Avui, 25 de novembre, des de la Joventut Comunista creiem important reafirmar el nostre posicionament contra les violències masclistes i el sistema capitalista i patriarcal que les sustenta.
En un moment de clara lluita ideològica amb les forces dretanes i d’extrema-dreta on ens trobem normalitzant, diàriament, discursos masclistes i misògins com és el cas del “Hijo de Puta” de la presidenta de la Comunitat de Madrid al Congreso o la normalització dels abusos de poder mitjançant tocaments i petons no consentits, fins i tot en prime time i davant de milions de persones, hem de dir prou! És necessari que donem una resposta col·lectiva i ben organitzada, amb l’objectiu de fer escac i mat al patriarcat.
És per això que no acceptarem el llenguatge sexista ni masclista que ens oprimeix i incentiva a la violència cap a les dones. Aquest tipus de llenguatge, que acaba sent reproduït amb total normalitat per figures públiques d’influència entre el jovent, acaba normalitzant la violència i la discriminació masclista en edats molt primerenques. Fet que, a més, pot animar als joves a reproduir-la cap a les seves companyes i professorat femení. No és casual, doncs, que des de la comunitat educativa es denunciï des de fa anys la normalització dels discursos d’odi entre els adolescents i la incapacitat que estan tenint els centres educatius per fer-hi front. A més, en un context en què l’ultra-dreta qüestiona periòdicament la necessària formació en educació sexual i en valors dels infants i adolescents.
Des de l’esquerra i, concretament, des del comunisme, tenim un deure alhora d’esdevenir espais segurs per a les dones. Les nostres assemblees, organitzacions de base i fronts on intervenim han de ser espais on poder parlar lliurement i sense por sobre les diferents situacions de violències masclistes que vivim, ja que és l’única forma, també, d’erradicar-les dels nostres espais. Hem de ser molt conscients que el patriarcat impregna tots els àmbits de la nostra socialització i és molt comú que homes comunistes reprodueixin conductes discriminatòries contra les seves companyes. És per això que entenem que l’única via per assolir la nostra emancipació de classe és també culminant la nostra emancipació sexual i de gènere, trencant amb les cadenes del patriarcat i el capitalisme que ens oprimeixen com a dones treballadores.
Així doncs, la violència masclista en cap cas es pot entendre com un “cas aïllat” o fruit de la “bogeria” o de la “maldat humana”, sinó que és producte d’un sistema sencer que ens oprimeix en els diferents àmbits de la nostra vida. La doble càrrega de feina, el model de família tradicional, la divisió sexual del treball, la pressió estètica i els cànons de bellesa… Són les eines que utilitza el sistema capitalista i patriarcal per mantenir a les dones treballadores en una situació eterna d’opressió i explotació.
Les violències masclistes es reprodueixen de diverses formes, algunes molt invisibilitzades com és el cas de l’assetjament sexual als llocs de feina, l’abús sexual infantil, el cat-calling o els abusos de poder del professorat universitari. És per això que també volem denunciar que algunes de les eines que han exercit els cossos policials de l’Estat espanyol i el Ministeri de Defensa d’aquest han estat formes de violències masclistes, concretament sexuals, contra militants independentistes i d’esquerres. Tot i que es facin campanyes de sensibilització contra la violència masclistes -algunes d’elles animant a denunciar i amb la policia com a protagonista-, no podem oblidar que un sistema que utilitza les relacions personals per controlar-nos i treure’ns informació no serà mai un sistema feminista. Utilitzar els vincles sexoafectius com a eines per apropar-se als objectius de l’espionatge no és més que una eina de violència sexual, ja que parteix d’una situació en què el consentiment es troba viciat.
Finalment, també recordem que aquesta lluita ve de lluny. El sistema capitalista intenta esborrar les conquestes de les nostres àvies i mares per fer-nos creure que els avenços de les darreres dècades són gràcies a la benevolència i el beneplàcit liberal, però no fou així. El dret al vot, al divorci i la despenalització de l’avortament i l’adulteri, així com la consciència social de les violències masclistes -deixant de ser descrites com a domèstiques-, van ser fruit de les lluites de milers de dones que no es van conformar amb quedar relegades a la llar. Les fileres dels partits comunistes es trobaven plenes de dones que, tot i ser invisibilitzades, van continuar portant les demandes de la nostra emancipació per ser assumides pels programes dels seus partits i també pels seus companys homes.
És per tot això que avui, 25 de novembre, tornarem a sortir al carrer per visibilitzar una lluita que és diària i constant, per defensar el món que volem per totes nosaltres. Seguim les passes de les que ens van precedir defensant els drets i conquerint-ne de nous, avançant cap a la nostra total emancipació com a dones treballadores amb la construcció del socialisme. La lluita no s’acabarà fins que tota dona i nena sigui veritablement lliure.
Alcem la veu per totes nosaltres!
Comitè Executiu de la JCC
