FAQ

La JCC som la joventut de Comunistes de Catalunya, partit sorgit el 2014 arran del procés d’unitat entre el PCC (Partit dels i les Comunistes de Catalunya) i militants destacats del PSUC-Viu (Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu).

Participem en Acció Jove, la branca juvenil de Comissions Obreres de Catalunya.

El nostre sindicat de referència és l’Associació d’Estudiants Progressistes, l’AEP. També treballem a les assemblees de facultat, ja que considerem que el moviment estudiantil va més enllà de les estructures sindicals i abasta tot l’associacionisme i assemblearisme estudiantil.

En l’àmbit territorial, ens reunim en col·lectius (també en l’àmbit estudiantil i en l’àmbit laboral – centre de feina-), compostos per un mínim de 3 persones. Quan en un territori (generalment municipis, però en el cas de Barcelona, un districte, o en el cas universitari, a unis o facultats) tenim 3 col·lectius, constituïm un comitè, que és una estructura intermèdia.

Pel que fa a l’esfera nacional, els òrgans són el Comitè Central, el Comitè Executiu i el Secretariat, cadascun amb uns membres i unes funcions assignades.

En resum, el nostre mètode organitzatiu és el del centralisme democràtic.

Defensem la República Catalana lliurement confederada amb la resta de pobles de l’Estat Espanyol. Estem a favor del dret a l’autodeterminació però no som independentistes, tot i que tenim militants que ho són i d’altres que no.

El nostre feminisme és revolucionari, de classe, tenint en compte totes les dificultats a les quals com a dones obreres ens enfrontem en el nostre dia a dia. Combatem el feminisme liberal fomentat pel capitalisme que els dóna veu a unes elits privilegiades, el discurs de les quals està molt lluny de la realitat material de les dones de classe proletària.

Sí. Basem la nostra ideologia en les idees de Marx i Engels i en les contribucions teòriques posteriors de Lenin, que es basaven en el socialisme, l’Estat obrer i el defugiment del revisionisme històric.

El centralisme democràtic, en les seves formulacions recents, es pot resumir pel mètode organitzatiu i de funcionament basat en la direcció col·lectiva, la unitat d’acció i democràcia interna.

Per tal d’aprofundir més en la definició, i en la concreció d’aquestes tres idees, res millor que la militància activa!

Estem constituïts com associació cultural per tant pot militar qualsevol persona, tingui l’edat que tingui. Es podria demanar una autorització paterna, però, en cas que una persona menor d’edat participés en segons quines activitats (campaments, brigades, delegacions, etc.).

No avaluem el nivell de formació de les persones que volen militar amb nosaltres. Impartim una formació 0 pels nous i per les noves militants on expliquem els conceptes bàsics del marxisme-leninisme i com ens organitzem.

Com a organització comunista, som conscients que hem d’incidir en la realitat per tal de transformar-la. És per això que participem en el que nosaltres anomenem fronts d’intervenció, com l’estudiantil, a través de l’Associació d’Estudiants Progressistes o les Assemblees de Facultat, el de la lluita obrera, a través d’Acció Jove o D-Recerca, o els nostres barris, a través d’associacions com el Sindicat de Llogaters o la PAH.

Per tal d’ajudar a prendre consciència, o donar eines per a la informació, organitzem actes, xerrades, conferències, formacions internes i externes, ens mobilitzem… I, fins i tot, publiquem una revista.

En resum, fer tot el possible per contribuir a la lluita organitzada.

No, però tenim relacions bilaterals amb la seva organització juvenil, la UJCE (Unión de Juventudes Comunistas de España), i amb el seu referent a Catalunya, la JSUC (Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya).

Tenim relacions fraternals amb moltes organitzacions comunistes i d’esquerres de fora de Catalunya, tant en l’àmbit estatal com en l’àmbit internacional, però no tenim cap referent partidari fora de Catalunya.

Entenem el sindicalisme no com una eina revolucionària sinó com un mecanisme necessari per a la classe obrera per defensar els seus interessos, tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit estudiantil.

Participem en diferents fronts amb altres organitzacions juvenils d’esquerres i comunistes. Periòdicament també organitzem accions i actes conjuntament.

No, nosaltres som la joventut del partit Comunistes de Catalunya, un partit d’àmbit català amb sobirania i autonomia pròpia que evidentment vol mantenir relacions amb altres partits d’esquerres i superadors.

El Front Democràtic i Social és un front ampli de totes les forces sobiranistes d’esquerres de Catalunya i dels moviments socials, sindicals i populars del país. Creiem que aquest front ha de tenir una estratègia i uns objectius compartits de superació del règim del 78, d’autodeterminació de Catalunya i de la resta de pobles de l’Estat i de transformació social.

El nostre partit es presenta amb ERC en coalició malgrat tenir ideologies diferents en el marc de l’estratègia del Front Democràtic i Social, entenent que ERC està cridada a formar-ne part en tant que partit sobiranista d’esquerres que vol superar el règim del 78. La idea és seguir ampliant aquest espai electoral per tal de construint el Front Democràtic i Social.

La lluita LGTB forma part de la història i de les lluites de la classe treballadora. Som una organització transinclusiva i que defensa l’alliberament sexual i de gènere i els drets del col·lectiu LGTB, sempre des d’una perspectiva anticapitalista i antifeixista.

Formem part de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica, una organització internacional creada després de la Segona Guerra Mundial i que agrupa centenars d’organitzacions juvenils comunistes, d’esquerres i antiimperialistes de tots els continents amb presència a 80 països.

Històricament, Comissions Obreres ha estat el sindicat de les comunistes des de la seva fundació, impulsada per militants comunistes en plena dictadura franquista. Entenem el sindicat com un front on actuar per millorar el dia a dia de la classe treballadora i entenem que CCOO és el primer sindicat de Catalunya i on s’agrupen la majoria de treballadores del país. Les comunistes som allà on sigui la classe treballadora, malgrat les contradiccions que ens trobem.