La JCC aposta per recuperar el pols del carrer al règim del 78

logoJCC

||Llegeix l’Informe Polític [PDF]||

El passat diumenge la Joventut Comunista de Catalunya va reunir el seu Comitè Central per debatre sobre la situació política i marcar l’estratègia del curs, així com les línies d’actuació de la organització. La proposta d’Informe Polític i els plans de treball varen ser aprovats per consens després d’un debat ric. En aquesta reunió, a més, es va acordar celebrar una Conferència Nacional sobre la Unió Europea i l’Euro amb l’objectiu de tenir una posició ben definida, a la vegada que s’intenta obrir el debat en el si de l’esquerra transformadora.

 

Pel que fa a les línies d’acció, la JCC aposta per recuperar el pols del carrer al règim del 78. La Joventut Comunista, doncs, es marca com a tasca prioritària fer dels conflictes locals catalitzadors del malestar popular. Així mateix, s’involucrarà en donar un nou impuls al moviment estudiantil, tot potenciant la organització estudiantil en l’ensenyament secundari i professional. Pel que fa al moviment estudiantil universitari, s’aposta per reconstruir els espais de lluita per obrir un cicle de mobilitzacions aquest curs. D’altra banda, s’aposta per crear una Oficina Precària, fent servir diversos mitjans com les xarxes socials, per combatre la precarietat i organitzar a la joventut treballadora.

 

Finalment, la Joventut Comunista reafirma la seva aposta per la unitat popular. Així doncs, aquesta estratègia reforça a la classe treballadora i és imprescindible per la reconstrucció de l’espai comunista català i espanyol. Tot i això, la JCC considera que una candidatura unitària a Catalunya per poder ser definida com a candidatura d’unitat popular, i tenir el suport de la Joventut Comunista, ha tenir les següents característiques:

 

  1. Ser una plataforma que canalitizi i faci de catalitzador de les energies del cicle mobilitzador que va començar al 2010. Per això, cal que sigui una candidatura oberta, amb una forta presència dels moviments populars i no només un acord entre partits. Així mateix, ha d’obrir espais de participació des de la base per configurar el programa i la llista, així com per fiscalitzar el treball institucional després de les eleccions.
  2. Ser un projecte català, fet des de Catalunya i amb expressió pròpia a les institucions espanyoles. Això vol dir que la campanya serà feta a partir dels lideratges propis, amb una imatge que aplegui a tothom i sense ser monopolitzada per cap organització estatal. Així mateix, els vots d’aquesta candidatura no poden anar a cap força estatal. Considerem que la candidatura ha d’estar per sobre de la divisió que existeix a l’Estat.
  3. La llista ha de reflectir les diferents lluites i les diferents expressions polítiques, i ha d’estar en permanent connexió amb els moviments socials.
  4. Ha de tenir com a prioritats programàtiques:
    1. La lluita contra l’atur, i per la recuperació dels drets socials i democràtics robats amb les polítiques antisocials dels darrers governs del PP i del PSOE.
    2. L’exercici del dret d’autodeterminació com a base, i etapa inicial, per a la construcció de qualsevol projecte constituent de caràcter federal per a l’Estat espanyol

 

 

La Joventut Comunista de Catalunya davant la criminalització de la protesta social

logojcc_petit

Des de la Joventut Comunista de Catalunya volem expressar el nostre sentiment de rebuig a la condemna a dos anys de presó a la qual es veu sotmès el company Jheysson, així com molts altres lluitadores, en les protestes que van seguir a l’intent de desallotjar el Centre Social Okupat i Autogestionat Can Vies, al barri barceloní de Sants.

En un procés judicial marcat per una evident imparcialitat, on el testimoni de dos agents de la BRIMO ha prevalgut per sobre d’altres 7 persones presents en els actes jutjats, entenem que aquest respon a una creixent criminalització de la protesta social en els darrers anys, on tenim multitud d’exemples, tals com el cas dels companys Isma i Dani i la repressió a centenars de treballadors i treballadores arreu de l’estat.

Coneixem sens dubte les causes d’aquest augment de la repressió: l’augment de les mobilitzacions populars i de l’organització del conflicte social dels darrers anys, fa perillar els ciments del règim, el qual respon amb l’estratègia de la por. Per tant, tenim ben clar la resposta a la persecució a la qual ens veiem sotmesos: més lluita, més mobilització, més solidaritat.

Si la repressió no s’atura, la repressió tampoc!