Manifest 8M | Dia de la dona treballadora

Perquè fórem, som | Com cada any, arriba de nou el tan esperat 8 de març, el Dia de la Dona Treballadora; una efemèride que la resta dels 364 dies no sembla tenir importància i que ha perdut significat amb el pas del temps. Els nous contextos socials han suprimit l’última paraula per deixar el 8M com el Dia Internacional de les Dones, oblidant la història que ens ha portat a reivindicar el que és nostre. 

Volem recordar que la lluita es va iniciar perquè durant la revolució industrial, aquelles dones que es trobaven al mercat laboral, van començar a tenir la doble càrrega de ser treballadores assalariades i no assalariades, ja que seguien fent tot el treball de cures que no era reconegut i molt menys remunerat. Les condicions precàries – no només laborals, sinó de vida – que vivien van fer esclatar les revoltes protagonitzades per les dones, on demanaven reduccions de jornada, mesures de prevenció pels riscos laborals, deixar de fer horaris nocturns, etc.  

Ens pot semblar que la doble càrrega o l’explotació laboral cap a la dona ens queda lluny, però quan veus que segons el Centre d’Estudis d’Opinió les dones dediquen 10 hores més que els homes al treball de cures, o que el 2020, segons Idescat, l’escletxa salarial de gènere era de quasi el 12%, o que el 70% de les persones pobres són dones, segons el Banc Mundial, t’adones que mai abans la classe social i econòmica havia estat tan present.

Actualment, però, el 8M sembla que només serveix perquè grans empreses es pintin de lila i omplin el màrqueting de frases inspiradores, quan tenen a les seves treballadores en nefastes condicions, les quals probablement no poden ni tan sols fer vaga. I ens passarem una setmana sencera veient com a tot arreu, tothom, dóna suport “a les dones”, com si fóssim un col·lectiu homogeni que comparteix opressions, lluites i discurs. I de mentre, es permet que apareguin les noves formes del treball de cures, que redueixen a la dona treballadora a un producte a escollir des d’una aplicació. Despersonalitzant-la totalment, contractant-la per hores i individualitzant-la per tal que no pugui tenir eines per reclamar els seus drets. La més denigrant forma de treballar, exercida pels grans taurons contra les dones. 

És per això que aquest any, des de la Joventut Comunista de Catalunya, volem reivindicar més que mai la Dona Treballadora, i volem lluitar per dotar-la de les eines necessàries per defensar-se d’un mercat de treball cada cop més ferotge i desvergonyit.

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

4 de març de 2023