Com cada any, aquest Primer de Maig commemorem la lluita de milions de persones treballadores que, arreu del món, pateixen les conseqüències de la dictadura del capital i aspiren a emancipar-se. El Primer de Maig ha estat sempre una data històrica en el calendari d’efemèrides del moviment obrer, ja que ha servit per canalitzar les demandes socials de la classe treballadora: des de la jornada de vuit hores o l’abolició del treball infantil fins a, actualment, la derogació de la Reforma Laboral o la denúncia de l’explotació que exerceix l’economia de plataformes.
Aquest 2021, l’1 de maig arriba en un context de precarietat agreujada per una crisi sanitària que, sense haver assimilat encara la suposada sortida de la crisi del 2008 en benefici de la classe treballadora, servit d’excusa a les patronals i elits econòmiques per apuntalar, encara més, un model de relacions laborals marcadament inestable i que té com principals víctimes a la joventut, les dones i la població migrant.
L’individualisme i egoisme d’aquestes empreses que tenen com a únic interès augmentar el seu marge de benefici econòmic es retrata amb la notícia de fa un parell de dies, que anunciava com Glovo sortia de la CEOE i tenia l’objectiu de crear una nova patronal per escapar de la legislació laboral. Tenim també l’exemple sobre com, durant l’últim any, les empreses que més s’han enriquit han estat les del Big Tech: Amazon, Facebook, Google i Microsoft. Tot mentre la classe treballadora patia les conseqüències econòmiques de la crisi.
Per una banda, el teletreball, lluny de servir d’eina alliberadora, en molts casos ha perjudicat la conciliació de la vida laboral i familiar, amb un descontrol absolut de les jornades laborals. Els ERTO, que han de servir com a mecanisme de manteniment de l’ocupació, s’han utilitzat, per part de moltes empreses, de forma abusiva i en perjudici dels fons públics. Incrementen novament els acomiadaments col·lectius i les patronals defensen descaradament la inaplicació dels convenis i les rebaixes salarials.
D’altra banda, el jovent, que sempre s’ha vist afectat per la contractació temporal, pateix especialment la destrucció massiva de la seva feina mitjançant la finalització dels contractes de treball. L’atur juvenil a Espanya se situa en un 39,9%, encapçalant l’atur juvenil a la UE -en el cas català, l’atur juvenil està al 27,31%-. I, a més a més, té impossibilitada la seva emancipació i el desenvolupament de vides dignes, a causa dels alts preus del lloguer i del nivell de vida. Aquesta incertesa econòmica també ha provocat la proliferació de trastorns mentals sense diagnosticar, a causa d’un sistema sanitari sense recursos i que els deriva directament a llargues llistes d’espera.
Davant d’aquest context, la Joventut Comunista de Catalunya fem una crida a la mobilització permanent als carrers i als centres de treball, a reivindicar l’emancipació de la classe treballadora com a única via per evitar que, cíclicament, el capitalisme trepitgi els drets de la nostra gent per protegir els seus privilegis. I fem una crida activa a la sindicació juvenil, a enfortir les organitzacions sindicals de classe per enfrontar col·lectivament un capitalisme que, un cop més, demostra que és irreformable.
Visca el Primer de Maig i visca la classe treballadora!
Comitè Executiu de la JCC
1 de maig del 2021
.
