Orgull i resistència davant l’ofensiva reaccionària global

Aquest 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, sortim al carrer per reivindicar la memòria, la lluita i la dignitat de les dissidències de gènere i sexuals. Però també per plantar cara a l’onada reaccionària que, des de diverses trinxeres, pretén esborrar drets conquerits amb dècades de lluita popular.

Aquest any ha començat amb la inauguració de Donald Trump com a 47è president dels EUA i, en el seu primer dia com a cap de govern, signà a l’instant una declaració formal on reconeixia solament i única “dos sexes biològics: home i dona”, clarament atemptant contra la comunitat trans nord-americana, que ha estat en el punt de mira de la  campanya electoral republicana. 

A més, en només cinc mesos al capdavant, ha reiterat el seu compromís amb l’agenda reaccionària i de tendència feixistitzadora que començà en la seva anterior presidència. Amb un peu als tribunals i l’altre a la porta de la Casa Blanca, Trump ja ha promès derogar qualsevol avanç que protegeixi la comunitat trans i queer. El seu retorn significa un embat directe contra les llibertats civils i una institucionalització de la transfòbia.

Si portem la mirada a Europa, […]. El Tribunal Suprem del Regne Unit ha avalat restriccions legals a les persones trans que marquen un precedent greu per a tot Europa. Un sistema judicial que deslegitima les identitats dissidents des de la fredor d’un tonatge còmplice amb l’odi.

Malauradament, no cal anar-nos-en molt enllà per divisar aquestes tendències reaccionàries i hostils contra les persones queer, doncs els Països Catalans 

Al País Valencià, l’extrema dreta imposa la seva agenda: el govern del PP i VOX planteja permetre pràctiques que freguen —si no són directament— les teràpies de conversió. Aquestes són tortures, no opinions. Mentrestant, a Catalunya, la reforma de la Llei Trans de 2014 continua encallada, deixant sense eines legals col·lectius que pateixen discriminacions quotidianes.

Però la batalla no és només legal: és cultural i generacional. La feixistització de la joventut, especialment entre nois, s’estén com una taca d’oli. Plataformes, influenciadors i discursos masclistes, LGTBI-fòbics i reaccionaris guanyen presència entre els més joves, sovint disfressats d’ironia o rebel·lia contra “el progrés”. És una trampa. I cal combatre-la.

Davant d’aquesta ofensiva, no ens replegarem. Reivindiquem l’orgull com a arma. La dissidència com a força. La lluita com a memòria.

El 28J no és una festa. És una trinxera. I hi serem.

“No hi ha llibertat possible sense alliberament sexual, de gènere i de classe”