Aquesta setmana s’ha fet públic al BOE la creació del sindicat “Otras”, que suposadament organitza a prostitutes per lluitar pels seus drets. Immediatament, el govern del PSOE ha anunciat que mai s’havia d’haver produït aquesta legalització i que es corregirà. Aquest suposat sindicat està vinculat a Aprosex, una altra organització que suposadament defensa els drets de les prostitutes i que està dirigida per un home i una dona, que actualment la seva vinculació a l’exercici de la prostitució és nul·la. Són el contable, Joaquín P. Donaire, i la “coacher” i ex prostituta de luxe, Conxa Borell. Aquesta organització es dedica principalment a organitzar cursos formatius per prostitutes i a transmetre la idea que la prostitució és una opció lliure per les dones que s’hi dediquen.
Per tant, el Sindicat OTRAS està format majoritariament per persones que ja no són prostitutes i, fins i tot, homes i dones que no s’hi han prostituït mai, amb veus que els relacionen amb el proxenetisme; a més de dones prostitutes de la petitíssima minoria que s’hi dedica lliurement.
Les reivindicacions d’aquest nou sindicat van també en la línia de defensar aquest mite de la lliure elecció i de facilitar l’explotació de les dones prostituïdes. Busca també la normalització de la prostitució com a “treball sexual” i a la llarga la seva regularització.
Les conseqüències dels diferents models regulacionistes ja les hem pogut veure manifestades en la legalitat de països com Alemanya o els Països Baixos; on, sota el discurs de buscar una millora en la situació laboral de les “treballadores sexuals” s’ha acabat legalitzant la prostitució.
I quines són aquestes conseqüències? Primer de tot, en el cas alemany, en comptes de baixar la demanda, ha crescut exponencialment. Segons oficials de la policia el nombre de prostitutes ha crescut un 30% des de 2002, quan hi havia unes 400.000 dones en la prostitució.
Amb aquest increment de la demanda, ha nascut el fenomen de turisme sexual característic en altres països com Tailàndia o Austràlia on la prostitució és legalitzada. Fins i tot apareixen packs dirigits a estudiants o que es sumen serveis sexuals junt cervesa i menjar en els famosos Mega-Burdels.
A tot això, encara que aquest negoci entorn el sexe cada cop recapti més diners, aquest benefici econòmic no és el que veuen les prostitutes, sinó els proxenetes (considerats empresaris sota aquest marc legal). S’hi ha reduït la quantitat mitja del sou de les prostitutes: 30€. A la vegada que elles han de pagar 160€ per habitació i 25€ al dia. Sumant que les condicions de treball han empitjorat, havent de treballar fins i tot a garatges o cassetes. Per acabar, la violència ha passat a ser estructural, ja que al ser legal, és molt més complicat perseguir al proxeneta, ja que és acceptat per la societat i la policia com un empresari.
La prostitució s’inclou dintre del sistema patriarcal com una de les majors expressions de violència de gènere i desigualtat entre homes i dones. Un fenomen que afecta al voltant de 100.000 dones a Espanya, 30.000 de les quals es troben a Catalunya, obliga a fer un anàlisi emmarcat en el context del capitalisme, el sistema patriarcal i la divisió sexual del treball, allunyant-nos de les concepcions neoliberals que intenten individualitzar els comportaments i evitant analitzar-ho a partir de la desigualtat estructural que existeix en la cosificació de les dones.
A l’Estat espanyol la prostitució és una pràctica no regulada, és a dir, alegal. Des que el PSOE va reformar el Codi Penal l’any 1995, va suprimir qualsevol tipificació com a delicte el negoci de la prostitució excepte per menors d’edat i aquelles que no ho fessin de manera no consentida.
Anualment la indústria del sexe mou al voltant de 10 mil milions d’euros a Espanya, superant al negoci de les armes i les drogues. En l’àmbit global, hi ha al voltant de 3 milions de dones i nenes que són víctimes de la tracta i el trànsit amb fins d’explotació sexual; quasi el 80% de les prostitutes han sigut víctimes de violacions, abusos sexuals, diverses vexacions i humiliacions, són sotmeses a tractes degradants, i corren un risc 40 cops major de ser assassinades que la resta de població femenina.
És necessari, per tant, analitzar la simbologia patriarcal que sustenta la prostitució, on es crea un tipus de societat explotadora amb persones que es lucren amb el cos d’altres. Molts anàlisis només es fixen en la figura de la prostituta, sense analitzar que és la víctima dins d’aquesta estructura i invisibilitzant la responsabilitat dels clients (39% dels homes afirmen haver utilitzat aquests “serveis”) i proxenetes que perpetuen i reprodueixen el seu poder social i econòmic, desposseint a la dona de la seva pròpia sexualitat al servir únicament als plaers sexuals masculins.
Entenem la prostitució com una forma d’esclavitud i explotació humana dins del sistema patriarcal de subordinació sistèmica de la dona i altres col·lectius que es dediquin a la prostitució. Per tal, doncs, d’implementar polítiques públiques actives de cara a erradicar la prostitució, cal discernir els desequilibris estructurals socials, econòmics, polítics i les relacions sexuals de poder entre dones i homes que formen el context d’aquestes decisions.
Tot i que la prostitució és anterior al sistema capitalista, aquesta és una part fonamental d’aquest, i no es pot deslligar el seu anàlisi d’aquest sistema econòmic que es basa en l’explotació, la precarietat laboral, la pobresa i la gana, origen de la major part de la prostitució actualment.
Molts cops, estant d’acord amb el diagnòstic, s’han produït diferents posicionaments tractats moltes vegades d’una forma excloent i contradictòria. Entenent que és un fenomen complex on les solucions no són de cap manera simples, i analitzant des del feminisme marxista que la prostitució és una explotació de classe i de gènere, adoptem una postura abolicionista o la lluita per a l’erradicació de la prostitució s’englobi en un conjunt de polítiques públiques actives que vagin a l’arrel de les causes socioeconòmiques que la configuren, promocionant polítiques d’igualtat d’oportunitats per a dones i homes, creant condicions laborals i socials i d’inserció laboral de dones immigrants en situació de prostitució que evitin aquesta situació d’exclusió social. S’ha de promoure l’accés de les dones que exerceixen la prostitució a la totalitat de drets socials, així com desenvolupar polítiques de prevenció i sensibilització d’aquesta forma d’esclavitud, on s’inclou el massiu bombardeig mediàtic de missatges sexistes que fomenta aquesta cultura de cosificació de la dona.
Com a comunistes i feministes no podem permetre la normalització d’una explotació tan greu de la dona per part d’una organització que diu defensar els drets de les prostitutes però que no en té en compte a la gran majoria.
Permetre la legalització d’una organització d’aquest tipus porta a la desprotecció de les persones prostituïdes, al contrari del que assegura defensar. Així mateix simplement aquesta mesura del govern no és suficient per avançar cap a l’abolició de l’explotació sexuals. Considerem que és un bon pas i lluitem per conquerir mesures més contundents que avancin cap a l’abolició de la prostitució.