La Joventut Comunista de Catalunya es refundà en aquesta nova etapa al seu Congrés d’Unitat al juliol del 2014. Un any després a la seva I Conferència Nacional va aprovar per unanimitat el seu Protocol Contra la Violència de Gènere, després d’un treball de la Secretaria de Feminisme i de debat col·lectiu a tota la militància.
El Protocol recull totes les situacions de violència masclista que es poden donar en la nostra organització, i també aquelles violències que poguessin derivar-se de la participació de la nostra militància en el teixit associatiu i polític, i en la mateixa societat, i les mesures que cal prendre en cada situació de violència: des d’advertències, acompanyades de formació, fins a, si fos necessari, l’expulsió.
Des de l’aprovació del Protocol fins l’actualitat, s’ha hagut d’activar el Protocol en cinc ocasions. Tres d’aquests casos van derivar en l’expulsió directa del militant denunciat, donada la gravetat dels fets. Dos dels casos fan referència al mateix denunciat, acabant en advertencia, sanció lleu i el segon s’ha resolt recentment amb una sanció d’expulsió.
Com a organització feminista voldríem que mai es produïssin agressions masclistes i per tant que no existís la necessitat de tenir un Protocol que serveixi de guia d’actuació per a enfrontar-nos a elles. No obstant això, en la societat patriarcal en la qual vivim, les dones estem exposades a violència física, psicològica i sexual, també a les nostres organitzacions. Des del feminisme treballem per a lluitar contra això i, per tant, ens sembla imprescindible assegurar que tots els nostres espais de militància estiguin lliures de violència masclista i LGBTfòbica.
Fem un balanç positiu, doncs, dels anys d’existència d’aquest Protocol. El fet que funcioni bé i s’hagi aconseguit justícia en els casos denunciats indica que tenim un nivell de conscienciació sobre la violència masclista cada vegada major, i s’actua en situacions de violència que abans ni es consideraven com a tal per estar totalment naturalitzades i normalitzades en el nostre context de societat patriarcal.
Com a organització feminista i comunista, no podem permetre que existeixen agressors en els nostres files. No només hem d’actuar reactivament quan es produeix una agressió, sinó també per treballar dia a dia per a eliminar de la nostra mentalitat la contaminació patriarcal que, per desgràcia, continuem portant. No cal caure en l’error de pensar que les entitats d’esquerres estem lliures d’albergar pensaments masclistes i patriarcals: estem en continu aprenentatge i ideològicament és nostre haver d’esforçar-nos a fer que tots els espais on actuem siguin segurs. Hem de centrar-nos sempre en què sigui l’agressor el que s’aparti de la militància, en lloc que ho faci la víctima.
Ens sembla imprescindible per a tota organització que afirmi tenir un compromís feminista disposar d’un Protocol com aquest i tenir clar com actuar per a evitar que es produeixin aquestes situacions i saber frenar-les quan ho fan.
Sense les dones no hi ha revolució!
Comitè Central de la JCC
2 d’abril de 2019
