Activitats de la JCC per l’1 de maig
Manifest per l’1 de maig
Parlar de joventut, des de fa molts anys, és parlar de precarietat. L’atur juvenil continua sent una realitat que actua sobre la gran majoria de la gent jove, que roba la capacitat de tenir un mínim d’ingressos, i per tant nega la possibilitat de tenir una vida pròpia. I no només l’atur nega el futur de la joventut. La gent que aconsegueix tenir feina viu la temporalitat extrema, amb contractes de mesos o fins i tot d’hores, així com pateix una tirania empresarial que estableix els horaris sense anticipació, com a forma de sotmetre’ns sempre a estar a la seva disposició quan sigui.
Les reformes laborals de les darreres dècades han preparat el terreny per negar el futur a la joventut, i situar-nos en la incertesa perpètua. A més, han facilitat l’aparició de noves formes d’explotació, com són les que practiquen les empreses de serveis que funcionen a partir d’aplicacions. L’existència de contractes com els d’agent comercial, o els falsos autònoms, han facilitat que avui es treballi per a una empresa sense cap tipus de dret, sotmesos i sotmeses a l’arbitrarietat de les condicions que imposen els empresaris. Contra l’empitjorament de les condicions de vida i de treball han sorgit respostes, i durant els darrers anys s’han donat conflictes que han representat passes endavant, i que han posat fre a les noves ofensives del capitalisme.
La precarietat i l’autoritarisme empresarial són, també, el terreny perfecte per als accidents laborals. Podem veure, per exemple, que és en el sector serveis, el que té pitjors condicions i on la classe obrera té menys poder d’incidència i menys capacitat d’organització, on més accidents es donen. Entre març de 2017 i febrer de 2018 es van donar 260 accidents mortals en aquest sector a l’Estat. El següent sector, i amb molta diferència, és la indústria amb 82, seguit de la construcció amb 73, i l’agrari amb 61. Finalment, cal ressaltar que Catalunya, en el mateix període, està en la llista de comunitats amb més accidents, tant lleus (83.257) com mortals (42).
Cal sumar, a més, la discriminació laboral de les dones, que tenen un salari un 25% al dels homes, el que seria l’equivalent a 79 dies de salari anual, segons dades de l’IDESCAT. A més, més d’un 70% de la contractació a temps parcial l’ocupen dones, segons informes de CCOO. A aquesta discriminació, cal sumar-hi l’absoluta indefensió en casos d’assetjament sexual, encara més si l’agressor és un superior o el propietari de l’empresa. Cal tenir present, a més, que continua existint discriminació laboral cap a dones embarassades. De la mateixa manera, continua havent una gran discriminació contra els col·lectius LGBT, ja sigui en els mateixos centres de treball amb expressions de LGBTfòbia, com en els prejudicis en la selecció, essent veritablement complicat trobar feina per a qualsevol jove trans.
Tot i això, queda molt per fer, i la joventut de classe treballadora necessita un canvi en les seves condicions de vida i treball. Això no serà possible, però, si s’espera a que algú altre ho faci. Això no serà possible si no organitzem la resposta. Tots els drets durant la història s’han aconseguit amb la lluita. Va ser amb la lluita que es va conquerir la jornada de 8 hores. Va ser organitzant-se, com es va aconseguir el dret a organitzar-se. Per això, des de la Joventut Comunsita fem una crida a tota la joventut a participar activament en el moviment sindical a la seva feina, i a reclamar unes condicions de treball dignes sense por, i a participar en la manifestació convocada pels sindicats de classe a Barcelona, al matí.
