Comunicat 29-O | Dia Sense Jocs d’Atzar

Caminar per Barcelona implica arribar a veure fins a una quinzena de casinos i bingos plens de jocs d’atzar, llums estridents, colors fosforescents, espais tancats sense finestres perquè els usuaris no vegin la llum natural del carrer, així com cap rellotge en tota la sala perquè perdin la noció del temps. Entre temps i temps dels partits de futbol es publiciten a més no poder els jocs d’aposta online. Als vídeos de YouTube salten anuncis de casinos en línia. A partir de certes hores de la nit, els programes de televisió són exclusivament de jocs d’atzar. I, mentre l’addicció al joc continua creixent com l’escuma, i cada cop més entre la gent jove, continuen així una llarga llista d’activitats on aprofiten per bombardejar-nos amb cases d’apostes i jocs en línia dia rere dia.

La ludopatia ja no només és un problema de salut on la persona perd el control total del joc i és el joc qui passa a controlar a la persona, sinó que també s’ha convertit en un problema social, on qualsevol persona es pot enganxar tot i que les conseqüències siguin diferents segons la situació econòmica i la xarxa de suport que tingui la persona afectada.

Les persones busquen un refugi en aquesta activitat, una forma de gestionar la frustració, de guanyar diners, de distreure’s de la seva monotonia, de buscar sensacions més estimulants… Quan els algoritmes d’aquests jocs aconsegueixen que la persona s’alieni prou – més del que ja ho estem per culpa el sistema – per a entregar-se al joc, aquests en molts casos arriben a perdre la feina, els vincles, la salut, la higiene, i en definitiva, la vida.

I amb l’arribada dels jocs en línia, on ja no cal desplaçar-se a cap espai físic per jugar, la gent pot fer-ho des de la comoditat de casa seva i sense ser vist, causant un aïllament encara més gran i, per tant, afavorint l’addicció. Aquest aïllament, al seu torn, provoca el trencament amb la comunitat, impedint que es tingui una xarxa de suport que detecti aquestes situacions i facin un acompanyament a dispositius sanitaris. És una dinàmica que, a més, afecta a cada cop persones més joves, sobretot adolescents que han normalitzat l’atzar gràcies als loot boxes que jocs com el Fortnite o el FIFA promocionen.

A més de desarticular totalment la comunitat, que és l’únic element que pot fer caure el sistema aïllant als individus, impedeixen que sorgeixi una consciència de col·lectivitat. Entenent consciència de col·lectivitat no com un procés dels individus, sinó com un procés d’organització de les persones per defensar-se del sistema.

És per aquest motiu que la gran majoria de locals de jocs d’atzar i apostes es troben en zones altament proletaritzades, i si és cert que com apuntàvem, tothom pot caure en l’addicció independentment de la seva classe, la classe obrera tenim moltes més possibilitats de fer-ho, ja que la lògica de les relacions capitalistes ens condueix a jugar-hi: ja sigui per desestressar-nos de la feina, per sortir de la rutina, per aconseguir diners i recursos – uns recursos que el mateix sistema extreu del nostre treball – o per gestionar el malestar emocional. Com tot en aquest món, els jocs d’atzar i les apostes són una qüestió de classe.

Cal, doncs, passar per la prohibició de la publicitat dels casinos, cases i jocs online d’aposta per deixar de donar-li visibilitat a aquest mercat que xucla els recursos i la vida, i cal apostar per un oci alternatiu, gratuït, transgeneracional i inclusiu, per assolir abolir aquesta indústria. Però també cal assenyalar al sistema com a veritable agent que ens empeny a participar-hi, sent conscients que mentre visquem sota el capitalisme, el malestar físic, psicològic, l’ansietat, l’individualisme, l’aïllament, etc. continuaran existint i afavorint aquesta addicció, com tantes altres.

Comitè de Barcelona de la Joventut Comunista de Catalunya

29 d’octubre de 2022