IV Conferència Nacional – Resolució contra les violències silenciades

Les dones patim una violència transversal, que afecta el nostre dia a dia i de la qual desgraciadament no ens podem desvincular ni amagar. Perquè més enllà de la violència més visible, dels feminicidis o de la violència sexual, que sembla que mai s’atura i que és la que obra notícies i grans portades, les dones patim violència pràcticament a tots els aspectes de la nostra vida i que en moltes ocasions s’acaba silenciant.

Aquests tipus de violència que sembla amagada de la societat i que moltes vegades no som capaces d’identificar molts cops és perquè o no ho reconeixem com a violència o ho hem normalitzat. I és imprescindible que puguem veure que el que ens passa no és quelcom normal, sinó que ho podem reconèixer com a violència. 

I és cert que no es troben totes les accions o conductes que patim ben definides, però això no ens treu de saber que ens són nocives. Ja que les conductes que adopta una persona maltractadora són molt variades, però tenen en comú el fet d’humiliar a la persona amb la finalitat de controlar-la i sotmetre-la, creant-li un sentiment d’inferioritat i de culpa, fent-li viure en un clima de constant confusió, temor i angoixa.

Aquestes conductes van des d’una violència psicològica, la violència ambiental, la violència vicària, la violència digital o fins i tot la violència econòmica. Ja que són tipus de violències que no només busquen tenir-nos controlades, sinó que aconsegueixen fer-nos sentir insegures, desprotegides i que provoquen un dany psicològic molt important. Per tant, creiem convenient poder desglossar els diferents tipus de violència amb exemples i les implicacions socials, emocionals i legals de cadascuna. 

Un dels tipus de violència menys visibles, que a més dones afecta i que podria pràcticament englobar totes les altres és la violència psicològica. Aquesta consisteix en tota acció o omissió dirigida a pertorbar, degradar o controlar la conducta, el comportament, les creences, o les decisions d’una persona, mitjançant la humiliació, intimidació, aïllament o qualsevol altre mitjà que afecta l’estabilitat psicològica o emocional.

Aquest tipus de violència es troba regulada al Codi Penal com a maltractament, ja que l’article 173 del mateix ens relata que es considera maltractament l’infligir a una altra persona un tracte degradant que menyscaba de manera greu la seva integritat moral, així com el fet de dur a terme actes de violència psíquica.

I és que aquest tipus de violència és la més subtil de totes, ja que molts cops no és una violència ni constant ni lineal, i aquesta es basa en actituds ja normalitzades per la nostra societat. Aquesta pot anar des d’un control absolut de tots els moviments de l’altra persona, són possessius i tendeixen a aïllar-la de la seva família, amigues i amics, als quals sotmet a crítiques i desqualificacions constants. Interroguen constantment per conèixer tot de la vida de la persona, la qüestionen en públic, la desacrediten i un llarg etcètera. 

Un tipus de violència psicològica que a totes ens serà familiar, ja que en moltes ocasions s’ha normalitzat en pel·lícules o sèries és la violència ambiental. Aquesta és la que s’exerceix contra el seu entorn material, destrossant els seus objectes personals, llevant-li les seves pertinences. També és una mena d’amenaça constant, de mira del que soc capaç, això mateix t’ho podria fer a tu (l’exemple més típic és el cop de puny contra la paret o llençar coses contra el terra).

O també l’anomenat “gaslighting” o “luz de gas” és un mecanisme de violència psicològica amb el qual l’abusador altera la percepció de la realitat de la dona, fent-li dubtar de la seva memòria, la seva percepció o el seu seny. Aquesta conducta no només la podem trobar dins de l’àmbit de la parella, sinó amics i familiars que s’aprofiten de les nostres inseguretats per reforçar-les i fer-nos sentir insuficients. 

Un altre tipus de violència que tenim molt recent i que s’ha mediatitzat és la violència vicària. Es parla de violència vicària quan l’objectiu de la violència no és la víctima directa que sofreix l’agressió, un exemple és quan es maltracta o es mata a una filla o fill amb la finalitat de fer mal a la mare. 

També anem observant com la violència no és sempre la mateixa, sinó que va evolucionant a mesura que la societat canvia. Un gran exemple és la violència digital que es pot definir com aquells actes de violència masclista comesos, instigats o agreujats, en part o totalment, per l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, a través dels telèfons mòbils, Internet, les plataformes de xarxes socials o el correu electrònic. Aquests actes tenen la finalitat de discriminació, dominació i intromissió sense consentiment a la privacitat de la persona en concret. 

Aquest és un tipus de violència que afecta especialment a les més joves, on veuen com són controlades per aplicacions com WhatsApp per les seves parelles, o com desconeguts les assetgen per les Xarxes Socials com Instagram o Twitter. Fins i tot veiem casos extrems com l’anomenat “Cas Iveco” on l’exparella de Verónica va compartir un vídeo seu de caràcter sexual, fet que va comportar el seu suïcidi.

La gran problemàtica d’aquest tipus de violència, a més de l’estigma social, és la creença que no es pot fer res al respecte, que no hi ha eines legals o socials per prevenir-la i no és així, hem de formar-nos i veure com lluitar contra aquest tipus de violència i no deixar impune cap agressió a la nostra intimitat. Perquè socialment estem més preparades per a preveure l’impacte d’altres tipus de violències, on hi ha codis implícits de supervivència i solidaritat arrelats culturalment. En canvi, en les violències digitals les dones no tenim clar qui és la nostra comunitat de suport.

És per això que creiem que és necessari que es coneguin tots els tipus de violència que les dones patim en el nostre dia a dia per tal de poder identificar-les i així poder posat els mitjans per acabar amb elles. Hem de treure l’estigma social que hi ha al voltant d’una dona que pateix violència i entendre que totes podem veure’ns atrapades en aquestes conductes. 

Hem de conscienciar que els maltractadors no tenen un perfil concret, i que la violència no és constant sinó que el més normal és que ens trobem en l’anomenat “espiral de la violència”. I és aquest caràcter intermitent, confon a la persona que ho pateix, ja que si la violència fos constant, s’acabaria adonant de la situació.

No ens hem de sentir culpables per patir aquests tipus de violència, sinó que hem de ser fortes i ser conscients que les patim o que persones del nostre entorn la pateixen i buscar remeis i mitjans per acabar amb elles.

10 de juliol de 2021
Àrea de Feminisme de la Joventut Comunista de Catalunya

.

carrer Liuva, 39-45 - 08030 Barcelona (Barcelona)

930000000

jcc@jcc.cat