Un any més, les joves comunistes sortim al carrer per reivindicar un día que durant els últims anys ha sigut víctima d’una apropiació descomunal per part del capitalisme: caient en les urpes de partits liberals oportunistes i convertint-se en un moviment superficial en el nostre día a día. Oblidant la lluita de milers de dones que ens van precedir, l’impacte que té sobre les treballadores i convertint-lo en un dia festiu qualsevol.
Sortim al carrer per cridar ben fort que es el día de la dona treballadora: l’estudiant explotada, la jove precària. Les que mantenim el sistema degut a la nostra tasca, molts cops imposada i sempre invisibilitzada, com a cuidadores dels nostres companys i de la nostra família. Les que a causa d’això estem exposades a una jornada laboral insostenible i en conseqüència a un sou més baix, una taxa més alta de temporalitat i a una pobresa més propera.
Per això no podem oblidar el dret al propi cos, a decidir a ser mares o no, el dret a que el nostre sexe no tingui preu ni el nostre ventre estigui en lloguer, que puguem fer un canvi de sexe si així ho desitgem i que no hagi de ser un luxe. El dret a una vida digna, a no tenir una doble jornada en el cas de les treballadores: reivindicant la socialització i col·lectivització del treball reproductiu, posant mesures públiques que ajudin a la criança dels fills. Volem una educació que promogui aquests valors: que ensenyi a no sexualitzar, a normalitzar un sexe sempre segur i consensuat i a no discriminar per raons de gènere -o de rasa i d’orientació sexual-. Volem una jornada laboral que s’ajusti a les nostres necessitats, al nostre temps social i que la nostra vida no depengui de quant cobrem: no volem viure per treballar. No volem ser esclaves del treball assalariat. Les cadenes d’aquest també són violència i volem trencar-les per ser propietaries de la nostra vida.
Lluitem per deixar d’estar exposades a la violència per part de desconeguts, però també per part de familiars, amics i parelles. Que els nostres llocs d’estudis, de treball i d’oci no siguin escenaris de experiencies traumàtiques molts cops normalitzades i, alhora, estigmatizades. Volem trencar el silenci.
Tenim mil motius per sortir a lluitar, per plantar cara a ideologies reaccionaries que volen endarrerir-nos i tombar tot el que hem aconseguit des de la lluita socialista i el moviment obrer. Per això no ens podem permetre missatges buits ni fractures: les dones treballadores hem d’estar unides i cridar que ni ens callaran ni passaran. Per això us convidem a tots i a totes a lluitar amb nosaltres aquest 8M en el Bloc Jove a les 18h al metro Hostafrancs.
