Manifest 8M 2021

Aquest dilluns 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, estarà marcat per la pandèmia de la Covid-19. Aquesta ha fet més notable que mai la situació que com a dones i obreres patim dia a dia, tots els dies de l’any, i és per això que un cop més  hem de reivindicar el 8M sortint als carrers a fer visible la nostra lluita constant i diària contra tot allò que ens oprimeix.

Totes les crisis socioeconòmiques repercuteixen negativament en la ja de per si difícil situació que vivim les dones obreres en el nostre dia a dia. És per això que, ara més que mai, hem de continuar reivindicant els nostres drets en tots els àmbits de la vida i treballar per un món millor en el qual no se’ns discrimini de cap manera i tinguem dret a una vida plena i digna. Aquesta és una lluita que hem de lliurar diàriament, i que s’ha de traslladar a tots els àmbits de la vida per, al cap i a la fi, prendre consciència col·lectiva i organitzar-nos per poder fer front, unides, a l’opressió. 

Durant el confinament, moltes dones es van veure obligades a conviure amb parelles que les maltractaven, famílies que no acceptaven la seva orientació sexual, i molts altres exemples de violència misògina.

L’any 2020, a les llars en confinament, les dones s’han vist forçades a combinar treball (a distància o no) amb cures de menors i fins i tot amb la seva escolarització, cosa que ha esdevingut, en molts casos, impossible, i està resultant en una sobrecàrrega de la feina de les dones. Això ha posat en relleu un cop més el repte de la conciliació laboral i la necessitat de dotar-nos d’eines per emancipar-nos al món laboral i al treball de cures.

L’actual crisi del coronavirus que estem vivint afecta de manera més adversa a les dones que als homes. Els nostres salaris  es van veure reduïts en un 14,9% al primer semestre de l’any 2020 a l’Estat espanyol, enfront de l’11,3% que van perdre els homes. Això ha fet augmentar la desigualtat salarial fins al 36,1%, la xifra més alta de la Unió Europea, segons dades de l’OIT (Organització Internacional del Treball).

Segons els últims informes publicats sobre l’impacte a la salut mental de la pandèmia en diferents sectors socials, les dones joves han estat un dels sectors més perjudicats emocionalment. Les causes són diverses, però l’arrel de totes elles no la podem deslligar del sistema capitalista i patriarcal: la precarietat, la incertesa i l’aïllament han fet augmentar el desenvolupament de trastorns com la depressió, l’ansietat i la fatiga.

És necessària una educació que faci del feminisme un pilar fonamental i transversal de la nostra vida quotidiana, no una anècdota o una nota a peu de pàgina. S’ha de lluitar per una educació crítica i transformadora que trenqui amb els rols i estereotips imposats pel sistema cisheteropatriarcal, que visibilitzi la nostra contribució a la història i al conjunt de disciplines acadèmiques i que fomenti una societat més justa i igualitària on la precarietat i el masclisme no tinguin lloc. Alhora, és crucial que els centres i les aules esdevinguin espais segurs i lliures de violència masclista, és per això que és crucial l’efectivitat i el correcte seguiment dels protocols contra la violència masclista ja existents.

Ens solidaritzem amb les nostres companyes de Madrid, a les quals han prohibit sortir a manifestar-se el 8M: si bé és cert que, hem de respectar totes les mesures de seguretat sanitària i no cometre imprudències, resulta indignant que es posi en el punt de mira aquest dia precisament, quan en els últims dotze mesos s’han convocat manifestacions de tota mena, moltes d’elles emparades per l’extrema dreta, i no es va realitzar cap queixa ni prohibició sobre aquest tema. 

Aquest 8M tan excepcional hem de posar sobre la taula tots els obstacles i complicacions que les dones obreres hem de combatre. És per això que alcem les nostres veus i protestem: fa molt temps que sofrim tota classe d’abusos en les institucions, l’àmbit familiar, els nostres llocs de treball, les parelles i els nostres cercles socials, i és hora d’alçar la veu, de dir que ja n’hi ha prou, tot organitzant-nos i sortint als carrers. Molta força, companyes!

Comitè Executiu de la JCC

7 de març del 2021

.