Ucraïna ha estat un dels punts de conflicte més importants d’Europa des de la fi de la guerra freda, un conflicte ple de promeses trencades, manipulació mediàtica, ingerència estrangera, i guerra. Aquest conflicte neix, per una banda, dels canvis de poder en el sistema internacional de la postguerra freda, on trobem, per una banda, els Estats Units d’Amèrica i l’OTAN, amb una voluntat hegemònica i expansiva, sense importar si cal fer servir la pastanaga o el bastó, posant els ulls al buit de poder deixat per la dissolució de l’URSS, i en contraposició la Federació Russa, que busca conservar les restes de la seva antiga esfera d’influència soviètica, i com un animal ferit respon a l’aproximació de l’OTAN amb un comportament impredictible i fortament agressiu.
Per altra banda, aquest conflicte té arrels també en la realitat nacional interna de l’estat ucraïnès, un estat amb una divisió Est-Oest, amb una identitat lligada a les seves arrels russes i l’altra identitat purament ucraïnesa, i més propera a Europa. Destaquem la necessitat de no caure en narratives propagandístiques subjugades als interessos de la Federació Russa o dels Estats Units d’Amèrica, problema al qual ens enfrontem els comunistes i forces d’esquerres d’arreu del món, és imperatiu tenir un posicionament propi com a comunistes, i ser capaços de criticar a qui faci falta quan faci falta, sense caure en simplificacions absurdes del conflicte i equidistància.
El govern de Putin, actuant de forma reactiva per conservar la poca influència que li queda, està enviant a la mort a una generació de russos i ucraïnesos sota les falses consignes de lluita antifeixista i de preocupació per les vides dels russos del Donbass. Consignes falses ja que Putin no té cap problema amb el feixisme més descarat quan aquest està alineat amb els seus interessos, com és el cas del Grup Wagner, dirigit pel neonazi Dmitry Utkin, i, d’altra banda, mai ha tingut problema amb matar població civil, ni tan sols dins les seves fronteres. D’altra banda, la concepció de Putin sobre la naturalesa nacional Russa entra en contradicció directa amb la sobirania i autodeterminació d’Ucraïna, concebent la nació russa com una unió entre russos blancs (bielorussos), petits russos (ucraïnesos) i grans russos (russos). D’acord amb això expressem que qualsevol discurs que tracti de presentar a Rússia com a actor amb interessos humanitaris i antifeixistes és, com a mínim, ignorant. Els interessos actuals de Rússia se centren, cap a l’interior, en la preservació del poder en mans de Putin i les elits econòmiques, i cap a l’exterior, en la preservació de la seva esfera d’influència postsoviètica a tot preu, fins i tot amb la possibilitat de guerra nuclear. A més, la declaració de guerra ha servit per intensificar la repressió cap a les organitzacions progressistes de Rússia per part del govern, fins i tot de militants del Partit Comunista de la Federació Russa, que inicialment es va mostrar favorable a la intervenció al Donbass.
Denunciem que l’OTAN i els EUA, van seguir el camí de la ingerència per alinear Ucraïna als seus interessos i esfera d’influència. Així, buscant la dominació per part de l’Oest a l’Est d’Ucraïna, promovent la suposada defensa dels valors de la mal anomenada “democràcia” liberal. Primer, derrocant el líder escollit democràticament. Segon, finançant i armant l’esclafament militar i massacre de les protestes en resposta al canvi de règim, a l’est del país, de la mà de la ultradreta i grups obertament feixistes que encara conserven molta influència a l’estat. Tercer, il·legalitzant el Partit Comunista, que en les diferents eleccions havia rebut des de centenars de milers a milions de vots, i finalment mostrant el seu rebuig a qualsevol mena de diàleg i concessió cap a l’est d’Ucraïna, en especial el Donbass. Aquests fets han succeït mentre veus dins els Estats Units, com el mateix Kissinger l’any 2014, ja havien alertat sobre les possibles conseqüències d’aquesta ingerència, arribant a preveure la guerra civil i la seva possible escalada a guerra entre estats.
També volem denunciar l’actitud de les potències capitalistes occidentals a l’esfera de l’OTAN de bloqueig econòmic cap a Rússia i de boicot cap a, no només productes, sinó també personalitats russes del món acadèmic, artístic i esportiu. Per una banda, la història ens ha demostrat com l’impacte que acaben tenint els bloquejos econòmics no afecten directament a la classe política responsable del conflicte, sinó a la classe treballadora nacional i internacional per l’encariment dels productes de primera necessitat. Per l’altra banda, entenem que el boicot i l’expulsió de persones per ser russos constitueix una forma de discriminació per nacionalitat. La classe treballadora no és la responsable dels conflictes imperialistes i no som els que hem de pagar les conseqüències de les seves agressions. Ens preocupa el perillós precedent que pot implicar en un possible creixement de russofòbia – i eslavofòbia – a Occident.
De la mateixa manera, volem ressaltar la hipocresia d’Occident davant de l’arribada de refugiats ucraïnesos a països de la Unió Europea. Encara amb el record de la tragèdia que ha implicat la crisi dels refugiats de guerres com la de Síria, és indignant veure les diferències que els governs europeus i les seves classes polítiques exerceixen quan els refugiats són blancs. Entenem que la solidaritat internacional cap a les víctimes de conflictes armats ha de ser independent del color de pell, l’origen i la nacionalitat. Els esdeveniments ocorreguts a fronteres com la polonesa en què s’han dividit els refugiats blancs ucraïnesos i els racialitzats és només un dels exemples del racisme acceptat per la democràtica Unió Europea.
Des de la Joventut Comunista, en defensa de la pau i vida humana, destaquem la vital importància de lluitar contra els tambors de guerra que s’escolten al nostre voltant, dins la Unió Europea i l’OTAN, una guerra que ja ha començat contra no només mitjans de comunicació russos, sinó també contra tota narrativa que es qüestioni la narrativa occidental, i tracti de comprendre el conflicte més enllà de simplificacions que busquen crear una falsa imatge sobre els actors involucrats. No a la guerra!
Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya
5 de març de 2022