Cap persona és il·legal: davant la tragèdia de Ceuta no farem el joc a l’extrema dreta

Aquests dies milers de persones han travessat la frontera entre el Marroc i Ceuta fugint de la misèria, arriscant i, en massa casos, perdent la vida en l’intent. Ja són almenys una seixantena les persones mortes ofegades intentant arribar-hi nedant, i la xifra puja hora rere hora. No és un fet aïllat, és la continuació d’una tragèdia estructural: només l’any passat, 2025, van morir 3.090 persones a les fronteres de l’Estat espanyol, entre les quals 192 dones i 437 nens, nenes i adolescents. I el més cru és que la ruta s’ha tornat encara més letal: en els primers cinc mesos de 2026 han mort 1.317 persones malgrat que les arribades han caigut un 72%, la prova que tancar més la frontera no salva vides, només trasllada la mort una mica més lluny de les càmeres. Des de la Joventut Comunista de Catalunya i Comunistes de Catalunya no ens podem permetre mirar cap a una altra banda, ni davant la tragèdia humana ni davant les causes polítiques que l’expliquen.

El règim marroquí fa anys que demostra que és capaç d’instrumentalitzar la desesperació de milers de persones, moltes d’elles menors, com a moneda de canvi geopolítica, obrint o tancant la frontera segons li convingui per pressionar el govern espanyol i la Unió Europea. Ja ho vam veure el 2021 i avui es repeteix amb encara més virulència i amb un cost humà encara més alt. Aquesta jugada arriba, a més, en un moment en què el mateix règim reprimeix amb duresa la seva joventut. Fa amb prou feines deu mesos que centenars de milers de joves marroquins van sortir als carrers de Rabat, Casablanca i desenes de ciutats agrupats sota el nom de Gen Z 212, exigint sanitat i educació dignes, feina i fi de la corrupció, després que diverses dones morissin per negligència en un hospital públic d’Agadir. La resposta del Majzen va ser la repressió, amb centenars de detinguts i diverses persones mortes als carrers, mentre el país gastava milers de milions de dirhams en estadis per al Mundial del 2030. El mateix règim que empresona la seva joventut per demanar dignitat és el que ara utilitza el patiment del seu poble com a arma diplomàtica. 

No creiem en les casualitats i, per tant, denunciem que rere aquesta crisi hi ha una convergència d’interessos que va molt més enllà de la tragèdia humanitària que es viu a la frontera. Hi identifiquem els interessos internacionals de sectors que volen castigar Pedro Sánchez i interferir en el següent cicle electoral espanyol, afavorint l’extrema dreta. No és atzar que aquesta pressió arribi just quan Espanya i Algèria, el gran rival regional del Marroc, acaben de reactivar les seves relacions diplomàtiques i el subministrament de gas després d’anys de trencament, de la mateixa manera que la crisi de fa cinc anys va esclatar quan l’Estat espanyol va acollir el líder del Front Polisario per rebre tractament mèdic. Diverses declaracions fetes per l’administració Trump – com les de Michael Rubin, ex-assessor del Pentàgon, que ha reclamat que el Marroc organitzi una nova Marxa Verda sobre Ceuta i Melilla – i pel govern de Netanyahu apunten en aquesta direcció.

Però aquesta ofensiva no es limita a Washington ni a Tel Aviv, perquè dins de la mateixa Unió Europea hi trobem també els seus abanderats amb una Úrsula Von der Leyen que any rere any endureix el marc migratori europeu i amb els governs de Meloni a Itàlia, Dinamarca, Finlàndia i la República Txeca que ja reclamen obertament que s’estudiï expulsar l’Estat espanyol de l’espai Schengen arran d’aquesta crisi. La dreta europea necessita crisis com aquesta per legitimar polítiques de blindatge fronterer i externalització de la repressió. En conclusió, no podem obviar aquest patró quan analitzem qui es beneficia políticament d’una crisi migratòria d’aquesta magnitud. 

Cap persona que fuig de la misèria per buscar una vida digna és culpable de res. La responsabilitat mai no és de qui arrisca la vida nedant o saltant una tanca, sinó dels règims i governs que la converteixen en peó d’un tauler geopolític. Per això, com ja vam desenvolupar al nostre Congrés, defensem que cap persona és il·legal. La irregularitat administrativa no és un delicte ni un tret de la persona, és una condició que produeix i imposa la mateixa llei d’estrangeria de l’Estat espanyol, una llei pensada per gestionar la mà d’obra migrada en funció de les necessitats del capital i no dels drets de qui hi treballa i hi viu. Exigim la seva derogació i la regularització de totes les persones migrades. I no ho diem només per convicció política, ho confirma l’evidència: un estudi amb dades de 55 països entre 1990 i 2019 demostra que qui té més propensió a delinquir no és el migrant en general sinó el que no té permís de residència ni de treball, i que quan aquesta persona regularitza la seva situació la probabilitat de delinquir baixa. Perquè l’origen de la delinqüència econòmica mai no és qui migra, és la pobresa que se li imposa, i aquesta pobresa no neix de cap tret  personal sinó d’una arquitectura legal que nega drets bàsics a qui n’hauria de gaudir. La llei d’estrangeria no protegeix ningú, fabrica exactament la marginalitat que després s’utilitza per estigmatitzar tot un col·lectiu.

Res del que diem aquí ha de llegir-se com una defensa de la gestió migratòria del govern de Pedro Sánchez ni del PSOE, amb qui mantenim discrepàncies profundes. Al contrari, els fem directament responsables, juntament amb la Unió Europea, del patiment que viuen les persones migrades extracomunitàries a l’Estat espanyol. És aquesta mateixa llei d’estrangeria, sostinguda per govern rere govern i emmarcada en una política migratòria europea basada en el control de fronteres i l’externalització de la repressió, la que dificulta l’accés a un permís de residència i de treball regular i empeny moltes persones a l’explotació laboral, a la semiesclavitud i a la marginalitat. No hi ha crisi migratòria sense aquesta arquitectura legal que produeix, de manera deliberada, persones sense drets.

Tampoc permetrem que en surti reforçada l’extrema dreta, ni VOX ni l’Aliança Catalana que li fa de rèplica a casa nostra. Orriols fa anys que construeix el seu discurs migratori sobre la teoria del gran reemplaçament, presentant la immigració com una invasió, i ha estat sancionada i portada a judici per vincular obertament l’arribada de persones migrants amb l’augment de la delinqüència. VOX i Aliança Catalana són el braç polític local d’una estratègia internacional que busca capitalitzar el patiment humà per créixer electoralment i imposar polítiques racistes i excloents, i totes dues comparteixen la mateixa voluntat de convertir persones que fugen de la misèria en l’enemic intern d’una classe treballadora catalana i espanyola a qui, en realitat, l’únic que li interessa és dividir.

És per això que davant aquesta crisi humanitària no comprarem, ni per acció ni per omissió, el marc de l’extrema dreta i de la dreta, que busca vincular les persones que arriben amb la inseguretat i la criminalitat. Aquest relat no respon a cap dada real, respon a una estratègia deliberada per generar por entre la classe treballadora i desviar la ràbia social cap als sectors més vulnerables de la classe treballadora, en comptes de cap a la classe dominant, on hi ha els responsables reals de la precarietat, la crisi d’habitatge i el desmantellament dels serveis públics. La por que sembra l’extrema dreta no protegeix ningú, només fragmenta la classe treballadora i debilita la seva capacitat de lluita conjunta.

Denunciar aquesta lògica no ens pot deixar només en la indignació ni en la solidaritat abstracta, perquè la nostra tradició és la d’una organització que tradueix l’anàlisi en acció concreta. Per això, des de la Joventut Comunista de Catalunya i Comunistes de Catalunya plantegem un seguit de demandes que ataquin l’arrel material d’aquesta crisi, i ens comprometem, com a organització, a treballar-hi des de tots els nostres àmbits d’intervenció.

• Derogació de la llei d’estrangeria i regularització immediata i incondicional de totes les persones migrades, amb permisos de residència deslligats de qualsevol contracte de treball.
• Tancament dels CIE i fi de les expulsions expresses.
• Redirecció del pressupost destinat a Frontex i a l’externalització de fronteres cap al Marroc, cap a habitatge públic i serveis socials.
• Fi del finançament europeu i espanyol al règim marroquí mentre reprimeixi el moviment Gen Z 212 i la seva pròpia classe treballadora.
• Impulsar l’organització sindical activa i amb estructura pròpia dels sectors on la mà d’obra migrada i irregular és majoritària.
• Declarar solidaritat activa amb el Gen Z 212 i teixir vincles amb organitzacions sindicals i juvenils marroquines independents del Majzen.
• Convocar i sumar-nos a mobilitzacions unitàries de carrer contra VOX i Aliança Catalana, coordinades amb altres organitzacions del moviment obrer i juvenil.

En conclusió, des de la Joventut Comunista de Catalunya i Comunistes de Catalunya continuarem exigint una resposta humanitària real, la derogació de la llei d’estrangeria i la fi de la instrumentalització geopolítica de les persones migrades, i plantarem cara a tots els qui, des de Rabat, Ripoll, Madrid o Brussel·les, volen créixer o governar alimentant-se d’aquesta tragèdia.

Joventut Comunista de Catalunya

Comunistes de Catalunya