LA JCC EXIGEIX L’ABSOLUCIÓ DE L’ISMA I DANI, DETINGUTS DURANT LA VAGA DEL 29 DE MARÇ DE 2012

ISMADANI

|Resolució de la JCC|

Durant la Vaga General del 29 de març de 2012,  l’Isma i el Dani, estudiants de la Facultat de Física, companys de l’Assemblea de Física i Química i militants de l’Associació d’Estudiants Progressistes així com també de la Joventut Comunista, van ser detinguts de forma injustificada a prop de l’Avinguda Diagonal durant el matí de la vaga.

Van arribar a passar 34 dies en presó preventiva (paral·lelament al Javi detingut al Clot) per ordre de la jutgessa d’Instrucció, Carmen García Martínez. Finalment el 4 de maig de 2012, van ser posats en llibertat provisional; sense poder assistir a cap mobilització al carrer i amb la imposició de signar cada dues setmanes a la Ciutat de la Justícia.

Dos anys després, el procés d’Instrucció ha finalitzat i tenim la qualificació final de la Fiscalia, que demana 8 anys i 9 mesos de presó, tant pel Dani com per l’Isma, així com una Responsabilitat Civil de quasi 6000 €. El judici, que durarà 3 dies, serà el 9, 10 i 11 de març del 2015.

En el context actual, en què s’intenta normalitzar la repressió, amb exemples com la Llei Mordassa o la modificació del Codi Penal cal cohesió per fer front a un Estat que criminalitza aquells qui gosen alçar la veu

Des de la  Joventut Comunista de Catalunya volem expressar el nostre total rebuig a la criminalització de la protesta y a la deriva repressiva que està assumint el govern del Partit Popular. Així com també exigim l’absolució de l’Isma i el Dani, detinguts i jutjats per exercir com a estudiants el dret a vaga i defensar els drets laborals.

Barcelona, 01 de febrer de 2014
Comitè Central de la Joventut Comunista de Catalunya

Diem PROU! Manifest de la JCC pel 25N

811116621_42971

Un any més es commemora el dia internacional contra la violència de gènere. Aquesta data té avui tanta vigència com quan es va instaurar l’any 1981. Durant l’any 2014 han mort 61 dones víctimes de la violència masclista, mentre se’ns repeteix que la nostra societat ha arribat a la igualtat i que les dones denunciem la violència de gènere per aconseguir beneficis.

La violència, però, no són només les 61 dones assassinades, les que reben maltractaments a casa seva o les violacions que es produeixen dia rere dia. Això només és la manifestació més extrema d’una violència estructural que existeix a la nostra societat, l’expressió límit del patriarcat.

La violència ens afecta a totes en el nostre dia a dia, en tots els espais en els que ens movem. Quan no s’escolta la nostra veu, quan el nostre cos és més important que les nostres opinions, quan, en definitiva, no se’ns tracta com a iguals.

El 25 de novembre només és un dia, però un dia molt important. És el dia en que recordem que dins el patriarcat se’ns victimitza, se’ns cosifica i no se’ns veu igual que un home. Que durant tot l’any hem de recordar que els nostres cossos son nostres, que la nostra veu té el mateix valor que la d’un home i que la lluita feminista és tant important com ho ha estat fins ara.