Resolució de la Joventut Comunista de Catalunya en suport a les temporeres de la maduixa de Huelva.

La Joventut Comunista de Catalunya i Comunistes de Catalunya volem expressar la nostra solidaritat a les dones treballadores de la maduixa de Huelva, que han denunciat, recentment, l’assetjament sexual, les pràctiques abusives i la precarietat de les condicions de treball a les que estan sotmeses per part de diferents empresaris i capatassos de les finques a les quals treballen com a “temporeres”.

Tanmateix volemdenunciar l’aprofitament que han fet aquests terratinents de la situació vulnerable i en molts casos en situació de desprotecció legal i administrativa d’aquestes treballadores per coaccionar-les per retirar les denúncies, sota l’amenaça de la pèrdua de llocs de treball així com l’expulsió forçada del territori emparant-se en l’actual llei d’estrangeria que vulnera els drets de les persones migrades.

Com a comunistes exigim condicions laborals dignes per la classe treballadora, convenis laborals amb perspectiva de gènere, la no discriminació laboral per qüestió d’ètnia i/o origen i la supressió de l’actual llei d’estrangeria que estigmatitza i oprimeix les persones migrades.

Contra el capitalisme i el patriarcat que ens oprimeix, solidaritat de classe amb les treballadores de Huelva.

#FruitaAmbJusticiaSocial #DerogacióndelaLeydeExtranjeria #ElRacismeEnsTanca

És necessari fer fora al PP del govern de l’Estat

Comunicat del Comitè Executiu de la JCC

Arran de la sentència sobre el Cas Gürtel s’ha posat sobre el paper el que la majoria ja creia, que el PP és un partit corrupte. Sempre ha estat una organització criminal que ha fet servir el seu poder polític per a l’enriquiment personal dels seus dirigents i d’empresaris propers al seu partit. Així mateix, les seves polítiques han anat orientades a incrementar els guanys de les multinacionals, robant al poble serveis de primera necessitat com els subministraments bàsics i posant-los en safata per al gran capital, fent servir, a més, l’obra pública per enriquir als seus amics empresaris.

Les polítiques que ha aplicat el PP, moltes vegades amb la connivència del PSOE (quan no ha aplicat les mateixes polítiques), sempre han anat en la línia d’incrementar la taxa de guanyant del capital empitjorant les condicions de treball i de vida de la classe obrera. Aquestes polítiques han afectat especialment a la joventut, que viu en una situació d’atur i precarietat que no sembla tenir fi. Per això és necessari fer-lo fora del govern de l’Estat.

Per això, la Joventut Comunista considera que, tot i que el govern que sortís de la moció de censura que ha presentat el PSOE no engegui els canvis necessaris en l’Estat, seria una bona oportunitat per intensificar les lluites, i portar-les a una nova fase a l’ofensiva. Això no vol dir de forma automàtica que un govern liderat per Pedro Sánchez implementés la reposició de drets perduts en els darrers anys, sinó que s’obriria l’oportunitat d’aconseguir conquestes en una situació de debilitat del règim i de govern en minoria parlamentària, a partir d’un nou cicle de mobilitzacions encara més ampli i intens que el dels darrers mesos, en el que la joventut ha de jugar un paper cabdal.

Finalment, cal remarcar el paper de crossa de la dreta corrupta del PP que representa C’s. En els pitjors moments del PP, C’s sempre ha estat la crossa que ha impedit que caigui. Ara mateix, C’s vol eleccions per un motiu senzill: estan en plena bombolla en les enquestes i volen aprofitar-ho per guanyar les eleccions. Avançar eleccions, doncs, seria la pitjor notícia per a la classe obrera de tot l’Estat, i especialment per a la joventut. Una victòria de Ciudadanos comportaria l’aplicació d’un pla de xoc per acabar amb tots els nostres drets. És per això que és més que necessari fer fora del govern al PP i iniciar un nou cicle de lluites per implementar una agenda de recuperació de drets.

La majoria parlamentària dóna l’esquena als problemes de la joventut

Comunicat sobre l’investidura del nou President de la Generalitat

Després de cinc mesos de bloqueig i paràlisi de la política catalana, avui el Parlament ha investit a Quim Torra com a President de la Generalitat de Catalunya. Tot i tenir una clara majoria al Parlament, l’independentisme ha fet servir aquests mesos per posar el focus en l’enfrontament amb l’Estat i la crítica a la repressió per part d’aquest, obviant altres qüestions de similar importància com l’atur, la precarietat, la pobresa, i els obstacles en l’accés de l’educació superior i professional.

La Joventut Comunista de Catalunya considera que l’elecció que ha fet l’independentisme amb la investidura de Quim Torra és una aposta pel sectarisme, i per una visió essencialista de la nació. A més, ha posat de manifest la total subalternitat dels sectors d’esquerres de l’independentisme a l’agenda convergent, deixant en un pla secundari (o en un pla inexistent) l’agenda de reversió de les retallades i de recuperació de drets. Des de la JCC, finalment, es mostra una gran preocupació per l’oblit, per part de la majoria de govern, de les problemàtiques que pateix la joventut, com la impossibilitat d’accedir al dret al treball, a l’educació i a un habitatge digne.

Comitè Executiu
14 de maig de 2018

Contra el masclisme en els espais culturals

En vista dels fets succeïts durant aquesta semana, des de la Secretaria de Feminisme de la Joventut Comunista de Catalunya, volem compartir amb vosaltres la següent reflexió.

Aquests últims dies hem viscut una dolorosa però necessària campanya per assenyalar diversos agressors masclistes del panorama artístic. L’ex dolçainer d’Obrint pas, Pirats Sound Sistema, el cantat d’Atzembla, Txarango, Lágrimas de sangre o, Ìtaca Band són només alguns dels noms que han anat sonant aquests dies.
Indigna encara més quan aquestes agressions ocorren en espais compartits i polititzats, bandera de causes socials i espais de lluita contra les opressions. Reconèixer els fets i fer autocrítica és l’única manera d’avançar cap a un escenari on aquestes accions no se segueixin reproduint. Per com ens han educat és normal tenir comportaments masclistes: el que cal és corregir-los abans que els hagin d’assenyalar. Idealment, les víctimes no han de ser les que s’exposin denunciant-ho: molt menys que siguin les que han de suportar tot l’assetjament que s’inicia en posar-se al punt de mira.
No obstant això, tots hem estat criats sota una societat patriarcal i és imprescindible que passem per un procés de desconstrucció.
Per això és encara més indignant que els acusats es rentin les mans amb comunicats victimistes (Ítaca Band, Lagrimas de sangre, Antonio Castelo, Izal…) o guardin silenci. La disculpa i la rectificació dels comportaments són necessàries per no viure en una societat reaccionària que ens enfronti contínuament i que aparti a les dones dels espais polititzats perquè estan plens d’agressors. Junts i juntes hem de fer el camí cap a una revolució lliure de qualsevol tipus de violència masclista.

Secretaria de Feminisme de la JCC

Barcelona, 11 de maig de 2018

Organitzem l’ofensiva! Acabem amb la precarietat!

 

1Maig_Broquil_activitats
Activitats de la JCC per l’1 de maig

 

Manifest per l’1 de maig

 

Parlar de joventut, des de fa molts anys, és parlar de precarietat. L’atur juvenil continua sent una realitat que actua sobre la gran majoria de la gent jove, que roba la capacitat de tenir un mínim d’ingressos, i per tant nega la possibilitat de tenir una vida pròpia. I no només l’atur nega el futur de la joventut. La gent que aconsegueix tenir feina viu la temporalitat extrema, amb contractes de mesos o fins i tot d’hores, així com pateix una tirania empresarial que estableix els horaris sense anticipació, com a forma de sotmetre’ns sempre a estar a la seva disposició quan sigui.

 

Les reformes laborals de les darreres dècades han preparat el terreny per negar el futur a la joventut, i situar-nos en la incertesa perpètua. A més, han facilitat l’aparició de noves formes d’explotació, com són les que practiquen les empreses de serveis que funcionen a partir d’aplicacions. L’existència de contractes com els d’agent comercial, o els falsos autònoms, han facilitat que avui es treballi per a una empresa sense cap tipus de dret, sotmesos i sotmeses a l’arbitrarietat de les condicions que imposen els empresaris. Contra l’empitjorament de les condicions de vida i de treball han sorgit respostes, i durant els darrers anys s’han donat conflictes que han representat passes endavant, i que han posat fre a les noves ofensives del capitalisme.

 

La precarietat i l’autoritarisme empresarial són, també, el terreny perfecte per als accidents laborals. Podem veure, per exemple, que és en el sector serveis, el que té pitjors condicions i on la classe obrera té menys poder d’incidència i menys capacitat d’organització, on més accidents es donen. Entre març de 2017 i febrer de 2018 es van donar 260 accidents mortals en aquest sector a l’Estat. El següent sector, i amb molta diferència, és la indústria amb 82, seguit de la construcció amb 73, i l’agrari amb 61. Finalment, cal ressaltar que Catalunya, en el mateix període, està en la llista de comunitats amb més accidents, tant lleus (83.257) com mortals (42).

 

Cal sumar, a més, la discriminació laboral de les dones, que tenen un salari un 25% al dels homes, el que seria l’equivalent a 79 dies de salari anual, segons dades de l’IDESCAT. A més, més d’un 70% de la contractació a temps parcial l’ocupen dones, segons informes de CCOO. A aquesta discriminació, cal sumar-hi l’absoluta indefensió en casos d’assetjament sexual, encara més si l’agressor és un superior o el propietari de l’empresa. Cal tenir present, a més, que continua existint discriminació laboral cap a dones embarassades. De la mateixa manera, continua havent una gran discriminació contra els col·lectius LGBT, ja sigui en els mateixos centres de treball amb expressions de LGBTfòbia, com en els prejudicis en la selecció, essent veritablement complicat trobar feina per a qualsevol jove trans.

 

Tot i això, queda molt per fer, i la joventut de classe treballadora necessita un canvi en les seves condicions de vida i treball. Això no serà possible, però, si s’espera a que algú altre ho faci. Això no serà possible si no organitzem la resposta. Tots els drets durant la història s’han aconseguit amb la lluita. Va ser amb la lluita que es va conquerir la jornada de 8 hores. Va ser organitzant-se, com es va aconseguir el dret a organitzar-se. Per això, des de la Joventut Comunsita fem una crida a tota la joventut a participar activament en el moviment sindical a la seva feina, i a reclamar unes condicions de treball dignes sense por, i a participar en la manifestació convocada pels sindicats de classe a Barcelona, al matí.

Joventuts Comunistes del món signen una crida conjunta de solidaritat amb el poble palestí

 

 

Palestina-1

Crida de les Joventuts Comunistes per al dia d’acció comuna de solidaritat amb el poble palestí.

Denunciem davant la joventut, als pobles del món sencer, el crim que estan portant a terme els EUA-OTAN-Israel contra el poble palestí. La decisió dels Estats Units de declarar Jerusalem com “la capital d’Israel” i de reubicar la seva ambaixada des de Tel Aviv fins allà, així com la seva posició invariable que equipara al “criminal” amb la “víctima” que posa les bases per a un nou crim imperialista. Aquesta acció proactiva dels EUA no és un acte casual, sinó que forma part dels plans generals d’intervenció dels EUA en les regions de l’Orient Mitjà amb l’objectiu d’assegurar els seus interessos. La seva intenció és impedir l’establiment d’un Estat palestí independent amb les fronteres de 1967, la capital de la qual sigui Jerusalem Est, que és pel que el poble palestí ha lluitat i ha bassat la seva sang durant tants anys. L’intervenció i les accions en benefici dels EUA i els seus aliats s’està duent a terme tenint en compte la incerta situació que es viu a l’Orient Mitjà, especialment, després de la derrota de l’“Estat Islàmic” a Síria. Tot això es suma al context de competició voraç que trobem a la regió.

Denunciem la repressió de la lluita del poble palestí per part de l’Estat israelià, el qual, juntament amb els Estats Units, està intensificant la barbàrie. La reacció justa del poble palestí contra aquesta decisió s’està trobant amb l’assassinat de manifestants, detencions i persecució. Les forces repressores israelianes no dubten reprimir fins i tot nens i adolescents, com va ser el cas dels dos adolescents que foren assassinats a principis de gener o el de Ahed Tammimi, de 16 anys, que està sent processada per un tribunal militar israelià per les seves accions en contra de l’ocupació. Saludem als i les milers de joves palestins que lluiten de forma valenta contra la barbàrie de l’Estat israelià per una cosa obvia: el seu dret a viure en el seu país natal sense opressors estrangers.

La lluita que duem a terme als nostres països contra la injustícia, la pobresa, l’opressió i la guerra imperialista és una lluita internacional, una lluita que comprèn la solidaritat com la lluita de tots els pobles contra la injustícia i l’opressió en el món sencer.

Cridem a tots els homes i les dones joves dels nostres respectius països a condemnar el crim que s’està perpetrant contra el poble palestí i a denunciar la recent intensificació de la barbàrie. A condemnar decididament el turment que pateix tot el poble palestí, la violència exercida per l’Estat israelià que té milers de presos polítics, que construeix el Mur de la Vergonya, que continua amb els assentaments i l’ocupació de territoris palestins.

Cridem a les Joventuts Comunistes, a altres organitzacions anti-imperialistes i organitzacions de masses de joves a tot el món al dia d’acció comuna per la solidaritat amb el poble palestí el 12 de març. Coordinant les nostres accions, amb diferents activitats, donem una resposta internacionalista als plans imperialistes!

Exigim el següent:

  • Un Estat palestí independent, viable i sobirà que mantingui les fronteres de 1967 amb Jerusalem Est com la seva capital.
  • La retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats el 1967, incloent els Alts del Golan i el districte de Sebah del sud del Líban.
  • La fi dels assentaments i la retirada d’aquells que s’han estat assentant en el territori palestí dins de les fronteres de 1967, així com la llibertat de tots els presos polítics i el retorn dels refugiats.
  • Exigim la derogació de tots els acords polítics i militars entre els nostres governs i Israel, i l’immediat reconeixement de l’Estat palestí per part d’aquests.

 

Signat per les següents Joventuts Comunistes:

  1. Joventut Comunista del Partit Argelí per a la Democràcia i el Socialisme, JC-PADS
  2. Joventut Socialista Obrera Alemana, SDAJ
  3. Joventut Comunista d’Austria, KJÖ
  4. Unió de la Joventut de Bangladesh, BYU
  5. Unió dels Estudiants de Bangladesh, BSU
  6. Joventut Comunista de Bolívia, JCB
  7. União da Juventude Comunista, UJC – Brasil
  8. Lliga Juvenil Comunista de Britània
  9. Joventut Roja – Britània
  10. 10.Joves Socialistes de Croàcia
  11. Joventut Comunista de Dinamarca, UngKom
  12. Joventut Comunista de l’Ecuador, JCE
  13. Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya, UJCE
  14. Col·lectius de Joves Comunistes, CJC – Espanya
  15. Joventut Comunista de Catalunya, JCC
  16. Unió de la Joventut Comunista, UJC – França
  17. Moviment de Joves Comunistes de França, MJCF
  18. Joventut Comunista de Grècia, KNE
  19. 1Joventuts Comunistes de Guatemala, JCG
  20. Joventut del Partit dels Treblladors – Irlanda
  21. Moviment Juvenil Connolly, CYM – Irlanda
  22. Front de la Joventut Comunista, FGC – Itàlia
  23. Unió de la Joventut Democràtica Jordana, UJDY
  24. Joventut Comunista de Jordània
  25. Joventut del Moviment Socialista de Kazajstan
  26. Federació de Joves Comunistes, FJC – México
  27. Moviment de la Joventut Comunista, CJB – Países Bajos
  28. Federació Democràtica d’Estudiants – Pakistán
  29. Joventut Comunista Juventud de Pakistan
  30. Joventut del Partit Comunista de Polònia
  31. Unió Comunista de la Joventut, KSM – República Txeca
  32. Lliga de la Joventut Comunista Revolucionària (bolxevic), RKSMb – Rússia
  33. Unió de la Joventut Leninista Comunista de la Federació Russa, LKSM RF
  34. Unió de la Joventut Comunista siria – Juventud Khaled Bakdash, SCYU-KBY
  35. Lliga de la Joventut Comunista Jugoslava, SKOJ – Serbia
  36. Unió de la Joventut Socialista, SYU – Sri Lanka
  37. Unió d’Estudiantes Socialistas, SSU – Sri Lanka
  38. Joventut Comunista de Turquia, TKG

12/03/2018

El dia 8 ens aturem i aturarem el món!

 Comic8M_web

Descarrega l’octaveta!


Manifest de la JCC pel 8 de març

Aquesta és la increïble història de les dones treballadores que movem el món i un dia vam decidir parar-lo. Perquè som les dones les que amb el nostre treball invisibilitzat mantenim el món en moviment, mantenim aquest sistema capitalista, que si no fos per tot el treball reproductiu que ens carreguem nosaltres no podria continuar funcionant. Les dones encara dedicant el doble d’hores a les tasques domestiques i de cura,som infravalorades i invisibilitzades tot i que sense aquestes feines la nostra supervivència seria impossible.

També en l’àmbit laboral continuem cobrant menys que els nostres companys i ocupem el 75% dels treballs parcials, ja sigui perquè hem de dedicar moltes més hores a cuidar de les persones dependents, gent gran i criatures que els homes, o simplement perquè no aconseguim un contracte digne. I això les que aconseguim feina remunerada, ja que les dones tenim una taxa d’atur superior als homes i per les dones trans les possibilitats de tenir una feina digna són gairebé nul·les. I això no sembla que vagi a canviar, ja que l’Estat Espanyol porta tres anys consecutius ignorant les recomanacions europees per acabar amb l’escletxa salarial.

Com a joves estudiants estem encara més exposades a aquesta precarietat per poder assolir una independència del nucli familiar o inclús per poder continuar cursant la nostra formació, les dificultats afegides per accedir a responsabilitats acadèmiques i el masclisme a les aules. A tot això s’ha de sumar el fet de ser susceptibles a l’assajament sexual pels nostres caps, professors i companys amb total impunitat per part de les institucions, que no són més que un altre instrument de repressió per a nosaltres, qüestionant-nos, no deixant-nos decidir sobre el nostre propi cos en cas d’embaràs no desitjat i decidint el que és o no un cas de violència masclista segons pautes obsoletes. Per a combatre aquest masclisme intrínsec a la nostra societat exigim una educació laica i feminista, que tracti qüestions de gènere i sexe. També una llei adient a les circumstàncies de les dones maltractades o víctimes de violència masclista i una llei laboral que ens permeti viure sense haver de deixar de banda altres aspectes de la nostra vida.

És per això que aquest 8 de Març les dones deixarem de moure el món. La Joventut Comunista de Catalunya crida a traslladar la lluita al carrer al costat de totes les dones de classe treballadora, migrants, racialitzates, trans, lesbianes i bisexuals, a visibilitzar que ens estant assassinat, que des de principi d’any ja em perdut a 10 companyes.

Serem a Barcelona a Passeig de Gràcia amb Diagonal a les 18:30 i a Girona a les 19h a la Plaça del Vi manifestant-nos al costat de totes les dones que hem decidit acabar amb el patriarcat i que treballem dia rere dia per aconseguir-ho. Perquè sense les dones, no hi ha revolució!


Cicle de xerrades

Les dones i la militància en la lluita contra el masclisme i la precarietat. 

Dimarts 27/02, 11h. UPF Ciutadella (aula a confirmar)

Intervenen: Núria Lozano (CCOO), Rosalia Molina (CGT), Paloma Navarro (JCC).

L’assetjament sexual avui

Dilluns 5/03, 12h. UAB (aula a confirmar)

Intervé: Paula Quílez (AEP)

Les dones i la revolució

Dilluns 5/03, 16h. UB Raval (aula 205)

Intervenen: Laura Rozalén (historiadora) i Lucia Aliagas (JCC)


 

 

La JCC participa en l’acte d’homenatge als afusellats del PSUC

photo_2018-02-22_15-45-49

El passat diumenge es va celebrar l’acte anual d’homenatge als i les militants del PSUC afusellats pel franquisme. En l’acte, organitzat per l’Associació d’Ex-Presos Polítics, van intervenir Carles Vallejo, president de l’entitat, Juanma Rodríguez, per part de la JCC, i Munsa Mompió de JEV i Xavier Domènech, Coordinador General de Catalunya en Comú.

Intervenció de Juanma Rodríguez, Secretari General de la JCC

Primer de tot donar les gràcies per convidar-nos a un homenatge com aquest, i dona-vos les gràcies a totes les persones que durant tants anys heu treballat per mantenir viva la memòria. Aquest acte de memòria col·lectiva, de memòria democràtica, té més importància cada any que passa. Primer, perquè el temps juga en contra de la memòria. El temps pesa i desgraciadament ens van deixant testimonis directes de la lluita contra Franco, referents com la Josefina Samper o com en Jaume Botey. I segon, perquè vivim uns temps en els que tergiversar la història és moneda comuna en la política i en el debat públic. Hem passat del silenci i de l’oblit institucional a la manipulació sistemàtica ambun element en comú: obviar que va ser la classe obrera, que van ser organitzacions com el PSUC i les CCOO, les que van posar contra les cordes al franquisme.

No podem oblidar en cap cas que, mentre uns senyorets pensaven que alliberaven Catalunya asseguts en banquets o al Liceu, els treballadors i les treballadores d’aquest país se la jugaven, perquè es jugaven el pa i fins i tot la pell. És de justícia, per tant, que ho recordem i que ho fem recordar, que mantinguem viva la seva memòria que és la nostra memòria, que és en definitiva la història universal de les oprimides i dels oprimits. Per això és vital que la gent més jove agafem el testimoni del treball de recuperació d’aquesta memòria, el testimoni d’una lluita que és sorda i constant.

Com a joves tenim el deure de conèixer el sacrifici de persones joves com en Numen Mestres, que amb quinze anys va anar a lluitar a l’Ebre. Després, va haver de refugiar-se a França, on va patir l’horror del nazisme. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial va tornar, perquè no es resignava i volia continuar viva la lluita contra Franco. Havent pogut reconstruir la seva vida, i gaudir de la seva joventut en llibertat, va decidir seguir lluitant i ho va pagar amb la seva vida amb només vint-i-sis anys. Com en Numen hi van haver molts i moltes altres que mereixen més reconeixement del que han tingut fins ara.

Mentre mantinguem viva la seva memòria, mantindrem viva la seva lluita. Mentre seguim el seu llegat tindrem la certesa que no passaran.

Ventres de lloguer o gestació subrogada? Preguntes freqüents.

Web_VientresAlquiler


Logo_MaigDossiers


De què parlem quan parlem dels ventres de lloguer?

Al costat del debat entorn la prostitució i la pornografia, en aquests últims temps en política i en espais militants s’està generant el debat sobre els ventres de lloguer, pràctica també mal coneguda com a gestació subrogada. És per això que, com a Joventut Comunista, volem posicionar-nos davant d’aquesta pràctica i argumentar el perquè de la nostra posició. Per contextualitzar, cal dir que els ventres de lloguer són la pràctica per la qual una dona gesta el fill d’una altra persona o parella. Sota aquesta premissa i sota els discursos basats en la llibertat individual i l’altruisme, es planteja com una cosa ideal, una solució per a tots aquells pares i mares que volen tenir fills però no poden (i que no volen adoptar, sigui perquè el procés d’adopció és molt llarg i complicat a causa de totes les traves que es poden presentar o perquè simplement “no és el mateix” i els interessats en els ventres de lloguer desitgen tenir un fill genèticament igual que ells). Llegint-ho d’aquesta forma podries arribar fins i tot a plantejar-te realment què podrien tenir de dolent els ventres de lloguer si fan un favor a famílies que no poden gestar per elles mateixes i, a més, la mare que ho gestaria ho faria lliurement i de forma completament altruista.

On és legal i on no?

Per començar a abordar el tema presentarem una sèrie de dades que indirectament ens portaran a analitzar el problema d’aquesta pràctica ja descrita. La gestació subrogada sí que està regularitzada en molts països del món (al contrari del que plantegen els defensors), la problemàtica està en el fet que són pocs els països en els quals està legalitzada completament i no té una consideració d’il·legal. En el cas espanyol els contractes de gestació subrogada són nuls de ple dret i per tant la filiació correspon als pares biològics (o sigui, a la gestant). I encara que mitjançant una sèrie de tràmits els pares intencionals podrien aconseguir el reconeixement, aquesta és il·legal. Hi ha altres casos, però ens centrarem en les diferències entre el procés de gestació subrogada als Estats Units/Ucraïna/Rússia i a Portugal/Canadà/Regne Unit, ja que encara que en tots dos casos aquest procés és legal, les mesures restrictives de cadascun dels països són diferents. En el cas dels Estats Units, Ucraïna i Rússia a part de ser totalment legal, també ho és la comercial (o sigui, que és legal pagar a la gestant pels seus serveis), mentre que a Portugal, Canadà i el Regne Unit (i la gran majoria de països de la Unió Europea en els quals la gestació subrogada està legalitzada) la comercial no és legal, sinó que s’exigeix que aquesta tingui aquest component “altruista” i solament es permet donar una determinada quantitat de diners per pagar les despeses sanitàries o de transport, sempre justificats.

Què passa als països on és legal?

Davant aquesta situació cal remarcar la diferència d’oferta i demanda entre els tres primers casos i els tres últims, la demanda en països com Ucraïna i els Estats Units és considerablement superior a l’oferta a Portugal o el Regne Unit, i la pregunta és: per què? És simple, als països en els quals no hi ha incentiu econòmic per a la gestant hi ha moltes menys dones que s’ofereixin a gestar un nadó per a una altra família i, per tant, els interessats a contractar el servei han d’esperar molt més per trobar a una dona que estigui disposada a patir tot el procés gratuïtament i “altruistament”. Això provoca que la majoria d’interessats acudeixin als altres tres països, on l’oferta és altament superior, ja que moltes dones en risc de pobresa o amb qualsevol necessitat econòmica s’ofereixen a ser-ho a canvi de diners.

 

Retall del portal web d'una empresa que es dedica al lloguer de ventres.
Retall del portal web d’una empresa que es dedica al lloguer de ventres.

El paper de les gestants

El quid de la qüestió comença amb la gestant. Aquesta dona que, sota el discurs neoliberal a favor dels ventres de lloguer, lliurement decideix dur a terme una bona i altruista acció gestant durant 9 mesos un bebè que en parir haurà de lliurar a una família desconeguda i aliena a ella, ja que aquesta ha pagat pels seus serveis. Però com hem presentat en els paràgrafs anteriors, en contraposició al discurs neoliberal de la llibertat de deixar a les dones fer el que vulguin amb els seus propis cossos, la norma no és que les gestants decideixin gestar un fill “aliè” per altruisme, sinó per la seva situació socioeconòmica. La regla en les gestants és ser dones obreres, i, com sabem, al moment en el qual s’està en una situació de necessitat que et porta a actuar de determinada forma perquè necessites, en aquest cas diners, per sobreviure, aquesta acció no és lliure (de la mateixa forma que amb la prostitució). La condició socioeconòmica de l’individu li condiciona a realitzar o no determinada acció, anul·lant el discurs neoliberal de la lliure elecció.

En els webs d'aquestes empreses exposen un catàleg de dones com si es tractés d'una botiga online. A la columna esquerra es poden veure les seves característiques, i a la dreta la descripció de la seva personalitat, les seves aficions i les seves metes en la vida.
En els webs d’aquestes empreses exposen un catàleg de dones com si es tractés d’una botiga online. A la columna esquerra es poden veure les seves característiques, i a la dreta la descripció de la seva personalitat, les seves aficions i les seves metes en la vida.

Qui ho fomenta?

Gran part del suport que tenen els ventres de lloguer ve per part d’homes i dones amb una bona posició econòmica. Aquestes últimes són dones que no estan a favor perquè necessitin els diners que produeixen els ventres de lloguer ni perquè siguin elles les que pariran, sinó que són dones que donen suport perquè unes altres parin per a elles o pels seus familiars, amics o coneguts. En un context capitalista i, per descomptat, patriarcal, no resulta estrany que el mal anomenat acte d’altruisme vingui per part de dones obreres cap a homes i dones amb major capacitat econòmica? Si és un acte altruista i que no aporta cap benefici econòmic, per què són les comercialitzadores de ventres de lloguer les que defensen amb més interès aquesta pràctica? Sota aquesta pràctica i aquest suposat altruisme, les gestants perden qualsevol poder de decisió sobre el seu cos, tenint-ho els interessats, sense possibilitat de poder interrompre l’embaràs o tenir la custòdia del bebè en el cas de penedir-se, tot per culpa d’un contracte signat. Ja hi han hagut casos en els quals la parella interessada ha obligat a la gestant a avortar (per malformacions del fetus o fins i tot per haver tingut trigèmins) o que en tenir bessons han decidit quedar-se solament amb un, ja que l’altre tenia qualsevol trastorn genètic com a Síndrome de Down. Fins a quin punt una pràctica com aquesta és ètica? Fins a quin punt una persona veuria realista la cessió d’òrgans entre persones vives que no es coneixen posant en risc la seva salut o fins i tot la seva vida sense poder penedir-se durant el procés? Per què es condemna el tràfic d’òrgans però s’està tenint un debat sobre si s’ha de legalitzar el tràfic de bebès i la mercantilització del cos femení en una nova forma com són els ventres de lloguer? El lloguer de ventres es dóna en un context de desigualtat social i de gènere molt fort, en la qual parelles acomodades treuen profit de la necessitat econòmica per satisfer els seus desitjos.

Dones=objectes

Amb aquestes dades podem fer fins i tot una comparació entre els ventres de lloguer i la prostitució, ja que són exemples d’explotació del cos de les dones en ser ambdues indústries la intersecció del patriarcat i del capitalisme, amb la principal diferència que mentre la prostitució busca el sexe sense reproducció, els ventres de lloguer busquen la reproducció sense sexe. A més, hem de diferenciar que en el cas del treball d’una mare de lloguer, aquest no funciona per hores, sinó que és un treball ininterromput per nou mesos. Una altra similitud amb les prostitutes és que les mares de lloguer es veuen obligades a dissociar-se dels seus cossos com a estratègia d’autodefensa mental. Es veuen obligades per la família a sotmetre’s a tractaments psicològics perquè siguin conscients que el bebè que gesten no és seu i així impedir-les establir un vincle afectiu amb ell. Per aconseguir això, s’ha plantejat fins i tot que en un intent de reduir aquest dolor psicològic a l’hora de renunciar a la criatura, les mares es visualitzin a si mateixes com a objectes, com a simples atuells a servei aliè. Moltes dones que han tingut una manca de teràpia i suport emocional desenvolupen angoixa durant el procés de subrogació i són també més propenses a patir trastorns depressius a l’hora de lliurar al bebè, i fins i tot negar-se a lliurar-ho.

I si la gestant és una familiar o una amiga?

Entorn del debat de l’altruisme en els ventres de lloguer i la possibilitat que siguin les mares gestants conegudes properes, des d’amigues a familiars, realment cap companyia recomana que aquesta sigui una persona coneguda, i no perquè pugui resultar una competència forta (ja hem vist abans què passa realment), sinó a causa dels problemes per demandes judicials per la custòdia del nounat. Sumant els problemes ètics i morals, possiblement poden haver-hi complicacions en l’embaràs, com pot passar en la gestació subrogada comercial. També cal tenir en compte que no solen recomanar que la gestant sigui un familiar si aporta òvuls, a causa dels possibles problemes de consanguinitat i que sempre s’intenta evitar que la gestant aporti material genètic per reduir la seva implicació (fet que demostra que per molt que sigui una familiar o una amiga, se li segueix visualitzant com un atuell i no com una persona).

GS_foto1
Mostra dels terminis de pagament per un nadó de Kiev

Què significa legalitzar-ho?

Legalitzar els ventres de lloguer significaria llavors legalitzar que unes persones amb els recursos suficients poguessin adquirir un nombre de bebès a la carta gràcies als diners del seu compte bancari i legalitzar l’explotació reproductiva de les dones amb necessitats econòmiques. Si et sembla bé comprar bebès, llavors no cal que continuïs llegint.

 

És més barat llogar un ventre que adoptar?

En el cas que el problema amb l’adopció sigui que és “cara”, l’única cosa que tenim a dir és que els ventres de lloguer no és que siguin precisament econòmicament assequibles. Un exemple és el de l’agència Surrofamily, que ofereix el seu servei per un “modest” i assequible preu de 122.000€ amb gestants americanes o de 34.000€ a 53.100€ amb gestants ucraïneses. A més, cal remarcar que aquestes afirmacions sobre quant costa l’adopció, es tracten de fal·làcies. Començant perquè l’adopció a Espanya és gratuïta (com a molt cal pagar uns 2-5€ per tràmits) i solament puja en el cas que sigui una adopció a l’estranger, ja que cal pagar per assumptes burocràtics (i en el cas que els pares interessats a adoptar vulguin visitar el país d’origen, es posin en contacte amb l’orfenat, vulguin que els estudis psicosocials siguin personalitzats o que necessitin un advocat, el preu puja com a molt a 20.000-30.000€). No és ni tan sols comparable als 34.000€-122.000€ que es poden arribar a pagar amb la gestació subrogada per serveis que més que necessitats són capritxos (com a mainaderes, servei personalitzat de matrona, coachs de reproducció assistida, trasllats amb cotxe o tenir al teu servei a “gestants preparades i amb bons resultats”). Per tant, hem de tenir present que el preu més barat per llogar un ventre equival a la despesa més cara per realitzar una adopció internacional. Ara bé, si el problema és que el nen o la nena és d’un altre país, o que no és genèticament pur, el problema és un ben diferent.

OfertasGS
Mostra d’algunes “ofertes” de SurroFamily, empresa que es dedica a vendre persones.

 

És un dret ser pare o mare?

En contra del discurs a favor de legalitzar-los, cap norma internacional reconeix el dret a ser pare o mare. Ser-ho és un desig personal, i reivindicar ser-ho a qualsevol preu (inclòs al preu de l’explotació reproductiva de les dones) és un capritx egoista que només beneficia als interessos econòmics de les clíniques i els bufets d’advocats, no a la gestant. En el cas de desitjar ser pare o mare i no poder, sigui pels motius que sigui, existeix l’adopció, procés en benefici del nen o la nena, i que sí respon al dret reconegut internacionalment de tenir una família. Renunciar a l’adopció perquè és un procés llarg i complicat o perquè la criatura no serà genèticament igual que tu és una actitud egoista i que seria suficient per prohibir a una parella fer-se càrrec de qualsevol criatura.

La Joventut Comunista està en contra del lloguer de ventres

En conclució, com a comunistes ens posicionem en contra de qualsevol tipus d’explotació. En aquest cas es tracta de la reproductiva i sexual, i ens posicionem en contra, per tant, dels ventres de lloguer, ja que no només atempta contra la integritat física de les dones, mercantilitzant els nostres cossos, sinó també la del bebè, que es pinta com un mer producte amb el qual comercialitzar i que pots adquirir al teu gust.

 

 

La JCC dóna suport a la vaga d’Eulen Telemarketing

Aquest dilluns 29 de gener el treballadors i les treballadores d’Eulen telemarketing estan cridades la vaga. El motiu: la pretensió de l’empresa de traslladar forçosament a la totalitat de la plantilla a altres províncies. Concretament, vol traslladar el 80% de les treballadores i els treballadors a Osca, i el 20% restant repartir-los entre València, Reus i la província de Barcelona. A més, segons informa el Comitè d’Empresa, Eulen a més vol fer modificacions importants en  les funcions i els horaris el que implica eliminar la conciliació de la vida laboral i familiar de la plantilla.

Segons informa la representació sindical en la seva nota de premsa, la mesura afecta a la totalitat de la plantilla, essent aquesta de 66 treballadors i treballadores amb contracte indefinit. D’aquestes 66, el 40% són persones de més de 50 anys d’edat, totes amb més de 10 anys d’antiguitat a l’empresa. Cal tenir present, a més, que Eulen s’ha desfet en els darrers anys de més de 800 treballadors, havent perdut serveis importants com el d’Endesa, que s’han anat emportant altres empreses del sector. Hem de recordar que Eulen és una empresa que en els darrers temps ha resultat fortament conflictiva. Recordem, la vaga de la seguretat a l’aeroport del Prat, de la qual Eulen és el contractista. Aquesta empresa està especialitzada en la precarietat, i abusar del seu poder. Tanmateix, han estat les reformes laborals del PP i del PSOE les que han donat via lliure a empreses com aquesta per tractar d’aquesta forma a la classe treballadora.

En el cas del sector del telemarketing, ens trobem amb el regne total de la precarietat i l’abús empresarial en el canvi dels ritmes productius, d’horaris i jornada. A més, s’ha de tenir present que en aquest sector treballen especialment joves, ja sigui perquè han de compaginar estudis i treball, o ja sigui perquè per la rapidesa amb la que es canvien les plantilles en aquest sector, com a conseqüència de l’altíssima temporalitat, abunden les ofertes de treball.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya expressem el nostre total suport a la lluita de les treballadores i els treballadors d’Eulen, i l’animem a seguir lluitant per aturar l’abús d’una empresa acostumada a aquestes pràctiques. La mobilització i la lluita en aquest sector és imprescindible per acabar amb la precarietat, i amb el poder absolut de la patronal. Finalment, animem a tothom a donar suport a les dues concentracions de protesta a Barcelona per al proper dilluns 29 de gener: una de 10.00 hores a 12.00 hores a la Gran Via cantonada amb carrer Balmes, 608 (davant l’oficina d’Endesa), i una altra de 17.00 hores a 19.00 hores davant l’edifici d’Eulen al carrer Mare de Déu del Port, 167-171.

Més informació

Nota de premsa del Comitè 

Nota de premsa de CCOO