Acaba l’estiu i amb l’inici del curs educatiu ens trobem sense resposta davant les preocupacions de l’estudiantat entorn la crisi educativa que vam patir el semestre anterior. Per això des de la Joventut Comunista remarquem la necessitat de solucions reals a les problemàtiques que patim les joves en la nova reincorporació al curs escolar.
Davant l’inici del curs vinent, les estudiants de classe treballadora ens trobem una situació d’incertesa i incògnites En primer lloc davant la caiguda del turisme i altres treballs estacionals no hem pogut treballar aquest estiu i així fer front a les despeses anuals. En segon lloc la falta d’organització per part de les institucions educatives ens dificulta compaginar els nostres estudis amb possibles feines durant el curs a causa del desconeixement dels horaris fins al mateix moment de començar les classes. Aquesta mateixa desinformació també ha sumit en la incertesa a aquelles estudiants que viuen lluny del seu centre educatiu i han d’adquirir títols de transport o un habitatge per fer classes presencials.
La mancança de recursos tecnològics i d’espais adequats a l’hora de fer classes online que hem patit durant el darrer curs no s’ha de repetir. És imprescindible que es garanteixi l’ús de les biblioteques sempre que es mantinguin les mesures de seguretat i que no siguin, com en el cas del darrer confinament, el primer objecte de tancament. Tenint en compte que durant el passat semestre l’escletxa digital i la falta d’espais d’estudi van ser dels principals problemes de la docència online, creiem d’extrema importància la seva obertura. Són un espai on l’estudiantat té accés als recursos tecnològics necessaris per a fer el seguiment de les classes i al mateix temps el seu ambient permet treballar de manera confortable i sense distraccions.
Pel que fa a la vida de nenes i adolescents a l’escola cal tenir en compte que aquests espais són el seu principal mitjà de socialització amb la gent de la seva edat, cosa que influeix directament en la seva formació com a persones. Per això, tot i que s’han de garantir les mesures de seguretat, és imprescindible mantenir els centres educatius en un model de presencialitat total, aplicant la necessària baixada de ràtios; incrementant la plantilla docent i buscant més equipaments i espais que serveixin d’aula. També és important el fet que els menjadors escolars són una font d’alimentació saludable entre aquelles persones amb menys recursos econòmics. La presencialitat a l’escola és també un factor clau per evitar situacions com les viscudes el semestre passat on els pares teletreballaven i les infants feien classe al mateix temps creant inconvenients i distraccions per ambdós.
Pel que fa a la vida universitària i a l’organització del moviment estudiantil, és imprescindible que les institucions educatives conformin espais de trobada, sigui de manera presencial o online, entre les associacions pròpies del campus i les estudiants. Fomentant així l’aprenentatge propi de l’associacionisme, que va més enllà de l’estudi acadèmic. En aquest sentit, és necessari que es treballi per la continuïtat del moviment estudiantil, que ha d’enfortir-se superant aquesta crisi, ja que és la millor eina de defensa que podem exercir davant unes universitats que han demostrat durant la crisi sanitària i educativa com l’opinió de l’estudiant no és tinguda en compte en el moment d’aplicar mesures que l’afecten de manera directa. Perquè d’aquesta crisi sortim enfortides i amb conquesta de drets, i no debilitades i desorganitzades, cal que el moviment estudiantil faci una passa endavant durant aquest inici de curs.
Cal evitar també que les pràctiques laborals, tant universitàries com de cicles formatius, quedin marcades per la desigualtat segons la seva tipologia – i que depenent el tipus d’estudis es desenvolupin o no-, perdent així la possibilitat de guanyar experiència laboral. Paradoxalment, són aquells estudis més infravalorats com les ciències socials, l’educació i les humanitats les primeres a perdre l’oportunitat de pràctiques durant la crisi,
prioritzant les enginyeries i les administratives.
Des de la Joventut Comunista lluitem per aconseguir un futur digne, lliure d’incertesa i inseguretat i creiem en l’educació com un dels pilars en la transformació social. És per això que la seva deixadesa durant aquesta crisi i el seu desmantellament fruit de les polítiques d’austeritat i les retallades són extremadament alarmants: necessitem un model d’educació públic, gratuït i de qualitat basat en la igualtat real d’oportunitats. L’única forma que garanteix que ningú es quedi enrere durant aquests temps difícils és denunciant com el capitalisme i, concretament, la privatització de l’educació, ens ha portat a la situació crítica que ens trobem ara. Més que mai necessitem que el sistema educatiu respongui al bé comú i no als interessos d’un sistema que el veu com una borsa de futures treballadores.
16 de setembre de 2020
Àrea de Moviment Estudiantil de la Joventut Comunista de Catalunya
.
