Manifest de la JCC per l’11S i les eleccions del 27S
Venim d’anys de mobilitzacions de les classes populars contra les polítiques d’austeritat, per construir una nova democràcia i un nou país. Venim d’un curs polític on s’ha donat el tret de sortida a la possibilitat d’un canvi. Gran part de la societat catalana vol superar els límits establerts pel règim del 78. Les aspiracions nacionals creixen amb l’esgotament del règim. Conjuntament amb la pulsió nacional tenim la pulsió social, de la indignació que va esclatar el 15M, i que va ser el resultat d’un cicle de lluites en el que es van remoure tots els consensos.
Les darreres Diades Nacionals han estat una demostració de força i de capacitat organitzativa de l’independentisme, però no han estat capaces d’incloure tots aquells sectors de la societat que, estant en contra de l’statu quo, no tenen la independència com a fita, quedant-hi excloses i construint-se un relat nacional només apte per a independentistes. A més, en els darrers temps hem vist com l’independentisme es desfeia del dret a decidir com a eix vertebrador d’un moviment recolzat per la gran majoria del poble català, apostant per unes eleccions plebiscitàries i la Declaració Unilateral d’Independència com a única via. A la vegada, Convergència ha vist que la pulsió nacional no era suficient per frenar la seva caiguda en vots i la pèrdua de confiança en molts dels seus votants.
Així doncs, l’11S, la Diada Nacional, i el 27S, les eleccions al Parlament de Catalunya, tindran una relació molt estreta. Des de la JCC tenim la convicció que la mobilització a la Meridiana farà de la Diada un acte electoral de Junts Pel Sí, la llista de les retallades i la repressió. Considerem l’11 de Setembre la Diada del poble treballador català. És inadmissible que la majoria del poble sigui invisibilitzat per l’electoralisme de la dreta catalana.
Així mateix, la JCC reafirma la seva aposta per un referèndum amb conseqüències polítiques com a única solució per al fet nacional català. La JCC reafirma las seva aposta per la República Catalana, social, democràtica i lliurement federada a la República Federal espanyola que volem construir amb els pobles de la resta de l’Estat. Els i les comunistes sempre hem estat al costat de les llibertats polítiques i civils del poble català, així com hem estat en les lluites per la justícia social. Entenem que ambdues lluites són indestriables, però també que existeix una situació d’emergència social que cal tractar amb absoluta prioritat. Creiem que les institucions catalanes tenen instruments per dur a terme un pla de rescat social per als sectors més vulnerables de la societat, i que és una política de classe -la política d’atacs a les classes populars, per assegurar i fer créixer els beneficis de les elits econòmiques- la que impedeix implementar-ho. A la vegada, existeix la necessitat de fer net, d’acabar amb la corrupció a les institucions per fer neteja democràtica. Sense cap d’aquestes dues accions no es podria concebre la construcció d’un nou país. Sense afrontar els grans problemes del país no es pot construir un país millor.
En les eleccions del 27S hi ha dues grans apostes. L’aposta de l’oligarquia i la màfia política-empresarial convergent, i l’aposta del poble treballador. Junts Pel Sí, la llista on s’amaga el programa de Convergència, contra Catalunya Sí Que Es Pot, la llista de les classes populars. La llista del rescat a la banca contra la llista del rescat ciutadà. Ara tenim bons instruments per derrotar la màfia que ha governat Catalunya durant tants anys sense descans. Ara existeixen candidatures rupturistes prou potents com per obrir una nova etapa a Catalunya. Aquesta nova etapa passa per impedir que Convergència Democràtica de Catalunya torni a estar al govern.
Aquest 11S i aquest 27S les classes populars han de mostrar-se com les protagonistes del moment que vivim. Per a la JCC, les eleccions del 27S seran un plebiscit social. O mantenir les polítiques antisocials o aplicar un programa per acabar amb la precarietat com a forma de vida. Cridem a la mobilització de la classe treballadora, i sobretot de la joventut treballadora, en aquestes dues dates.
Visca la classe treballadora!
Visca Catalunya!