Sembrant l’esperança: per l’autodeterminació i el socialisme

L’any 2023 s’ha vist marcat per les diferents jornades electorals i, amb elles, la manifestació de la incapacitat de les forces del canvi per plantejar una alternativa real al Partit Socialista en aquest tancament de cicle polític. Davant els reptes que ha de fer front el govern, es planteja una situació de continuïtat a l’hora d’abordar els diferents flancs oberts que tenen el seu origen en l’estructuració de l’Estat capitalista, sent un exemple el de la crisi territorial i de sobirania, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat Espanyol. Continuïtat que té com a objectiu reconfigurar el règim del 78 i consolidar-lo, amb el vist-i-plau i l’aliança dels socis de govern.

Catalunya ha estat un dels territoris on més ha caigut la participació del vot d’esquerres i sobiranista en aquestes eleccions, fent créixer al Partit Socialista, a Junts per Catalunya i al Partit Popular. Aquest fenòmen ha de ser una advertència pel sobiranisme d’esquerres del nostre país que, encara dividit, es troba recuperant-se de les conseqüències de la desmobilització després de la tardor de 2019 i, sobretot, durant la pandèmia de la COVID-19. Els resultats positius del sobiranisme a nacions com Euskal Herria o Galiza han de ser mostra de com som les forces de l’esquerra sobiranista, de les perifèries de l’Estat, les que millor ens posicionem perquè, governi qui governi, siguem garants de drets socials i polítics dels pobles que representem. 

És per això que, des de la Joventut Comunista de Catalunya, continuem apostant per la construcció d’un espai polític, el Front Democràtic i Social, que vagi molt més enllà de l’independentisme i el federalisme, un espai que interpeli i uneixi a la classe treballadora  de Catalunya en un projecte d’emancipació social i nacional de la classe treballadora catalana. 

Aquest espai ha de ser la llavor d’esperança de la classe treballadora catalana per un futur millor i per un país que la tingui al centre. Avui és més important que mai que sigui des de l’esquerra i, concretament, des del comunisme les que siguem capaços de recollir els neguits, temors, dubtes i incògnites que té la nostra classe davant la crisi econòmica i de mentalitats que patim. Si la llavor no la reguem nosaltres, correm el risc que l’aigua que l’alimenta estigui contaminada per l’odi i els rancors.

És el nostre deure històric com a comunistes sembrar aquesta esperança per a la classe treballadora del nostre país i, entre ella, la joventut. Fa anys que patim les conseqüències de la precarietat laboral, de l’explotació capitalista, de les violències masclistes i LGTBifòbiques i del racisme estructural. A més, pateix poc a poc els resultats de la crisi climàtica que mata la nostra terra, crema els nostres boscos i destrueix la biosfera. És per això que la nostra aposta acaba sent la construcció d’una república catalana socialista, radicalment democràtica, feminista, sostenible i lliure de corrupció. Una república que pugui escollir la seva relació amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, des de la seva plena sobirania i sempre respectant el dret a la lliure autodeterminació. És aquesta, i no una altra, l’única capaç de garantir la dignitat de la classe treballadora catalana i acabar amb l’explotació que pateix sota l’actual sistema capitalista monopolista.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya lluitem per:

  1. La construcció d’una República Catalana que, des de la seva plena sobirania i llibertat, pugui decidir quina relació manté amb la resta de nacions i pobles de l’Estat i el món. 
  2. Obrir les portes a un procés democratitzador per al nostre país i al conjunt de pobles de l’Estat. L’exercici de l’autodeterminació pel poble català ha de ser una oportunitat per a la resta de pobles de l’Estat per impulsar els seus propis processos d’emancipació nacional i l’exercici de la seva sobirania. El procés d’autodeterminació català ha d’estar basat en la solidaritat i la fraternitat amb pobles com el basc, el gallec, el valencià, l’asturià, el mallorquí, l’eivissenc, el menorquí, l’aragonès o l’andalús.
  3. Un procés constituent i la celebració d’un referèndum vinculant amb la participació de grans majories. Celebrem el 9-N i l’1-O com a grans mobilitzacions populars a Catalunya. Tanmateix, construir un Estat per la via ràpida, sense cap mena de garantia o de reconeixement, fan fracassar les aspiracions de la gran majoria del nostre país. L’única forma d’aplegar grans majories és amb la celebració d’un referèndum vinculant, amb totes les garanties democràtiques i amb el reconeixement de la classe treballadora internacional.
  4. Una República Catalana que de la mà d’un projecte històric socialista, treballi pels drets de les classes populars i la justícia social. És per això que les joves comunistes no podem deixar en mans de les elits polítiques i econòmiques del país el lideratge de la lluita per l’autodeterminació ni podem deixar que s’imposi un model de país en el qual les empreses tenen via lliure per trinxar els drets socials i el territori per aconseguir majors marges de benefici.
  5. La construcció de la República Catalana ha de comptar amb la solidaritat de la classe treballadora internacional i estar basada en la fraternitat entre pobles. El capitalisme castiga, ofega i assassina diàriament a milers de treballadores arreu del món, impossibilitant la construcció del socialisme als seus països mitjançant l’orquestra de cops d’estat i invasions militars. Condemnem el paper que tenen els Estats Units i la Unió Europea en la imposició imperialista del capitalisme arreu del globus i, concretament, el paper repressiu i d’ocupació militar que exerceix l’OTAN.

Per això des de la Joventut Comunista de Catalunya ens mobilitzem en un dia històric com l’onze de setembre a les 18h a la Plaça Urquinaona de Barcelona per visibilitzar la importància de  la nostra història, cultura i llengua. Per continuar defensant els drets socials i polítics del poble català. 

Comitè Executiu de la JCC

8/09/2023