La JCC aposta per una primavera de mobilitzacions

 

La tardor va tenir dues mobilitzacions juvenils, o àmplia participació juvenil, remarcables. D’una banda, la mobilització estudiantil del 17N, i de l’altra la vaga dels contact center. Totes dues convocatòries posen en evidència que la força de les organitzacions estudiantils i sindicals és millorable, però van posar les bases per a l’increment de la mobilització per aquest curs. El treball a desenvolupar és senzill: articular a la joventut en espais d’organització i mobilitzar, i fer forta la idea que aquest és el moment d’incrementar la lluita per guanyar un futur digne.

Des de la JCC hem de treballar per incrementar el nivell de mobilització, així com enfortir els espais d’organització estudiantils i sindicals, i la presència de la Joventut Comunista en aquests espais. D’una banda, i pel que fa a la mobilització de la joventut precària, cal centrar-se en un treball pacient i continuat als contact center, incrementant la nostra presència allà on tenim militància i acudint a la porta dels centres on no en tenim, per animar a la joventut a sindicar-se i a lluitar per un conveni digne. Així mateix, cal desenvolupar un treball de denúncia de la precarietat laboral en els sectors en el que la organització sindical és més dèbil. De l’altra, pel que fa al moviment estudiantil, la JCC aposta per una vaga estudiantil al març, intentant arribar a tots els centres d’estudi, en favor d’una educació 100% gratuïta, sense obstacles classistes.

Aquesta tardor la JCC ha treballat per aconseguir el major grau d’unitat possible en el moviment estudiantil. D’una banda, eixamplant l’AEP, tant en estudiants sense afiliació política, així com joves d’organitzacions polítiques de l’espai d’En Comú Podem. De l’altra, el 17N va aconseguir aplegar a la majoria d’organitzacions estudiantil, des d’espais institucionals a organitzacions llibertàries, així com també va aconseguir reactivar les assemblees de facultat. Cal mantenir aquesta unitat, eixamplant-la a aquelles organitzacions que no es van sumar. Cal tenir present la capacitat mobilitzadora que ha tingut el Sindicat d’Estudiants, sobretot a secundària. L’èxit de les properes convocatòries radica en aconseguir una unitat total de les organitzacions estudiantils progressistes, i en la participació activa de les assemblees d’estudiants, així com la seva coordinació amb el professorat i el PAS. Així mateix, una altra línia de treball prioritària és enfortir les assemblees d’estudiants als centres d’estudi, potenciant-les allà on existeixen i creant-ne allà on no hi ha organització estudiantil unitària. En l’actualitat, la capacitat de les assemblees és menor, així com tenen menor capacitat d’iniciativa, pel que cal fomentar la seva capacitat com a motor del moviment estudiantil universitari, promovent una mobilització al maig que sorgeixi d’aquests espais.

D’altra banda, també cal fer autocrítica en la manca de capacitat per arribar als centres de secundària i formació professional.Cal treballar per a que arribi el material de difusió de l’AEP a aquestes centres, així com cal activar a tota la militància que estudia en aquests centres per redactar una taula reivindicativa que mobilitzi l’estudiantat. 

Si vols llegir què pensem de l’actualitat política descarrega’t l’Informe Polític en PDF