La setmana passada es va aprovar al Consell de Ministres l’avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI. Aquesta ha estat la fusió de dues normatives que eren promeses de govern d’Unidas Podemos i el PSOE: una específica per a les persones trans i una altra més global per a la resta del col·lectiva.
Tot i que a primera instància pot semblar una victòria, però, és realment una petita conquesta que ens arriba amb un gust agredolç. Els aspectes relacionats amb els drets trans que es contemplaven a la Llei Trans original – que recollia les demandes del col·lectiu i de la comunitat trans -, han estat retallats per arribar a una postura de consens amb els sectors transexcloents del Partit Socialista i del feminisme radical Això ha provocat que ens trobem en una posició de retrocés respecte la proposta de llei inicial.
L’actual avantprojecte de llei deixa enrere als joves menors de 16 anys, a la població migrada i a les persones no binàries. L’eliminació del concepte d’autodeterminació de gènere – que implicava acabar amb el malson legal i burocràtic que implicava fer un canvi oficial en el gènere assignat en néixer – ha implicat que la infància trans continuï estant desprotegida, ja que les menors de 16 anys queden davant la tutela dels seus tutors legals, i els menors de 14 anys han de passar per un procés judicial.
A més, deixar de banda a la població trans migrada implica deixar-les desprotegides davant les violències provocades per l’actual sistema capitalista que és alhora LGTBfob i racista. Moltes persones no poden tornar als seus llocs d’origen per fer el canvi legal, per estar perseguida la seva identitat, i han de mantenir-se a la intempèrie en un Estat que, tot i ser més tolerant, continua sense reconèixer-les.
Els buits legals que dificulten el reconeixement legal i burocràtic de les persones trans són també violència i acaben aprofundint en una opressió LGTBfoba que té també unes fortes arrels de classe. Impossibilitades per fer el canvi oficial dels seus documents d’identitat, patologitzades al sistema sanitari, amb dificultats per accedir a la hormonació, un estigma creixent cap a la comunitat – i una forta violència cap aquelles que no tenen passing -, part de la comunitat trans queda exclosa del mercat laboral regulat i condemnada a l’economia submergida. Més del 50% de persones trans han acabat en algun moment de la seva vida a la prostitució, amb totes les violències i agressions que aquesta implica.
La llei, però, com es puntualitza en un principi, és una petita passa que era necessària fer. Ens alegrem que es prohibeixin expressament les teràpies de conversió, que es faciliti el canvi legal als majors de 16 anys i que s’hagi legislat per primer cop drets per a les persones intersexuals. També tots aquells punts relatius a la resta del col·lectiu, com la recuperació de l’accés a tècniques de reproducció assistida per a dones lesbianes i bisexuals i homes trans, així com la inclusió de continguts relatius a la diversitat sexual i de gènere als programes educatius.
Que la llei aprovada no hagi estat tot l’ambiciosa que podria haver estat no és per casualitat, sinó per l’organització de tot un sector polític que ha vist una amenaça en la conquesta de drets d’un sector de la població. La campanya trànsfoba que hem viscut des dels mitjans de comunicació i la classe política ha contribuït en l’estigmatització de la comunitat trans i ha difós fal·làcies i discursos d’odi que han calat com l’oli en els prejudicis de la societat espanyola.
És per això que des de la Joventut Comunista ens comprometem a:
- Continuar defensant plegades els drets de la comunitat trans i lluitar contra la discriminació i violències que aquesta pateix.
- Instar a què s’incorporin al debat públic i a la legislació els drets perduts pel camí de l’aprovació de la llei, així com la despatologització de l’orientació i la identitat al sistema públic de salut.
- Desmentir els discursos d’odi que des de l’ultra-dreta i sectors reaccionaris de l’esquerra es difonen sobre la realitat trans.
El capitalisme ens vol dèbils, desorganitzades i dividides. Com a comunistes lluitem per trencar amb aquest sistema depredador i assassí i construir una societat on puguem ser totalment lliures i iguals, i en què puguem estimar, desitjar i ser sense por!
10 de juliol de 2021
Àrea de LGTB de la Joventut Comunista de Catalunya
.
