11S. Per una Catalunya sobirana que garanteixi una vida digna

 

Manifest de la JCC per la Diada Nacional de Catalunya

 

Arribem a un altre 11 de setembre amb el fet nacional com a centre de l’agenda política catalana. Després de dècades de fals consens constitucional i d’autonomisme, el dret d’autodeterminació va tornar a aparèixer en el debat polític com a element sobre el que pivotaria l’acció política i institucional. Ara, al 2017, entrem en una nova fase plena d’incerteses. La pulsió democràtica que exigeix el màxim grau de sobirania per a Catalunya continua ben viva, però la resposta institucional sembla jugar-ho tot a una única carta. Després de canvis en els fulls de ruta i de pantalles passades, el sector majoritari de l’independentisme sembla no tenir cap aposta que vagi més enllà de l’1 d’octubre.

Sembla, a més, que no hi hagi ni intents tímids de posar sobre la taula aspectes fonamentals de l’agenda social, com són la recuperació de drets laborals, revertir les retallades en sanitat i educació, etc. En un context en el que la precarietat s’ha consolidat com a forma de vida, la classe obrera i el poble català viuen amb frustració aquest moment polític que no dóna solucions als seus neguits i a les seves esperances. Des de la Joventut Comunista de Catalunya aprofitem aquest 11S per cridar a la joventut i a la classe obrera a lluitar pels seus drets, i concretament per construir un país en el que es garanteixi el dret al treball, així com l’accés universal a l’educació en tots els seus nivells. És per això que des de la JCC cridem a la joventut a implicar-se en les lluites d’aquest curs per una universitat gratuïta, i a lluitar per un cicles superiors de Formació Professional gratuïts. Així mateix, la cridem a defensar els seus drets al seu lloc de treball, i a sumar-se a les lluites per un lloguer en condicions dignes. La JCC considera, però, que aquestes lluites no poden estar separades de la lluita democràtica. Aquesta, en el nostre país es tradueix en la lluita per trencar amb el règim monàrquic espanyol, construint una República Catalana que, si es donen les condicions, pugui confederar-se amb la resta de nacions i de pobles d’Espanya.

En la recta final cap a aquesta data existeixen més incògnites que certeses, fet que dificulta una adhesió a la convocatòria de totes aquelles persones que, essent sobiranistes i demòcrates, dubten sobre l’1O. Pel moment, tot i que s’ha aprovat la llei que regula la seva celebració continuen existint força dubtes sobre els elements clau que permetin la seva realització i que puguin validar la votació de l’1O com un referèndum. Continuen existint incògnites sobre el cens, sobre els col·legis electorals, sobre l’autoritat electoral, sobre la campanya electoral, entre tantes altres qüestions que no s’esvairan fins poc temps abans de l’1O. Caldrà veure, també, quina serà la reacció del Govern i de la majoria parlamentària independentista davant la suspensió de la llei en la que es basa la convocatòria per part del Tribunal Constitucional, i davant la repressió per part del govern del PP. Caldrà veure, finalment, en què s’acaba transformant finalment l’1 d’octubre, i quin paper juga cada actor davant la ofensiva de les institucions de l’Estat.

Des de la JCC cridem a tota la joventut del país a participar en una jornada de ruptura democràtica amb el règim monàrquic, que considerem com a jornada de mobilització i de reafirmació de la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació. Considerem que aquest no serà el referèndum definitiu que resoldrà la qüestió nacional catalana, ja que segurament no comptarà amb les condicions per a que la immensa majoria del poble pugui expressar-se, però sí serà una gran demostració popular pel dret d’autodeterminació. És per això, que la Joventut Comunista de Catalunya entén que cal centrar els esforços en la participació massiva de la joventut i el poble de Catalunya l’1 d’octubre, sigui en el format que finalment es celebri. A la vegada, cridem a totes les forces sobiranistes i demòcrates a garantir que no hi haurà una marxa enrere, i que l’1O sigui una gran mobilització popular pel dret del poble català a ser sobirà del seu futur.