés de lluita de les forces antifeixistes, especialment la Unió Soviètica, el moviments d’alliberament nacionals, el rol central jugat pels partits comunistes i la decisiva contribució de la joventut. Els soldats de l’Exèrcit Roig i tota la població de la Unió Soviètica contribuïren amb grans sacrificis per aconseguir aquesta victòria. Amb la victòria antifeixista, l’URSS guanyà prestigi a tot el món.

70 anys després d’aquesta victòria, la UE ha adoptat l’anticomunisme com a una política oficial, intentant reescriure la història. A més, una forma d’aconseguir els seus objectius, és encobrint o fins i tot recolzant feixistes i populistes de dretes. D’una forma vergonyosa, en molts mitjans de comunicació la dictadura nazi d’Alemanya és equiparada amb la RDA i la Unió Soviètica. Com a continuació de les polítiques anticomunistes, els símbols de l’Exèrcit Roig són prohibits, mentre els feixistes patrullen lliurement pels carrers, atacant comunistes i activistes antifeixistes. A Ucraïna aquests han jugat un rol central en la guerra civil i el cop antidemocràtic que ha establert un govern on participen nazis, i que està orientat als interessos de la Unió Europea i l’OTAN, els quals volen controlar els recursos energètics del país i la seva posició geoestratègica. Les agressions de la UE tenen origen en les contradiccions amb la Rússia capitalista i han portat a un setge militar contra aquesta última, augmentant el perill d’una guerra i amenaçant la pau de la regió.

En general, creixen les contradiccions imperialistes i els partits conservadors reaccionaris guanyen força a molts països d’Europa, sota circumstàncies on les contradiccions de lideratge de les crisis capitalistes creixen i són canalitzades per vies conformes amb el capitalisme. Una de les seves tàctiques és culpar als refugiats o altres grups migrants de la tendència a la pauperització. Es provoca por vers els musulmans i es justifiquen guerres i rearmament.

Com a joves comunistes, estem en la tradició d’aquells que van lluitar d’una manera més determinada contra el nazi-feixisme i contra el sistema que el creà. Cap de les opcions de la dominació capitalista, inclosa la socialdemocràcia, satisfà les esperances i les necessitats de la joventut. Per contra la joventut ha de lluitar unida amb la classe treballadora per les seves necessitats d’avui en dia. Nosaltres ho fem, per enfrontar-nos als esdeveniments antidemocràtics que tenen lloc a molt països d’Europa amb un mateix objectiu. Podem unir la joventut d’Europa en la lluita de classes pels nostres drets.

En la defensa mundial de la pau i el progrés social, contra l’imperialisme, noves estructures internacionals van ser fundades, expressant la unitat antiimperialista, com la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD). La FMJD va ser fundada fa 70 anys, unint organitzacions que, en cada país, continuaven la seva lluita contra l’imperialisme i pels drets de la joventut. El recolzament a la FMJD fou una tasca important en aquells temps i ho és també avui en dia, quan l’agressivitat imperialista està creixent.

En aquest 70è aniversari de la victòria dels pobles sobre el nazi-feixisme, hem de destacar que, fins i tot amb els atacs contra els drets de la joventut d’Europa, la joventut resisteix i lluita! Sumeu-vos a la celebració del 70è aniversari de la victòria dels pobles contra el nazi-feixisme. Fem una crida a la joventut d’Europa i del món a participar en les activitats de la FMJD el 8 i 9 de maig de 2015. En cada país fem una crida a resistir contra el feixisme, l’anticomunisme i la guerra. Lluitem pels nostres drets i per les nostres necessitats, per la societat de la llibertat real, la pau i la solidaritat. Aquesta societat és el socialisme.

Joventut Comunista d’Àustria (KJÖ)
Comunistes Actius, Bèlgica (COMAC)
Joventut Comunista de Catalunya (JCC)
Organització de la Unió de Joves Demòcrates, Xipre (EDON)
Unió de Joves Comunistes, Txèquia (KSM)
Moviment de Joves Comunistes de França (MJCF)
Joventut Socialista Obrera Alemanya (SDAJ)
Joventut Comunista de Grècia (KNE)
Front de la Joventut Comunista, Itàlia (FGC)
Joventut Comunista Portuguesa (JCP)
Unió Juvenil Comunista Revolucionària de Bolxevics, Rússia (RKSMb)
Unión de Juventudes Comunistas de España (UJCE)
Colectivos de Jóvenes Comunistas, Espanya (CJC)
Joventut Comunista, Turquia (KG)

La Joventut Comunista de Catalunya davant la criminalització de la protesta social

logojcc_petit

Des de la Joventut Comunista de Catalunya volem expressar el nostre sentiment de rebuig a la condemna a dos anys de presó a la qual es veu sotmès el company Jheysson, així com molts altres lluitadores, en les protestes que van seguir a l’intent de desallotjar el Centre Social Okupat i Autogestionat Can Vies, al barri barceloní de Sants.

En un procés judicial marcat per una evident imparcialitat, on el testimoni de dos agents de la BRIMO ha prevalgut per sobre d’altres 7 persones presents en els actes jutjats, entenem que aquest respon a una creixent criminalització de la protesta social en els darrers anys, on tenim multitud d’exemples, tals com el cas dels companys Isma i Dani i la repressió a centenars de treballadors i treballadores arreu de l’estat.

Coneixem sens dubte les causes d’aquest augment de la repressió: l’augment de les mobilitzacions populars i de l’organització del conflicte social dels darrers anys, fa perillar els ciments del règim, el qual respon amb l’estratègia de la por. Per tant, tenim ben clar la resposta a la persecució a la qual ens veiem sotmesos: més lluita, més mobilització, més solidaritat.

Si la repressió no s’atura, la repressió tampoc!

Manifest de la JCC pel 8 de març

carteljccFEMINISME8M

És l’any 2015 i res ha canviat. Les dones continuem estant oprimides en aquesta societat que es reclama igualitària. A quina de nosaltres no li han dit, després d’expressar aquesta desigualtat, que està exagerant i que avui en dia les dones som iguals als homes?

No ens enganyem, la desigualtat està a l’ordre del dia.

Només cal veure qui es fa càrrec del treball de cures, cuidar de la llar, de l’educació dels nostres fills i filles i de tot el que el capitalisme no considera treball productiu. També en el món laboral ens trobem amb una gran diferència entre els nostres sous i els dels homes, entre les pensions, el sostre de vidre que ens impedeix aconseguis carrecs reservats als homes.

No es tracta només d’una qüestió econòmica. En molts àmbits de la nostra vida ens trobem amb actituds masclistes que ens oprimeixen com  dones i que, moltes vegades, passen desaparcebudes. Els nostres llocs de treball i d’estudi no en son una excepció, on moltes vegades ens veiem infravalorades, assetjades sexualment.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya, en el primer any en que participem del dia internacional de la dona treballadora, posem en relleu aquesta situació, denunciar que la nostra societat, lluny de la imatge d’igualtat que vol donar, és profundament patriarcal. Ens condemna a la precarietat de manera encara més clara que als homes, que també han de ser partíceps de la nostra lluita: la lluita feminista.

Per això us convidem  a totes i tots a manifestar-vos amb nosaltres aquest diumenge vuit de març a les dotze a la Plaça Universitat de Barcelona per la dona treballadora, pel feminisme, per la igualtat.

No te n’aDONES? Dones treballadores contra el masclisme i la precarietat

 

 

Comunicat de la JCC en suport a Cas Alfon

Aquest dimarts 25 de novembre l’Audiencia Provincial de Madrid jutja a l’Alfonso Fernandez Ortega, conegut com ‘Alfon’ pels fets ocorreguts durant la vaga general del 14 de novembre de 2014 al barri madrileny de Vallecas.

Se l’acusa de portar una motxilla amb material per fabricar explosius i s’enfronta a una pena de cinc any i sis mesos de presó. L’Alfon va estar 56 dies en presó preventiva després de ser detingut el matí del 14 de novembre, juntament amb la seva companya, posada en llibertat hores més tard.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) volem expressar tot el nostre suport a l’Alfon i la seva família, amics i camarades, qui com tants altres han estat víctimes de muntatges policials i de la repressió sistematitzada i cada vegada més institucionalitzada per part de l’Estat.

Davant de la opressió i la censura la nostra resposta és cada vegada més clara i contundent: Lluita, resistència i solidaritat entre companys, perquè avui és l’Alfon però demà podria ser qualsevol de nosaltres.

Així doncs la JCC volem deixar palès la nostra total solidaritat amb l’Alfon i exigim la seva immediata absolució. Alfon absolució!

alfon

Joventut Comunista de Catalunya (JCC)

25 de novembre de 2014