Escola de tardor Lina Òdena. Un espai de formació per a les lluites de la joventut

banner_ETLO

 

En el marc d’un curs intens i ple de mobilitzacions la reflexió i la formació són més necessàries que mai. És per això que la JCC organitza l’Escola de Tardor Lina Òdena, un nou projecte per a la formació de joves compromeses i compresos amb les lluites de la joventut. Aquestes jornades seran totalment obertes, i hi haurà tallers sobre diverses temàtiques i lluites.

Programa de l’Escola 

 

Divendres 3

Aula 40.201. Edifici Roger de Llúria. UPF-Ciutadella [Com arribar?]

12h. Cap a la universitat gratuïta.

Taller sobre l’accés a la universitat amb Vera Sacristán i Jordi Mir (Observatori del Sistema Universitari) i Pau López (Associació d’Estudiants Progressistes).

17h. Racisme i cinema.

Taller sobre el racisme al cinema amb projecció i comentari de pel·lícules.

19h. Taller de lectura sobre els clàssics i no tan clàssics del marxisme.

Lectura en grups de textos sobre els conceptes clau per entendre la concepció marxista de la realitat i la política

22h. Ruta per la Barcelona obrera i rebel

 

Dissabte 4

Aula 40.201. Edifici Roger de Llúria. UPF-Ciutadella [Com arribar?]

11h. Patriarcat i joventut.

Taller sobre el patriarcat als espais quotidians de la joventut amb Mar JoanPere (sociòloga, Grup de Dones CREA-Safo) i Guiomar Merodio (sociòloga, Grup de Dones CREA-Safo)

12:30h. Com fem front a la precarietat?

Taller sobre la lluita sindical a sectors precaris amb Laura Ruiz (delegada sindical de CCOO al telemàrqueting) i Miguel A. Parra (delegat sindical de CCOO al telemàrqueting).

17h. Amèrica Llatina: focus de resistència i alternativa.

Taller sobre la situació d’Amèrica Llatina amb Alba Blanco (politòloga i Resp. de Política Internacional de Comunistes de Catalunya)

19h. Lliçons d’octubre.

Taller sobre la Revolució Russa amb Laura Rozalén (historiadora) i Patricia Castro (estudiant d’economia)

 

Diumenge 5

Casal de l’Alba (C/Liuva 39, BCN) [Com arribar?]

11h. Cloenda.

Debat sobre el paper de Comunistes de Catalunya i la JCC en l’actualitat amb Nora Sánchez (Coordinadora del Comitè Executiu de Comunistes de Catalunya) i Juanma Rodríguez (Secretari General de la JCC)

 

La JCC envia una salutació al Capítol de Joventut de l’Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela

Estimadas compañeras y compañeros,

Desde la Juventud Comunista de Catalunya quisiéramos agradecer a la Asamblea Nacional Constituyente, en especial a su capítulo de Juventud, el interés mostrado por la situación que vive la juventud en Catalunya.

A día de hoy, la juventud catalana se encuentra en una encrucijada en lo que a problemáticas políticas, sociales y laborales se refiere.

Desde el estallido en 2009 de la crisi económica en nuestro país, los diferentes gobiernos que se han sucedido, tanto a nivel autonómico como estatal, han aprovechado aprovechado dicho contexto para reducir la intervención social del Estado, a través de la modificación del art. 135 CE estableciendo el pago prioritario de la deuda, la imposición del techo de gasto y el recorte en prestaciones sociales, así como esquilmar los derechos laborales de la clase trabajadora y su juventud, facilitando el despido, reduciendo la capacidad negociadora de los sincatos y otorgando el poder absoluto a los empresarios en lo que a las relaciones laborales se refiere.

Con la intención de poner fin a las movilizaciones llevadas a cabo en este período hemos visto como también se acentuaba la represión contra aquellos agentes sociales que ponían en cuestión el Régimen y estatu quo, procesando y encarcelando, por ejemplo a personas que participaron de las movilizaciones y piquetes durante las huelgas generales. Dichas medidas fueron acompañadas de la aprobación de lo que conocemos como Ley Mordaza, la cual ha reducido considerablemente los derechos de expresión en el ámbito de las manifestaciones, redes sociales o expresión cultural al permitir sancionar ciudadanos por faltas de respeto y consideración.

Vivemos una situación en la que hemos visto recortado el acceso de la juventud trabajadora a los estudios a través del aumento del precio de las matriculas en Formación Profesional y Universidad, así como la cronificación de la precaridad laboral de la juventud, viviendo una tasa de desempleo superior al 50%, la alta temporalidad de los contratos siendo un 90% de los contratos de caracter temporal y los bajos salarios, a través de herramientas como el contrato de formación o las prácticas úniversitarias. Si sumamos a estas problemáticas la especulación inmobiliaria, el auge de los pisos turístico y el aumento de los precios de la vivienda, tanto de propiedad como de alquiler, ello provoca que menos de una cuarta parte de la juventud pueda emanciparse, imposibilitando de esta manera podamos si quiera planificar en el corto-medio plazo nuestro desarrollo vital.

Sumado a las luchas de la juventud por recuperar sus derechos y su futuro, en Catalunya se está viviendo un momento de lucha por los derechos nacionales de nuestro país. Desde hace unos años hemos vivido un aumento de las movilizaciones soberanistas, reclamando primero una nueva configuración de Catalunya dentro del Estado Español y, con posterioridad, por un referendum de independencia. Por parte de las instituciones del Regimen monarquico español la única respuesta que se ha recibido ha sido el silencio, la negación del conflicto y, cuando la situación les ha sobrepasado, la represión contra el Gobierno y las instituciones catalanas.

El 20 de septiembre el Gobierno Central, a través del poder que ejerce en la Fiscalía, ordenó la detención y el registro de aquellos miembros del gobierno de Catalunya que participaban de la organización del referendum de autodeterminación, así como el envio de miles de agentes de la Policia Nacional y la Guardia Civil, el registro de diversas imprentas y la incautación de más de una tonelada de material de difusión y propaganda del referendum.

Como respuesta a esta actitud autoritaria, la juventud catalana organizó una multitudinaria manifestación, el 28 de septiembre, en favor del referendum, con más de 80.000 participantes.

Pese a la cita represión, el 1 de octubre se llevó a cabo el referendum de autodeterminación, gracias a la coordinación de un pueblo organizado, llevando a cabo técnicas de práctica clandestinidad, ocupando durante los dos dias anteriores miles de colegios electorales para facilitar su apertura, o la ocultación de las urnas y papeletas en sus domicilios. De nuevo, la respuesta del Gobierno Central fue la represión, enviando a la Policia Nacional y la Guardia Civil a impedir la apertura de los colegios electorales, la incautación de las urnas y la represión de aquellos ciudadanos que les hicieran frente, la jornada que concluyó más de 800 heridos.

Tras estos hechos fue convocado un Parón Nacional en Catalunya para el 3 de octubre, el cual fue secundado por la gran mayoría de catalanes, los cuales llenaron las calles de la práctica totalidad de municipios. Por la tarde se llevaron a cabo manifestaciones que contaron, en su totalidad, con millones de participantes.

No nos atrevemos a confirmar hechos concretos pero contamos con la certeza que la respuesta del PP será tiránica, agitados por una extrema derecha que pide la aplicación del estado de excepción y la suspensión de los derechos civiles y políticos en Catalunya.

Sin más, les enviamos un fraternal saludo y agradecemos el apoyo de la revolución bolivariana a la lucha del pueblo y la juventud de Catalunya.

En Barcelona,
el martes 10 de octubre de 2017.

Des dels carrers constituïm la República Catalana.

 

Resolució del Comitè Executiu.

 

Després de dues setmanes de mobilitzacions intenses, de grans demostracions de força per part del poble català, de mobilitzacions històriques com la mobilització estudiantil del 28S i de la gran jornada de desobediència civil que va representar l’1 d’octubre, cal continuar la lluita per aconseguir el màxim grau de sobirania per a Catalunya. El moviment estudiantil i juvenil ha estat a l’alçada de les necessitats del moment, i s’ha mostrat com a força motriu de les mobilitzacions i de l’impuls del poble per defensar el seu dret a determinar lliurement el futur del país.

Un cop passat l’1 d’octubre cal reflexionar amb el cap fred i valorar el resultat. Primerament, cal destacar que ha estat una de les mobilitzacions més grans de la història de Catalunya. Tot i els problemes tècnics ocasionats per la persecució de l’Estat, i la ofensiva autoritària per aturar-ho, es van poder obrir un nombre realment important de col·legis. Va ser només gràcies a la determinació dels moviments populars, les ocupacions i la autoorganització veïnal que es van aconseguir obrir, i es van defensar davant les ordres judicials de tancar-los. Ni la violència ni la brutalitat policial van atemorir a la gent que va anar a defensar els centres de votació. La repressió salvatge no ha frenat la mobilització, sinó que ha tingut un major efecte mobilitzador. La resposta a la repressió ha estat immediata, i els dies posteriors al referèndum s’han omplert els carrers i s’ha viscut una gran jornada que ha paralitzat tot el sector públic i una part destacada del sector privat.

Tot i això, cal valorar també que la participació, tot i que va ser important, evidencia que gran part de la població no es va sentir cridada a participar. Cal tenir present, a la vegada, que el percentatge de participació (un 40% aproximadament), essent un referèndum perseguit per les institucions i les forces coercitives de l’Estat, és destacable, i en cap cas es pot menysprear ni obviar. Seguint la màxima que Catalunya és un sol poble, afirmem que de la mateixa manera que cal aconseguir que el 80% que vol el referèndum es pugui expressar, també s’han de tenir present els més de dos milions de vots que s’han expressat en unes condicions d’estat d’excepció de facto.

En el moment en el que ens trobem la mobilització popular és la millor eina per construir una Catalunya sobirana. És precisament amb el poble actiu i organitzat que es podrà aconseguir la sobirania i una democràcia avançada. Precisament per això, no es pot aturar la mobilització ni delegar l’impuls popular en l’acció institucional. Aquesta acció ha d’acompanyar i culminar la mobilització, però mai pot ser ni catalitzador ni força motriu. Així mateix, els passos que es donin han de garantir la unitat i la força del moviment generat en les darreres setmanes. Així doncs, una declaració d’independència sense els recursos o els instruments per poder materialitzar el control del territori seria fer un pas en fals, que podria limitar les forces que seran necessàries per fer front a la probable resposta repressiva i autoritària de l’Estat, que segurament farà un salt qualitatiu. Front a les futures ofensives del règim monàrquic espanyol necessitem tota la força dels sectors democràtics, i fer que les mobilitzacions apleguin encara a més gent i esdevinguin un element clau en el procés de destitució del règim del 78.

La Joventut Comunista de Catalunya aposta, també, per iniciar un procés constituent popular, que determini les bases de la República Catalana a partir de l’acció d’un poble mobilitzat i informat. Un procés que es produeixi als barris, a les facultats, als centres d’estudi i de treball. Un procés de transició cap a una República Catalana reconeguda internacionalment com a país sobirà, que tingui el control efectiu sobre el seu territori, sobre la seva economia, i que visqui en fraternitat amb les nacions i pobles d’Espanya, i del món. Una República Catalana que, si es donen les condicions, es confederi amb una Espanya plurinacional i republicana, tal com vam aprovar al II Congrés. Serà precisament amb la constitució de la República Catalana que cauran els murs del règim monàrquic del 78, que ha demostrat la seva naturalesa franquista amb la ofensiva repressiva dels darrers dies. A la vegada, animem a les forces democràtiques d’Espanya a mobilitzar-se contra l’ofensiva autoritària, i per obrir també a Espanya una nova etapa republicana.

Necessitem fer aquests passos per superar el règim neofranquista en el que vivim. Necessitem una Catalunya sobirana per garantir una vida digna per a les classes populars i un futur digne per a la joventut. Serà només amb la lluita decidida de la joventut, dels i les estudiants, i de tot el poble treballador català, que aconseguirem recuperar els drets perduts i conquerir-ne de nous. Per això, cridem al moviment juvenil a mobilitzar-se per transformar els centres d’estudi, els carrers i les places en espais de construcció de la República, sota un marc d’una democràcia avançada i real en els àmbits polítics, socials, econòmics i culturals. Cridem, també, a l’acció de tota la joventut per defensar tots els seus drets i no deixar que ningú tapi l’agenda social per interessos partidistes. Només amb un poble unit i mobilitzat, i amb una joventut activa i al capdavant de la lluita, podrem construir la República del treball i la vida digna.

 

 

A Barcelona,
el 4 d’octubre de 2017.

 

Comitè Executiu de la JCC

Els moviments socials universitaris fem una crida en favor de la democràcia i les llibertats civils

 

Consells d’estudiants, sindicats i joventuts criden a una aturada general indefinida de totes les universitat catalanes, i a una mobilització històrica

 

Barcelona, 21 de setembre de 2017 

 

Degut a les actuacions desmesurades de la Guardia Civil, amb escorcolls al marge de la llei, detencions d’alts càrrecs i particulars, fem costat al Govern de Catalunya i a la voluntat del seu poble. Considerem que en aquests moments cal estar al costat del dret a decidir, la llibertat d’expressió i la democràcia. El que avui ha succeït vulnera principis fonamentals de la democràcia, basats en la separació de poders, les llibertats civils i la sobirania popular. Creiem fermament que el respecte a la democràcia passa pel respecte als drets de cadascun dels ciutadans de Catalunya.

 
La universitat pública s’ha de reafirmar com a generadora de coneixement, de pensament crític i de propostes des d’àmbits d’actuació polítics, culturals, econòmics i socials; defensora dels valors de la llibertat d’expressió, diversitat i respecte als drets humans. Les universitats catalanes no podem romandre al marge del debat social i política. Per aquesta raó, els Consells d’Estudiants de les Universitats Catalanes i la resta de sotasignants proposem:

 

 

  • Pactar una aturada general indefinida i unitària de totes les universitats catalanes, on s’hi impliqui tota la comunitat universitària, contribuint a generar una mobilització social històrica.
  • Instar al Govern d’Espanya a que abandoni immediatament les actituds repressives, pròpies d’una altra època.
  • Reivindicar la celebració d’un referèndum com a única via possible per a l’enteniment, la cohesió social i la cultura de la pau.
  • Garantir que totes les actuacions que es duguin a terme siguin sempre pacífiques i cíviques.

 

S’adhereixen:

Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes

Consell de l’Alumnat de la UB

Consell de l’Estudiantat de la UAB

Consell de l’Estudiantat de la UPF

Consell de l’Estudiantat de la UPC

Consell de l’Estudiantat de la UdG

Consell de l’Estudiantat de la UdL

Consell de l’Estudiantat de la URV

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Associació d’Estudiants Progressistes

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya

Associació de Joves Estudiants de Catalunya

Universitats per la República

Arran

Joventut Comunista de Catalunya

Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya

Joventut Nacionalista de Catalunya

 

 

La joventut vol viure en democràcia. Aturem l’ofensiva repressiva del PP.

 

La convocatòria de l’1 d’octubre, tot i que encara planteja dubtes sobre els mitjans materials per a la seva celebració, ha portat al límit la ja de per si limitada democràcia espanyola. El règim monàrquic, de la mà del PP, la complaença del Rei, i de partits com C’s i el PSOE, han posat en marxa una ofensiva repressiva. Identificacions a mitjans de comunicació i a periodistes, la imputació de més de 700 alcaldes i alcaldesses, una nova querella contra la Mesa del Parlament, escorcolls a impremtes i l’expropiació de més d’una tonelada de propaganda pel referèndum, la prohibició d’actes a Madrid, Gijón i Vitòria, traves administratives per celebrar actes a Catalunya, identificacions a persones que fan campanya, el control dels pagaments als proveïdors de la Generalitat i l’amenaça constant de suspendre l’autogovern formen part d’una ofensiva que ens està situant a les portes d’un Estat d’excepció.

 

La ofensiva autoritària del PP, com a braç executor del règim del 78, ha de tenir una resposta per part de tots els sectors democràtics. Des de la Joventut Comunista de Catalunya fem una crida a les organitzacions juvenils, estudiantils i sindicals, i a tota la joventut catalana, a organitzar una resposta contundent a l’Estat d’excepció que ens estan imposant. Una resposta que ompli els carrers i buidi les aules. Una resposta que sigui un clam per la democràcia.

 

La joventut vol viure en democràcia. No volem viure en un règim neofranquista. No només volem votar el futur del nostre país, sinó que volem viure en un país en el que es respectin tots els drets civils, polítics i socials. No volem viure en un país que retrocedeixi al franquisme, i que visqui la suspensió de l’autogovern.

 

A Barcelona,
el 16 de setembre de 2017

 

Comitè Central de la
Joventut Comunista de Catalunya

11S. Per una Catalunya sobirana que garanteixi una vida digna

 

Manifest de la JCC per la Diada Nacional de Catalunya

 

Arribem a un altre 11 de setembre amb el fet nacional com a centre de l’agenda política catalana. Després de dècades de fals consens constitucional i d’autonomisme, el dret d’autodeterminació va tornar a aparèixer en el debat polític com a element sobre el que pivotaria l’acció política i institucional. Ara, al 2017, entrem en una nova fase plena d’incerteses. La pulsió democràtica que exigeix el màxim grau de sobirania per a Catalunya continua ben viva, però la resposta institucional sembla jugar-ho tot a una única carta. Després de canvis en els fulls de ruta i de pantalles passades, el sector majoritari de l’independentisme sembla no tenir cap aposta que vagi més enllà de l’1 d’octubre.

Sembla, a més, que no hi hagi ni intents tímids de posar sobre la taula aspectes fonamentals de l’agenda social, com són la recuperació de drets laborals, revertir les retallades en sanitat i educació, etc. En un context en el que la precarietat s’ha consolidat com a forma de vida, la classe obrera i el poble català viuen amb frustració aquest moment polític que no dóna solucions als seus neguits i a les seves esperances. Des de la Joventut Comunista de Catalunya aprofitem aquest 11S per cridar a la joventut i a la classe obrera a lluitar pels seus drets, i concretament per construir un país en el que es garanteixi el dret al treball, així com l’accés universal a l’educació en tots els seus nivells. És per això que des de la JCC cridem a la joventut a implicar-se en les lluites d’aquest curs per una universitat gratuïta, i a lluitar per un cicles superiors de Formació Professional gratuïts. Així mateix, la cridem a defensar els seus drets al seu lloc de treball, i a sumar-se a les lluites per un lloguer en condicions dignes. La JCC considera, però, que aquestes lluites no poden estar separades de la lluita democràtica. Aquesta, en el nostre país es tradueix en la lluita per trencar amb el règim monàrquic espanyol, construint una República Catalana que, si es donen les condicions, pugui confederar-se amb la resta de nacions i de pobles d’Espanya.

En la recta final cap a aquesta data existeixen més incògnites que certeses, fet que dificulta una adhesió a la convocatòria de totes aquelles persones que, essent sobiranistes i demòcrates, dubten sobre l’1O. Pel moment, tot i que s’ha aprovat la llei que regula la seva celebració continuen existint força dubtes sobre els elements clau que permetin la seva realització i que puguin validar la votació de l’1O com un referèndum. Continuen existint incògnites sobre el cens, sobre els col·legis electorals, sobre l’autoritat electoral, sobre la campanya electoral, entre tantes altres qüestions que no s’esvairan fins poc temps abans de l’1O. Caldrà veure, també, quina serà la reacció del Govern i de la majoria parlamentària independentista davant la suspensió de la llei en la que es basa la convocatòria per part del Tribunal Constitucional, i davant la repressió per part del govern del PP. Caldrà veure, finalment, en què s’acaba transformant finalment l’1 d’octubre, i quin paper juga cada actor davant la ofensiva de les institucions de l’Estat.

Des de la JCC cridem a tota la joventut del país a participar en una jornada de ruptura democràtica amb el règim monàrquic, que considerem com a jornada de mobilització i de reafirmació de la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació. Considerem que aquest no serà el referèndum definitiu que resoldrà la qüestió nacional catalana, ja que segurament no comptarà amb les condicions per a que la immensa majoria del poble pugui expressar-se, però sí serà una gran demostració popular pel dret d’autodeterminació. És per això, que la Joventut Comunista de Catalunya entén que cal centrar els esforços en la participació massiva de la joventut i el poble de Catalunya l’1 d’octubre, sigui en el format que finalment es celebri. A la vegada, cridem a totes les forces sobiranistes i demòcrates a garantir que no hi haurà una marxa enrere, i que l’1O sigui una gran mobilització popular pel dret del poble català a ser sobirà del seu futur.

 

Unitat i solidaritat contra l’odi

Comunicat sobre l’atemptat terrorista a Barcelona

 

Avui Barcelona ha patit un atac terrorista perpetrat per l’auto-anomenat Estat Islàmic. Des de la Joventut Comunista de Catalunya volem expressar la nostra enèrgica condemna als terroristes, així com a aquells governs que l’han finançat com a peons per a les seves guerres imperialistes. Volem mostrar, també, la nostra plena solidaritat amb les víctimes i les persones afectades per aquest atemptat, així com celebrar la resposta solidària de la gent treballadora que s’ha posat a disposició per ajudar a les ferides i als ferits, per donar sang, etc.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya cridem a la joventut a participar a les convocatòries de condol i condemna arreu del territori, així com l’anima a difondre un missatge clar per un món de pau i de justícia social, i contra aquells grups que busquen estendre l’odi per qüestions d’origen i religió.

El II Congrés escull nova direcció per unanimitat

photo_2017-07-19_12-00-33

 

El passat cap de setmana la JCC va celebrar el seu II Congrés. En aquest, es va debatre el Manifest-Programa, les Línies Estratègiques i Organitzatives, i es va votar la nova direcció. Aquest va ser un Congrés d’un ampli consens, en el que es va aconseguir trobar una síntesi que facilités el consens en els aspectes centrals de la política i l’estratègia de la organització. Així doncs, es va arribar al consens sobre la proposta nacional de la JCC, sobre la postura sobre les drogues, la nostra concepció sobre el feminisme i la interrelació d’opressions i lluites. De la mateixa manera, es va debatre sobre la participació de la Joventut Comunista en els diferents espais de lluita, com els sindicats de treballadores i treballadors, la importància de la lluita obrera, les línies d’actuació en el moviment estudiantil, així com en el moviment associatiu. Finalment, tots dos textos van ser aprovats per unanimitat. En l’inici del curs vinent es publicarà un número especial de la Revista Maig amb els documents aprovats.

 

Paco Fernández, Responsable Polític del Comitè de Barcelona de Comunistes de Catalunya
Paco Fernández, Responsable Polític del Comitè de Barcelona de Comunistes de Catalunya, saludant al II Congrés

 

Un cop es van debatre els documents, es va presentar la candidatura única de membres nominals del Comitè Central. Aquesta candidatura única va ser el resultat de mesos de debat sobre la seva configuració, en funció de les necessitats de la organització. Així doncs, es va detectar la necessitat de consolidar l’equip i feminitzar-lo. Va ser per això que, d’una banda, es va mantenir al màxim possible els membres de l’anterior direcció i, d’una altra, només es van promocionar nous quadres femenins. Per tal de promocionar noves persones es va fer un procés de baix a dalt i de dalt a baix. En un primer moment, els col·lectius van proposar noms, i en base a aquestes propostes es va debatre la composició final. Un cop debatuda, es va presentar de forma definitiva al Comitè Central, que va acordar la llista de consens que després seria aprovada per unanimitat al II Congrés.

 

FotosCongres
Alguns moments dels debats del II Congrés

 

 

 

Així doncs, els òrgans de direcció tenen la següent composició:

 

Secretariat

Anna U. Secretària d’Organització | organitzacio@jcc.cat

Víctor H. Responsable de Finances | finances@jcc.cat

Lucía A. Responsable de Formació | formacio@jcc.cat

Nora O. Responsable de Feminisme | feminisme@jcc.cat

Esteban V. Responsable d’Extensió | extensio@jcc.cat

 

Comitè Executiu

Juanma R. Secretari General | sgeneral@jcc.cat

Anna U. Secretària d’Organització | organitzacio@jcc.cat

Ismael B. Responsable de Comunicació | comunicacio@jcc.cat

Ariadna G. Responsable d’Estudiants | estudiants@jcc.cat

Jesús V. Responsable de Moviment Obrer | movimentobrer@jcc.cat

Víctor H. Responsable de Finances | finances@jcc.cat

Lucía A. Responsable de Formació | formacio@jcc.cat

Nora O. Responsable de Feminisme | feminisme@jcc.cat

Paul C. Responsable d’Internacional i Solidaritat | internacional@jcc.cat

Raquel T. Directora de la Revista Maig | maig@jcc.cat | info@maig.cat

 

El Comitè Central està composat per les persones escollides directament al Congrés, més una persona per col·lectiu territorial o sectorial.

Un cop votada la llista de nominals, es va passar a debatre les resolucions. Es van aprovar dues: una sobre l’1 d’octubre, que va fixar la posició de la JCC respecte a aquesta convocatòria, i una altra de suport als treballadors i treballadores de Metro, en la que es mostrava el desig de la organització per arribar a un acord el més satisfactori possible.

Al dia següent, es van realitzar les activitats de la cloenda, que van començar amb les salutacions internacionals. Al II Congrés la JCC va comptar amb la visita de la Joventut Comunista Portuguesa, que va seguir els debats durant els dos dies. També va rebre una extensa salutació de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica, i salutacions d’organitzacions amigues de Xipre, Regne Unit, Mèxic, Bangladesh, etc. A continuació es va fer un petit acte d’entrega de carnets a nova militància, i un reconeixement a la gent que passava al Partit en aquest Congrés. Finalment, el Secretari General de Comunistes de Catalunya, Joan Josep Nuet, i el de la Joventut Comunista, van adreçar unes paraules per tancar el Congrés. Nuet, per la seva banda, va reafirmar el paper clau que ha de jugar el Partit i la Joventut en els propers cursos, davant els reptes que vindran; un paper de brúixola per acabar en bon port. Així mateix, el Secretari de la JCC va afirmar que la organització té dos reptes fonamentals: fer un bon relleu generacional els propers cursos, i intensificar les lluites de la joventut, concretament va posar de relleu la importància de transformar el Dia Internacional de l’Estudiant en una jornada de lluita de tota la joventut.

 

photo_2017-07-19_12-01-49

Salutacions internacionals al II Congrés

La JCC va rebre salutacions d’organitzacions amigues de tot el món, així com també va rebre una salutació de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica, de la que en forma part. Així mateix, el II Congrés va comptar amb la presència d’una camarada de la Direcció Nacional de la Joventut Comunista Portuguesa.

Els podeu llegir a continuació, o descarregar-los en pdf.

WFDY

FEDERACIÓ MUNDIAL DE LA JOVENTUT DEMOCRÀTICA

Greeting Message of the President of WFDY for the 2nd  Congress of JCC

 

Dear Comrades,

 

On Behalf of the World Federation of Democratic Youth, I salute the 2nd Congress Communist Youth of Catalonia. Every congress of a member organization of WFDY are an important event for the Federation, as it is a significant moment for the action and life of any member of WFDY. JCC is an organization which is militant in the life of WFDY, it is promoting the existence, objectives, struggle, and the anti -imperialist character of WFDY. This character, along with the struggle of WFDY have deep roots, as WFDY was born through the ashes of World War II and through the fight against nazi-fascism, on the same time that it was cultivating the hope and faith in the struggle for peace, solidarity and social justice.

Dear Comrades,

Your congress is taking place exactly in a moment where the evaluation, analysis and discussion are necessary to see how you will continue your struggle. The Catalonian people along with other peoples in Europe, witnessed the imposition of harsh measures promoted by the EU and its mechanisms. Those impositions off course were applied in most cases with the blind obedience of governments, something that it was obvious in Spain as well. Under the titles “for development”, a development that has a different colour and meaning of what every progressive youth considers when refers to the word development, we saw the welfare state being demolished, we saw the

limitation of labour rights, we saw the wages being converted into a survival benefit. Everything we saw was to safeguard the multinationals and their profits.

Their approaches are now well known, approaches that aim to weaken the organized struggle of the people, approaches that are characterized by blackmail, terror and repression, approaches that are associated with the recovery and promotion of fascist and neo-Nazi organizations.

At the same time, the crisis of capitalism intensifies the competition between the imperialist centres for their dominance in the global market. Through their imperialist antagonisms, new wars are born with the risk of a generalized outbreak of war to be more and more visible. The imperialists, scatter death, pain and refugees. The images of dead children of refugees in the waves of the Mediterranean is the result of an unprecedented brutality faced by the Syrian people, who now exhausted by civil war and the brutality of the “Islamic State” is driven massively into refugees, by facing on the same time racism and xenophobia. Generally the expansion of NATO in the region, implemented by spreading death and by redrawing the borders with the blood of the peoples of the region, mainly civilians, and women and children.

Dear Comrades,

In a moment where imperialism seems to be dominant, our duty is to send the message that is not invincible. Our duty remains to call all the progressive youth of the world in the struggle against imperialism for lasting peace. Our task is to unite those voices that will clarify that the progressive youth of the world are still militant. It must be clear that those who rushed to bury the struggles of the peoples, who are hoping that they will suppress the popular resistance, those who intend to equip the society with despair and pessimism are the ones who slaughtered peoples and intensify the exploitation of workers. Our enemy is known, was and remains imperialism.

Finally to say that it is important for WFDY that JCC remains powerful, ready to fight back, to continue the struggle in the interests of Catalonian youth, for the rights of the workers, the students and the youth of Catalonian.

Long Live the anti-imperialist struggle!

Long Live the World Federation of Democratic Youth!

Long Live the 2nd Congress of JCC!

Nikolas Papadimitriou

President of WFDY


 

XIPRE | EDON (Organització de la Joventut Democràtica Unida)

Dear Comrades,

The Central Council of EDON (United Democratic Youth Organization) of Cyprus sends its fraternal greetings to the 2nd Congress of JCC in Barcelona.  We are sure that your congress will play a significance role in your struggle.

The progressive and militant youth have the weapon of internationalism to put against the brutality of imperialism and capitalism. The youth and the peoples have to stand opposite the neoliberal policies, austerity, poverty and unemployment. Following the principles of internationalism, EDON looks closely into the struggle of the youth and expresses its solidarity towards JCC.

Long live JCC,

Long live International Solidarity.

In solidarity

CC of EDON


TURQUIA | Joventut Comunista de Turquia

Message of the Communist Youth of Turkey (TKG) to the 2nd Congress of the Communist Youth of Catalonia (JCC):

The only independence that we can count on is the ideological, political and organisational independence of the working class.

Dear comrades,

You are gathering your Congress at a very important period for Spain and Catalonia. On the 1st of October, Catalonia will vote “independence from Spain” with the unilateral decision of the Generalitat. We hope that the decisions of your congress will be in the direction of strengthening the international unity of the working class and the struggle of the youth of Spain and Catalonia against their common enemy, the capitalist system, which has nothing to offer but unemployment, poverty, wars and fascism.

Comrades,

We believe that today bourgeoisie cannot play any progressive role in any country or in any specific region. This makes the efforts of the communist youth organisations more and more valuable in the eyes of the peoples.

Because no one but communists have the real cure against the capitalist misery…

Because no one but communists are showing a way out of the ethnic and sectarian conflicts…

Because no one but communists have another option for the youth; other than fighting each other under false flags…

All the so-called alternatives proposed by the dominant classes are rapidly losing their persuasiveness, while the deadlock of the existing system cannot be managed peacefully anymore. This fact must be regarded as an inevitable consequence of the dynamics of capitalism and these circumstances which sharpen the class antagonism should be considered together with the increasing revolutionary potential. Therefore, communists must show the courage to develop  revolutionary interventions to the deepining crisis of capitalism which terrifies the political representatives of  the dominant classes and also the petit-bourgeois left-wing forces.

Young communists in each country must work hard to fulfill their duty of preparing the working class and the youth to seize the possible momentum in order to reconstruct the revolutionary popular movement. For this goal, our duty is to achieve the ideological, political and organisational independence of the vast majority of the working class from the bourgeoisie. This is the only independence which we can count on…

History is to prove once more the fundamental principle of the international working class movement: No solution inside the capitalist system can be a solution for the peoples.

100 years after the Great October Socialist Revolution, socialism is still timely.
Our era is the era of transition from capitalism to socialism.
Our era is the era of socialist revolutions.

Adopting this basic Marxist-Leninist thesis, we must also define the current dominant tendencies of the hegemonic powers inside the imperialist system. We see that international monopolies of the big imperialist countries prefer divided and weaker local units competing with each other in order to attract capital and investment. Since they always need to preserve or increase their profit rates, these big multinationals want to terminate all the political and historical institutions such as larger-scale national markets regulated by the internal correlation of forces which they consider today as obstacles in front of their strategic interests and the accumulation of capital. This operation is aways accompanied with nationalist and sectarian provocations and confrontations promoted by the bourgeoisie and aims to constitute a status-quo which will make these confrontations persistent. Hence, we must be aware of this imperialist projection while debating the national question and how to realise the self-determination.

In this harsh context of intra-systemic competition, various bourgeois governments controling different structures all have the same concern in their agenda: to ameliorate their position within the capitalist-imperialist system in expense of their rivals. Given this instinctive truth deciding on the very essence, the form and the framework in which a bourgeois administration rules turn out to be of minor importance. The so-called “independence” of a capitalist country cannot explain by itself the conditions of the working class. On the other hand, to gain national independence or to leave an international imperialist structure such as NATO or EU can be persistent only when relying on a revolutionary strategy.

We believe that those who insist on the perspective of socialist revolution are the only ones who cannot be deceived by the dominant class and will carry the working class and the youth to the bright future.

Comradely,

Communist Youth of Turkey – TKG


GRAN BRETANYA | Lliga de la Joventut Comunista de Bretanya

Dear comrades,

Please receive revolutionary greetings from the YCL of Britain. We wish the JCC good luck in the struggle,

Yours in comradeship,


Owain Holland

General Secretary


 

 

BANGLADESH | Unió de Joves de Bangladesh

Dear Comrades,

Warm Greetings from Bangladesh.

We are very glad to know about the Congress of JCC. WE know about your struggle. So we wish all the success of this congress which will re-enforce your struggle against Capitalist and Imperialists evil forces. As we both are fighting together under one umbrella  of WFDY our Solidarity is always with your struggle . Our friendship and comradely efforts will continue forever. Long live Revolution, long live JCC and BYU friendship.

Comradely yours

  1. S. Hafiz Adnan

General Secretary

Bangladesh Youth Union.


MÈXIC | Joventut Popular Socialista

En nombre de la Juventud Popular Socialista, órgano juvenil del Partido Popular Socialista, enviamos un cordial y combatiente saludo a la Juventud Comunista de Catalunya en este su Segundo Congreso que se llevará a cabo los días 15 y 16 de julio en Barcelona, mismas fechas en que nuestra organización juvenil celebrará su XV Congreso Nacional en la Ciudad de México.

España al igual que México han sido víctimas de las políticas neoliberales impuestas por los poderes fácticos al servicio del imperio, viéndose afectados los derechos más fundamentales de la clase trabajadora como lo han sido el derecho a la educación, vivienda, salud y, en muchos casos inclusive, a la vida.

Esta etapa de la historia del hombre no ha sido fácil. El mundo está plagado de guerras y violencia de las cuales el único beneficiado es el poder del capital. Sin embargo, es nuestra obligación como organizaciones de vanguardia y de pensamiento progresista, hermanadas por la lucha de clases, seguir trabajando a favor de la clase trabajadora.

Las condiciones en las que trabajamos las organizaciones de clase son adversas, por eso el solo hecho de que nos podamos organizar y realizar nuestros congresos ya es una victoria más para la clase trabajadora del mundo.

Un océano nos divide; sin embargo, nuestra convicción y nuestra lucha nos une, no sólo a nuestras naciones, sino a todos los hombres y mujeres progresistas del mundo que luchamos por un mundo más justo a favor de las mayorías.

Reciban un abrazo y un saludo revolucionario desde México.

Fraternalmente

“Por un México Socialista”

Ciudad de México a 12 de julio de 2017.

                     Emilio García Bonilla              Jorge Muñoz Campuzano

                        Secretario General            Srio. de Relaciones Internacionales

 

Resolucions del II Congrés

 

 

En el II Congrés, la JCC va aprovar dues resolucions sobre qüestions d’actualitat política. La primera, sobre l’1 d’octubre, en la que fixa la seva posició. La segona, respecte la vaga dels treballadors i les treballadores del metro de Barcelona.

Les podeu llegir a continuació, o descarregar-les en pdf 


 

RESOLUCIÓ SOBRE L’1 D’OCTUBRE

Per comprendre el conflicte entre l’Estat Espanyol i Catalunya cal fer una visió a anys enrere. Fer un balanç Històric i Polític de la conjuntura estatal, i del mal anomenat ‘’Estat plurinacional’’, i trobarem la problemàtica. Però per no traslladar la visió tan enrere, podem trobar el entrellat d’aquest conflicte en la retallada de l’Estatut, per part del PSOE-PP, aprovat pel Parlament de Catalunya en 2005 i ratificat sota Referèndum en 2006 per la societat catalana, deixant aquest Estatut favorable als interessos centrals de l’Estat, envaint competències. Des de Juliol de 2010 part de la societat catalana s’ha manifestat sistemàticament per exigir major autonomia econòmica i política.

Es podria dir que la societat catalana, abans del 2010 , s’acontentava amb un Estatut d’Autonomia amb més competències i amb menys invasió de les mateixes per l’Estat Espanyol. Manifestacions des de l’any 2010 van omplir els carrers de les principals ciutats catalanes i després d’això la negació de l’Estat a reconèixer cap problemàtica estructural a nivell territorial en l’Estat han fet, que en els anys passats, sobiranisme rupturista s’hagi convertit en una tendència política que no es pot aturar. No hi ha Estatut d’Autonomia que arregli el desistiment i falta de preocupació de l’Estat respecte a la veu de la ciutadania catalana. Tampoc es pot parar per la dreta catalana que ha usat el procés per beneficiar-se políticament.

Entenent la situació política de Catalunya en un marc marxista, la Joventut Comunista de Catalunya es posiciona a favor del referèndum que es celebrarà l’1 d’Octubre sempre i quan el referèndum sigui vinculant i es compleixin tota una sèrie de garanties democràtiques que, una vegada siguin aprovades pels òrgans de govern de Catalunya, rebran tot el suport de la Joventut Comunista.

Entenem com a garanties democràtiques:

  • Que la Generalitat respecti el resultat que surti de les urnes l’1 d’Octubre.
  • Que el Parlament de Catalunya elabori una sèrie de lleis que garanteixin la seguretat personal i econòmica de les persones implicades.
  • Que la Generalitat tingui un cens actualitzat previ al dia del referèndum. A més, a les JCC instem que defensem el vot de les persones migrades.
  • Que el Govern garanteixi que la jornada de l’1 d’Octubre transcorrerà pacíficament i democràticament utilitzant tots els mitjans que disposi la Generalitat de Catalunya si és necessari.

La Joventut Comunista de Catalunya referma la defensa del Dret d’Autodeterminació del poble de Catalunya i creu que actualment es donen les condicions materials objectives per la seva realització. Tanmateix, aquesta sempre apostarà per la construcció d’una República Catalana sobirana i lliurament confederada amb la resta de pobles de l’Estat Espanyol i anhela una convivència entre tots els pobles del món.

Com a Joventut Comunista defensem la unilateralitat del referèndum ja que reconeixem la legitimitat del Parlament de Catalunya com a òrgan representatiu del poble català. Així mateix, per nosaltres les sancions i prohibicions del Govern del PP i els seus instruments judicials no són un impediment per la realització d’aquest procés participatiu, perquè la ruptura de l’ordre constitucional és inherent al projecte revolucionari.

A causa d’uns calendaris i el full de ruta del PDECat absolutament partidista i al servei de mantenir una majoria electoral i la superació de la crisi interna causada per la reconversió de CDC en PDECat, la inclusió d’una part substancial de la societat catalana no independentista, però sí sobIranista, s’ha dificultat.

A més, a causa d’aquest full de ruta incomplert de Junts pel Sí, mostrem dubtes sobre si el govern té un compromís clar per elaborar un referèndum vinculant i que compleixi les garanties esmenades per l’1 d’Octubre.

Així doncs, tenint en compte la situació ja presentada, com a Joventut Comunista de Catalunya, en el cas que es compleixin les garanties abans esmenades, acceptarem la legitimitat d’aquest procés participatiu i cridarem a la seva participació com a referèndum. En el cas que aquestes no es compleixin, cridem a la participació en forma de mobilització i protesta l’1 d’Octubre.

A Barcelona,
el 15 de juliol de 2017


RESOLUCIÓ SOBRE LA VAGA DE METRO

 

Donem suport a la vaga de treballadores del Metro de Barcelona i condemnem qualsevol mesura que atempti amb el dret a vaga i a la negociació col·lectiva.

El punts que defensa la plantilla són legítims i els compartim, com és acabar amb la precarietat i la internalització de les tasques que haurien de fer personal de Metro i no empreses externes.

No tolerem, però, que la dreta neoliberal aprofiti la lluita dels treballadors i treballadores als seus interessos.

Així doncs, desitgem que es faciliti un àmbit de negociació que acabi amb un bon acord per part de les treballadores on segur sortirà beneficiada la ciutadania.

Per un transport públic i de qualitat.

 

A Barcelona,

el 15 de juliol de 2017