Un any més es commemora el dia internacional contra la violència de gènere. Aquesta data té avui tanta vigència com quan es va instaurar l’any 1981. Durant l’any 2014 han mort 61 dones víctimes de la violència masclista, mentre se’ns repeteix que la nostra societat ha arribat a la igualtat i que les dones denunciem la violència de gènere per aconseguir beneficis.
La violència, però, no són només les 61 dones assassinades, les que reben maltractaments a casa seva o les violacions que es produeixen dia rere dia. Això només és la manifestació més extrema d’una violència estructural que existeix a la nostra societat, l’expressió límit del patriarcat.
La violència ens afecta a totes en el nostre dia a dia, en tots els espais en els que ens movem. Quan no s’escolta la nostra veu, quan el nostre cos és més important que les nostres opinions, quan, en definitiva, no se’ns tracta com a iguals.
El 25 de novembre només és un dia, però un dia molt important. És el dia en que recordem que dins el patriarcat se’ns victimitza, se’ns cosifica i no se’ns veu igual que un home. Que durant tot l’any hem de recordar que els nostres cossos son nostres, que la nostra veu té el mateix valor que la d’un home i que la lluita feminista és tant important com ho ha estat fins ara.
