La Joventut Comunista davant el “bo jove al lloguer”

El darrer dimarts 18 de gener el Consell de Ministres va aprovar el conegut “bo jove al lloguer” amb l’objectiu de ser un suport a la problemàtica d’accés a l’habitatge per part de la població d’entre 18 i 35 anys. Amb només el 15,6% del jovent emancipat i amb uns índexs de temporalitat i parcialitats del 47,2% i el 30,9% respectivament, és aquesta mesura suficient per fer front a la precarietat juvenil?

El “bo jove” serà un ajut de 250€ al mes durant un període de dos anys amb ingressos mínims de 24.318€ anuals i que resideixin en un lloguer de màxim 600€ – ampliable a 900€ en aquelles CCAA que així ho determinin-. A més, aquelles joves que comparteixin pis per un màxim de 300€ – o 450€ – també podran optar a ell.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya analitzem que el bo jove presentat pel Govern és una mesura pal·liativa que, no només aconseguirà impulsar l’emancipació juvenil, sinó que serà insuficient per aquelles persones per les quals podria ser un suport econòmic. Per una banda, els requisits burocràtics que s’exigeixen deixen a la majoria del jovent exclòs d’aquest ajut – només el 2% de les joves que ho necessitarien ho acabaran gaudint!- i, per l’altra banda, deixa fora a tot el jovent de les zones urbanes més gentrificades, com és el cas de Barcelona.

El “bo jove” serà un ajut de 250€ al mes durant un període de dos anys amb ingressos mínims de 24.318€ anuals i que resideixin en un lloguer de màxim 600€ – ampliable a 900€ en aquelles CCAA que així ho determinin-. Fins i tot a ciutats on s’ha viscut la regulació de preus de la llei catalana d’habitatge, com Barcelona, és actualment impossible trobar habitatge digne per menys de 900€: només el 0,095% de l’habitatge és menor a 600€ i el 20,95% es troba en menys de 900€. 

Valorem que les polítiques juvenils per acabar amb la precarietat han d’estar enfocades a la globalitat i no a l’assistència individual. La regulació dels preus del lloguer i la lluita contra l’especulació immobiliària és, conjuntament amb la millora de les nostres condicions de feina, l’única via possible per acabar amb aquesta tendència de precarietat que patim les joves catalanes. El “bo jove” sense regulació és una tireta a un problema estructural i, alhora, pot implicar un impuls a l’especulació i a la pujada de preus de l’habitatge: aquesta inversió pública acabarà anant-se a butxaques privades i enriquint a fons voltors i als propietaris. Aquest fenomen no perjudicarà només a qui gaudeixin del bo jove, sinó al conjunt de la població treballadora que viu de lloguer.

Remarquem també que aquest tipus de mesures deixen fora, justament, a aquells sectors més precaritzats de la classe treballadora, com als que treballen sense contracte laboral, als més estacionals i temporals i, en darrera instància, als que el racisme estructural els expulsa de la vida pública i els impossibilita accedir a ajuts socials pel requeriment estricte de documentació. Mentre la regulació beneficia al conjunt de la classe treballadora, el “bo jove” només beneficiarà a una petita part d’ella.

Pels motius exposats, des de la Joventut Comunista de Catalunya reclamem:

  1. Una regulació dels lloguers que tendeixi a abaixar els preus actuals de l’habitatge a partir de la capacitat de pagament de les llars. Establint el lloguer com una opció segura i estable.
  2. Avenços en la legislació. Consolidar la llei catalana d’habitatge i desenvolupament d’una Llei Estatal d’Habitatge que transformi el model d’accés a l’habitatge.
  3. Augmentar el pressupost a tots els nivells de l’administració, destinat a la construcció de nou habitatge públic protegit.
  4. Acabar amb la temporalitat endèmica i la parcialitat forçada que pateix el jovent i que impossibilita construir plans de vida estables. Millora en les nostres condicions laborals i sous. 

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

14 de febrer de 2022