Manifest de la JCC per l’1 de maig
Aquest 2015, des dels mitjans de comunicació del sistema, ens diuen que el pitjor de la crisi ha passat, que comença a veure’s la recuperació i que, fins i tot, es creen nous llocs de treball. No obstant, des del nostres barris veiem i llocs de treball com això no és més que una burda mentida pròpia d’any electoral: el nostre dia a dia diu tot el contrari. Nosaltres seguim necessitant aturar desnonaments, defensar els serveis públics -cada cop més minsos- i combatre per preservar els drets aconseguits per generacions anteriors a la nostra, incloent la reforma de l’avortament que impedeix decidir sobre el nostre propi cos.
Dins d’aquest panorama desolador al que el capitalisme ens ha abocat veiem com la joventut és la més castigada. L’atur juvenil a Catalunya se situa al 45,7%, més de doble que a la població adulta. Les feines a les que estem abocades són feines precàries, de baixa o mitjana qualificació, sovint llunyanes als nostres estudis, i amb una altíssima temporalitat (40,5%). Totes aquestes circumstàncies fan que no ens puguem emancipar i, fins i tot, ens avoquen a l’exili, buscant fora les oportunitats que al nostre país ens neguen. Les dones, alhora, viuen una opressió específica: la pobresa té cara de dona. Les dones i els infants són les principals víctimes de la classe obrera. Les dones no tant sols viuen la violència com a classe si no també com a dones, responsables de la carrega reproductiva viuen amb molta més desesperació la manca de treball i accés a la educació.
La feminització dels llocs de treball més precaris ens demostra la divisió sexual del treball i la seva precarietat la mancança de recursos efectius en la lluita contra l’heteropatriarcat. La dona y qualsevol persona que no respon als principis heteronormatius es troba amb situació d’exclusió social i laboral, fent del seu accés a un lloc de treball de qualitat una lluita necessària al nostre dia a dia com a comunistes.
En aquest clima de negació dels nostres drets més elementals, l’aliança de les burgesies, representada per PPSOE i CiU, ens intenta silenciar, criminalitzant la protesta, elaborant noves lleis repressives com la Llei Mordassa o amb actuacions policials i judicials desorbitades. Ens intenten silenciar amb multes i penes de presó, però això només ho fan perquè ens tenen por. El capitalisme sap que és un model esgotat i sense futur. Intenten per tots els mitjans crear marques blanques per renovar la seva imatge, canviar els seus colors corporatius, rejovenir els seus representants i, així poder seguir aplicant les seves polítiques d’opressió i espoli.
En aquest primer de maig, la Joventut Comunista de Catalunya crida a celebrar el dia de les treballadores fent memòria de les lluites passades i organitzant les lluites del present. Deixant palès que la precarietat a la que el capitalisme ens aboca és la font de la seva riquesa, del seu luxe, del seu poder.
QUÈ NO T’ESPREMIN! LA TEVA PRECARIETAT, LA SEVA RIQUESA.
VISCA LA LLUITA DE CLASSE OBRERA!
EL PROPER 1 DE MAIG TOTHOM ALS CARRERS!!!