La situació de la joventut treballadora catalana no és positiva. Afirmar-ho pot semblar una obvietat per qualsevol que pateix les conseqüències de la precarietat laboral i de l’explotació capitalista, però el triomf del discurs neoliberal i el seu marc ideològic ha provocat que, després de més de tres dècades d’ofensiva, els valors de la solidaritat, la col·lectivitat i, sobretot, l’orgull de classe hagi desaparegut del vocabulari de la mateixa esquerra autodenominada com a transformadora.
La feina dels i les comunistes ha d’estar en l’organització de la nostra classe a tots els fronts en què aquesta es troba, per així fer front als atacs del capitalisme per despullar-nos de les poques eines de protecció que encara mantenim: des del dret a l’educació i la sanitat, fins al dret a l’habitatge i en contra de l’explotació laboral. És per això que ens organitzem als sindicats de classe, als sindicats estudiantils, als moviments en defensa de la sanitat pública i als sindicats d’habitatge.
El front institucional no és més que un altre més que es complementa a la resta de lluites diàries que portem com a bandera. No podem confondre, però, el fi amb el mitjà, i és per això que ens veiem obligats a remarcar com una de les principals debilitats del Moviment Comunista Espanyol i Català actual recau en la supeditació dels seus partits a les dinàmiques de la política institucional parlamentària i, concretament, la subordinació dels quadres que participen en ella a les propostes movimentistes i immediates dels cicles electorals. Oblidant la importància de mantenir tant la independència ideològica del Partit com la seva sobirania respecte als diferents paraigües electorals en què es presenten.
Així, en un tancament de cicle com el que ens trobem actualment, veiem com part de l’esquerra, també l’autodenominada comunista, ha acabat comprant el marc de la socialdemocràcia a l’hora de fer front a l’avenç de l’ultra-dreta i la deriva reaccionària que es va plasmar a les eleccions municipals del 26 de maig. Davant d’aquesta situació, en comptes de valorar fins a quin punt els diferents partits de l’esquerra del PSOE han jugat un paper de reforçament de les institucions i de reconfiguració del règim del ‘78 per poder fer autocrítica, s’ha arribat a la conclusió que la solució és continuar en la mateixa línia: governar l’Estat sense tocar els fonaments del règim representats en el centralisme de l’Estat Espanyol, la monarquia i el sistema capitalista.
La unitat per la unitat, sense una línia programàtica clara, basada en l’hiperlideratge, supeditant a projectes polítics col·lectius externs acatar la voluntat de direccions individuals i sense respondre a les diferents realitats nacionals del país, no suma. Aquest ha estat un projecte polític orientat a governar des de dalt, sense base i sense participació real des de la classe treballadora; organitzant un procés d’escolta a la ciutadania que s’ha basat en la celebració de mítings polítics i no en la participació activa de la gent que diuen representar, sinó del seu actiu ja polititzat i vinculat als projectes anteriors fruits del 15-M.
Alhora, un projecte que es diu unitari però exclou a les forces sobiranistes com EH – Bildu, el Bloque Nacionalista Galego o Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP difícilment trobarà una solució al problema nacional de l’Estat. Així, és especialment greu com en molts llocs les forces que pertanyen a l’espai de Sumar, s’han sumat a fronts anti-independentistes per evitar les alcaldies dels grups polítics sobiranistes anteriorment esmentats. Sumar està funcionant, així, com a pota esquerra del PSOE, subordinant-se al projecte socialista, buscant dinamitar la possible incidència de les forces independentistes en la governabilitat de l’Estat i trencant ponts entre les forces independentistes i els Comuns. Allunyant-se, poc a poc, de les tesis fundacionals de Catalunya en Comú l’any 2017 al voltant del dret a l’autodeterminació i la sobirania del poble de Catalunya.
Des de la Joventut Comunista de Catalunya, en consonància amb les tesis defensades en el nostre darrer Congrés i del Congrés de Comunistes de Catalunya de 2020, defensem que és d’extrema urgència tant per a la classe treballadora catalana com per la resta de pobles de l’Estat la necessitat de configurar un Front Democràtic i Social que doni resposta a les problemàtiques de la nostra classe i del país. Aquest Front Democràtic i Social ha d’interpel·lar al conjunt de forces sobiranistes del país, fins i tot aquelles que actualment s’han allunyat del dret a l’autodeterminació però que l’han defensat en els seus orígens.
En un context de tancament de cicle polític, de divisió de les esquerres i debilitament de les organitzacions comunistes existents, és important que tota estratègia frontista tingui com a eixos centrals el qüestionament del règim i la necessitat d’obertura de processos constituents. Alhora, l’eix de classe i la seva interrelació amb la qüestió nacional no poden quedar en segon terme: per una banda, per ser la classe treballadora el subjecte polític al qual ens adrecem i, per l’altra, per ser la problemàtica nacional no resolta a l’Estat Espanyol un dels instruments de les dretes per fer créixer rancors i odi entre la mateixa classe per motius d’identitat nacional o lingüística.
És per això que la Joventut Comunista de Catalunya, davant del nou cicle polític que s’obre:
- Defensem com a eina de sortida de la crisi capitalista actual l’estratègia del Front Democràtic i Social, com a eina de construcció d’una nova hegemonia republicana sota un horitzó de ruptura democràtica i transformació.
- Ens comprometem en l’enfortiment de la Joventut Comunista, com a escola de quadres de Comunistes de Catalunya, per a l’organització de la joventut treballadora en un projecte emancipador i revolucionari.
- Ens refermem en la nostra organització als diferents fronts d’intervenció per fer efectiu el FDS més enllà de l’àmbit institucional.
- Denunciem l’ús partidista i personalista de la unitat de l’esquerra, sense ser fruit del debat col·lectiu ni de l’anàlisi de la realitat política actual o de les necessitats de la nostra classe, en projectes com Sumar.
- Refermem el nostre compromís per conjugar les demandes emancipatòries de la classe treballadora amb la qüestió nacional, sense entendre-les com a ens aliens i partint de l’anàlisi materialista del poble català.
Resolució presentada pel Comitè Executiu a la Va Conferència Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya
