Arran de la Guerra d’Ucraïna vivim una ofensiva imperialista que ha invertit molts esforços en la batalla pel relat. Oligarques, governs i mitjans oficials parlen d’una comunitat internacional preocupada per mantenir la pau i els drets humans, un concepte -comunitat internacional- sota el qual s’amaga l’imperialisme ianqui i l’eurocentrisme més desacomplexat. El relat dels Estats Units i l’OTAN, malgrat que s’imposa a Europa i als països aliats de l’imperialisme estatunidenc, és contestat al Sud global. Aquest terme engloba a la immensa majoria de països del món, on viuen quasi 7.000 milions de persones, i que sempre han estat el pati del darrere de l’imperialisme ianqui i europeu tot i haver viscut processos de descolonització durant el segle passat.
El Sud global està posant en dubte el relat occidental i la capacitat d’intervenció i influència de l’imperialisme atlantista han disminuït considerablement. Tot plegat és gràcies a l’ascens de la Xina com a primera potència econòmica mundial i el conseqüent enfortiment dels BRICS (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) tant a escala econòmica com geopolítica. També ha estat clau, més recentment, la nova onada progressista a l’Amèrica Llatina i la reaparició de Lula da Silva en el panorama polític internacional.
Lula da Silva fou elegit president del Brasil derrotant a l’extrema dreta de Bolsonaro en unes eleccions, primer, i després en un intent de cop d’estat. El prestigi de Lula arreu del món, especialment al Sud global, és degut a l’èxit de les seves polítiques contra la pobresa quan va accedir per primer cop a la presidència l’any 2003 i al seu compromís per aturar la desforestació de l’Amazones, així com una visió altermundialista. Una visió que té com a eixos principals la sobirania nacional, la justícia social, la pau, aturar l’emergència climàtica, la multipolaritat i l’augment del pes del Sud global en la política internacional i la integració llatinoamericana. En aquest darrer punt veiem com el Brasil de Lula i l’Argentina d’Alberto Fernández lideren la proposta d’una unió monetària llatinoamericana per a deixar de dependre del dòlar i dels Estats Units. Aquestes propostes cada cop són més compartides arran de la nova onada progressista a l’Amèrica Llatina on destaquen els governs de Colòmbia, Mèxic, Hondures, Xile i Bolívia.
L’Àfrica també és un escenari clau per entendre el trencament del Sud global amb els Estats Units i Europa. Fa poc mesos diversos presidents de diferents països de la Unió Africana, entre ells Cyril Ramaphosa de Sud-àfrica, van visitar a Putin i a Zelenski per trobar una solució pacífica a la Guerra d’Ucraïna, demostrant que aquests estats volen tenir un paper més destacat en la política internacional i allunyar-se del bel·licisme atlantista que es vol imposar. Com en el cas de l’Amèrica Llatina, alguns països de l’Àfrica Occidental han mostrat el seu interès a desvincular-se econòmicament del dòlar i el mercat nord-americà, així com del franc en el cas de les antigues colònies franceses. En aquest aspecte també cal destacar la retirada de tropes franceses del Sahel, punt estratègic per als interessos de França. Tot plegat és gràcies a la presència cada cop més important de Rússia al continent i, sobretot, per la força política i econòmica de la Xina.
La Xina és el país que està liderant aquesta onada contestatària contra el sistema unipolar controlat pels EUA. El desenvolupament econòmic i social del gegant asiàtic de les darreres dues dècades han marcat a la resta del Sud global i el prenen com a exemple. Salvant distàncies, els moviments populars del Sud global ja van tenir com a referència la Revolució Xinesa de 1949 per compartir realitats i característiques pròpies del Sud global. L’expansionisme comercial de la Xina ha arribat a tot arreu i ja és el principal país inversor a l’Àsia, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica (també a Europa, però amb menys influència política). La Xina, a més, aposta pel que ja s’anomena “la nova Ruta de la Seda”, unir comercialment Euràsia incloent-hi Rússia i la UE. Cal destacar el paper del gegant asiàtic pel que fa a política internacional: la Xina ha fet una proposta de pau entre Rússia i Ucraïna i ha aconseguit un alto el foc al Iemen que podria acabar definitivament amb la guerra en aquest país i amb dècades de conflicte entre l’Aràbia Saudita i l’Iran -l’anomenada guerra freda islàmica-.
Davant d’aquest nou món en construcció, la Joventut Comunista:
- Veiem amb interès i esperança el procés de trencament del Sud global amb aquest sistema unipolar construït per l’imperialisme ianqui i europeu.
- Creiem que l’actual situació pot portar a millorar les condicions materials de vida de la classe treballadora al Sud global, malgrat que seguirem amb cautela els interessos geoestratègics i econòmics de la Xina.
- Exigim la fi de la política expansionista i d’encerclament militar i econòmic de l’imperialisme atlantista contra la Xina i Rússia.
- Condemnem la intervenció russa, així com l’intervencionisme de l’OTAN responsable de la guerra d’Ucraïna i exigim a l’Estat espanyol que abandoni la política bel·licista i que es treballi per trobar una solució pacífica a aquest conflicte imperialista.
- Defensem un món que tingui com a pilars bàsics la solidaritat internacional, la sobirania dels pobles, la cooperació, la pau, la justícia social i la lluita contra l’emergència climàtica.
Resolució presentada pel Comitè Executiu a la Va Conferència Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya
