El Primer de Maig és una data històrica per a la classe treballadora, ja que constitueix una jornada de lluita i reivindicació obrera de les nostres demandes per emancipar-nos i acabar amb l’explotació laboral del sistema capitalista. La funció social del treball recau en el benefici social que genera i és per això que l’existència del treball assalariat constitueix un atac als drets de la nostra classe: l’extracció del fruit del nostre treball per enriquir les butxaques d’uns pocs, fomentant l’explotació capitalista.
Durant les darreres dècades, com a societat hem viscut una important revolució tecnològica que ha impactat radicalment en l’economia i el món del treball: cada cop produïm més i en menys temps, però, en canvi, no treballem menys.
Aquesta darrera afirmació hauria de ser la del sentit comú: per què no treballem menys si les necessitats productives ja són cobertes? La resposta és simple, i és que el capitalisme necessita ampliar el marge de producció per fer créixer també el de benefici. Per què treballar menys si podem vendre més? És on entra el valor de canvi, ja que la importància de la mercaderia no és la seva utilitat sinó per quants diners es pot intercanviar. Aquesta dinàmica, que acaba produint excedència de producció, provoca un fenomen de sobreproducció i de destrucció d’excedents per evitar la devaluació dels preus dels productes. En un context de crisi econòmica i de consum com la que estem vivint, és criminal que es desaprofitin tones de productes de primera necessitat – com són els aliments -, per evitar que aquests s’embarateixin. Durant la crisi sanitària de la covid, vam poder veure com aquestes dinàmiques es van produir al voltant de la comercialització dels tests d’antígens i les mascaretes i com no va ser fins a la seva regularització que es va aconseguir democratitzar el seu accés.
Que es pot fer davant això? La solució de la Joventut Comunista de Catalunya és que hem de produir el necessari i distribuir-lo justament, mitjançant la redistribució de la riquesa i la socialització dels mitjans de producció! Així com la defensa de la sobirania dels pobles de l’Estat Espanyol per poder avançar i construir els seus projectes nacionals no supeditats a les lògiques assimilistes i unitàries de Madrid. Entenem que és impossible el nostre alliberament social sense el nacional.
Però mentre convivim amb un sistema i un estat capitalista necessitem respostes a curt termini que sufraguin els costos ecològics, econòmics i socials d’aquesta lògica És per això que aquest Primer de Maig també defensem:
- Regular els preus dels béns de primera necessitat per tal que no siguin susceptibles de ser part de l’especulació empresarial, gràcies a excuses com la guerra d’Ucraïna per encarir la benzina o productes com l’oli o la vaga de transportistes, utilitzada per gegants com Mercadona.
- Reforçament del transport públic col·lectiu: la crisi del petroli no ha arribat encara al seu punt final. Necessitem acabar amb la dependència del transport individual mitjançant la socialització dels costos del col·lectiu i la inversió en les estructures i en les connexions. De la mateixa forma, reivindiquem la necessitat d’un sistema tarifari integral que no penalitzi la distància, i acabar amb el barcelonacentrisme. Considerem que l’ús del transport per anar a treballar forma part de la jornada laboral i és, per tant, l’empresa qui se n’ha de fer càrrec.
- Millorar les condicions de treball: reclamem feines dignes que ens permetin viure vides plenes i complir les nostres expectatives de vida. Necessitem treballar menys i cobrar més, però alhora acabar amb la xacra de la temporalitat i la parcialitat forçada.
- Regulació dels preus de l’habitatge: l’habitatge és un dret que cada dia es veu vulnerat per culpa de la seva mercantilització. És per això que reclamem la regulació dels preus del lloguer com a via per evitar l’especulació immobiliària, així com l’ampliació del parc d’habitatge públic.
En conclusió, volem “Pa, sostre i treball” però hi anem més enllà: també volem poder viure dignament els nostres espais d’oci en entorns saludables i no mercantilitzats. Volem estudiar sense haver d’endeutar-nos i, sobretot, manifestem la insolvència d’aquest sistema que fa impossible que la classe treballadora pugui viure justament i veure complides aquestes demandes de mínims.
Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya
28 d’abril de 2022
