Autor: Administrador JCC

Avui, 25 de novembre, des de la Joventut Comunista creiem important reafirmar el nostre posicionament contra les violències masclistes i el sistema capitalista i patriarcal que les sustenta.

En un moment de clara lluita ideològica amb les forces dretanes i d’extrema-dreta on ens trobem normalitzant, diàriament, discursos masclistes i misògins com és el cas del “Hijo de Puta” de la presidenta de la Comunitat de Madrid al Congreso o la normalització dels abusos de poder mitjançant tocaments i petons no consentits, fins i tot en prime time i davant de milions de persones, hem de dir prou! És necessari que donem una resposta col·lectiva i ben organitzada, amb l’objectiu de fer escac i mat al patriarcat. 

És per això que no acceptarem el llenguatge sexista ni masclista que ens oprimeix i incentiva a la violència cap a les dones. Aquest tipus de llenguatge, que acaba sent reproduït amb total normalitat per figures públiques d’influència entre el jovent, acaba normalitzant la violència i la discriminació masclista en edats molt primerenques. Fet que, a més, pot animar als joves a reproduir-la cap a les seves companyes i professorat femení. No és casual, doncs, que des de la comunitat educativa es denunciï des de fa anys la normalització dels discursos d’odi entre els adolescents i la incapacitat que estan tenint els centres educatius per fer-hi front. A més, en un context en què l’ultra-dreta qüestiona periòdicament la necessària formació en educació sexual i en valors dels infants i adolescents.

Des de l’esquerra i, concretament, des del comunisme, tenim un deure alhora d’esdevenir espais segurs per a les dones. Les nostres assemblees, organitzacions de base i fronts on intervenim han de ser espais on poder parlar lliurement i sense por sobre les diferents situacions de violències masclistes que vivim, ja que és l’única forma, també, d’erradicar-les dels nostres espais. Hem de ser molt conscients que el patriarcat impregna tots els àmbits de la nostra socialització i és molt comú que homes comunistes reprodueixin conductes discriminatòries contra les seves companyes. És per això que entenem que l’única via per assolir la nostra emancipació de classe és també culminant la nostra emancipació sexual i de gènere, trencant amb les cadenes del patriarcat i el capitalisme que ens oprimeixen com a dones treballadores. 

Així doncs, la violència masclista en cap cas es pot entendre com un “cas aïllat” o fruit de la “bogeria” o de la “maldat humana”, sinó que és producte d’un sistema sencer que ens oprimeix en els diferents àmbits de la nostra vida. La doble càrrega de feina, el model de família tradicional, la divisió sexual del treball, la pressió estètica i els cànons de bellesa… Són les eines que utilitza el sistema capitalista i patriarcal per mantenir a les dones treballadores en una situació eterna d’opressió i explotació.

Les violències masclistes es reprodueixen de diverses formes, algunes molt invisibilitzades com és el cas de l’assetjament sexual als llocs de feina, l’abús sexual infantil, el cat-calling o els abusos de poder del professorat universitari.  És per això que també volem denunciar que algunes de les eines que han exercit els cossos policials de l’Estat espanyol i el Ministeri de Defensa d’aquest han estat formes de violències masclistes, concretament sexuals, contra militants independentistes i d’esquerres. Tot i que es facin campanyes de sensibilització contra la violència masclistes -algunes d’elles animant a denunciar i amb la policia com a protagonista-, no podem oblidar que un sistema que utilitza les relacions personals per controlar-nos i treure’ns informació no serà mai un sistema feminista. Utilitzar els vincles sexoafectius com a eines per apropar-se als objectius de l’espionatge no és més que una eina de violència sexual, ja que parteix d’una situació en què el consentiment es troba viciat. 

Finalment, també recordem que aquesta lluita ve de lluny. El sistema capitalista intenta esborrar les conquestes de les nostres àvies i mares per fer-nos creure que els avenços de les darreres dècades són gràcies a la benevolència i el beneplàcit liberal, però no fou així. El dret al vot, al divorci i la despenalització de l’avortament i l’adulteri, així com la consciència social de les violències masclistes -deixant de ser descrites com a domèstiques-, van ser fruit de les lluites de milers de dones que no es van conformar amb quedar relegades a la llar. Les fileres dels partits comunistes es trobaven plenes de dones que, tot i ser invisibilitzades, van continuar portant les demandes de la nostra emancipació per ser assumides pels programes dels seus partits i també pels seus companys homes. 

És per tot això que avui, 25 de novembre, tornarem a sortir al carrer per visibilitzar una lluita que és diària i constant, per defensar el món que volem per totes nosaltres. Seguim les passes de les que ens van precedir defensant els drets i conquerint-ne de nous, avançant cap a la nostra total emancipació com a dones treballadores amb la construcció del socialisme.  La lluita no s’acabarà fins que tota dona i nena sigui veritablement lliure.

Alcem la veu per totes nosaltres!

Comitè Executiu de la JCC

Avui 24 de novembre, dia del Black Friday, jornada ianqui del consumisme, la Joventut Comunista ens posicionem. 

En un moment de clara pèrdua generalitzada de poder adquisitiu, els mitjans de comunicació i les grans empreses ens insten a consumir desmesuradament. Durant aquests dies tothom corre al seu centre comercial de confiança per por a sentir-se fora de la societat i de perdre’s l’esdeveniment de l’any. El capitalisme ens ha creat necessitats en l’adquisició de capritxos i qüestions naïfs i banals, fent-nos sentir malament si no aprofitem unes “rebaixes” ridícules per accedir a ells.

I així és com es crea una roda de consumisme que fa que la gent gasti diners i els pocs estalvis que tenen en coses que no necessiten. 

A tot això cal afegir més elements, en l’article de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ) titulat “Baixen els preus al Black Friday, no sempre” fan un recull de dades sobre la variació de preus abans i durant aquestes jornades i estimen que el 2020 un 25% dels productes van pujar de preu abans de les rebaixes i un 19% van rebaixar-lo durant aquestes. El 2022 les dades eren que un 2% dels productes estaven més rebaixats respecte d’un mes abans, mentre que un 64% van mantenir el preu i un 37% van augmentar preus durant les rebaixes. Aquestes pràctiques, a més, estan recolzades per una normativa molt laxa, la Llei Estatal 7/96, de 15 de gener de regulació del comerç al detall, que estableix que quan es parla de rebaixa el preu del producte ha d’haver disminuït els 30 dies anteriors sobre el producte idèntic.

En aquestes jornades no només el consumidor és l’afectat, sinó també el planeta. El marcatge d’unes dates de distribució estrictes per a tenir tots els productes, les compres online i tota la despesa produïda en matèria de publicitat física no fan sinó agreujar la situació de crisi climàtica que vivim.

L’explotació laboral està a l’ordre del dia en temporades de rebaixes com el Black Friday. Aquesta es produeix especialment entre les treballadores del sector del comerç i de distribució que es veuen obligades a augmentar de forma desmesurada la seva càrrega de treball i jornada laboral, sovint sense millores salarials, sense un reforç de la plantilla i amb l’augment dels contractes temporals i precaris. Les treballadores del comerç han d’atendre una massa de consumidors maleducats i, a més de l’augment de la pressió empresarial, les treballadores han de solucionar els problemes que generen els clients pel neguit d’aconseguir el millor producte rebaixat. D’aquestes pràctiques d’explotació laboral, la més popular i perjudicial és l’extensió de les jornades fins a la jornada completa o més, ja que, per una banda, tenen l’obligació d’entrar abans d’hora per poder posar la botiga perfecta per la seva obertura. I, per una altra banda, sovint s’obliga a les treballadores a temps parcial a fer hores complementàries, fet que acaba produint que acabin fent jornades a temps complet per menys sou, sota l’amenaça de la pèrdua de la feina si no treballen aquests dies. 

Finalment, el cas de les treballadores de repartiment i, concretament, d’Amazon, és el dels més destacables d’explotació laboral. És per això que donem suport a la vaga que han convocat pel 27 i 28 de novembre on reclamen millores en les condicions de salut laboral a l’empresa i contra els salaris de misèria que reben. Amazon és una empresa acostumada a dur a terme pràctiques antisindicals, com va demostrar el cas d’espionatge a delegats sindicals lligat a l’empresa del comissari Villarejo i obsessionada amb el control dels seus empleats mitjançant la tecnologia que esdevé la protagonista d’aquestes jornades. Els seus treballadors no poden anar al lavabo durant la jornada laboral, no poden fer descansos i han de conduir probablement més hores de les permeses per la legalitat i la prevenció de riscos laborals. Tot això sovint sent contractats per una empresa prestadora de serveis per Amazon o sent falsos autònoms. 

És per tot això que des de la Joventut Comunista de Catalunya denunciem la jornada del Black Friday i defensem un sistema econòmic diferent on no se’ns creïn necessitats de consum artificials, no se’ns enganyi i on es respecti la sostenibilitat i els drets laborals. Donem també tot el nostre suport a les reivindicacions de les treballadores d’Amazon que es planten contra l’explotació.

Davant el consumisme, més comunisme!

Comitè Executiu de la JCC

Avui, 17 de novembre, Dia de l’Estudiant, des de la Joventut Comunista volem recordar l’impacte que suposa ser estudiant de classe treballadora sota l’actual sistema capitalista patint el model educatiu neoliberal; així com la lluita estudiantil ha estat, és i serà punta de llança per la conquesta de drets socials pel conjunt de la societat catalana. 

En les darreres dècades,  el moviment estudiantil ha lluitat per revertir diferents lleis educatives que han impulsat governs de diferents colors amb l’objectiu d’adaptar l’ensenyament a la seva acció de model, com és el cas de la LOE, LOMCE o la LOMLOE El sistema universitari i la Formació Professional  també han patit d’aquesta dinàmica, amb els casos més recents de la LOSU i les noves lleis d’FP, tant catalana com estatal. Aquestes, en comptes de posar al centre l’estudiantat, les docents i la comunitat educativa, han afavorit progressivament el guany d’influència de les grans empreses al sistema educatiu mitjançant el seu paper en els Consells Socials universitaris, assignatures com Emprenedoria a l’educació obligatòria, la ingerència als programes educatius, la difusió de la Formació Professional Dual i la negativa a remunerar les Pràctiques No Laborals…. Així, a poc a poc, hem viscut un procés d’expulsió de la classe treballadora de l’educació pública, perdent aquesta qualitat educativa en centrar-se, cada cop més, en les necessitats del capital per obtenir mà d’obra barata i útil de les noves generacions. I, alhora, el moviment estudiantil organitzat ha hagut de patir la repressió sistèmica cada cop que ha avançat i potenciat la seva capacitat mobilitzadora, com fou durant la lluita contra Bolonya, per la rebaixa de preus o durant la post-Sentència del Procés.

En el cas de l’educació superior, moltes estudiants universitàries cada cop tenen més dificultats no només per accedir als estudis que volen, sinó també a la universitat més propera; degut a la competitivitat del sistema d’accés a la universitat però també pels elevats preus públics de la Universitat. Una Universitat que, com ja s’ha esmentat, es troba sovint subvencionada per bancs especuladors, multinacionals explotadores i empreses que aporten poc o res a l’educació. 

Defensem també que les pràctiques, tant laborals com no laborals, han de ser remunerades i amb condicions dignes, ja que actualment són una forta font de precarietat i explotació per part de les empreses que les utilitzen per abaratir costos i tenir mà d’obra gratuïta, desapareixent la seva funció formativa al centre de treball. Alhora, la no remuneració de les pràctiques oblida que, cada cop més, les estudiants es veuen obligades a compaginar els seus estudis amb feines assalariades, fet que impossibilita poder compaginar el periode de pràctiques i han de deixar la seva principal font d’ingressos per treballar de franc.

Aquest intent de compaginar estudis amb feina afecta també negativament a la nostra salut mental, degut a que la precarietat influeix en el nostre rendiment educatiu i ens genera trastorns com l’estrés, l’ansietat, depressió o trastorns de conducta alimentària. 

Segons la radiografia sobre salut mental juvenil publicada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, els joves d’entre 18 i 35 anys són els que més visites fan a centres de salut mental, agreujant-se la situació després de la pandèmia de la COVID-19. Tot i això, ni les universitats ni les institucions públiques han fet compromisos reals per millorar aquestas situació, més enllà d’omplir-se la boca amb consignes buides quan la realitat és que, actualment, el sistema educatiu continua reproduint discriminacions econòmiques, de gènere i racista que afecten negativament a la nostra salut mental.

Un altre problema que ens trobem la majoria d’estudiants és que l’educació fomenta implícita i explícitament l’Individualisme. Un individualisme empobridor que dificulta l’aprenentatge col·lectiu i la cooperació i l’empatia cap als nostres companys. És essencial fomentar l’esperit crític i la capacitat transformadora de l’educació de forma col·lectiva per sobre de les dinàmiques que ens empenyen a una educació neutra i sense valors. Tot estudiant es fa preguntes, ja sigui per les seves inquietuds personals com per tot l’entorn que l’envolta. Per tot això creiem que fa falta més innovació didàctica, més recursos i més reconeixement a la tasca de les estudiants que, malgrat totes aquestes dificultats, se senten orgulloses de ser estudiants treballadors.

Així, des de la Joventut Comunista i el moviment estudiantil català continuem reivindicant la importància de l’organització col·lectiva i la lluita estudiantil com a úniques vies per assegurar una educació pública, gratuïta, de qualitat i en català. 

VISCA LES ESTUDIANTS, VISCA L’EDUCACIÓ DE QUALITAT I VISCA EL MOVIMENT ESTUDIANTIL!

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

17 de novembre de 2023