En el darrer any, la classe treballadora catalana ha patit una important pèrdua de poder adquisitiu a causa de la crisi inflacionària de la postpandèmia i l’impacte de la guerra a Ucraïna. Tot i que l’enfocament per surfejar la crisi de la covid-19 ha estat diferent del de la crisi de 2008, no hem aconseguit sortir d’un marc de pensament capitalista, en què hem de repartir les pèrdues entre el capital i les treballadores.
No només patim l’explotació diàriament sinó que, a més, som nosaltres les que hem de sostenir el sistema amb els nostres escassos recursos en els moments de recessió. Tot això mentre les grans multinacionals i la banca continuen omplint-se les butxaques a la nostra costa.
Davant aquesta realitat, el debat públic no se centra en el repartiment de la riquesa i dels beneficis, sinó que l’aposta de màxims és conservar l’escàs poder adquisitiu que tenim i fer reformes en el marc de les relacions laborals des de dalt, des del govern, i sense la participació de les masses. La socialdemocràcia en el govern s’ha limitat a canviar algunes condicions per atacar la temporalitat, mesures positives però insuficients davant l’ofensiva capitalista, ja que no van a l’arrel del problema: l’actual sistema de producció capitalista basat en el treball assalariat i el robatori de la plusvàlua.
Ara el nou debat que es planteja és el de la reducció de la jornada, com a eina per acontentar a les treballadores i alleugerir el seu patiment que és extremadament elevat a causa de l’impacte de la precarietat laboral i el context social en la nostra salut mental. Alhora, el debat es planteja en un format perquè aquesta reducció no suposi un conflicte obert amb la patronal pel repartiment dels recursos.
Davant d’això, hem de ser clars amb la nostra classe: és totalment necessària la reducció de les jornades laborals, ja que són excessives tenint en compte l’impacte de la revolució tecnològica i digital en els processos de producció, tant en la distribució de béns i serveis com en la fabricació.
També és important remarcar que aquesta reducció ha d’estar acompanyada d’un creixement dels nostres salaris per tal que no suposi la conversió de les nostres feines a jornada completa en diverses feines a jornada parcial. La possibilitat que s’obre s’ha de traduir en el lema “treballar menys per treballar totes i viure millor”. Si reduïm jornades caldrà contractar més plantilla i així reduir l’atur, fent que les treballadores es vegin menys condicionades a mantenir-se en feines precàries si tenen l’opció de canviar de feina.
Des de la Joventut Comunista no veiem aquesta possibilitat com a mitjà per ressituar la centralitat del treball, defensem un model de producció basat en el control obrer dels mitjans de producció i el repartiment dels recursos de forma equitativa i justa, no com una eina d’esclavitud. Alhora, defensem un model basat en el decreixement i el respecte amb el planeta on el valor del treball reproductiu i de cures, en general monopolitzat per les dones i invisibilitzat, s’entengui també com a eina de sosteniment de la vida.
Per tot això no ens volem limitar a defensar el treball digne sinó que ens organitzem per abolir el treball assalariat i per establir mecanismes que situïn la vida al centre, com la renda bàsica universal.
Pel que fa a quina jornada volem, ho tenim clar: 30 hores. I també tenim clar com les volem: sota el control de les mateixes treballadores. Nosaltres defensem que el model ideal de repartiment de la jornada és el de 6 hores per 5 dies a la setmana, però entenem que, en el marc actual capitalista, la realitat productiva és diversa i que, per tant, plantilla i empresa pactin com s’han de repartir les jornades de feina, establint mecanismes de flexibilitat d’entrada i sortida de la feina i altres mecanismes que facilitin la conciliació i el control de les treballadores sobre el seu temps.
Res pot justificar el segrest del nostre temps per part de les empreses i rebutgem les jornades abusives amb mecanismes com les guàrdies i les hores complementàries i extres, així com l’horari partit que restringeix el nostre temps de vida i impedeix la cobertura en condicions de necessitats bàsiques com el descans, l’esport i especialment l’alimentació saludable.
La conquesta de temps de vida sobre temps de treball ha d’anar acompanyat de l’augment de l’activitat social i col·lectiva i no sobre el consum. Temps que serveixi per crear vincles de suport social, com les associacions de veïns, entitats culturals i per militar en organitzacions sindicals i polítiques que defensin els interessos i l’emancipació de la nostra classe.
És per tot això que la Joventut Comunista lluitarem per:
- Reduir la jornada a 30 hores setmanals, distribuïdes segons les necessitats i interessos de les treballadores.
- Blindar que una reducció de jornada de treball no suposi la pèrdua de poder adquisitiu.
- Aplicar la lògica del decreixement: treballar menys, repartir la feina i redistribuir tots els recursos.
- Prohibir les jornades partides, les hores complementàries i limitar els supòsits que justifiquin les hores extres estrictament a aquells motius d’urgència.
- Incloure el transport fins a la feina i el canvi de roba com a temps efectiu de feina.
- Convertir les guàrdies en temps de treball efectiu.
- Implementar la flexibilitat dels horaris de les treballadores per facilitar la conciliació.
- Blindar la planificació del treball perquè les treballadores puguin organitzar la seva vida i puguin desconnectar de forma efectiva.
- Que l’empresa posi en disposició tots els elements necessaris per al teletreball en el cas que aquest es requereixi.
Resolució presentada pel Comitè Executiu a la Va Conferència Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya
