Fa una setmana ens vam adherir a l’Acord Juvenil per la Llengua Catalana, on vam reivindicar la necessitat d’acció col·lectiva i institucional per la defensa de la llengua als nostres espais i a la nostra societat. Encara que l’activisme lingüístic sigui necessari com a presa de consciència del problema de minorització que pateix el català, no és suficient. Necessitem que les institucions públiques es comprometin en la seva defensa mitjançant polítiques de protecció, normalització i immersió lingüística. Una revisió del que ens va servir fa unes dècades i pot necessitar d’actualització per la nova realitat social de la societat catalana.
En aquest sentit, un camp a batallar en la lluita per la defensa de la llengua és l’educació. La immersió lingüística va néixer des del vessant educatiu i per la iniciativa de famílies castellanoparlants de barris i ciutats obreres, encapçalada per partits com el PSUC. L’esperit de l’un sol poble va ser clau en l’èxit que va recollir com a nou pacte social en la societat catalana: la comunitat educativa es va bolcar en la immersió, des del professorat fins a les famílies i l’associacionisme educatiu.
La immersió lingüística garanteix l’èxit en l’adquisició de la competència lingüística i, a més, ha estat l’instrument determinant per a la universalització del coneixement i el domini del català entre tota la població escolar. Ha estat, doncs, una eina per a la cohesió social. Negar-lo és, alhora, impedir que en una societat en què el català és llengua oficial, totes puguem estar en igualtat de condicions a l’hora d’accedir a feines públiques i d’atenció al client, així com privar a una part de la població a poder viure en la seva llengua.
Tot i això, durant molts anys la dreta espanyolista ha intentat revertir les conquestes de la immersió lingüística a l’educació pública mitjançant discursos basats en l’odi i la separació. Discursos basats en la llibertat de les famílies que no es diferencien en res als utilitzats per defensar l’escola concertada o, de forma més recent, el pin parental. Els discursos de partits com Ciutadans sobre la llengua han anat arrelant en part del marc mental de la població catalana i arriba a qüestionar el seu ensenyament a l’educació pública. A més, les polítiques reaccionàries i espanyolistes de governs com el del Partit Popular i dictàmens del Tribunal Constitucional van ampliar les hores de castellà a costa de la resta de llengües de l’estat: aquestes polítiques busquen minoritzar encara més la llengua i relegar-la a l’espai privat.
El sistema educatiu pel qual lluitem és públic, gratuït, de qualitat i en català. Entenem com a crucial la vehicularitat del català a la docència per poder garantir el seu coneixement i domini per la totalitat de l’estudiantat i evitar la segregació lingüística a les aules. L’ensenyament del català és un dret que tota la ciutadania de Catalunya ha de tenir garantit segons l’Estatut d’Autonomia de 2006 i la Llei d’Educació de 2009. Tot i això, en molts cops els nostres drets lingüístics no es respecten a les aules.
Fa un mes, Plataforma per la Llengua va exposar com s’havien triplicat durant l’inici d’aquest curs acadèmic les queixes per discriminació lingüística a les universitats. No és només que se’ns canviï de llengua a assignatures matriculades en català segons el pla docent, és que a molts estudis la docència en català és irrisòria i ridícula. En el cas de Dret, les hores lectives en català no arriben al 50% i la xifra baixa al 30% al màster d’advocacia. En general, la docència en català a màsters i postgraus és d’un 56%: el percentatge més baix actualment es troba a la Universitat Pompeu Fabra, amb un 27%. Si no es respecten els nostres drets lingüístics a les universitats catalanes, on es respectaran?
Així, des de la Joventut Comunista de Catalunya ens comprometem a la defensa de la llengua catalana al món educatiu i ens refermem en les nostres demandes:
- Vehicularitat del català en el nostre aprenentatge i en totes les etapes: des de l’educació infantil fins a la superior.
- Respecte de la llengua de la docència dels graus -i que no es canviï en mig del semestre-. Necessitat de més oferta de màsters i postgraus oficials en català.
- Per assolir el punt anterior necessitem compromís per part de la Generalitat i les institucions universitàries perquè les estudiants de mobilitat i d’Erasmus coneguin el català quan arriben a les universitats catalanes.
- Disposar bibliografia específica en català per poder adquirir el vocabulari científic i professional dels nostres camps d’estudi i així tenir futurs professionals competents en llengua catalana.
20 de novembre de 2020
Àrea de Moviment Estudiantil de la Joventut Comunista de Catalunya
.
