Fa anys que el 28 de juny es va instal·lar en la nostra memòria col·lectiva com un dia de reivindicació i commemoració de la lluita LGTB. Han passat més de 50 anys d’aquell Stonewall i, tot i els avenços, encara avui dia ens veiem obligades a recordar la necessitat de continuar amb la lluita per l’alliberament sexual i de gènere perquè ni la nostra orientació o identitat es trobin en el punt de mira d’aquells que busquen mantenir-nos als armaris i negar la nostra existència.
En aquest primer trimestre de 2021 l’Observatori contra l’Homofòbia ja ha registrat 76 agressions LGTBfobes a Catalunya. 30 d’elles han estat denunciades als Mossos d’Esquadra. No són fets aïllats ni puntuals, sinó que constitueixen la cara més crua d’una violència estructural i sistèmica: molts dels agressors s’identifiquen amb postures ultradretanes com el feixisme i el nacionalsocialisme i se senten impunes política i judicialment per violentar l’existència del col·lectiu.
Les pallisses, els insults, els crits i les males cares són els exemples més visibles de la LGTBfòbia, però no són els únics. Aquesta es reprodueix, com el masclisme i la misogínia, també a partir de discursos i comportaments discriminatoris que passen desapercebuts per la seva normalització per part de la societat cisheteropatriarcal. Són aquestes manifestacions les que sustenten la punta de l’iceberg de la violència, que constitueixen les agressions i els assassinats. Són les que ens han mantingut durant anys a un etern armari com a gais, lesbianes, bisexuals i trans; les que no ens deixen sortir al carrer de la mà de la nostra parella i les que ens estigmatitza quan ho fem.
Davant de dates com les de l’Orgull, és d’extrema urgència recordar el compromís que tenim com a Joventut Comunista per garantir vides dignes i plenes al conjunt de la classe treballadora i que ni el gènere, ni l’ètnia, ni l’orientació constitueixin raó de discriminació. La concepció de la lluita pels drets LGTB com una qüestió d’identitats individuals no materials que part de diferents grups autodenominats d’esquerres s’han dedicat a difondre durant el darrer any constitueix un perill per la garantia dels nostres drets socials i polítics. Amb l’excusa d’aquest “esborrat” de la realitat material, s’han difós discursos trànsfobs des dels mitjans de comunicació i les institucions i ha dificultat la posada en marxa de la coneguda “Llei Trans”, que tenia com a objectiu legislar estatalment qüestions que ja eren abordades de forma autonòmica i que servia com a eina de garantia en drets per la comunitat trans.
La reivindicació d’un Orgull popular, reivindicatiu i combatiu és essencial no només per mantenir vives les arrels de Stonewall i de Barcelona ’77, sinó per ser capaces de lluitar contra la LGTBfòbia i el sistema que la sustenta, el capitalisme. Ens refermem en la necessitat de construir espais de discussió i debat que enforteixin al col·lectiu per assolir un futur lliure de violències i que trenqui amb tots els eixos que interrelacionen la nostra opressió: des de la classe fins al gènere, l’orientació i l’ètnia. És per això que també continuem condemnant els intents del sistema per capitalitzar el moviment i esborrar les seves demandes emancipadores, convertint-lo en un esdeveniment lúdic i buit de contingut.
Que ni la pandèmia ni els armaris ens tanquin, el 26 de juny a les 18.30h a Plaça Universitats per omplir els carrers de nou!
Comitè Executiu de la JCC
12 de juny del 2021
.
