No són pocs els anys que fa que es parla de la Renda Bàsica, tot i que no ha estat fins aquests darrers quan s’està començant a posar al centre de molts debats. I sorprenentment, ens trobem que és una política defensada, des de perspectives diferents, tant per les dretes com per les esquerres, portant-nos aquestes primeres, gran avantatge discursiu on aprofiten per difondre polítiques i plantejaments liberals
basats en la meritocràcia, la privatització de serveis bàsics, i el darwinisme econòmic.
Des de la JCC i arran d’una formació rebuda en la matèria, hem trobat imprescindible posicionar-nos per evitar que el discurs hegemònic entorn de la Renda Bàsica sigui liberal i s’usi en contra de la classe treballadora. La Renda Bàsica, lluny de ser una prestació econòmica, una “paguita del Estado” o
una renda condicional, pretén ser un dret bàsic i fonamental que tothom adquireix pel simple fet de néixer i ser persona, independentment de la seva situació socioeconòmica i del nucli familiar, tal com ho és el dret a votar, a la sanitat, a l’educació o a la integritat física, moral i sexual. A més, aquesta ha d’anar
acompanyada d’altres polítiques socials que enforteixin els serveis públics per evitar, encara més, la decaiguda de l’Estat del Benestar, i la privatització d’aquests.
L’objectiu de la Renda Bàsica és procurar un mínim de cobertura i subsistència a totes les persones, ja que la nostra existència material hauria d’estar garantida i no hauríem de “guanyar-nos” la vida, sinó que la mereixem pel simple fet d’haver nascut. És per això que l’hauríem de percebre sense condicions, requisits,
estigmatització ni sense haver-la de sol·licitar i agrair a l’Estat.
El fet de tenir aquest mínim i no dependre exclusivament de les necessitats del mercat, dóna poder de negociació al poble. Això es tradueix en tenir la possibilitat de fer front a la institució i al patró, mitjançant vagues generals, mobilitzacions,exigint el compliment de funcions, o rebutjant qualsevol feina precària, entre d’altres. De la mateixa manera que centenars de dones o persones del col·lectiu LGTB que avui dia han de conviure amb el seu o els seus agressors, tindrien independència i autonomia econòmica per sortir de la situació de maltractament. Així doncs, la Renda Bàsica obriria la possibilitat d’organitzar-se a totes aquelles persones que, ocupades en intentar sobreviure en un sistema pensat per matar-les, ara no poden fer-ho.
Respecte a la sostenibilitat econòmica de la Renda Bàsica, hi ha múltiples estudis que demostren que no només és econòmicament factible, sinó que també el 75% de la població més pobre sortiria beneficiada amb la seva implementació, en tant que els impostos per pagar-la es traurien de les rendes salarials, però també de les patrimonials i les de carbó, tot resultant en un sistema de redistribució més just.
Ara bé, com a comunistes sabem que ni aquesta és la nostra última fita ni que la nostra lluita s’acaba amb la posada en marxa de la Renda Bàsica. Aquesta ha de ser només una política més que pal·liï l’opressió que suposa el sistema capitalista, tal com ho pot ser la reducció de jornada a 30h setmanals, la pujada de sous o l’eliminació dels contractes temporals. Ni la Renda Bàsica ens pot fer conformar ni molt menys desmobilitzar; en tot cas hauria de ser una oportunitat per exercir al màxim els nostres drets i confrontar-nos amb l’administració i el treball.
És per això que la Joventut Comunista de Catalunya resol:
● Donar suport a totes les iniciatives a favor de la Renda Bàsica sempre que tinguin una perspectiva anticapitalista i d’esquerres.
● Continuar formant-nos en la matèria, així com actualitzar-nos dels avenços per tal de millorar i enfortir el nostre discurs.
● Sent conscients de la política socialdemòcrata que és, hem de poder generar discurs igualment per evitar que el liberal s’imposi com hegemònic i la implementació de la Renda Bàsica pugui acabar repercutint negativament contra la nostra classe.
● Defensar la necessitat d’altres polítiques socials complementàries a la Renda Bàsica per protegir i enfortir els serveis públics.
Resolució presentada pel col·lectiu de Sant Martí a la Va Conferència Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya
