Com era d’esperar, s’inicia la campanya electoral de les municipals del 28 de maig amb un fals conflicte sobre l’okupació: a la Bonanova, un barri de la zona alta de Barcelona, l’empresa Desokupa ha amenaçat de desnonar la casa okupada El Kubo i el Centre Social La Ruïna els quals porten en aquesta situació des de 2016 i fins ara no havien generat cap incident amb el veïnat. No han estat pocs els mitjans de comunicació que, a banda d’obrir el fals dilema moral de si és o no ètic okupar en un context de crisi habitacional com la que estem patint, han blanquejat l’organització criminal que representa Desokupa, etiquetant-la “d’empresa controvertida”, tot passant per alt les múltiples denúncies que aquesta acumula per lesions o estafa, entre d’altres, així com la línia ideològica obertament feixista que defensen.
Desokupa esdevenen, així, els botxins de l’Estat capitalista contra els moviments de resistència antifeixista i anticapitalista, ja que quan no pot actuar la policia, s’envia a la pitjor cara del feixisme. Tot i que, fins ara, ni el Kubo ni la Ruïna han aconseguit ser desnonades, el discurs mediàtic que legitima l’acció reaccionària de Desokupa està aconseguint calar en el sentit comú de la població per legitimar l’acció parapolicial i violenta de l’ultra-dreta als nostres carrers. Ara van contra els okupes, demà serà contra el col·lectiu LGTB, els sindicalistes o, en general, qualsevol militant d’esquerres i/o comunista que decideixi manifestar-se contra el sistema.
Descrivim com a fals dilema el debat mediàtic al voltant de l’okupació, ja que darrere la seva criminalització s’amaga que no hi ha cap conflicte ètic darrere el debat sobre si és moral o no okupar pisos buits de grans tenidors o sucursals bancàries quan ens trobem davant les següents dades: l’any 2022 va tancar amb 8.574 desnonaments a Catalunya, tenim més 30.000 habitatges buits al país (sent-ne Sareb la propietària d’un 19%, inclosa la Bonanova) i, finalment, el preu mitjà del lloguer a la capital es troba voltant de 1.300€ al mes. Com sempre, el discurs hegemònic que s’intenta imposar és el de la defensa de la propietat privada, incentivant la por entre la classe treballadora a què ens ocupin pisos dels quals ni tan sols som propietàries.
Pretenen que creiem que tenim més possibilitats de ser okupades a ser desnonades o que si marxem una setmana de vacances (les que poden), “se’ns ficaran dins el pis”. No ens deixem enganyar, però, per aquests relats deslegitimadors perquè sabem que el moviment okupa no pretén “prendre” la casa a ningú, sinó que és una lluita anticapitalista que, anant més enllà de la defensa pel dret a l’habitatge, busca trencar amb un status quo que normalitza que les grans entitats bancàries siguin propietàries de pisos que resten buits durant anys. Tot això, mentre hi ha fins a 18.000 persones sense llar a Catalunya i mentre els mitjans de comunicació ens venen un relat de com és ètic i legítim anomenar “petit propietari” a algú que té 10 pisos de propietat.
El moviment okupa existent a la Bonanova ha fet una tasca social i col·lectiva molt positiva pel barri, ja que no només ha donat llar a més de 100 famílies durant aquests darrers anys, sinó que també ha ofert espais participatius de trobada a diversos col·lectius de barri, suplint la carència que hi ha a la ciutat d’espais autogestionats on dur a terme activitats d’oci alternatiu i fomentar la cultura popular.
Així doncs, mentre continuïn havent-hi cases sense gent i gent sense casa, l’okupació serà sempre una opció legítima i de supervivència, independentment dels motius que la impulsin o qui l’exerceixi. Cal trencar amb l’arrogant superioritat moral dels qui plantegen una major comprensió i “perdó” cap a famílies vulnerables que okupen perquè “no tenen més opcions”, mentre es criminalitza a persones anticapitalistes que escullen l’okupació com a forma de vida. Aquests arguments són els que, de facto, acaben legitimant l’acció parapolicial i violenta de grups com Desokupa. El que no hauria de ser legítim és viure en un sistema capitalista que mata i en el qual el darwinisme econòmic impedeix el benestar emocional, físic i social de la majoria de la població.
Des de la Joventut Comunista de Catalunya donem tot el nostre suport a la resistència antifeixista i anticapitalista que s’està duent a terme a les cases okupades de la Bonanova i rebutgem qualsevol discurs on es prioritzi el dret a la propietat privada per sobre el dret a l’habitatge i a la vida digne de la nostra classe. La joventut tenim molt clar que l’okupació no és pas el problema, sinó que és moltes vegades l’única solució o resposta davant d’unes entitats bancàries i uns fons voltors que especulen amb la vida de les persones. Cal lluitar contra la narrativa liberal que criminalitza als qui no volen formar part d’aquest 50% de llogateres que viuen en risc de pobresa o als qui no volen acabar sent una xifra més en les estadístiques de suïcidi: perquè mentre estigui normalitzat especular amb un dret fonamental, nosaltres tenim el deure de normalitzar l’okupació, l’expropiació, i, en definitiva, la lluita anticapitalista.
Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya
13 de maig de 2023
