Avui, 17 de novembre, Dia de l’Estudiant, des de la Joventut Comunista volem recordar l’impacte que suposa ser estudiant de classe treballadora sota l’actual sistema capitalista patint el model educatiu neoliberal; així com la lluita estudiantil ha estat, és i serà punta de llança per la conquesta de drets socials pel conjunt de la societat catalana.
En les darreres dècades, el moviment estudiantil ha lluitat per revertir diferents lleis educatives que han impulsat governs de diferents colors amb l’objectiu d’adaptar l’ensenyament a la seva acció de model, com és el cas de la LOE, LOMCE o la LOMLOE El sistema universitari i la Formació Professional també han patit d’aquesta dinàmica, amb els casos més recents de la LOSU i les noves lleis d’FP, tant catalana com estatal. Aquestes, en comptes de posar al centre l’estudiantat, les docents i la comunitat educativa, han afavorit progressivament el guany d’influència de les grans empreses al sistema educatiu mitjançant el seu paper en els Consells Socials universitaris, assignatures com Emprenedoria a l’educació obligatòria, la ingerència als programes educatius, la difusió de la Formació Professional Dual i la negativa a remunerar les Pràctiques No Laborals…. Així, a poc a poc, hem viscut un procés d’expulsió de la classe treballadora de l’educació pública, perdent aquesta qualitat educativa en centrar-se, cada cop més, en les necessitats del capital per obtenir mà d’obra barata i útil de les noves generacions. I, alhora, el moviment estudiantil organitzat ha hagut de patir la repressió sistèmica cada cop que ha avançat i potenciat la seva capacitat mobilitzadora, com fou durant la lluita contra Bolonya, per la rebaixa de preus o durant la post-Sentència del Procés.
En el cas de l’educació superior, moltes estudiants universitàries cada cop tenen més dificultats no només per accedir als estudis que volen, sinó també a la universitat més propera; degut a la competitivitat del sistema d’accés a la universitat però també pels elevats preus públics de la Universitat. Una Universitat que, com ja s’ha esmentat, es troba sovint subvencionada per bancs especuladors, multinacionals explotadores i empreses que aporten poc o res a l’educació.
Defensem també que les pràctiques, tant laborals com no laborals, han de ser remunerades i amb condicions dignes, ja que actualment són una forta font de precarietat i explotació per part de les empreses que les utilitzen per abaratir costos i tenir mà d’obra gratuïta, desapareixent la seva funció formativa al centre de treball. Alhora, la no remuneració de les pràctiques oblida que, cada cop més, les estudiants es veuen obligades a compaginar els seus estudis amb feines assalariades, fet que impossibilita poder compaginar el periode de pràctiques i han de deixar la seva principal font d’ingressos per treballar de franc.
Aquest intent de compaginar estudis amb feina afecta també negativament a la nostra salut mental, degut a que la precarietat influeix en el nostre rendiment educatiu i ens genera trastorns com l’estrés, l’ansietat, depressió o trastorns de conducta alimentària.
Segons la radiografia sobre salut mental juvenil publicada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, els joves d’entre 18 i 35 anys són els que més visites fan a centres de salut mental, agreujant-se la situació després de la pandèmia de la COVID-19. Tot i això, ni les universitats ni les institucions públiques han fet compromisos reals per millorar aquestas situació, més enllà d’omplir-se la boca amb consignes buides quan la realitat és que, actualment, el sistema educatiu continua reproduint discriminacions econòmiques, de gènere i racista que afecten negativament a la nostra salut mental.
Un altre problema que ens trobem la majoria d’estudiants és que l’educació fomenta implícita i explícitament l’Individualisme. Un individualisme empobridor que dificulta l’aprenentatge col·lectiu i la cooperació i l’empatia cap als nostres companys. És essencial fomentar l’esperit crític i la capacitat transformadora de l’educació de forma col·lectiva per sobre de les dinàmiques que ens empenyen a una educació neutra i sense valors. Tot estudiant es fa preguntes, ja sigui per les seves inquietuds personals com per tot l’entorn que l’envolta. Per tot això creiem que fa falta més innovació didàctica, més recursos i més reconeixement a la tasca de les estudiants que, malgrat totes aquestes dificultats, se senten orgulloses de ser estudiants treballadors.
Així, des de la Joventut Comunista i el moviment estudiantil català continuem reivindicant la importància de l’organització col·lectiva i la lluita estudiantil com a úniques vies per assegurar una educació pública, gratuïta, de qualitat i en català.
VISCA LES ESTUDIANTS, VISCA L’EDUCACIÓ DE QUALITAT I VISCA EL MOVIMENT ESTUDIANTIL!
Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya
17 de novembre de 2023
